Mateus 25
Aromanian Bible (RUP_TWF) vs VC
1 “Atumtsea amirãriljea a tserurilor va s-undzeascã cu dzatsi virgini, tsi li loarã cãndilili a lor, sh-ishirã nãintea a dzinirlui.
1 Então o Reino dos céus será semelhante a dez virgens, que saíram com suas lâmpadas ao encontro do esposo.
2 Tora tsintsi di eali eara glari sh-tsintsi mintimeni.
2 Cinco dentre elas eram tolas e cinco, prudentes.
3 Glarili, cãndu loarã cãndilili a lor, nu loarã cu nãsi sh-untulemlu.
3 Tomando suas lâmpadas, as tolas não levaram óleo consigo.
4 Iarã mintimenili, deadun cu cãndilili, loarã sh-untulemlu tu vasili a lor.
4 As prudentes, todavia, levaram de reserva vasos de óleo junto com as lâmpadas.
5 Sh-metsi dziniri ma s-amãna, lã vini somnul a tutulor sh-durnjirã.
5 Tardando o esposo, cochilaram todas e adormeceram.
6 Ma cãtrã njedzã-noapti s-avdzã un griri: ‘Ia, ma yini dzinirli, ishits s-lu adunats!’
6 No meio da noite, porém, ouviu-se um clamor: Eis o esposo, ide-lhe ao encontro.
7 Atumtsea tuti virginili s-dishtiptarã shi ndreapsirã cãndilili a lor.
7 E as virgens levantaram-se todas e prepararam suas lâmpadas.
8 Shglarili lã dzãsirã a mintimenilor: ‘Dats-nã di untulemlu a vostru, cã cãndilili a noastri ma s-astingã.’
8 As tolas disseram às prudentes: Dai-nos de vosso óleo, porque nossas lâmpadas se estão apagando.
9 Ma mintimenili apãndisirã: ‘Nu, cã nu va nã-agiungã, nitsi a noauã nitsi a voauã. Ma ghini nidzets la vinditorlji sh-acumpãrats.’
9 As prudentes responderam: Não temos o suficiente para nós e para vós; é preferível irdes aos vendedores, a fim de o comprardes para vós.
10 Sh-cãndu eali s-dusirã s-acumpãrã, yini dzinirli. Virginili tsi eara etimi, intrarã deadun cu nãsu la numtã, sh-usha si ncljisi.
10 Ora, enquanto foram comprar, veio o esposo. As que estavam preparadas entraram com ele para a sala das bodas e foi fechada a porta.
11 Ma napoi vinirã sh-alanti virgini, dzãcãnda: ‘Doamne, doamne, discljidi usha.’
11 Mais tarde, chegaram também as outras e diziam: Senhor, senhor, abre-nos!
12 Ma elu apãndisi: ‘Dealihea ma vã dzãc, cã nu vã cunoscu.’
12 Mas ele respondeu: Em verdade vos digo: não vos conheço!
13 Trã atsea stats dishtiptat, cã nu shtits nitsi dzua nitsi oara cãndu va yinã.”
13 Vigiai, pois, porque não sabeis nem o dia nem a hora.
14 “Amirãriljea a tserurilor undzeashti tutashã ca un om, tsi cãndu ma s-nchisea ti un cãlãtorii lã acljimã huzmichearlji sh-lã pistipsi a lor avearea a lui.
14 Será também como um homem que, tendo de viajar, reuniu seus servos e lhes confiou seus bens.
15 A unui lji deadi tsintsi talentsã, a altui doi sh-a altui un, a cuitsido dupã putearea a lui sh-fudzi pi cali.
15 A um deu cinco talentos; a outro, dois; e a outro, um, segundo a capacidade de cada um. Depois partiu.
16 Trãoara atsel tsi avea loatã tsintsi talentsã s-dusi, sh-featsi pãzari sh-amintã tsintsi altsã.
16 Logo em seguida, o que recebeu cinco talentos negociou com eles; fê-los produzir, e ganhou outros cinco.
17 Tutashã sh-atsel tsi avea loatã doi talentsã amintã doi altsã.
17 Do mesmo modo, o que recebeu dois, ganhou outros dois.
18 Iarã atsel tsi avea loatã un, s-dusi, disfeatsi unã groapã tu loc sh-ascumsi talentul a nicuchirlui a lui.
18 Mas, o que recebeu apenas um, foi cavar a terra e escondeu o dinheiro de seu senhor.
19 Dupã multu chiro, s-turnã nicuchirlu a huzmichearilor sh-featsi luguriili cu elji.
19 Muito tempo depois, o senhor daqueles servos voltou e pediu-lhes contas.
20 Sh-atsel tsi avea loatã tsintsi talentsã lj-ishi nãinti sh-lji adusi tsintsi altsã, dzãcãnda: ‘Doamne, tini nji ai pistipsitã tsintsi talentsã, ia cu atseali mini amintai tsintsi altsã.’
20 O que recebeu cinco talentos, aproximou-se e apresentou outros cinco: - Senhor, disse-lhe, confiaste-me cinco talentos; eis aqui outros cinco que ganhei.'
21 Sh-nicuchirlu lj-dzãsi: ‘Bravo, huzmichear bun sh-pistimen. Tini fushi pistimen ti lucri njitsi, mini va ti bag pi mãri lucri. Haidi s-hãrseshti cu nicuchirlu a tãu!’
21 Disse-lhe seu senhor: - Muito bem, servo bom e fiel; já que foste fiel no pouco, eu te confiarei muito. Vem regozijar-te com teu senhor.
22 Deapoea vini sh-atsel tsi avea loatã doi talentsã sh-dzãsi: ‘Doamne, tini nji ai pistipsitã doi talentsã. Ia, cu atseali mini amintai doi altsã.’
22 O que recebeu dois talentos, adiantou-se também e disse: - Senhor, confiaste-me dois talentos; eis aqui os dois outros que lucrei.
23 Sh-nicuchirlu a lui lj-dzãsi: ‘Bravo, huzmichear bun sh-pistimen. Tini fushi pistimen tu lucri njitsi, mini va ti bag pi mãri lucri. Haidi s-harseshti cu nicuchirlu a tãu!’
23 Disse-lhe seu senhor: - Muito bem, servo bom e fiel; já que foste fiel no pouco, eu te confiarei muito. Vem regozijar-te com teu senhor.
24 Tu bitisitã vini sh-atsel tsi avea loatã mash un talentu sh-dzãsi: ‘Doamne, mini lu shtiam cã eshti om aspru, tsi seatsiri aclo iu nu ai siminatã sh-adunji iu nu ai mpãrtsãtã,
24 Veio, por fim, o que recebeu só um talento: - Senhor, disse-lhe, sabia que és um homem duro, que colhes onde não semeaste e recolhes onde não espalhaste.
25 trã atsea avui fricã sh-mi dush sh-lu ascumshu talentul a tãu tu loc. Ia, mini ma ts-u tornu atsel tsi easti a tãu.’
25 Por isso, tive medo e fui esconder teu talento na terra. Eis aqui, toma o que te pertence.
26 Sh-nicuchirlu apãndisi: ‘Huzmichear anapud sh-timbel! Tini lu shtiai cã mini seatsir aclo iu nu am siminatã sh-adun aclo iu nu am mpãrtsãtã.
26 Respondeu-lhe seu senhor: - Servo mau e preguiçoso! Sabias que colho onde não semeei e que recolho onde não espalhei.
27 Tini prindea s-lji-aveai datã pãradzli a meali la bancã sh-ashã, tu turnarea a mea mini va lji aveam loatã cu amintatic.
27 Devias, pois, levar meu dinheiro ao banco e, à minha volta, eu receberia com os juros o que é meu.
28 Trã atsea loats aishtui talentul shi dats-lu atsilui tsi ari dzatsi talentsã.
28 Tirai-lhe este talento e dai-o ao que tem dez.
29 Cã atsilui tsi ari va lji si artirseascã ma multã sh-va s-aibã multu. Ma atsilui tsi nu ari, va-lj si ljea sh-atsea tsi ari.
29 Dar-se-á ao que tem e terá em abundância. Mas ao que não tem, tirar-se-á mesmo aquilo que julga ter.
30 Arcats-lu tu scutidlu di nafoarã aestu servitor arãu. Aclo va hibã plãngul sh-cãrtsãnirea a dintsãlor.’”
30 E a esse servo inútil, jogai-o nas trevas exteriores; ali haverá choro e ranger de dentes.
31 “Cãndu s-yinã Hiljiu a omlui tu mãrirea a lui, deadun cu tuts anghilji, atumtsea va s-apunã pri thronlu a mãririljei a lui.
31 Quando o Filho do Homem voltar na sua glória e todos os anjos com ele, sentar-se-á no seu trono glorioso.
32 Sh-tuti natsiunili va s-adunã nãintea a lui, sh-elu va li dispartã unlu di alantu ashã cum disparti picurarlu oilili di cãprili.
32 Todas as nações se reunirão diante dele e ele separará uns dos outros, como o pastor separa as ovelhas dos cabritos.
33 Sh-oili va li bagã nandreapta a lui sh-cãprili nastãnga.
33 Colocará as ovelhas à sua direita e os cabritos à sua esquerda.
34 Atumtsea Amirãlu va l-dzãcã atsilor tsi va hibã nandreapta a lui: ‘Haidets ghinicuvãntats a Tatãlui a meu. Mushtinits-u amirãriljea tsi s-featsi etimu trã voi di la adrarea a lumiljei.
34 Então o Rei dirá aos que estão à direita: - Vinde, benditos de meu Pai, tomai posse do Reino que vos está preparado desde a criação do mundo,
35 Cã avui foami sh-nji deditã ti mãcari, avui seati sh-nji deditã ti beari, earam xen sh-mi preadunat,
35 for I hungered, and ye gave me to eat; I thirsted, and ye gave me to drink; I was a stranger, and ye took me in;
36 earam dizviscut sh-mi nvisctut, earam lãndzit sh-voi mi vindicat, earam tu hapsi sh-vinitã la mini.’
36 naked, and ye clothed me; I was ill, and ye visited me; I was in prison, and ye came to me.
37 Atumtsea ndreptsãlji va s-lji apãndiseascã: ‘Doamne, cãndu ti vidzum agiun sh-ti hrãnim, icã nsitat shi s-deadimã ti beari?
37 Then shall the righteous answer him saying, Lord, when saw we thee hungering, and nourished thee; or thirsting, and gave thee to drink?
38 Sh-cãndu ti vidzum xen sh-ti preadunãm, icã dizviscut sh-ti nviscum?
38 and when saw we thee a stranger, and took thee in; or naked, and clothed thee?
39 Sh-cãndu ti vidzum lãndzit icã tu hapsi sh-vinimu la tini?’
39 and when saw we thee ill, or in prison, and came to thee?
40 Sh-Amirãlu apãndisi: ‘Dealihea ma vã dzãc: Di cãti ori lji-u-avets faptã aestã a vãrui di aeshti fratsi a melji ma njitsi, aestã nji-u fetsitu a njia.’
40 And the King answering shall say to them, Verily, I say to you, Inasmuch as ye have done it to one of the least of these my brethren, ye have done it to me.
41 Deapoea elu va lã dzãcã sh-atsilor tsi va hibã nastãnga: ‘Dipãrtats-vã di mini, blãstimats, tu foc di totãna, etimãsit ti draclu sh-anghilji a lui.
41 Then shall he say also to those on the left, Go from me, cursed, into eternal fire, prepared for the devil and his angels:
42 Cã aveam foami sh-nu nji deditã ti mãcari, avui seati sh-nu nji deditã ti beari,
42 for I hungered, and ye gave me not to eat; I thirsted, and ye gave me not to drink;
43 earam xen shi nu mi preadunat, dizviscut shi nu mi nviscut, lãndzit sh-tu hapsi shi nu vinitã s-mi mutreat.’
43 I was a stranger, and ye took me not in; naked, and ye did not clothe me; ill, and in prison, and ye did not visit me.
44 Atumtsea elji va lji apãndiseascã: ‘Doamne, cãndu ti vidzum cu foami icã cu seati, icã xen, icã dizviscut, icã lãndzit, icã tu hapsi sh-nu ti agiutãm?’
44 Then shall *they* also answer saying, Lord, when saw we thee hungering, or thirsting, or a stranger, or naked, or ill, or in prison, and have not ministered to thee?
45 Atumtsea elu va lã apãndiseascã: ‘Dealihea vã dzãc: Di cãti ori tsi nu lji-u avets faptã aestã a vãrui di aeshti ma njitsi, aestã nu nji-u avets faptã a njia.’
45 Then shall he answer them saying, Verily I say to you, Inasmuch as ye have not done it to one of these least, neither have ye done it to me.
46 Sh-elji va s-ducã tu munduiri di totãna, ma ndreptsãlji va s-aibã bana eternã.”
46 And these shall go away into eternal punishment, and the righteous into life eternal.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 25, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.