Atos 15
Wɩɩsɩ Nyʋʋfalɩɩ Teŋ (SIG) vs VC
1 Baala badɔmɔŋ mɛ rɛ gyɩ lɩɩ Gyudɩya paalʋʋ ko Aŋtiyɔki, a piili kɩ daga nala hʋ aa laa Yesu wɩya di a baa, “Wɩɩsɩ bɩ sɩ wuwo laa ma ta, see dɩ ma keri ma pene anɩɩ Moosi gyɩ aa biŋ mɩra hʋ tɩya ma gɛɛ.”
1 Alguns homens, descendo da Judéia, puseram-se a ensinar aos irmãos o seguinte: Se não vos circuncidais, segundo o rito de Moisés, não podeis ser salvos.
2 Nyɛ rɛ wɩɩ no kaŋ nyʋʋtaaduwo ko ba bee Pɔɔl abee Banabaasɩ paga. Ba buloŋ hɔŋ kaŋ wɩɩ hʋ kɩ kpa dɔmɔŋ. Nyɛ rɛ ba vʋʋlɩ lɩɩ Pɔɔl abee Banabaasɩ abee Krisitabiisi hʋ badɔmɔŋ aa we Aŋtiyɔki tɩyaŋ, dɩ ba kaŋ wɩɩ hʋ mʋ Gyerusalɛm, a na sɩlaala hʋ abee Yesu kpambɩsɩ hʋ aa we doŋ.
2 Originou-se então grande discussão de Paulo e Barnabé com eles, e resolveu-se que estes dois, com alguns outros irmãos, fossem tratar desta questão com os apóstolos e os anciãos em Jerusalém.
3 Ɛɛ rɛ Krisitabiisi hʋ aa we Aŋtiyɔki tɩyaŋ sii ta ba, ba mʋ. Ba aa mʋʋ hʋ tɩyaŋ, ba gyɩ tɩŋ Fɔniisɩya abee Samaarɩya paalʋʋ rɛ, a basɩ tɩya Krisitabiisi hʋ aa we doŋ, ɛɛ hʋ nala hʋ aa bɩ yaa Gyuuma mɛ aa ko laa Wɩɩsɩ wɩya di, a kɩ tɩŋ Yesu Krisita. Nala hʋ gyɩ aa nɩɩ wɩya no, ba tenni buloŋ gyɩ fɩyɛla rɛ kɩŋkaŋ.
3 Acompanhados {algum tempo} dos membros da comunidade, tomaram o caminho que atravessa a Fenícia e Samaria. Contaram a todos os irmãos a conversão dos gentios, o que causou a todos grande alegria.
4 Ba aa mʋʋ pele Gyerusalɛm, Yesu kpambɩsɩ hʋ abee Krisitabiisi hʋ buloŋ aa we doŋ, abee ba sɩlaala buloŋ, lɔllɩ ba, aŋ kaŋ ba nɩhɔrɩ weliŋ. Ɛɛ tɩyaŋ nɛ, ka ba mɛ basɩ wɩya hʋ buloŋ Wɩɩsɩ aa leŋ ba wuwo yaa, a tɩya ba.
4 Chegando a Jerusalém, foram recebidos pela comunidade, pelos apóstolos e anciãos, a quem contaram tudo o que Deus tinha feito com eles.
5 Amɛ nala badɔmɔŋ fa we doŋ, a fa yaa Farasiima aŋ na ko laa Yesu wɩya di. Nyɛ rɛ nala no mɛ sii sɩŋ a basɩ tɩya ba a baa, “Nala hʋ buloŋ aa bɩ yaa Gyuuma, aŋ laa Yesu wɩya di, ʋ maga dɩ ba keri ba pene rɛ, aŋ kɩ tɩŋ wɩya hʋ Moosi fa aa bine dɩ á kɩ tɩŋa hʋ.”
5 Mas levantaram-se alguns que antes de ter abraçado a fé eram da seita dos fariseus, dizendo que era necessário circuncidar os pagãos e impor-lhes a observância da Lei de Moisés.
6 Yesu kpambɩsɩ hʋ bee Krisitabiisi nɩhɩyasɩ bɩl laŋŋɩ dɩ ba vʋʋlɩ kyɛ wɩɩ no sii.
6 Reuniram-se os apóstolos e os anciãos para tratar desta questão.
7 Ba gyɩ hɔŋ kaŋ wɩɩ hʋ tarɩ pɩɩsɩ rɛ weliŋ. Ɛɛ rɛ Piita sii sɩŋ aŋ baa, “Ŋ naabalɩya, ma gyɩma anɩɩ faafaa buloŋ nɛ Wɩɩsɩ lɩɩ ŋ ma tɩyaŋ, dɩ ŋ mʋ basɩ Wɩɩsɩ wɩweliye hʋ a kɩ tɩya nala hʋ aa bɩ yaa Gyuuma dɩ ba mɛ wuwo nɩɩ, a ko laa Yesu wɩya di.
7 Ao fim de uma grande discussão, Pedro levantou-se e lhes disse: Irmãos, vós sabeis que já há muito tempo Deus me escolheu dentre vós, para que da minha boca os pagãos ouvissem a palavra do Evangelho e cressem.
8 Wɩɩsɩ gyɩŋ nihuwobiŋ buloŋ tɩya rɛ. Ɛɛ rɛ Wɩɩsɩ kpa ʋ Wiyesi Welii hʋ we ba tɩyaŋ anɩɩ ʋ fa aa kpaa we á tɩyaŋ gɛɛ. Ɛɛ daga anɩɩ Wɩɩsɩ laa ba mɛ ta rɛ.
8 Ora, Deus, que conhece os corações, testemunhou a seu respeito, dando-lhes o Espírito Santo, da mesma forma que a nós.
9 Ʋ bɩ kaŋ á nala hʋ aa yaa Gyuuma abee nala hʋ aa bɩ yaa Gyuuma kɩ porigi. Nala hʋ mɛ aa bɩ yaa Gyuuma mɛ laa Yesu wɩya di rɛ, ɛɛ rɛ tɩŋ Wɩɩsɩ kpa ba wɩbɔmɔ mɛ kyɛ ba gɛɛ.
9 Nem fez distinção alguma entre nós e eles, purificando pela fé os seus corações.
10 Bee rɛ tɩŋ ma kpa kyʋgɩbal no a kɩ kyʋgɩ nala hʋ aa bɩ yaa Gyuuma aŋ laa Yesu wɩya di. Wɩɩsɩ daa ma kɩ magɩsɩ gɛɛ? Beewɩya, á bee á naabaala buloŋ fa bɩ wuwo kyʋŋ kyʋga no.
10 Por que, pois, provocais agora a Deus, impondo aos discípulos um jugo que nem nossos pais nem nós pudemos suportar?
11 Ŋmanɩɩ tuwo dɩ ma yaa gɛɛ! Á laa di rɛ anɩɩ á Tɩɩna Yesu dʋŋ lahɔrʋmɔ tɩyaŋ nɛ Wɩɩsɩ sɩ laa á buloŋ ta anɩɩ ʋ aa laa ba ta gɛɛ.”
11 Nós cremos que pela graça do Senhor Jesus seremos salvos, exatamente como eles.
12 Piita aa basɩ gɛɛ ko teŋ, nala hʋ buloŋ fa aa laŋŋa doŋ yaa sɩrɩtɩtɩ, aŋ kɩ gyegili wɩya hʋ Banabaasɩ bee Pɔɔl mɛ aa basɩ. Ɛɛ rɛ ba mɛ kpa wɩmagɩla hʋ bee wɩkperiye hʋ buloŋ Wɩɩsɩ aa leŋ ba wuwo yaa nala hʋ aa bɩ yaa Gyuuma tɩyaŋ, a basɩ tɩya ba.
12 Toda a assembléia o ouviu silenciosamente. Em seguida, ouviram Barnabé e Paulo contar quantos milagres e prodígios Deus fizera por meio deles entre os gentios.
13 Ba aa basɩ wɩya no buloŋ ko teŋ, Gyemsi mɛ sii sɩŋ a baa, “Ŋ naabalɩya, ma gyegili nɩɩ daha.
13 Depois de terminarem, Tiago tomou a palavra: Irmãos, ouvi-me, disse ele.
14 Siimɔŋ Piita ha yaŋ basɩ tɩya ma rɛ ɛɛ hʋ Wɩɩsɩ aa laa sɩya kyo nala hʋ aa bɩ yaa Gyuuma, a lɩɩ nala ba tɩyaŋ dɩ ba yaa ʋ nala.
14 Simão narrou como Deus começou a olhar para as nações pagãs para tirar delas um povo que trouxesse o seu nome.
15 Wɩɩsɩ tɩŋdaala mɛ fa laa sɩya basɩ wɩɩ no rɛ Wɩɩsɩ teŋ tɩyaŋ. Ba baa dɩ Wɩɩsɩ basɩ baa,
15 Ora, com isto concordam as palavras dos profetas, como está escrito:
16 ‘Nyɛ hal tɩyaŋ, ŋ sɩ mɩɩgɩ ko saa Deviti dɩya hʋ aa tele. Ŋ sɩ marɩ saa ʋ dɩ ʋ sɩŋ weliŋ.
16 Depois disto voltarei, e reedificarei o tabernáculo de Davi que caiu. E reedificarei as suas ruínas, e o levantarei
17 Ŋ sɩ yaa gɛɛ dɩ dʋnɩya nɩkaalɩya mɛ ko kyɛ Wɩɩsɩ a kɩ tɩŋa ʋ. Nala hʋ mɛ ŋ aa lɩya, nala hʋ aa bɩ yaa Gyuuma tɩyaŋ dɩ ba yaa ŋ nala ba mɛ sɩ ko kyɛ ŋ a tɩŋa ŋ.
17 para que o resto dos homens busque o Senhor, e todas as nações, sobre as quais tem sido invocado o meu nome.
18 Faafaa buloŋ nɛ Wɩɩsɩ basɩ wɩɩ no dɩ nala gyɩma.’
18 Assim fala o Senhor que faz estas coisas, coisas que ele conheceu desde a eternidade {Am 9,11s.}.
19 Ɛɛ rɛ Gyemsi bɩl basɩ baa, Ɛɛwɩya, ŋ kɛ aa naa wɩɩ rɛ nyɛ: Ʋ bɩ maga dɩ á kɩ dɔŋ nala hʋ aa bɩ yaa Gyuuma aŋ mɩɩgɩ ko kɩ tɩŋ Wɩɩsɩ ŋmanɩɩ.
19 Por isso, julgo que não se devem inquietar os que dentre os gentios se convertem a Deus.
20 Amɛ ma leŋ dɩ á sabɩ teŋ tɩya ba, a basɩ tɩya ba dɩ ba ta bɩl kɩ dii vʋga kɩna, ka dɩ ba leŋ sɔŋsɔŋ, aŋ ta kɩ kyaŋ kɩŋ aa sʋba pimmiliŋ, a ta kɩ kyaŋ pʋsɩ kyal mɛ.
20 Mas que se lhes escreva somente que se abstenham das carnes oferecidas aos ídolos, da impureza, das carnes sufocadas e do sangue.
21 Beewɩya wɩya hʋ buloŋ Moosi fa aa bine dɩ á kɩ tɩŋa a ta kaŋ bisiŋ, ba aa rɛ ba kpa daga ma faafaa buloŋ, a kaŋ kɩ ko gyɩnaŋ. Wɩya no mɛ buloŋ nɛ ba yaŋ aa karɩmɩ wɩɩkyʋwaldɩɩsɩ tɩyaŋ kyɛwiyesii hʋ kyɛɛ kɛ buloŋ tɔɔ tɔɔ buloŋ tɩyaŋ.”
21 Porque Moisés, desde muitas gerações, tem em cada cidade seus pregadores, pois que ele é lido nas sinagogas todos os sábados.
22 Nyɛ rɛ Yesu kpambɩsɩ hʋ abee nɩhɩyasɩ hʋ abee Krisitabiisi hʋ aa we Gyerusalɛm tɩyaŋ, ba buloŋ gyɩ vʋʋla rɛ a lɩɩ nala ba tɩyaŋ, a tɩŋ ba dɩ ba bee Pɔɔl abee Banabaasɩ mʋ Aŋtiyɔki. Ba gyɩ lɩɩ Gyudasɩ rɛ (ʋ feŋ dɩgɩ mɛ rɛ fa yaa Basabaasɩ) abee Silaasi. Baala no balɩya mɛ fa yaa sɩlaala rɛ Krisitabiisi hʋ tɩyaŋ.
22 Então pareceu bem aos apóstolos e aos anciãos com toda a comunidade escolher homens dentre eles e enviá-los a Antioquia com Paulo e Barnabé: Judas, que tinha o sobrenome de Barsabás, e Silas, homens notáveis entre os irmãos.
23 Ba kpa teŋ hʋ tɩŋ ba. Nyɛ rɛ ba gyɩ sabɩ we teŋ hʋ tɩyaŋ, “Ma nɩmmabalɩya Yesu kpambɩsɩ abee Krisitabiisi nɩhɩyasɩ rɛ sabɩ teŋ no a kɩ tɩya Krisitabiisi hʋ buloŋ aa bɩ yaa Gyuuma, a we Aŋtiyɔki tɩyaŋ, abee Siiriya paalʋʋ tɩyaŋ, abee Silisɩya paalʋʋ tɩyaŋ. Á aa kyʋwalɩ ma buloŋ!
23 Por seu intermédio enviaram a seguinte carta: "Os apóstolos e os anciãos aos irmãos de origem pagã, em Antioquia, na Síria e Cilícia, saúde!
24 Á nɩya anɩɩ á nala badɔmɔŋ ko ma lee rɛ, a kɩ dɔŋ ma, a kaŋ ma hakɩllɩ kɩ vʋgɩmɩ. Ka á mɛ daa tɩya ba ɛɛ ŋmanɩɩ.
24 Temos ouvido que alguns dentre nós vos têm perturbado com palavras, transtornando os vossos espíritos, sem lhes termos dado semelhante incumbência.
25 Ɛɛwɩya, á mɛ laŋŋa rɛ, a vʋʋlɩ. Á naa dɩ ʋ yaa wɩwelii rɛ a tɩya ma, dɩ á lɩɩ nala a tɩŋ ba ma lee. Ba bee á kyaŋsɩ Banabaasɩ bee Pɔɔl lɛ sɩ ko.
25 Assim nós nos reunimos e decidimos escolher delegados e enviá-los a vós, com os nossos amados Barnabé e Paulo,
26 Baala no balɩya kpaa ba mɩɩbol yɔbɔ sʋʋ rɛ ba aa tuŋ á Tɩɩna Yesu Krisita tʋma wɩya.
26 homens que têm exposto suas vidas pelo nome de nosso Senhor Jesus Cristo.
27 Ɛɛwɩya, Gyudasɩ abee Silaasi rɛ á tɩma dɩ ba ko ma lee. Wɩya hʋ á aa saba kɩ tɩya ma, ba tɩɩ rɛ ba mɛ sɩ kaŋ nyʋwa basɩ tɩya ma.
27 Enviamos, portanto, Judas e Silas que de viva voz vos exporão as mesmas coisas.
28 Á bee Wɩɩsɩ Wiyesi Welii hʋ buloŋ yaa nyʋʋdɩgɩ rɛ anɩɩ á bɩ sɩ kpa kyʋgɩ yohii buloŋ kyʋgɩ ma. Amɛ ʋ maga dɩ ma tɩŋa sɩŋsɩ no baŋmana á aa daga ma rɛ. Ba aa rɛ nyɛ:
28 Com efeito, pareceu bem ao Espírito Santo e a nós não vos impor outro peso além do seguinte indispensável:
29 Ma ta kɩ dii vʋga kɩna, ma ta kɩ kyaŋ kyal, ma ta kɩ kyaŋ kɩŋ buloŋ aa sʋba pimmiliŋ, a ta bɩl kɩ sɔnnɔ mɛ. Dɩ mamaa rɛ wuwo lɩɩ ma tɩɩ wɩya no tɩyaŋ, ma hɔnɩɩ sɩ weliye. Ma hɔŋ weliŋ.”
29 que vos abstenhais das carnes sacrificadas aos ídolos, do sangue, da carne sufocada e da impureza. Dessas coisas fareis bem de vos guardar conscienciosamente. Adeus!
30 Nyɛ rɛ ba ta nala hʋ ba aa lɩya, ba sii kpa mʋ Aŋtiyɔki. Ba aa mʋʋ doŋ, ba yɩrɩ Krisitabiisi hʋ buloŋ aa we doŋ ko laŋŋɩ, a kpa teŋ hʋ tɩya ba.
30 Tendo-se despedido, a delegação dirigiu-se a Antioquia. Ali reuniram a assembléia e entregaram a carta.
31 Ba aa karɩma teŋ hʋ, wɩya hʋ buloŋ ba aa saba yaa ba teŋfɩyɛlʋʋ rɛ. Ba tenni buloŋ polli.
31 À sua leitura, todos se alegraram com o estímulo que ela trazia.
32 Gyudasɩ bee Silaasi fa yaa Wɩɩsɩ tɩŋdaala rɛ. Ba gyɩ basɩ wɩya rɛ yʋga a tɩya nala hʋ. Ba wɩbasɩɩ hʋ leŋ nala hʋ tenni marɩ polli, ba marɩ kaŋ ba Wɩɩsɩ tɩŋɩɩ hʋ weliŋ.
32 Judas e Silas, que eram também profetas, dirigiam aos irmãos muitas palavras de exortação e de animação.
33 Gyudasɩ bee Silaasi gyɩ pɩɩsa mʋhʋ rɛ Aŋtiyɔki tɩyaŋ. Nyɛ rɛ Krisitabiisi hʋ aa we Aŋtiyɔki tɩyaŋ sii ta ba, ba mɩɩgɩ mʋ Gyerusalɛm abee laaŋfɩya.
33 Demoraram-se ali por algum tempo. Foram depois pelos irmãos despedidos em paz, voltando aos que lhos tinham enviado.
34 [Amɛ Silaasi kɛ gyɩ mɩɩgɩ hɔŋ Aŋtiyɔki tɩyaŋ nɛ.]
34 {A Silas contudo, pareceu bem ficar ali, e Judas partiu sozinho.}
35 Pɔɔl bee Banabaasɩ mɛ gyɩ mɩɩgɩ ka Aŋtiyɔki tɩyaŋ nɛ, a yaa peŋsi baŋmana. Nɩgyamaa gyɩ pɛɛ ba tɩyaŋ nɛ, ba gyɩ basɩ á Tɩɩna Yesu wɩya, aŋ pɛ kɩ daga ba mɛ.
35 Paulo e Barnabé detiveram-se também em Antioquia, ensinando e pregando com muitos outros a palavra do Senhor.
36 Saŋa kɩdɩgɩ aa ko pele, Pɔɔl basɩ tɩya Banabaasɩ a baa, “Leŋ dɩ á mɩɩgɩ mʋ tɔnɩ hʋ buloŋ á aa laa sɩya mʋ basɩ Wɩɩsɩ wɩya, a na Krisitabiisi hʋ aa we doŋ, ka dɩ á na ɛɛ hʋ ba hɔnɩɩ aa kɩya.”
36 Ao termo de alguns dias, disse Paulo a Barnabé: Tornemos a visitar os irmãos por todas as cidades onde temos pregado a palavra do Senhor, para ver como estão passando.
37 Banabaasɩ gyɩ aa kyɛ dɩ ʋ kaŋ Gyɔɔŋ Maakɩ tɩŋ ba hal mʋ rɛ.
37 Barnabé queria levar consigo também João, que tinha por sobrenome Marcos.
38 Ɛɛ rɛ Pɔɔl baa dɩ ʋ bɩ maga dɩ ba bɩl kana ʋ pɛ ba tɩyaŋ, dɩ beewɩya ba beel-ʋ rɛ gyɩ laa sɩya lɩɩ dɩ ba gɔllɩ basɩ Wɩɩsɩ wɩya. Dɩ ɛɛ rɛ ba mʋ pele Pamfilɩya, ʋ vɩya ba ta doŋ aŋ mɩɩgɩ fá.
38 Paulo, porém, achava que não devia ser admitido quem se tinha separado deles em Panfília e não os havia acompanhado no ministério.
39 Ɛɛ rɛ Pɔɔl bee Banabaasɩ gyɩ kaŋ wɩɩ hʋ kpa dɔmɔŋ kɩŋkaŋ, akuu gɛɛ wɩya porigi dɔmɔŋ. Nyɛ rɛ Banabaasɩ kaŋ Gyɔɔŋ Maakɩ, ba mʋ gyʋʋ nɩɩduworiboribal, a duwori mʋ Saapʋrɔsɩ.
39 Houve tal discussão que se separaram um do outro, e Barnabé, levando consigo Marcos, navegou para Chipre.
40 Ka Pɔɔl mɛ lɩɩ Silaasi, ʋ beel-ʋ mɛ mʋ. Krisitabiisi hʋ gyɩ sʋla Wɩɩsɩ tɩya ba rɛ, a kpa ba we Wɩɩsɩ nosi tɩyaŋ dɩ ʋ kɩ deŋ ba.
40 Paulo, porém, tendo escolhido Silas, e depois de ter sido recomendado pelos irmãos à graça do Senhor, partiu.
41 Nyɛ rɛ ba mʋ tɩŋ Siiriya bee Silisɩya paalʋʋ, a marɩ basɩ Wɩɩsɩ wɩya tɩya Krisitabiisi hʋ aa we doŋ tɩyaŋ, dɩ ba marɩ sɩŋ ba laadii hʋ tɩyaŋ weliŋ.
41 Ele percorreu a Síria, a Cilícia, confirmando as comunidades.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 15, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.