Daniel 1
Holi Baibul (ROP) vs ARA
1 Orait langa det namba 3 yiya wen det men neim Jehoiyakim bin jidan king langa Juda, King Nebakanesa brom det kantri gulum Bebalon bin go en fait langa detlot pipul langa Jerusalem en im soljamob bin kemp raidaran langa Jerusalem blanga teikoba det taun.
1 No ano terceiro do reinado de Jeoaquim, rei de Judá, veio Nabucodonosor, rei da Babilônia, a Jerusalém e a sitiou.
2 Wal God bin larram King Nebakanesa bidim olabat en larram im blanga gajim King Jehoiyakim, en imbin gajim sambala seikridwan kap en boul brom det Serramoni Pleis blanga God. Imbin gajim sambala pipul du en imbin meigim olabat jidan prisana en imbin deigimbek olabat langa im ronwan kantri langa det serramoni pleis blanga im drimin langa Bebalon, en imbin pudum detlot seikridwan kap en boul langa wan rum weya deibin oldei hipimapbat ola ebrijing langa det serramoni pleis. |src="CO01345B.TIF" size="span" ref="1:0"
2 O Senhor lhe entregou nas mãos a Jeoaquim, rei de Judá, e alguns dos utensílios da Casa de Deus; a estes, levou-os para a terra de Sinar, para a casa do seu deus, e os pôs na casa do tesouro do seu deus.
3 Wal King Nebakanesa bin gibit oda na langa Eshpanes det boswan wekinmen blanga im, blanga gajim sambala yangmen brom King Jehoiyakim femili en brom ola haibalawan femili weya bin kaman brom Isreil.
3 Disse o rei a Aspenaz, chefe dos seus eunucos, que trouxesse alguns dos filhos de Israel, tanto da linhagem real como dos nobres,
4 Detlot yangmen bin lafta abum brabli purdiwan feis en nomo garram enijing rong langa olabat bodi en dei bin lafta abum gudwan main blanga len kwikbala en sabi blanga wek wulijim olabat garra jidan redi blanga wek langa det bigwan haus blanga det king. En Eshpanes garra lafta lenimbat olabat blanga ridim en raidimdan det Bebalon langgus.
4 jovens sem nenhum defeito, de boa aparência, instruídos em toda a sabedoria, doutos em ciência, versados no conhecimento e que fossem competentes para assistirem no palácio do rei e lhes ensinasse a cultura e a língua dos caldeus.
5 En King Nebakanesa bin gibit oda langa im wekinmen olabat blanga gibitbat detlot yangmen det seimkain daga en wain weya det king en im femili olabat bin oldei dagat. Imbin tok detlot yangmen garra lafta dagadagatbat det speshalwan daga blanga thribala yiya, en bambai afta det thribala yiya bin binij, en wen olabat bin sabi, wal olabat garra jidan redibala blanga wek blanga im na.
5 Determinou-lhes o rei a ração diária, das finas iguarias da mesa real e do vinho que ele bebia, e que assim fossem mantidos por três anos, ao cabo dos quais assistiriam diante do rei.
6 Wal brom ol detlot pipul deibin pikimat sambala yangmen, en deibin pikimat Denyul, Henanaiya, Misheiyel en Esaraiya du. Det fobala yangmen na bin kaman brom det Juda klen.
6 Entre eles, se achavam, dos filhos de Judá, Daniel, Hananias, Misael e Azarias.
7 Det boswan men neim Eshpanes bin gibit olabat nyuwan neim na. Wal Denyul imbin gulum Beltashesa, Henanaiya imbin gulum Shedrek, Misheiyel imbin gulum Mishak en Asaraiya imbin gulum Ebadinago.
7 O chefe dos eunucos lhes pôs outros nomes, a saber: a Daniel, o de Beltessazar; a Hananias, o de Sadraque; a Misael, o de Mesaque; e a Azarias, o de Abede-Nego.
8 Wal Denyul bin jinggabat det oda weya det king bin gibit na, dumaji imbin wandim jidan klinbala blanga serramoni. Im nomo bin wandim dagat det speshalwan daga en dringgim wain brom det king. Wal blanga tharran na imbin askim Eshpanes blanga album im,
8 Resolveu Daniel, firmemente, não contaminar-se com as finas iguarias do rei, nem com o vinho que ele bebia; então, pediu ao chefe dos eunucos que lhe permitisse não contaminar-se.
9 en God bin meigim Eshpanes brabli kain langa Denyul.
9 Ora, Deus concedeu a Daniel misericórdia e compreensão da parte do chefe dos eunucos.
10 Bat Eshpanes bin dalim Denyul, “Mi bradin blanga det king, dumaji imbin tok yu garra dagat det speshalwan daga en dringgimbat wain en yu garra jidan strongbala jis laik detlot najalot yangmen. If yu nomo dagat detlot daga blanga meigim yu strongbala, wal det king garra kilim mi.”
10 Disse o chefe dos eunucos a Daniel: Tenho medo do meu senhor, o rei, que determinou a vossa comida e a vossa bebida; por que, pois, veria ele o vosso rosto mais abatido do que o dos outros jovens da vossa idade? Assim, poríeis em perigo a minha cabeça para com o rei.
11 Wal Denyul bin go langa det blijiman blanga olabat na. Eshpanes bin pudum im deya blanga maindimbat Denyul en im thribala ofsaida.
11 Então, disse Daniel ao cozinheiro-chefe, a quem o chefe dos eunucos havia encarregado de cuidar de Daniel, Hananias, Misael e Azarias:
12 En Denyul bin tok, “Bos, yu garra testimbat melabat fo tenbala dei en yu nomo gibit melabat eni bif blanga dagadagat. Yu garra gibit melabat oni sid daga en frut daga. Melabat nomo wandim dringgimbat wain. Melabat garra oni dringgimbat woda.|src="CO01344B.TIF" size="col" ref="1:12"
12 Experimenta, peço-te, os teus servos dez dias; e que se nos deem legumes a comer e água a beber.
13 Afta na yu garra meigim melabat jandap garram detlot najalot yangmen hubin dagadagat det daga brom det king, en yu garra luk langa melabat en sabi if melabat luk strongwan langa detlot najalot yangmen.”
13 Então, se veja diante de ti a nossa aparência e a dos jovens que comem das finas iguarias do rei; e, segundo vires, age com os teus servos.
14 Wal det blijiman bin larram olabat blanga dum tharran blanga tenbala dei.
14 Ele atendeu e os experimentou dez dias.
15 Wal wen det tenbala dei bin binij olabat bin luk mowa strongbala en gudbala langa detlot najalot hubin dagadagat det daga brom det king.
15 No fim dos dez dias, a sua aparência era melhor; estavam eles mais robustos do que todos os jovens que comiam das finas iguarias do rei.
16 Wal brom det taim na det boswan nomo bin gibit olabat bif blanga dagat, en im nomo bin gibit olabat det seimwan daga en wain weya det king bin oldei dagadagatbat.
16 Com isto, o cozinheiro-chefe tirou deles as finas iguarias e o vinho que deviam beber e lhes dava legumes.
17 Wal God bin gibit detlot fobala yangmen gudbala main blanga sabi dum olkain ting en imbin meigim olabat klebabala blanga ridimbat. En God bin meigim Denyul klebabala en imbin gibit im mowa gudwan main blanga dalimbat pipul detlot mining blanga olabat drim.
17 Ora, a estes quatro jovens Deus deu o conhecimento e a inteligência em toda cultura e sabedoria; mas a Daniel deu inteligência de todas as visões e sonhos.
18 Afta na wen thribala yiya bin gopas, Eshpanes bin deigim detlot yangmen langa King Nebakanesa na.
18 Vencido o tempo determinado pelo rei para que os trouxessem, o chefe dos eunucos os trouxe à presença de Nabucodonosor.
19 Wal det king bin tok langa olabat holot. Bat Denyul, Henanaiya, Misheiyel, en Esaraiya deibin sabi mowa langa detlot najalot men. Wal det king bin pikimat det fobala na blanga jidan wekinmen blanga im.
19 Então, o rei falou com eles; e, entre todos, não foram achados outros como Daniel, Hananias, Misael e Azarias; por isso, passaram a assistir diante do rei.
20 Nomeda wanim adwan wed o kwestjan det king bin askim, dislot fobala men bin sabi ebrijing, dumaji deibin brabli klebabala, en deibin sabi mowa langa detlot klebabala en doktabala men brom det kantri.
20 Em toda matéria de sabedoria e de inteligência sobre que o rei lhes fez perguntas, os achou dez vezes mais doutos do que todos os magos e encantadores que havia em todo o seu reino.
21 En Denyul bin jidan deya langa det king haus raidap Sairas det king blanga Pesha bin bidim detlot pipul langa Bebalon en bin teikoba det kantri.
21 Daniel continuou até ao primeiro ano do rei Ciro.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Daniel 1, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.