Lucas 3
K’iche’ of Totonicapan NT (QUC_TTP) vs NVT
1 Pa ri roꞌlajuj junabꞌ rech ri utaqanik ri Tiberio César, che riꞌ are taqanel ri Poncio Pilato pa Judea. Ri Herodes are nim taqanel pa Galilea. Ri Felipe rachalal ri Herodes are qꞌatal tzij pa Iturea xuqujeꞌ pa Traconite. Ri Lisanias are qꞌatal tzij pa ri tinimit Abilinia.
1 Era o décimo quinto ano do reinado do imperador Tibério César. Pôncio Pilatos era governador da Judeia; Herodes Antipas governava a Galileia; seu irmão Filipe governava a Itureia e Traconites; e Lisânias governava Abilene.
2 Ri Anás rachiꞌl ri Caifás are kinimaꞌqil ri chꞌawenelabꞌ cho ri Dios pa kiwiꞌ ri winaq aꞌj Israel. Pa taq ri qꞌij riꞌ, ri utzij ri Dios xtaq che ri Juan ri ukꞌojol ri Zacarías, are kꞌo pa ri katzꞌinow ulew.
2 Anás e Caifás eram os sumos sacerdotes. Nesse ano, veio uma mensagem de Deus a João, filho de Zacarias, que vivia no deserto.
3 Ri Juan xbꞌin chunaqaj ri nimaꞌ Jordán, xutzijoj chike ri winaq chi utz kabꞌan kiqasanaꞌ rech kakiqꞌalajisaj chi xkikꞌex kanimaꞌ xuqujeꞌ ketzalij rukꞌ ri Dios, rech kakuyutaj ri kimak.
3 João percorreu os arredores do rio Jordão, pregando o batismo como sinal de arrependimento para o perdão dos pecados.
4 Ri Isaías xutzijoj la rij ri Juan are xubꞌij: Uchꞌabꞌal jun winaq ri kuraq uchiꞌ pa ri katzꞌinow ulew, kubꞌij: Chisukꞌumaj ri ubꞌe ri Ajawxel, chibꞌana sukꞌum che.
4 O profeta Isaías se referia a João quando escreveu em seu livro: “Ele é uma voz que clama no deserto: ‘Preparem o caminho para a vinda do Senhor! Abram uma estrada para ele!
5 Kenojisax na ri siwan, konojel ri juyubꞌ kuꞌx na leaꞌnik, ri kotokaꞌq taq bꞌe kesukꞌumax na xuqujeꞌ ri abꞌaj taq bꞌe kechꞌajchꞌobꞌex na.
5 Os vales serão aterrados, e os montes e as colinas, nivelados. As curvas serão endireitadas, e os lugares acidentados, aplanados.
6 Konojel kakil na ri koltajem ri kutaq loq ri Dios.
6 Então todos verão a salvação enviada por Deus’”.
7 Sibꞌalaj kꞌi winaq xoꞌpan rukꞌ ri Juan rech kubꞌan kiqasanaꞌ. Ri Juan xubꞌij chike: Kijaꞌl taq kumatz, ¿jachin xbꞌin chiꞌwe chi kixkwinik kixanimaj choch ri rayowal ri Dios ri kape na?
7 João dizia às multidões que vinham até ele para ser batizadas: “Raça de víboras! Quem os convenceu a fugir da ira que está por vir?
8 Qas utz chixnoꞌjinoq rech qas kaqꞌalajinik chi qas xikꞌex ikꞌuꞌx. Man kixkwin ta kꞌut kibꞌij: “Are qatat ri Abraham.” Rumal kinbꞌij chiꞌwe chi ri Dios kakwinik kubꞌano chi kekꞌiy ralkꞌwaꞌl ri Abraham chike we abꞌaj riꞌ.
8 Provem por suas ações que vocês se arrependeram. Não digam uns aos outros: ‘Estamos a salvo, pois somos filhos de Abraão’. Isso não significa nada, pois eu lhes digo que até destas pedras Deus pode fazer surgir filhos de Abraão.
9 Ri ikaj xaq yaꞌtal chik rukꞌ ri ukꞌaꞌmalil ri cheꞌ. Ronojel kꞌu cheꞌ ri man kuya ta uwach kaqasax na, xuqujeꞌ kakꞌyaq na bꞌik pa ri qꞌaqꞌ.
9 Agora mesmo o machado do julgamento está pronto para cortar as raízes das árvores. Toda árvore que não produz bons frutos será cortada e lançada ao fogo”.
10 Sibꞌalaj e kꞌi winaq xkibꞌij: ¿Jas rajawaxik kaqabꞌano?
10 As multidões perguntavam: “O que devemos fazer?”.
11 Ri Juan, xubꞌij chike: We kꞌo kebꞌ akamiꞌx, chaya jun rech ri maj rech. We kꞌo awa, chaya ke ri kanumik.
11 João respondeu: “Se tiverem duas vestimentas, deem uma a quem não tem. Se tiverem comida, dividam com quem passa fome”.
12 Xuqujeꞌ xoꞌpan ri toqꞌil taq alkabal rech kabꞌan kiqasanaꞌ, xkita che ri Juan: Ajtij, ¿jas rajawaxik kaqabꞌano?
12 Cobradores de impostos também vinham para ser batizados e perguntavam: “Mestre, o que devemos fazer?”.
13 Ri Juan xubꞌij chike: Man kitoqꞌij ta uwiꞌ ri alkabal ri ix taqom chutoqꞌixik.
13 Ele respondeu: “Não cobrem impostos além daquilo que é exigido”.
14 Ri ajchꞌoꞌjabꞌ chajil tinimit xkibꞌij: ¿Jas rajawaxik kaqabꞌan uj? Ri Juan xubꞌij chike: Man kitoqꞌij ta pwaq chike ri winaq, man kibꞌan ta bꞌanoj tzij chikij ri winaq ri maj kimak, kuꞌl ikꞌuꞌx rukꞌ ri tojbꞌal iwe.
14 “E nós?”, perguntaram alguns soldados. “O que devemos fazer?” João respondeu: “Não pratiquem extorsão nem façam acusações falsas. Contentem-se com seu salário”.
15 Rumal kꞌu cher ri winaq kayeꞌm ri upetibꞌal ri Mesías are kakaj kaketaꞌmaj we are Mesías ri Juan.
15 Todos esperavam que o Cristo viesse em breve, e estavam ansiosos para saber se João era ele.
16 Ri Juan xutzalij uwach ri kꞌotbꞌal chiꞌ xubꞌij: In kinbꞌan iqasanaꞌ rukꞌ jaꞌ, kape kꞌu na jun ri nim reqeleꞌn chinuwach in, man taqal ta chwe kinux jun patanijel, xuqujeꞌ man taqal ta chwe kinkir ri jatꞌibꞌal rech ri uxajabꞌ. Areꞌ kubꞌan iqasanaꞌ rukꞌ ri Tyoxalaj Uxlabꞌixel xuqujeꞌ rukꞌ qꞌaqꞌ.
16 João respondeu às perguntas deles, dizendo: “Eu os batizo com água, mas em breve virá alguém mais poderoso que eu, alguém tão superior que não sou digno de desatar as correias de suas sandálias. Ele os batizará com o Espírito Santo e com fogo.
17 Areꞌ xaq rayeꞌm kujosqꞌij ri tiriko, rukꞌ ri uchaꞌbꞌal. Xuqujeꞌ kumulij bꞌik ri utiriko, kuya pa ri utarroz. Kuporoj na ri pajo pa jun qꞌaqꞌ ri maj ukꞌisik.
17 Ele já tem na mão a pá, e com ela separará a palha do trigo, a fim de limpar a área onde os cereais são debulhados. Juntará o trigo no celeiro, mas queimará a palha num fogo que nunca se apaga”.
18 Sibꞌalaj kꞌi ri xubꞌan ri Juan chuqꞌalajisaxik chike ri winaq ri utz laj taq tzij.
18 João usou muitas advertências semelhantes ao anunciar as boas-novas ao povo.
19 Ri Juan xuqujeꞌ xuyaj ri Herodes Antipas chikiwach konojel ri winaq rumal xkꞌuliꞌk rukꞌ ri Herodías, rixoqil ri rachalal, je xuqujeꞌ rumal kꞌi itzel taq jastaq ri ubꞌanom,
19 João também criticou publicamente Herodes Antipas, o governador da Galileia, por ter se casado com Herodias, esposa de seu irmão, e por muitas outras maldades que havia cometido.
20 rumal riꞌ ri Herodes xukoj ri Juan pa cheꞌ, xnimar ri umak.
20 A essas maldades Herodes acrescentou outra, mandando prender João.
21 Jun qꞌijal, ri Juan are tajin kubꞌan kiqasanaꞌ e kꞌi winaq, xubꞌan uqasanaꞌ ri Jesús. Are tajin kubꞌan chꞌawem ri Jesús xjaqataj ri kaj.
21 Certo dia, quando as multidões estavam sendo batizadas, Jesus também foi batizado. Enquanto ele orava, o céu se abriu,
22 Xilitaj kꞌut xqaj loq ri Tyoxalaj Uxlabꞌixel puꞌwiꞌ ri Jesús jeꞌ jas jun palomax. Xtataj xuqujeꞌ jun chꞌabꞌal pa ri kaj ri kubꞌij: At at loqꞌalaj nukꞌojol, sibꞌalaj kaya kiꞌkotem chwe.
22 e o Espírito Santo desceu sobre ele em forma corpórea como uma pomba. E uma voz do céu disse: “Você é meu filho amado, que me dá grande alegria”.
23 Juwinaq lajuj ujunabꞌ ri Jesús are xuchapleꞌj chakunem kukꞌ ri winaq. Ri Jesús xetaꞌmax uwach chi ralkꞌwaꞌl ri José, ri José ralkꞌwaꞌl ri Elí,
23 Jesus estava com cerca de trinta anos quando começou seu ministério. Jesus era conhecido como filho de José. José era filho de Eli.
24 ri Elí ralkꞌwaꞌl ri Matat, ri Matat ralkꞌwaꞌl ri Leví, ri Leví ralkꞌwaꞌl ri Melqui, ri Melqui ralkꞌwaꞌl ri Jana, ri Jana ralkꞌwaꞌl ri José,
24 Eli era filho de Matate. Matate era filho de Levi. Levi era filho de Melqui. Melqui era filho de Janai. Janai era filho de José.
25 ri José ralkꞌwaꞌl ri Matatías, ri Matatías ralkꞌwaꞌl ri Amós, ri Amós ralkꞌwaꞌl ri Nahúm, ri Nahúm ralkꞌwaꞌl ri Esli, ri Esli ralkꞌwaꞌl ri Nagai,
25 José era filho de Matatias. Matatias era filho de Amós. Amós era filho de Naum. Naum era filho de Esli. Esli era filho de Nagai.
26 ri Nagai ralkꞌwaꞌl ri Maat, ri Maat ralkꞌwaꞌl ri Matatías, ri Matatías ralkꞌwaꞌl ri Semei, ri Semei ralkꞌwaꞌl ri José, ri José ralkꞌwaꞌl ri Judá,
26 Nagai era filho de Maate. Maate era filho de Matatias. Matatias era filho de Semei. Semei era filho de Joseque. Joseque era filho de Jodá.
27 ri Judá ralkꞌwaꞌl ri Joana, ri Joana ralkꞌwaꞌl ri Resa, ri Resa ralkꞌwaꞌl ri Zorobabel, ri Zorobabel ralkꞌwaꞌl ri Salatiel, ri Salatiel ralkꞌwaꞌl ri Neri,
27 Jodá era filho de Joanã. Joanã era filho de Ressa. Ressa era filho de Zorobabel. Zorobabel era filho de Salatiel. Salatiel era filho de Neri.
28 ri Neri ralkꞌwaꞌl ri Melqui, ri Melqui ralkꞌwaꞌl ri Adi, ri Adi ralkꞌwaꞌl ri Cosam, ri Cosam ralkꞌwaꞌl ri Elmodam, ri Elmodam ralkꞌwaꞌl ri Er,
28 Neri era filho de Melqui. Melqui era filho de Adi. Adi era filho de Cosã. Cosã era filho de Elmadã. Elmadã era filho de Er.
29 ri Er ralkꞌwaꞌl ri Josué, ri Josué ralkꞌwaꞌl ri Eliezer, ri Eliezer ralkꞌwaꞌl ri Jorim, ri Jorim ralkꞌwaꞌl ri Matat,
29 Er era filho de Josué. Josué era filho de Eliézer. Eliézer era filho de Jorim. Jorim era filho de Matate. Matate era filho de Levi.
30 ri Matat ralkꞌwaꞌl ri Leví, ri Leví ralkꞌwaꞌl ri Simeón, ri Simeón ralkꞌwaꞌl ri Judá, ri Judá ralkꞌwaꞌl ri José, ri José ralkꞌwaꞌl ri Jonán, ri Jonán ralkꞌwaꞌl ri Eliaquim,
30 Levi era filho de Simeão. Simeão era filho de Judá. Judá era filho de José. José era filho de Jonã. Jonã era filho de Eliaquim.
31 ri Eliaquim ralkꞌwaꞌl ri Melea, ri Melea ralkꞌwaꞌl ri Mainán, ri Mainán ralkꞌwaꞌl ri Matata, ri Matata ralkꞌwaꞌl ri Natán, ri Natán ralkꞌwaꞌl ri David,
31 Eliaquim era filho de Meleá. Meleá era filho de Mená. Mená era filho de Matatá. Matatá era filho de Natã. Natã era filho de Davi.
32 ri David ralkꞌwaꞌl ri Isaí, ri Isaí ralkꞌwaꞌl ri Obed, ri Obed ralkꞌwaꞌl ri Booz, ri Booz ralkꞌwaꞌl ri Salmón, ri Salmón ralkꞌwaꞌl ri Naasón,
32 Davi era filho de Jessé. Jessé era filho de Obede. Obede era filho de Boaz. Boaz era filho de Salmom. Salmom era filho de Naassom.
33 ri Naasón ralkꞌwaꞌl ri Aminadab, ri Aminadab ralkꞌwaꞌl ri Aram, ri Aram ralkꞌwaꞌl ri Esrom, ri Esrom ralkꞌwaꞌl ri Fares, ri Fares ralkꞌwaꞌl ri Judá,
33 Naassom era filho de Aminadabe. Aminadabe era filho de Admim. Admim era filho de Arni. Arni era filho de Esrom. Esrom era filho de Perez. Perez era filho de Judá.
34 ri Judá ralkꞌwaꞌl ri Jacob, ri Jacob ralkꞌwaꞌl ri Isaac, ri Isaac ralkꞌwaꞌl ri Abraham, ri Abraham ralkꞌwaꞌl ri Taré, ri Taré ralkꞌwaꞌl ri Nacor,
34 Judá era filho de Jacó. Jacó era filho de Isaque. Isaque era filho de Abraão. Abraão era filho de Terá. Terá era filho de Naor.
35 ri Nacor ralkꞌwaꞌl ri Serug, ri Serug ralkꞌwaꞌl ri Ragau, ri Ragau ralkꞌwaꞌl ri Peleg, ri Peleg ralkꞌwaꞌl ri Heber, ri Heber ralkꞌwaꞌl ri Sala,
35 Naor era filho de Serugue. Serugue era filho de Ragaú. Ragaú era filho de Faleque. Faleque era filho de Éber. Éber era filho de Salá.
36 ri Sala ralkꞌwaꞌl ri Cainán, ri Cainán ralkꞌwaꞌl ri Arfaxad, ri Arfaxad ralkꞌwaꞌl ri Sem, ri Sem ralkꞌwaꞌl ri Noé, ri Noé ralkꞌwaꞌl ri Lamec,
36 Salá era filho de Cainã. Cainã era filho de Arfaxade. Arfaxade era filho de Sem. Sem era filho de Noé. Noé era filho de Lameque.
37 ri Lamec ralkꞌwaꞌl ri Matusalén, ri Matusalén ralkꞌwaꞌl ri Enoc, ri Enoc ralkꞌwaꞌl ri Jared, ri Jared ralkꞌwaꞌl ri Mahalaleel, ri Mahalaleel ralkꞌwaꞌl ri Cainán,
37 Lameque era filho de Matusalém. Matusalém era filho de Enoque. Enoque era filho de Jarede. Jarede era filho de Maalaleel. Maalaleel era filho de Cainã.
38 ri Cainán ralkꞌwaꞌl ri Enós, ri Enós ralkꞌwaꞌl ri Set, ri Set ralkꞌwaꞌl ri Adán, ri Adán are ralkꞌwaꞌl ri Dios.
38 Cainã era filho de Enos. Enos era filho de Sete. Sete era filho de Adão. Adão era filho de Deus.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 3, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.