João 11

Siona NT (SNN_WBT) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 Ja'nrëbi, yequë bainguë Lázaro hue'eguë, Betania huë'e jobo ba'iguëbi yua rau neni ju'inguë baji'i. María, Marta, bacua ma'yë ba'iguëbi bacua naconi te'e baji'i.
1 Um homem chamado Lázaro estava doente. Ele era de Betânia, da aldeia de Maria e de sua irmã Marta.
2 Ja'an María hue'egobi ma'ña re'cobi jañuni, mai Ëjaguë guëonna tonni zoani, bago rañababi cuenago ba'ija'go baco'ë. Ja'nca ba'igo, yurera bago ma'yë Lázarobi rau neni ju'inguë baji'i.
2 Esta Maria, cujo irmão Lázaro estava doente, era a mesma que ungiu o Senhor com perfume e lhe enxugou os pés com os seus cabelos.
3 Ja'nca ba'iguëna, baguë romi yo'jecuabi cocare Jesusna saoni quëahuë: —Ëjaguë, më'ë gajeguë ai yësi'quëbi ju'inji, cocare cani saohuë.
3 Por isso, as irmãs de Lázaro mandaram dizer a Jesus: — Aquele que o Senhor ama está doente.
4 Saojënna, Jesusbi bacua cocare achani, baguë naconi ba'icuani cabi: —Ja'nca ju'inguë ba'iguëta'an, gare junni huesëma'iji. Go'ya raija'guëta'an ba'iji baguë. Go'ya raiguëna, bainbi Riusu ta'yejeiye ba'iyete ëñani masija'cua'ë. Yë'ë, Riusu Zin ba'iguëbi, Lázarobi go'ya raija'guëna, yë'ë ta'yejeiye ba'iyete bainni masi güeseyë yë'ë, cabi Jesús.
4 Ao receber a notícia, Jesus disse:
5 Ja'nca caguëbi yua Marta, María, Lázaro, ja'ancuani ai yëguë baji'i.
5 Ora, Jesus amava Marta e a irmã dela, e também Lázaro.
6 Ja'nca ba'iguëbi baguë ju'iñete achani, yuta se'e samu umuguseña baguë ba'irute ba'iguë ëjobi.
6 Quando soube que Lázaro estava doente, ainda se demorou dois dias no lugar onde estava.
7 Ja'nca ëjoni ja'nrëbi, baguëre concuani cabi: —Raijë'ën. Judea yijana go'iñu, cabi.
7 Depois, disse aos seus discípulos:
8 Caguëna, bacuabi sehuohuë: —Ëjaguë, ¿më'ë queaca ro'taguë, ja'anruna go'iguë'ne? Yurera judío bain ja'anru ba'icuabi më'ëni gatabi huani senjo ëaye yo'ohuë, sehuohuë.
8 Os discípulos disseram: — Mestre, ainda há pouco os judeus queriam apedrejá-lo! E o senhor quer voltar para lá?
9 Sehuojënna, bacuani ye'yo cocabi yihuoguë quëabi: —Huaji yëma'ijë'ën. Umugusebi ënsëguë yua si'a sara samu hora miaji. Mia re'oto ba'iguëna, maibi ma'aja'an ganijën, gurujaiye beoye ba'iyë, re'oye ëñañe porecua sëani.
9 Jesus respondeu:
10 Ñamibi ganito'ga, gurujani taiñe se'ga ba'iyë, mia re'oto carajeise'e sëani, yihuoguë quëabi.
10 Mas, se andar de noite, tropeça, porque nele não há luz.
11 Jesús junni tonjairën yuta ti'anma'iguë sëani, ja'an cocare bacuani quëani achobi. Ja'nrëbi, se'e bacuani quëabi: —Mai gajeguë Lázaro yua cainsi'quë ba'iguëna, baguëni sëtojaza, caguë quëabi.
11 Tendo dito isso, acrescentou:
12 Quëaguëna, baguëre concuabi cahuë: —Ëjaguë, cainsi'quë ba'itoca, re'oji. Huajë raiye ba'iji, cahuë.
12 Então os discípulos disseram: — Senhor, se dorme, estará salvo.
13 Ja'nca cajën, huacha achasi'cua baë'ë. Jesusbi Lázaro junni huesëse'ere quëaguëna, baguë canni huajëye ro'tahuë.
13 Jesus falava da morte de Lázaro, mas eles pensavam que tivesse falado do repouso do sono.
14 Ja'nca ro'tajënna, Jesusbi bacuani te'e ruiñe quëabi: —Lázaro yua ju'insi'quë ba'iji.
14 Então Jesus lhes disse claramente:
15 Mësacua yua yë'ëni si'a recoyo ro'taja'bë caguë, Lázaro ba'iruna yuta saimaë'ë. Ja'nca saima'iguëbi mësacua recoyo ro'taja'yete bojoguë, yuara baguëna saiñu, cabi Jesús.
15 Por causa de vocês me alegro de que não estivesse lá, para que vocês possam crer. Mas vamos até ele.
16 Caguëna, Tomás hue'eguëbi yequë baguëre concuani cabi: —Mai'ga saiñu. Mai Ëjaguë naconi te'e junni huesëjaiñu, cabi. Ja'nca caguëbi yequë mami Te'e Të'ya Raisi Hua'na hue'eguë baji'i, yequë naconi te'e të'ya raisi'quë sëani.
16 Então Tomé, chamado Dídimo, disse aos outros discípulos: — Vamos também nós para morrer com o Mestre!
17 Ja'nrëbi, Jesús yua Lázaro ba'iruna sani ti'anni ëñato, gajese'ga umuguseña yua ju'insi'quëni tansi'quë baji'i,
17 Quando Jesus chegou, encontrou Lázaro já sepultado havia quatro dias.
18 Betania huë'e jobore, Jerusalén cueñe jai jobore. Samu kilómetro jobo ba'iye saito, ti'añë.
18 Ora, Betânia ficava a mais ou menos três quilômetros de Jerusalém.
19 Cueñe ba'iguëna, judío bain ai jai jubëbi Marta, María, bacua ma'yë junni huesëse'ere oijën, bacuani conjën raisi'cua baë'ë.
19 Muitos dos judeus vieram visitar Marta e Maria, a fim de consolá-las por causa do irmão.
20 Ja'nrëbi, Martabi yua Jesús ti'anse'ere achani, baguëna tëhuojaco'ë, Maríabi huë'ere ba'igona.
20 Marta, quando soube que Jesus estava chegando, foi encontrar-se com ele; Maria, porém, ficou sentada em casa.
21 Tëhuojani, baguëni cago: —Ëjaguë, më'ëbi ënjo'onre ba'isi'quë ba'itoca, yë'ë ja'yëbi junni huesëma'ire'abi.
21 Então Marta disse a Jesus: — Se o Senhor estivesse aqui, o meu irmão não teria morrido.
22 Ja'nca ba'iguëta'an, yurera ëñere masiyë yë'ë. Më'ëbi Riusuni sentoca, Riusubi më'ëna si'aye insini conji, cago.
22 Mas também sei que, mesmo agora, tudo o que o senhor pedir a Deus, ele concederá.
23 Cagona, Jesús quëabi: —Më'ë ja'yëbi go'ya raija'guëta'an ba'iji, cabi.
23 Jesus disse a ela:
24 Caguëna, bago sehuogo: —Aito. Ja'nca go'ya raija'guë'bi. Carajei umuguse ti'anguëna, ju'insi'cuabi go'ya rani huajëja'cua'ë, sehuogo.
24 Ao que Marta respondeu: — Eu sei que ele há de ressurgir na ressurreição, no último dia.
25 Ja'nca sehuogona, Jesusbi bagoni quëabi: —Yë'ëbi yua bain ju'insi'cuare mame go'ya rai güeseye poreguë ba'iguë'ë. Huajëreba huajë güeseguë ba'iguë'ë yë'ë. Yë'ëni si'a recoyo ro'tacua, junni huesëye ba'icuata'an, ja'ancuabi huajëreba huajëjën ba'ija'cua'ë.
25 Então Jesus declarou:
26 Yë'ëni si'a recoyo ro'tajën ba'icuabi yua yë'ë naconi si'arën ba'ijën, gare junni huesëye beoye ba'ija'cua'ë. ¿Më'ë yua ja'anre si'a recoyo ro'tago? caguë senni achabi.
26 E todo o que vive e crê em mim não morrerá eternamente. Você crê nisto?
27 Senni achaguëna, sehuogo: —Aito. Ro'tani, Ëjaguë. Më'ë yua Riusu Raosi'quëreba ba'iguë'ë. Riusu Zin ba'iguë'ë më'ë. Më'ë raija'yete ai zoe quëani achose'e ba'iguëna, yurera bainna raë'ë më'ë, sehuogo.
27 Marta respondeu: — Sim, Senhor! Eu creio que o senhor é o Cristo, o Filho de Deus que devia vir ao mundo.
28 Ja'nca sehuogo, ja'nrëbi, bago yo'jego Maríana go'ini, bagote choini, yahue quëago: —Mai Ëjaguëbi ti'anbi. Më'ëni choiji, quëago.
28 Depois de dizer isto, Marta foi chamar Maria, a sua irmã, e lhe disse em particular: — O Mestre chegou e está chamando você.
29 Quëagona, ja'ansirën huëni, etani, Jesús ëjoguë ba'iruna besa ëñago saco'ë.
29 Quando Maria ouviu isso, levantou-se depressa e foi até ele,
30 Jesús yuta huë'e jobona ti'anmaji'i. Marta tëhuogo ba'isiru se'gare ëjoguë baji'i.
30 pois Jesus ainda não tinha entrado na aldeia, mas permanecia onde Marta o havia encontrado.
31 Ja'nca etani saigona, judío bainbi bagote oijën conjën, bago etase'ere ëñani, Yequërë tansiruna oigo saigo cajën, bagoni yo'je be'tehuë.
31 Os judeus que estavam com Maria em casa e a consolavam, vendo-a levantar-se depressa e sair, seguiram-na, pensando que ela ia ao túmulo para chorar.
32 Ja'nrëbi, María yua Jesusna sani ti'anni, baguë guëon na'mina gugurini, baguëni cago: —Ëjaguë, më'ëbi ënjo'onre ba'isi'quë ba'itoca yë'ë ja'yëbi junni huesëma'ire'abi, cago oco'ë.
32 Quando Maria chegou ao lugar onde Jesus estava, ao vê-lo, lançou-se aos seus pés, dizendo: — Se o Senhor estivesse aqui, o meu irmão não teria morrido.
33 Ja'nca oigona, judío bain concua'ga be'teni oijënna, Jesusbi ëñani, baguë recoyo oiguë, ai sa'ntiguë baji'i.
33 Quando Jesus viu que ela chorava, e que os judeus que a acompanhavam também choravam, agitou-se no espírito e se comoveu.
34 Ja'nca ba'iguë, bacuani senni achabi: —¿Mësacua jarona baguëte tanre'ne? senni achabi. Senni achaguëna: —Ëjaguë, rani ëñajë'ën, sehuohuë.
34 E perguntou: Eles responderam: — Senhor, venha ver!
35 Sehuojënna, Jesusbi oji'i.
35 Jesus chorou.
36 Ja'nca oiguëna, judío bainbi ëñani cahuë: —Lázaroni ai ba'iye ai oiguë, ai yëguë ba'iji, cahuë.
36 Então os judeus disseram: — Vejam o quanto ele o amava.
37 Cajënna, yequëcua bacua jubë ba'icuabi cahuë: —Baguë yua ñaco ëñama'icuare huachosi'quë sëani, ¿queaca ro'taguë, Lázaroni huachomaquë'ne baguë? cahuë.
37 Mas alguns disseram: — Será que ele, que abriu os olhos ao cego, não podia fazer com que Lázaro não morresse?
38 Cajënna, Jesusbi se'e recoyo ai sa'ntiguë oji'i. Oiguë, Lázaro tansiruna saji'i. Gata të'ntëba te'ntosi goje ba'iguë, gatabëbi ta'pini quëonse'e baji'i.
38 Jesus, agitando-se novamente em si mesmo, foi até o túmulo, que era uma gruta em cuja entrada tinham colocado uma pedra.
39 Ba'iguëna, Jesusbi: —Gatabëte otani quëñojë'ën, cabi. Caguëna, ja'nrëbi, Marta, ba ju'insi'quë yo'jegobi Jesusni cago: —Ëjaguë, gajese'ga umuguseña ju'insi'quë sëani, otatoca, ai ëto sëñe ba'iji, cago.
39 Então Jesus ordenou: Marta, irmã do falecido, disse a Jesus: — Senhor, já cheira mal, porque está morto há quatro dias.
40 Cagona, Jesusbi sehuobi: —Marta, yë'ë quëase'ere ro'tajë'ën. Më'ëbi yë'ëni si'a recoyo ro'tatoca, Riusu ta'yejeiyereba ba'iyete ëñañë më'ë, quëahuë yë'ë, sehuobi.
40 Jesus respondeu:
41 Sehuoguëna, gatabëte otani quëñohuë. Quëñojënna, Jesusbi mëiñe ëñani, Riusuni coca cani achobi: —Taita, më'ëbi yë'ë cocare achaguëna, më'ëni ai bojoguë, surupa cayë yë'ë.
41 Então tiraram a pedra. E Jesus, levantando os olhos para o céu, disse:
42 Më'ëbi yë'ë cocare jo'caye beoye achaguëna, yë'ëbi masini bojoyë. Yureca, ënjo'on bain nëcacuare ro'taguë, yë'ë cocare më'ëni caguë ba'iyë yë'ë. Më'ëbi yua yë'ëre cuencueni raose'e, ja'anre si'a recoyo ro'taja'bë caguë, më'ëni ën cocare caguë ba'iyë yë'ë, cani achobi Jesús.
42 Eu sei que sempre me ouves, mas falei isso por causa da multidão presente, para que creiam que tu me enviaste.
43 Cani achoni ja'nrëbi, ai jëja güiguë cabi: —¡Lázaro, huëni raijë'ën! caguë choji'i.
43 E, depois de dizer isso, clamou em alta voz:
44 Choiguëna, ju'insi'quëbi huajëni, huëni raji'i. Ja'nca raiguë, baguë ëntë sara, baguë guëon, baguë zia yua canbi re'o jobë huensi'quë baji'i. Ba'iguëna, Jesusbi guanseguë cabi: —Baguë canre jo'chijë'ën, cabi.
44 Aquele que tinha morrido saiu, tendo os pés e as mãos amarrados com ataduras e o rosto envolto num lenço. Então Jesus lhes ordenou:
45 Ja'nca yo'oguëna, judío bain María naconi rani baguë yo'ose'ere ëñasi'cua, ai jai jubëbi baguëni si'a recoyo ro'tahuë.
45 Muitos dos judeus que tinham vindo visitar Maria, vendo o que Jesus havia feito, creram nele.
46 Yequëcuata'an, Jesusni recoyo ro'tamaë'ë. Ro'tama'icuabi yua fariseo bainna sani Jesús yo'ose'ere quëahuë.
46 Outros, porém, foram até os fariseus e lhes contaram o que Jesus havia feito.
47 Ja'nca quëajënna, pairi ëja bain, fariseo bain, bacuabi ñë'cani sa'ñeña coca cahuë: —Baguë yua ai ta'yejeiye yo'oni ëñoguëna, ¿queaca baguëni ënseye'ne mai?
47 Então os principais sacerdotes e os fariseus convocaram o Sinédrio e disseram: — O que estamos fazendo, uma vez que este homem opera muitos sinais?
48 Ënsema'itoca, quë'rë ai jai jubë bainbi baguëni recoyo ro'tayë. Ja'nca ro'tani bacua ëjaguëre baguëte re'huajënna, romano ëja bainbi rani, mai uja huë'e, Riusu huë'ere taonni senjoñë. Maini ai huajënna, maibi carajeiyë, sa'ñeña cahuë.
48 Se o deixarmos assim, todos crerão nele; depois, virão os romanos e tomarão não só o nosso lugar, mas a própria nação.
49 Cajënna, yequë bacua jubë ba'iguë, Caifás hue'eguë, yua ja'an tëcahuë pairi ta'yejeiye ëjaguë baji'i. Ja'nca ba'iguëbi bacuani coca cabi: —Mësacua yua ro huesë ëaye cayë.
49 Mas um deles, Caifás, que era sumo sacerdote naquele ano, advertiu-os, dizendo: — Vocês não sabem nada,
50 Si'a jubë bainbi carajeima'iñe cajën, te'eguë se'gabi junni huesëja'guë cayë mai. Ja'an ba'ija'ye yua quë'rë re'oye ba'iye ba'iji maire. Ja'anre caguë mësacua huesë ëaye cacuare quëani achoyë yë'ë, cabi.
50 nem entendem que é melhor para vocês que morra um só homem pelo povo e que não venha a perecer toda a nação.
51 Caifás se'gabi ja'an cocare ro'tamaji'i. Ja'an tëcahuë pairi ta'yejeiye ëjaguëte sëani, Riusubi ja'an cocare baguëni ro'ta güeseguëna, Riusu ëñose'e yuta ti'anma'iguëna, quëani achobi baguë. Jesús junni huesëja'ye, Israel bain ro'ire junni huesëja'ye baji'i, quëani achobi baguë.
51 Ora, Caifás não disse isto por conta própria, mas, sendo sumo sacerdote naquele ano, profetizou que Jesus estava para morrer pela nação.
52 Israel bain ro'i se'gare Jesusni cuencuemaji'i Riusu. Si'a re'oto bain saoni senjosi'cua, Riusu mamacua ba'icuare cu'eni, te'e jai jubëna choini ñë'coye ro'tabi Riusu. Ja'nca sëani, si'a bain ro'ire Jesús junni huesëja'yete cuencueni, Caifasni ro'ta güesebi Riusu,
52 E não somente pela nação, mas também para reunir em um só corpo os filhos de Deus, que andam dispersos.
53 Ja'nca sëani, judío ëja bainbi ja'an umugusebi Jesusni huani senjoñe ro'tajën, sa'ñeña coca cajën baë'ë.
53 Desde aquele dia, resolveram matar Jesus.
54 Ja'nca cajën ba'ijënna, Jesusbi judío bain jubëan naconi se'e ganimaji'i. Yequëru, beo re'oto ba'iguëna, ja'anruna sani, Efraín casi jobona ti'anni, baguëre concua naconi bëani baji'i.
54 Assim sendo, Jesus já não andava publicamente entre os judeus, mas retirou-se para uma região vizinha ao deserto, para uma cidade chamada Efraim, onde permaneceu com os discípulos.
55 Ja'nrëbi, judío bain pascua umuguseñabi ti'añe ba'iguëna, ai jai jubë bainbi Jerusalenna sai bi'rahuë. Riusubi maini te'e ruiñe ëñani bojoja'guë cajën, Riusu huë'ena cacani, bacua ira bain ba'isi'cua yo'ojën ba'ise'e'ru tëno güesehuë. Ja'nrëbi, pascuabi ti'anguëna, fiestare yo'oye ro'tahuë.
55 Estava próxima a Páscoa dos judeus, e muitos daquela região foram a Jerusalém antes da Páscoa para se purificar.
56 Riusu huë'ere ba'icuabi yua Jesusni cu'ejën, sa'ñeña senni acha bi'rahuë: —¿Mësacua guere ro'taye'ne? ¿Fiestana raima'iguë baguë? senni achahuë.
56 Lá, procuravam Jesus e, estando eles no templo, diziam uns aos outros: — O que vocês acham? Ele não virá à festa?
57 Fariseo bain, pairi ëja bain, bacuabi yua guanse cocare toyani jo'cajën cahuë: Jesús ba'iyete masitoca, yëquënani quëani achojë'ën. Quëani achojënna, baguëni preso zeañë yëquëna, guansejën cahuë bacua.
57 Ora, os principais sacerdotes e os fariseus haviam ordenado que, se alguém soubesse onde ele estava, o denunciasse, para que pudessem prendê-lo.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.