João 8

Wɩɩsɩ Nyʋʋfalɩɩ Teŋ (SIG) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 Nala hʋ buloŋ aa mʋʋ ko teŋ, Yesu mɛ kpa mʋ gyɩŋ Olivi dogimo hʋ.
1 Jesus, no entanto, foi para o monte das Oliveiras.
2 Ʋ sɩgballɩya kyɩkyʋwala, ʋ bɩl mɩɩgɩ mʋ a gyʋʋ Wɩɩkyʋwaldɩɩbal hʋ. Nyɛ rɛ nala hʋ buloŋ aa we doŋ ko gol-ʋ, ʋ hɔŋ, a bɩl piili kɩ daga ba.
2 De madrugada, voltou novamente para o templo, e todo o povo se reuniu em volta dele; e Jesus, assentado, os ensinava.
3 Ɛɛ rɛ Wɩɩsɩ teŋ dɩdagɩla abee Farasiima kaŋ haaŋ kɩdɩgɩ ko gyʋʋ. Ba kaŋ haaŋ no sɔŋsɔŋ tɩyaŋ nɛ. Nyɛ rɛ ba leŋ haaŋ hʋ sii sɩŋ ba buloŋ sɩya tɩyaŋ.
3 Então os escribas e fariseus trouxeram à presença dele uma mulher surpreendida em adultério e, fazendo-a ficar em pé no meio de todos,
4 Ɛɛ rɛ ba basɩ tɩya Yesu a baa, “Nɩhɩyawʋ, haaŋ no kaŋ bala rɛ, ka á kana ʋ dɩ ʋ bee badɩma pɩna.
4 disseram a Jesus: — Mestre, esta mulher foi surpreendida em flagrante adultério.
5 Moosi mɩrɩsɩ hʋ daga anɩɩ dɩ haaŋ buloŋ nɛ ko yaa gɛɛ, dɩ á yaga ʋ tɩɩna kpʋ abee bʋwa. Ɛɛ rɛ ɩ mɛ na?”
5 Na Lei, Moisés nos ordenou que tais mulheres sejam apedrejadas. E o senhor, o que tem a dizer?
6 Ba basɩ gɛɛ dɩ ba ŋmaa Yesu fuu na rɛ, a wuwo na ŋmanɩɩ a kana ʋ anɩɩ ʋ kyogo rɛ. Ɛɛ rɛ Yesu kaŋ nyuu kyugili, aŋ kaŋ ʋ nonii kɩ sabɩ kɩna taŋha tɩyaŋ.
6 Eles diziam isso tentando-o, para terem de que o acusar. Mas Jesus, inclinando-se, escrevia na terra com o dedo.
7 Nyɛ rɛ ka ba ha sɩŋ, a kɩ pɩyɛsɩ ʋ wɩya. Doŋ tɩyaŋ nɛ Yesu kaŋ ʋ nyuu gye, a basɩ tɩya ba a baa, “Dɩ nal lɛ we ma tɩyaŋ daha a ha bɩ maakyiye yaa wɩbɔŋ, ma leŋ dɩ ʋ tɩɩna laa sɩya kpa bʋyɩ a yaga haaŋ no.”
7 Como eles insistiam na pergunta, Jesus se levantou e lhes disse:
8 Ɛɛ rɛ ʋ bɩl kaŋ ʋ nyuu kyugili a bɩl kaŋ ʋ nonii a kɩ sabɩ kɩna taŋha tɩyaŋ.
8 E, inclinando-se novamente, continuou a escrever no chão.
9 Ba aa nɩɩ wɩɩ hʋ ʋ aa basa, ba buloŋ mɩɩgɩ fá kɩŋ kɩŋ. Ba tɩyaŋ nɩhɩyasɩ rɛ gyɩ laa sɩya fá aŋ leŋ Yesu bee haaŋ hʋ dʋŋ gyamaa hʋ sɩya tɩyaŋ.
9 Mas eles, ouvindo essa resposta, foram saindo um por um, a começar pelos mais velhos até os últimos, ficando só Jesus e a mulher em pé diante dele.
10 Ɛɛ rɛ Yesu kaŋ ʋ nyuu gye, a pɩyɛsɩ haaŋ hʋ a baa, “Lee rɛ nala hʋ we? Ɛɛ kɛ nal buloŋ bɩ kaa ʋ aa sɩ kpa kyogisi tɩya ɩ a maga dɩ ba kpʋ ɩ?”
10 Levantando-se, Jesus perguntou a ela:
11 Nyɛ rɛ haaŋ hʋ baa dɩ nal buloŋ bɩl bɩ kaa. Ɛɛ rɛ Yesu basɩ tɩya ʋ a baa, “Tɔɔ, ŋ mɛ bɩ sɩ kpa kyogisi aa maga ba kpʋ ɩ a tɩya ɩ. Amɛ kɩ mʋ aŋ ta bɩl kɩ yaa wɩbɔmɔ.”
11 Ela respondeu: — Ninguém, Senhor! Então Jesus disse:
12 Nyɛ rɛ Yesu bɩl basɩ tɩya Farasiima hʋ a baa, “Mɩyaŋ nɛ yaa dʋnɩya nala pʋlʋŋ. Nal hʋ buloŋ aa tɩŋa ŋ, ʋ tɩɩna bɩ sɩ maakyiye vala bilhuu tɩyaŋ. Ʋ tɩɩna sɩ kaŋ pʋlʋŋ hʋ aa tɩya nala mɩɩbol.”
12 De novo, Jesus lhes falou, dizendo:
13 Ɛɛ rɛ Farasiima hʋ basɩ tɩya ʋ a baa, “Ɩ tɩɩ rɛ yaa ɩ tɩɩ daŋsɩya tɩɩna gɛɛ. Wɩya hʋ ɩ aa basɩ bɩ kaŋ tɔnɔ kɩdɩgɩ buloŋ.”
13 Então os fariseus lhe disseram: — Você dá testemunho de si mesmo. O testemunho que você dá não é verdadeiro.
14 Ɛɛ rɛ Yesu basɩ tɩya ba a baa, “Dɩ mɩyaŋ nɛ yaa ŋ tɩɩ daŋsɩya tɩɩna mɛ, wɩɩ hʋ ŋ aa basɩ yaa wɩtɩɩ rɛ, beewɩya ŋ gyɩŋ lee hʋ ŋ aa lɩya rɛ, a gyɩŋ lee hʋ mɛ ŋ aa mʋʋ. Amɛ ma kɛ bɩ gyɩŋ lee hʋ ŋ aa lɩya, a bɩ gyɩŋ lee hʋ mɛ ŋ aa mʋʋ.
14 Jesus respondeu:
15 Dʋnɩya nala hakɩla rɛ ma aa kpa kɩ di nala sarɩya a kpa kyogisi tɩya ba. Amɛ ŋ kɛ bɩ kpaa kyogisi kɩ tɩya nal buloŋ.
15 Vocês julgam segundo a carne; eu não julgo ninguém.
16 Dɩ mɩyaŋ nɛ kpaa kyogisi tɩya nal mɛ, ʋ yaa wɩtɩɩ rɛ, beewɩya ŋ dʋŋ daa kpaa kyogisi kɩ tɩya ʋ tɩɩna, amɛ nal hʋ aa tɩma ŋ pɛɛ ŋ tɩyaŋ nɛ wɩɩ no tɩyaŋ.
16 E, se eu julgo, o meu juízo é verdadeiro, porque não sou só eu que julgo, mas eu e o Pai, que me enviou.
17 Mɩrɩsɩ hʋ Moosi fa aa bine daga anɩɩ dɩ nala balɩya rɛ yaa wɩɩ daŋsɩya anɩɩ ʋ yaa wɩtɩɩ rɛ, ɛɛ daga anɩɩ wɩɩ hʋ kɔnɩ yaa wɩtɩɩ rɛ.
17 Também na Lei de vocês está escrito que o testemunho de duas pessoas é verdadeiro.
18 Ŋ yaa ŋ tɩɩ daŋsɩya tɩɩna rɛ, ŋ Kuwo hʋ aa tɩma ŋ mɛ yaa ŋ daŋsɩya tɩɩna.”
18 Eu dou testemunho de mim mesmo, e o Pai, que me enviou, também dá testemunho de mim.
19 Ɛɛ rɛ ba pɩyɛsɩ ʋ a baa, “Lee rɛ ɩ Kuwo hʋ we?” Ɛɛ rɛ Yesu baa, “Ma kɔnɩ bɩ gyɩma ŋ, a bɩ gyɩŋ ŋ Kuwo mɛ. Dɩ mamaa rɛ fa gyɩma ŋ, ma fa sɩ gyɩŋ ŋ Kuwo mɛ.”
19 Então eles lhe perguntaram: — Onde está o seu Pai? Jesus respondeu:
20 Saŋa hʋ Yesu aa basɩ wɩya no buloŋ kɩ tɩya nala Wɩɩkyʋwaldɩɩbal hʋ tɩyaŋ gɛɛ dɩ ʋ gyɩ yaŋ kpaga lee hʋ ba aa kpa wɩɩsʋlɩɩ gbaŋsɩ hʋ kɩ biŋ nɛ. Amɛ nal buloŋ gyɩ bɩ kana ʋ, beewɩya saŋa hʋ ba aa sɩ kana ʋ ha gyɩ bɩ pele.
20 Jesus proferiu essas palavras perto da caixa de ofertas, quando ensinava no templo. Ninguém o prendeu, porque ainda não havia chegado a sua hora.
21 Ɛɛ rɛ Yesu bɩl basɩ tɩya nala hʋ a baa, “Ŋ sɩ mʋ. Ma sɩ pɩya sɩya kyɛ ŋ, amɛ ma sɩ sʋba ma wɩbɔmɔ tɩyaŋ. Lee hʋ ŋ aa mʋʋ, ma bɩ sɩ wuwo mʋ doŋ.”
21 Outra vez Jesus lhes falou, dizendo:
22 Ɛɛ rɛ Gyuuma nɩhɩyasɩ hʋ pɩyɛsɩ dɔmɔŋ a baa, “Ʋ baa dɩ á bɩ sɩ wuwo mʋ lee hʋ ʋ aa mʋʋ. Ʋ yaŋ basa magɩsɩ anɩɩ ʋ sɩ kpʋ ʋ tɩɩ rɛ koo ɛɛ rɛ ʋ basɩ nyɛ?”
22 Então os judeus diziam: — Será que ele tem a intenção de se suicidar? Porque diz: “Para onde eu vou vocês não podem ir.”
23 Ɛɛ rɛ Yesu bɩl basɩ tɩya ba a baa, “Taŋhanyuu daha rɛ ma lɩɩ, amɛ ŋ kɛ lɩɩ wɩɩsɩbee rɛ. Ma yaa dʋnɩya no nala rɛ, amɛ ŋ kɛ bɩ lɩɩ dʋnɩya no.
23 Jesus lhes disse:
24 Ɛɛ rɛ tɩŋ ŋ gyɩ laa sɩya basɩ tɩya ma anɩɩ ma sɩ sʋba ma wɩbɔmɔ tɩyaŋ. Ma kɔnɩ yaŋ sɩ sʋba ma wɩbɔmɔ tɩyaŋ, dɩ ma ko bɩ laa di anɩɩ mɩyaŋ nɛ yaa nal hʋ ŋ aa baa ŋ yaa.”
24 Por isso, eu lhes disse que vocês morrerão em seus pecados. Porque, se não crerem que
25 Ɛɛ rɛ ba pɩyɛsɩ ʋ a baa, “Aŋnɛ nɛ rɛ yaa ɩ?” Ɛɛ rɛ Yesu basɩ tɩya ba a baa, “Piili hʋ tɩyaŋ buloŋ nɛ ŋ daga ma nal hʋ ŋ aa yaa.
25 Então lhe perguntaram: — Quem é você? Jesus respondeu:
26 Ŋ kaŋ wɩya yʋga rɛ ŋ aa sɩ wuwo tɩŋ ba tɩyaŋ a kpa kyogisi tɩya ma. Amɛ nal hʋ aa tɩma ŋ, ʋ kɔnɩ yaa Wɩtɩɩ Tɩɩna rɛ. Wɩya hʋ ŋ aa nɩya ʋ nyʋwa tɩyaŋ, ba dʋŋ nɛ ŋ basɩ kɩ tɩya dʋnɩya nala.”
26 Muitas coisas tenho para falar e julgar a respeito de vocês. Porém aquele que me enviou é verdadeiro, de modo que as coisas que dele ouvi, essas digo ao mundo.
27 Ʋ aa basɩ gɛɛ, nala hʋ ha fa bɩ gyɩma anɩɩ ʋ Kuwo Wɩɩsɩ wɩya rɛ ʋ basɩ tɩya ba gɛɛ.
27 Eles não entenderam que Jesus lhes falava do Pai.
28 Ɛɛ rɛ Yesu basɩ tɩya ba a baa, “Dɩ mamaa rɛ kaŋ mɩyaŋ Nihuwobiŋ Biye kpaasɩ mal daagarɩɩ tɩyaŋ, ma sɩ gyɩma anɩɩ mɩyaŋ nɛ yaa nal hʋ ŋ aa baa ŋ yaa. Ɛɛ mɛ tɩyaŋ nɛ ma sɩ tɩŋ gyɩma anɩɩ ŋ bee yaa wɩɩ buloŋ ŋ tɩɩ dee tɩyaŋ, amɛ wɩya hʋ ŋ Kuwo aa daga ŋ nɛ ŋ kɩ basɩ.
28 Então Jesus disse:
29 Nal hʋ mɛ aa tɩma ŋ ʋ bɩ vɩya ŋ ta, ʋ we ŋ lee rɛ, beewɩya saŋa buloŋ ŋ aa kɩ yaa wɩya hʋ aa fɩyɛlɩ ʋ teŋ nɛ.”
29 E aquele que me enviou está comigo, não me deixou só, porque eu faço sempre o que lhe agrada.
30 Ʋ wɩbasɩɩ no gyɩ leŋ nala yʋga laa ʋ wɩya di rɛ.
30 Quando Jesus disse isto, muitos creram nele.
31 Ɛɛ rɛ Yesu basɩ tɩya nala hʋ aa laa ʋ wɩya di a baa, “Dɩ mamaa rɛ gyegile kɩ nɩɩ ŋ nyʋwa, ma kɔnɩ yaa ŋ hatɩnna rɛ.
31 Então Jesus disse aos judeus que haviam crido nele:
32 Ma sɩ gyɩŋ Wɩɩsɩ wɩtɩɩ hʋ, dɩ wɩtɩɩ no leŋ dɩ ma tɩŋ ma tɩɩ.”
32 conhecerão a verdade, e a verdade os libertará.
33 Ɛɛ rɛ nala hʋ mɛ baa, “Á yaa Abɩraham doho nala rɛ. Á ha bɩ maakyiye yaa nal buloŋ yosi. Bee rɛ yaŋ tɩŋ ɩ baa dɩ á sɩ tɩŋ á tɩɩ?”
33 Eles responderam: — Somos descendência de Abraão e jamais fomos escravos de ninguém. Como você pode dizer que seremos livres?
34 Ɛɛ rɛ Yesu basɩ tɩya ba a baa, “Wɩtɩɩ rɛ ŋ basɩ kɩ tɩya ma, nal hʋ kɛ buloŋ aa yaa wɩbɔmɔ, ʋ tɩɩna yaa wɩbɔmɔ yoŋ nɛ.
34 Jesus respondeu:
35 Dɩ yoŋ nɛ we nal dɩya tɩyaŋ, ʋ bɩ sɩ wuwo yaa dɩya hʋ doho nal tɩɩ. Amɛ dɩ dɩya hʋ tɩɩna rɛ kaŋ biye, biye hʋ kɛ aa yaa dɩya hʋ doho nal lɛ a kɩ mʋ deŋdeŋ.
35 O escravo não fica sempre na casa; o filho, sim, fica para sempre.
36 Dɩ mɩyaŋ Wɩɩsɩ Biye rɛ laa ma ta dɩ ma tɩŋ ma tɩɩ, ma kɔnɩ aa tɩŋ ma tɩɩ rɛ.
36 Se, pois, o Filho os libertar, vocês serão verdadeiramente livres.
37 Ŋ gyɩma anɩɩ ma yaa Abɩraham doho nala rɛ, aŋka ma kɩ kyɛ dɩ ma kpʋ ŋ, beewɩya wɩya hʋ ŋ aa daga ma bɩ gyʋʋ ma dɩgɩna.
37 Bem sei que vocês são descendência de Abraão; no entanto, estão querendo me matar, porque a minha palavra não está em vocês.
38 Wɩya hʋ ŋ kuwo aa daga ŋ nɛ ŋ kɩ basɩ, ka ma mɛ kɩ yaa wɩya hʋ ma kuwo aa daga ma dɩ ma kɩ yaa.”
38 Eu falo das coisas que vi junto de meu Pai; vocês, porém, fazem o que ouviram do pai de vocês.
39 Ɛɛ rɛ ba basɩ tɩya ʋ a baa, “Abɩraham nɛ yaa á kuwo.” Ɛɛ rɛ Yesu mɛ baa, “Dɩ mamaa rɛ kɔnɩ fa yaa Abɩraham biisi, ɛɛ kɛ ma fa sɩ kɩ yaa wɩya hʋ Abɩraham fa aa yaa.
39 Então lhe disseram: — Nosso pai é Abraão. Mas Jesus respondeu:
40 Ŋ kɛ sɩfɩyaŋ buloŋ nɛ yaa dɩ ŋ basɩ Wɩɩsɩ wɩtɩɩ hʋ ʋ aa kpaa tɩya ŋ dɩ ŋ basɩ tɩya ma, ka ma ha kɩ kyɛ dɩ ma kpʋ ŋ. Amɛ Abɩraham kɛ bɩ yaa nyɛ.
40 Mas agora vocês estão querendo me matar, a mim que lhes falei a verdade que ouvi de Deus; Abraão não fez isso.
41 Ma aa yaa wɩya hʋ ma kuwo aa yaa rɛ.” Ɛɛ rɛ ba baa, “Á yaa Wɩɩsɩ biisi tɩɩ rɛ. Wɩɩsɩ dʋŋ nɛ yaa á kuwo á aa kana.”
41 Vocês fazem as obras do pai de vocês. Eles responderam: — Nós não somos filhos ilegítimos. Temos um pai, que é Deus.
42 Ɛɛ rɛ Yesu basɩ tɩya ba a baa, “Dɩ Wɩɩsɩ rɛ kɔnɩ fa yaa ma Kuwo, ma fa sɩ kyo ŋ wɩya, beewɩya, Wɩɩsɩ lee rɛ ŋ lɩɩ ko we daha. Ŋ tɩɩ dee tɩyaŋ daa ŋ ko. Ʋ rɛ tɩma ŋ.
42 Jesus disse:
43 Bee rɛ yaŋ tɩŋ ma bɩ gyɩŋ wɩya hʋ ŋ aa basa memii? Ma bee kyɛ dɩ ma gyegile nɩɩ wɩya hʋ ŋ aa basɩ. Ɛɛ rɛ tɩŋ ma bɩ gyɩŋ ba memii gɛɛ.
43 Por que vocês não compreendem a minha linguagem? É porque vocês são incapazes de ouvir a minha palavra.
44 Ma kuwo rɛ yaa Sɩtaanɩ. Ɛɛ rɛ tɩŋ ma aa kɩ kyɛ dɩ ma kɩ yaa ʋ teŋfɩyɛl wɩya. A lɩɩ dʋnɩya lipiilii buloŋ, ʋ yaa nɩkpʋʋl lɛ. Ʋ tɩɩ paalɩ bɩ kaŋ wɩtɩɩ, beewɩya wɩtɩɩ buloŋ tuwo ʋ tɩyaŋ. Dɩ ʋ rɛ aa nyɩya wɩya, ʋ kɩyɩ rɛ paalɩ gɛɛ. Beewɩya ʋ yaa wɩnyɩyɛl lɛ, a yaa wɩnyɩyɛla buloŋ kuwo mɛ.
44 Vocês são do diabo, que é o pai de vocês, e querem satisfazer os desejos dele. Ele foi assassino desde o princípio e jamais se firmou na verdade, porque nele não há verdade. Quando ele profere mentira, fala do que lhe é próprio, porque é mentiroso e pai da mentira.
45 Amɛ ŋ aa basɩ wɩtɩɩ hʋ wɩya rɛ tɩŋ ma bɩ laa ŋ wɩya di.
45 Mas, porque eu digo a verdade, vocês não creem em mim.
46 Ma kɩbee rɛ sɩ wuwo daga wɩbɔŋ hʋ ŋ ha aa maakyiye yaa? Dɩ mɩyaŋ nɛ aa basɩ wɩtɩɩ, bee rɛ yaŋ tɩŋ ma bɩ laa ŋ wɩya di?
46 Quem de vocês me convence de pecado? Se digo a verdade, por que não creem em mim?
47 Nal hʋ buloŋ aa lɩɩ Wɩɩsɩ lee aa gyegile kɩ nɩɩ wɩya hʋ Wɩɩsɩ aa basɩ rɛ. Ma kɛ bɩ lɩɩ Wɩɩsɩ lee, ɛɛ rɛ tɩŋ ma bɩ gyegile kɩ nɩɩ Wɩɩsɩ wɩya.”
47 Quem é de Deus ouve as palavras de Deus; por isso, vocês não me ouvem, porque não são de Deus.
48 Ɛɛ rɛ Gyuuma hʋ basɩ tɩya Yesu a baa, “Á kɔnɩ aa baa dɩ ɩ yaa Samaarɩya tɩɩna, ka gyɩŋbɔŋ mɛ kana ɩ hʋ, ʋ yaa wɩtɩɩ rɛ.”
48 Os judeus disseram a Jesus: — Será que não temos razão em dizer que você é samaritano e tem demônio?
49 Ɛɛ rɛ Yesu basɩ tɩya ba a baa, “Gyɩŋbɔŋ tuwo ŋ tɩyaŋ. Amɛ ŋ aa tɩya ŋ Kuwo gyɩrɩma rɛ, aŋka ma kɛ bee tɩya ŋ gyɩrɩma.
49 Jesus respondeu:
50 Ŋ bɩ kyɛɛ feŋ kɩ tɩya ŋ tɩɩ. Amɛ nal lɛ we doŋ a kyɛ feŋ kɩ tɩya ŋ. Ʋ rɛ yaŋ sɩ di nala hʋ aa vɩya ŋ wɩya sarɩya abee wɩtɩɩ a kpa kyogisi tɩya ba.
50 Eu não procuro a minha própria glória; há quem a busque e julgue.
51 Wɩtɩɩ rɛ ŋ basɩ kɩ tɩya ma, nal hʋ buloŋ aa tɩŋa ŋ nyʋwa, ʋ bɩ sɩ maakyiye sʋba.”
51 Em verdade, em verdade lhes digo que, se alguém guardar a minha palavra, não verá a morte eternamente.
52 Ɛɛ rɛ Gyuuma hʋ basɩ tɩya ʋ a baa, “Nyɛ kɛ, á yaŋ paalɩ gyɩma anɩɩ gyɩŋbɔŋ nɛ kɔnɩ kana ɩ. Abɩraham sʋba rɛ. Wɩɩsɩ tɩŋdaala hʋ mɛ sʋba. Aŋka ɩ baa dɩ nal hʋ buloŋ aa tɩŋa ɩ nyʋwa bɩ sɩ maakyiye sʋba.
52 Então os judeus disseram: — Agora estamos certos de que você tem demônio. Abraão morreu, e também os profetas, e você diz: “Se alguém guardar a minha palavra, não provará a morte eternamente.”
53 Á kuwo Abɩraham tɩɩ gba sʋba rɛ. Ɩ yaŋ bɩɩna nɩɩ ɩ rɛ tee ʋ koo? Wɩɩsɩ tɩŋdaala hʋ mɛ sʋba. Aŋnɛ rɛ yaŋ yaa ɩ kɛ?”
53 Você não está querendo dizer que é maior do que Abraão, o nosso pai, que morreu? Também os profetas morreram. Quem você pensa que é?
54 Ɛɛ rɛ Yesu bɩl basɩ tɩya ba a baa, “Dɩ mɩyaŋ nɛ fa kyɛɛ feŋ kɩ tɩya ŋ tɩɩ, haŋ feŋ hʋ fa bɩ sɩ kaŋ tɔnɔ buloŋ. Ŋ Kuwo rɛ yaa nal hʋ aa tɩya ŋ feŋ, nal hʋ tɩɩ ma aa baa dɩ ʋ rɛ yaa ma Wɩɩsɩ hʋ.
54 Jesus respondeu:
55 Ma ha bɩ maakyiye gyɩma ʋ amɛ ŋ kɛ gyɩma ʋ rɛ. Dɩ mɩyaŋ nɛ baa ŋ bɩ gyɩma ʋ, ŋ yaa wɩnyɩyɛl lɛ anɩɩ ma mɛ aa yaa wɩnyɩyɛla gɛɛ. Ŋ gyɩma ʋ rɛ a kɩ tɩŋa ʋ nyʋwa mɛ.
55 Entretanto, vocês não o conhecem; eu, porém, o conheço. Se eu disser que não o conheço, serei como vocês: mentiroso; mas eu o conheço e guardo a sua palavra.
56 Ma naabaa Abɩraham gyɩ aa lurimi na a gyɩma anɩɩ ŋ sɩ ko dʋnɩya, ʋ teŋ gyɩ fɩyɛlɩ rɛ weliŋ ŋ koyi wɩya.”
56 Abraão, o pai de vocês, alegrou-se por ver o meu dia; e ele viu esse dia e ficou alegre.
57 Ɛɛ rɛ Gyuuma hʋ basɩ tɩya ʋ a baa, “Ɩ ha paalɩ bɩ pele bɩsɩ mɔllɩbalɩya bee fi. Ɛɛ rɛ ɩ yaŋ yaa a na Abɩraham?”
57 Então os judeus lhe perguntaram: — Você não tem nem cinquenta anos e viu Abraão?
58 Ɛɛ rɛ Yesu basɩ tɩya ba a baa, “Wɩtɩɩ rɛ ŋ basɩ kɩ tɩya ma, ka dɩ ba na lʋl Abɩraham, dɩ ŋ kɛ foŋ we doŋ nɛ.”
58 Jesus respondeu:
59 Ɛɛ rɛ ba paa bʋwa dɩ ba yaga ʋ, ʋ faŋa a lʋwɔlɩ lɩɩ Wɩɩkyʋwaldɩɩbal hʋ tɩyaŋ.
59 Então pegaram pedras para atirar nele, mas Jesus se ocultou e saiu do templo.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 8, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.