João 4

Wɩɩsɩ Nyʋʋfalɩɩ Teŋ (SIG) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Ɛɛ rɛ Farasiima hʋ ko nɩɩ anɩɩ Yesu naa hatɩnna kɩ te Gyɔɔŋ nɛ, aa leŋ ba kɩ fo ba wɩɩkyʋwalnɩɩ.
1 Os fariseus ouviram dizer que Jesus estava ganhando mais discípulos e batizava mais pessoas do que João.
2 (Amɛ Yesu kɛ tɩɩ gyɩ bɩ foo nal buloŋ wɩɩkyʋwalnɩɩ, ʋ hatɩnna hʋ dʋŋ nɛ gyɩ aa kɩ fo nala wɩɩkyʋwalnɩɩ.)
2 (De fato, não era Jesus quem batizava, e sim os seus discípulos.)
3 Yesu aa nɩya dɩ ba aa basɩ ʋ wɩya gɛɛ, ɛɛ rɛ ʋ sii lɩɩ Gyudɩya paalʋʋ tɩyaŋ a mɩɩgɩ mʋ Galili paalʋʋ.
3 Quando Jesus ficou sabendo disso, saiu da Judeia e voltou para a Galileia.
4 Ʋ aa mʋ Galili hʋ tɩyaŋ nɛ, Wɩɩsɩ leŋ ʋ tɩŋ Samaarɩya paalʋʋ,
4 No caminho, ele tinha de passar pela região da Samaria.
5 a ko pele tɔɔ kɩdɩgɩ ba aa yɩrɩ Siika. Doŋ bee taŋha hʋ Gyeekɔbɩ gyɩ aa kpaa tɩya ʋ biibaal Gyosɛfʋ fa bɩ boliye.
5 Ele chegou a uma cidade da Samaria, chamada Sicar, que ficava perto das terras que Jacó tinha dado ao seu filho José.
6 Gyeekɔbɩ kɔlʋŋ gyɩ we doŋ tɩyaŋ nɛ. Yesu fa aa vala ŋmanɩɩ hʋ gɛɛ, lɔl gyʋʋ ʋ, ɛɛ rɛ ʋ mʋ hɔŋ kɔlʋŋ hʋ nyʋwa. Saŋa no tɩyaŋ dɩ Wɩɩsɩ gyɩ yaŋ maga nyutʋtʋʋ rɛ.
6 Ali ficava o poço de Jacó. Era mais ou menos meio-dia quando Jesus, cansado da viagem, sentou-se perto do poço.
7 Ɛɛ rɛ Samaarɩya tɩmma haaŋ kɩdɩgɩ ko kɔlʋŋ hʋ dɩ ʋ yaa nɩɩ. Ɛɛ rɛ Yesu basɩ tɩya ʋ a baa, “Yaa nɩɩ tɩya ŋ dɩ ŋ nyʋwa.”
7 Uma mulher samaritana veio tirar água, e Jesus lhe disse:
8 Saŋa no tɩyaŋ dɩ Yesu hatɩnna hʋ gyɩ mʋʋ bee hʋ tɩya rɛ dɩ ba yɔbɔ kɩdiiliye.
8 (Os discípulos de Jesus tinham ido até a cidade comprar comida.)
9 Ɛɛ rɛ Samaarɩya tɩmma haaŋ hʋ pɩyɛsɩ Yesu a baa, “Bee rɛ tɩŋ ɩ Gyuu kɩ sʋla nɩɩ mɩyaŋ Samaarɩya tɩɩna lee?” (Gyuuma gyɩ bɩ sɩ laa nyʋwa dɩ ba bee Samaarɩya tɩɩna pɛ kɩdigbaha, koo nɩɩnyʋwagbaŋbiidɩgɩ. Ɛɛ rɛ tɩŋ haaŋ hʋ basɩ gɛɛ.)
9 A mulher respondeu: — O senhor é judeu, e eu sou samaritana. Então como é que o senhor me pede água? (Ela disse isso porque os judeus não se dão com os samaritanos.)
10 Ɛɛ rɛ Yesu basɩ tɩya ʋ a baa, “Dɩ ɩ rɛ fa gyɩŋ kɩŋ hʋ Wɩɩsɩ aa kpa tɩya nala, a fa gyɩŋ nal hʋ aa sʋla nɩɩ ɩ lee nyɛ, ɩ fa sɩ sʋla ʋ dɩ ʋ tɩya ɩ nɩɩ hʋ aa tɩya mɩɩbol.”
10 Então Jesus disse:
11 Ɛɛ rɛ haaŋ hʋ pɩyɛsɩ ʋ a baa, “Nɩhɩyawʋ, ɩ bɩ kaŋ gʋʋga ɩ aa sɩ kaŋ yaa nɩɩ hʋ, ka kɔlʋŋ hʋ mɛ luŋiye. Lee tɩyaŋ nɛ ɩ sɩ na nɩɩ hʋ aa tɩya mɩɩbol?
11 Ela respondeu: — O senhor não tem balde para tirar água, e o poço é fundo. Como é que vai conseguir essa água da vida?
12 Á naabaa Gyeekɔbɩ rɛ kpaa kɔlʋŋ no tɩya ma. Ʋ bee ʋ biisi abee ʋ pʋsɩ buloŋ nyʋwa kɔlʋŋ no nɩɩ rɛ. Ɩ aa kyɛ ɩ baa ɩ tee Gyeekɔbɩ rɛ koo?”
12 Nosso antepassado Jacó nos deu este poço. Ele, os seus filhos e os seus animais beberam água daqui. Será que o senhor é mais importante do que Jacó?
13 Ɛɛ rɛ Yesu basɩ tɩya ʋ a baa, “Nal hʋ buloŋ aa sɩ nyʋwa nɩɩ no, nɩɩnyʋwasɩ ha bɩl sɩ kaŋ ʋ tɩɩna.
13 Então Jesus disse:
14 Amɛ nal hʋ buloŋ aa sɩ nyʋwa nɩɩ hʋ ŋ aa sɩ tɩya ʋ, nɩɩnyʋwasɩ bɩl bɩ sɩ maakyiye kana ʋ tɩɩna. Nɩɩ hʋ ŋ aa sɩ tɩya ʋ sɩ kɩɩ gɛɛ rɛ anɩɩ bulo ʋ tɩɩna tɩyaŋ, a bulo nɩɩ hʋ aa tɩya mɩɩbol aa bɩ kaŋ tenii a kɩ tɩya ʋ tɩɩna.”
14 mas a pessoa que beber da água que eu lhe der nunca mais terá sede. Porque a água que eu lhe der se tornará nela uma fonte de água que dará vida eterna.
15 Ɛɛ rɛ haaŋ hʋ basɩ tɩya ʋ a baa, “Nɩhɩyawʋ, tɩya ŋ nɩɩ no, dɩ nɩɩnyʋwasɩ ta bɩl maakyiye kana ŋ, dɩ ŋ ta bɩl ko kɩ yaa nɩɩ daha mɛ.”
15 Então a mulher pediu: — Por favor, me dê dessa água! Assim eu nunca mais terei sede e não precisarei mais vir aqui buscar água.
16 Ɛɛ rɛ Yesu basɩ tɩya ʋ a baa, “Mʋ yɩrɩ ɩ bala dɩ ma ko”
16 — Vá chamar o seu marido e volte aqui! — ordenou Jesus.
17 Nyɛ rɛ haaŋ hʋ baa dɩ ʋ bɩ kaŋ bala. Ɛɛ rɛ Yesu bɩl basɩ tɩya ʋ a baa, “Wɩtɩɩ rɛ ɩ basɩ ɩ aa baa ɩ bɩ kaŋ bala,
17 — Eu não tenho marido! — respondeu a mulher. Então Jesus disse:
18 beewɩya ɩ laa sɩya yal balama bɔnɔŋ nɛ, ɩ bee baal hʋ aa we doŋ lagɩlagɩ no, ʋ kɔnɩ bɩ yaa ɩ bala.”
18 pois já teve cinco, e este que você tem agora não é, de fato, seu marido. Sim, você falou a verdade.
19 Ɛɛ rɛ haaŋ hʋ basɩ tɩya Yesu a baa, “Nɩhɩyawʋ, ŋ naa nɩɩ ɩ yaa Wɩɩsɩ tɩŋdaal lɛ.”
19 A mulher respondeu: — Agora eu sei que o senhor é um
20 Ɛɛ rɛ haaŋ hʋ bɩl basɩ tɩya ʋ a baa, “Á Samaarɩya tɩmma naabaala kyʋwalɩ Wɩɩsɩ dogimo no nyuu tɩyaŋ nɛ, aŋka ma Gyuuma mɛ baa dɩ Gyerusalɛm nɛ yaa lee hʋ á aa maga dɩ á kɩ kyʋwalɩ Wɩɩsɩ.”
20 Os nossos antepassados adoravam a Deus neste monte , mas vocês, judeus, dizem que Jerusalém é o lugar onde devemos adorá-lo.
21 Ɛɛ rɛ Yesu basɩ tɩya ʋ a baa, “Haŋtolibiye, laa ŋ di anɩɩ saŋa kɩdɩgɩ sɩ pele dɩ nala bɩl bɩ sɩ kɩ kyʋwalɩ á Kuwo Wɩɩsɩ dogimo no nyuu koo Gyerusalɛm tɩyaŋ.
21 Jesus disse:
22 Ma Samaarɩya tɩmma paalɩ bɩ gyɩŋ nal hʋ ma aa kyʋwalɩ, amɛ á Gyuuma kɛ gyɩŋ nal hʋ á aa kyʋwalɩ rɛ. Beewɩya Gyuuma rɛ sɩ daga ma gɛɛ Wɩɩsɩ aa sɩ laa dʋnɩya nala ta.
22 Vocês, samaritanos, não sabem o que adoram, mas nós sabemos o que adoramos porque a salvação vem dos judeus.
23 Saŋa kɩdɩgɩ sɩ pele, ʋ paalɩ pele rɛ gba, dɩ nala hʋ kɔnɩ aa kyʋwalɩ Wɩɩsɩ, kyʋwalɩ ʋ abee wɩtɩɩ, Wɩɩsɩ Wiyesi Welii hʋ dee tɩyaŋ. Wɩɩkyʋwalla no iriŋ nɛ Wɩɩsɩ kɩ kyɛ dɩ ba kɩ kyʋwalɩ ʋ.
23 Mas virá o tempo, e, de fato, já chegou, em que os verdadeiros adoradores vão adorar o Pai em espírito e em verdade. Pois são esses que o Pai quer que o adorem.
24 Wɩɩsɩ kɩɩ gɛɛ rɛ anɩɩ wiyese, ɛɛ wɩya nala hʋ aa kyɛ dɩ ba kyʋwalɩ ʋ, ʋ maga dɩ ba kyʋwalɩ ʋ abee wɩtɩɩ rɛ, ʋ Wiyesi Welii hʋ dee tɩyaŋ.”
24 Deus é Espírito, e por isso os que o adoram devem adorá-lo em espírito e em verdade.
25 — ausente —
25 A mulher respondeu: — Eu sei que o
26 — ausente —
26 Então Jesus afirmou:
27 Saŋa no tɩyaŋ dɩ Yesu hatɩnna hʋ mɛ mɩɩgɩ ko. Ba nyʋʋsɩ gyɩ fɩyɛla rɛ kɩŋkaŋ ba aa ko na dɩ ʋ bee haaŋ hʋ aa basɩ wɩya. Amɛ ba kɩdɩgɩ buloŋ gyɩ bɩ suri nyʋwa a pɩyɛsɩ haaŋ hʋ anɩɩ bee rɛ ʋ kɩ kyɛ Yesu lee, koo a pɩyɛsɩ Yesu baa bee rɛ tɩŋ ʋ kɩ basɩ wɩya haaŋ no lee.
27 Naquele momento chegaram os seus discípulos e ficaram admirados, pois ele estava conversando com uma mulher. Mas nenhum deles perguntou à mulher o que ela queria. E também não perguntaram a Jesus por que motivo ele estava falando com ela.
28 Ɛɛ rɛ haaŋ hʋ leŋ ʋ vii hʋ doŋ, aŋ mɩɩgɩ mʋ bee hʋ tɩya, a basɩ tɩya nala a baa,
28 Em seguida, a mulher deixou ali o seu pote, voltou até a cidade e disse a todas as pessoas:
29 “Ma ko na baal kɩdɩgɩ aa wuwo daga wɩya hʋ buloŋ ŋ aa yaa ŋ mɩɩbol tɩyaŋ. Kapuwo ʋ rɛ yaa Krisita hʋ.”
29 — Venham ver o homem que disse tudo o que eu tenho feito. Será que ele é o Messias?
30 Ɛɛ rɛ ba lɩɩ bee hʋ tɩyaŋ a kpa kɩ mʋ Yesu lee.
30 Muitas pessoas saíram da cidade e foram para o lugar onde Jesus estava.
31 Saŋa no tɩyaŋ dɩ Yesu hatɩnna hʋ aa sʋla ʋ rɛ a baa, “Á nɩhɩyawʋ, di kɩŋ mʋhʋ.”
31 Enquanto isso, os discípulos pediam a Jesus: — Mestre, coma alguma coisa!
32 Ɛɛ rɛ Yesu basɩ tɩya ba a baa, “Ŋ kaŋ kɩdiiliye rɛ ma aa bɩ gyɩŋ ba wɩya.”
32 Jesus respondeu:
33 Ɛɛ rɛ Yesu hatɩnna hʋ mɩɩgɩ sɩŋ kɩ pɩyɛsɩ dɔmɔŋ “Nal lɛ yaŋ kaŋ kɩdiiliye ko tɩya ʋ ka á bɩ gyɩma koo?”
33 Então os discípulos começaram a perguntar uns aos outros: — Será que alguém já trouxe comida para ele?
34 Doŋ nɛ Yesu basɩ tɩya ba a baa, “Ŋ kɩdiiliye rɛ yaa dɩ ŋ yaa nal hʋ aa tɩma ŋ kyɛrɩ, a teŋ tʋma hʋ ʋ aa tɩya ŋ dɩ ŋ tʋma.
34 — A minha comida — disse Jesus — é fazer a vontade daquele que me enviou e terminar o trabalho que ele me deu para fazer.
35 Ma aa baa dɩ ʋ kaa peŋsi banaa rɛ, ka dɩ ma na kʋŋ ma bagɩsɩ kɩna pɛ dɔmɔŋ. Amɛ ŋ basɩ kɩ tɩya ma rɛ, ma deŋ bagɩsɩ hʋ na, kɩna hʋ buloŋ yaa kʋmɩɩ rɛ.
35 Vocês costumam dizer: “Daqui a quatro meses teremos a colheita.” Mas olhem e vejam bem os campos: o que foi plantado já está maduro e pronto para a colheita.
36 Nal hʋ buloŋ aa kʋŋ baga hʋ kɩna kɩ pɛ dɔmɔŋ ʋ tɩɩna kaŋ ʋ tuno rɛ. Ʋ kʋŋ kɩna no kɩ pɛ dɔmɔŋ nɛ dɩ ba na mɩɩbol aa bɩ kaŋ tenii. Ɛɛwɩya, nal hʋ aa doho abee nal hʋ aa kʋma, ba buloŋ tenni sɩ fɩyɛlɩ.
36 Quem colhe recebe o seu salário, e o resultado do seu trabalho é a vida eterna para as pessoas. E assim tanto o que semeia como o que colhe se alegrarão juntos.
37 Namaga no ba aa basɩ kɔnɩ yaa wɩtɩɩ rɛ, nal aa doho rɛ, nal mɛ kʋma.
37 Porque é verdade o que dizem: “Um semeia, e outro colhe.”
38 Ŋ tɩŋ ma rɛ dɩ ma mʋ kʋŋ kɩna baga hʋ tɩyaŋ ma aa bɩ tʋma. Nala badɔmɔŋ nɛ tʋma baga no tɩyaŋ, ka ma kɩ di ʋ tɔnɔ gɛɛ.”
38 Eu mandei vocês colherem onde não trabalharam; outros trabalharam ali, e vocês aproveitaram o trabalho deles.
39 Samaarɩya tɩmma gyɩ yʋga haŋ tɔɔ hʋ tɩyaŋ a ko laa Yesu wɩya di, akuu haaŋ hʋ aa baa dɩ Yesu basɩ ʋ mɩɩbol wɩkanɩya buloŋ wɩya tɩya ʋ wɩya.
39 Muitos samaritanos daquela cidade creram em Jesus porque a mulher tinha dito: “Ele me disse tudo o que eu tenho feito.”
40 Samaarɩya tɩmma hʋ aa ko Yesu lee, ba gyɩ sʋla ʋ rɛ dɩ ʋ we ba lee. Yesu laa nyʋwa, a we doŋ kyɛyɛ balɩya.
40 Quando os samaritanos chegaram ao lugar onde Jesus estava, pediram a ele que ficasse com eles, e Jesus ficou ali dois dias.
41 Doŋ tɩyaŋ nɛ nɩgyamaa bɩl marɩ laa ʋ wɩya di, akuu wɩya hʋ ʋ aa basɩ wɩya.
41 E muitos outros creram por causa da mensagem dele.
42 Ɛɛ rɛ nala hʋ basɩ tɩya haaŋ hʋ a baa, “Lagɩlagɩ no kɛ, á laa ʋ wɩya di rɛ akuu á tɩɩ aa nɩɩ ʋ nyʋwa wɩya, ʋ bɩ kɩɩ nɩɩ wɩɩ hʋ ɩ aa basɩ tɩya ma rɛ tɩŋ. Nyɛ kɛ á tɩɩ gyɩma rɛ anɩɩ ʋ rɛ kɔnɩ yaa dʋnɩya nala Laataal.”
42 Eles diziam à mulher: — Agora não é mais por causa do que você disse que nós cremos, mas porque nós mesmos o ouvimos falar. E sabemos que ele é, de fato, o Salvador do mundo.
43 Yesu aa yaa kyɛyɛ balɩya doŋ, ʋ sii a bɩl mɩɩgɩ mʋ Galili paalʋʋ.
43 Depois de ficar dois dias ali, Jesus foi para a região da Galileia.
44 Yesu tɩɩ fa basɩ tɩya nala rɛ a baa, “Wɩɩsɩ tɩŋdaal buloŋ, ba aa bee tɩya ʋ gyɩrɩma ʋ tɩɩ bee tɩyaŋ.”
44 Pois, como ele mesmo disse: “Um profeta não é respeitado na sua própria terra.”
45 Yesu gyɩ aa ko pele Galili paalʋʋ, doŋ nala gyɩ kana ʋ weliŋ nɛ, beewɩya ba tɩɩ gyɩ naa wɩya hʋ buloŋ ʋ aa yaa rɛ saŋa hʋ ba gyɩ aa mʋʋ Gyerusalɛm dɩ ba di Dɩɩsɩ-parɩ-banɩɩ Kyɛbal hʋ.
45 Quando chegou à Galileia, os moradores dali o receberam bem. É que eles tinham ido à Festa da Páscoa , em Jerusalém, e tinham visto tudo o que Jesus havia feito lá.
46 Ɛɛ rɛ Yesu bɩl mɩɩgɩ mʋ Keena aa we Galili paalʋʋ tɩyaŋ, lee hʋ ʋ gyɩ aa leŋ nɩɩ bɩrɩmɩ sɩŋ hʋ. Dɩ kerikyibal kɩdɩgɩ mɛ gyɩ we doŋ, ʋ biye gyɩ pɩŋ kɩ wɩɩlɩ tɔɔ kɩdɩgɩ ba aa yɩrɩ Kapɛɛnam tɩyaŋ.
46 Jesus voltou a Caná da Galileia, onde havia transformado água em vinho. Estava ali um alto funcionário público que morava em Cafarnaum. Ele tinha em casa um filho doente.
47 Ʋ aa nɩya anɩɩ Yesu lɩɩ Gyudɩya paalʋʋ a ko Galili paalʋʋ, ʋ mʋ sʋla ʋ dɩ ʋ mʋ Kapɛɛnam a tɩɩbɩ ʋ biye hʋ tɩya ʋ, dɩ biye hʋ aa kyɛ dɩ ʋ sʋba rɛ.
47 Quando ouviu dizer que Jesus tinha vindo da Judeia para a Galileia, foi pedir a ele que fosse a Cafarnaum e curasse o seu filho, que estava morrendo.
48 Ɛɛ rɛ Yesu basɩ tɩya ʋ a baa, “Ma kɩdɩgɩ buloŋ bɩ sɩ maakyiye laa ŋ di, see ma na dɩ ŋ yaa wɩmagɩla abee wɩkperiye.”
48 Jesus disse ao funcionário:
49 Ɛɛ rɛ kerikyi hʋ basɩ tɩya ʋ a baa, “Nɩhɩyawʋ, ko lagɩ dɩ gɛɛ daa, ŋ biye hʋ sɩ sʋba”
49 Ele respondeu: — Senhor, venha depressa, antes que o meu filho morra!
50 Ɛɛ rɛ Yesu basɩ tɩya ʋ a baa, “Kɩ mʋ dɩya, ɩ biye hʋ deye rɛ.” Baal hʋ laa wɩɩ hʋ Yesu aa basɩ tɩya ʋ di, aŋ kpa kɩ mʋ.
50 — Volte para casa! O seu filho vai viver! — disse Jesus. Ele creu nas palavras de Jesus e foi embora.
51 Ʋ aa mʋʋ hʋ tɩyaŋ nɛ, ʋ dɩya tʋŋtʋnnɩ ko kyeme ʋ, a basɩ tɩya ʋ anɩɩ biye hʋ deye rɛ.
51 No caminho encontrou-se com os seus empregados, que disseram: — O seu filho está vivo!
52 Ʋ pɩyɛsɩ dɩ ʋ na saŋa hʋ tɩyaŋ biye hʋ aa deye. Ba basɩ tɩya ʋ anɩɩ dɩya wɩɩhaa, anɩɩ kerifi dɩgɩ saŋa rɛ wɩɩla hʋ leme ʋ.
52 Então ele perguntou a que horas o filho havia começado a melhorar. Os empregados responderam: — Ontem, à uma da tarde, a febre passou.
53 Ɛɛ rɛ biye hʋ kuwo liisi anɩɩ saŋa no tɩɩ tɩyaŋ nɛ Yesu dɩya basɩ tɩya ʋ anɩɩ ʋ biye sɩ deye. Ɛɛ rɛ ʋ bee ʋ dɩya nala buloŋ laa ʋ wɩya di.
53 Aí o pai lembrou que havia sido naquela mesma hora que Jesus tinha dito: “O seu filho vai viver.” Então ele e toda a família creram em Jesus.
54 Yesu aa lɩɩ Gyudɩya paalʋʋ ko Galili paalʋʋ, ʋ wɩmagɩl-lɩya tɩɩna rɛ nyɛ ʋ aa yaa.
54 Esse foi o segundo milagre que Jesus fez depois de ter ido da Judeia para a Galileia.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.