Mateus 16
El Nuevo Testamento de nuestro Señor Jesucristo en el idioma piapoco (PIONT) vs NTLH
1 Néeseté abénaméeyéi fariseo nàacawa Jesús yàatalé saduceonái yáapicha. Yá nadàbaca natàaníca Jesús yáapicha, càmíiyéi yeebáida Dios néeséericani yái Jesúsca. Yá nawàwacaté náalimáidaca naicáwani imànicaténá áiba wawàsi náaliméerica nacháawàaca iináwaná ìwali ìwalíise. Yá nasutáca íicha imàníinápiná naicá áiba wawàsi ichàini iyúwa, áiba wawàsi càmíirica wenàiwica idé imànica, yáasáidacaténá báisíiri iyúcani Dios néeséericatani.
1 Alguns fariseus e alguns saduceus foram falar com Jesus. Eles queriam alguma prova contra ele e por isso pediram que ele fizesse um milagre para mostrar que o seu poder vinha mesmo de Deus.
2 Quéwa Jesús íimaca nalí: “Péemìacué comparación: Táicacaalícué pìwali chái Israel yàasu cáli íinata, yá píimacuéca: ‘Táwicha cayába èeri waicácáiná quíiréeri acalèe siùca èeri’, càicué píimaca.
2 Mas Jesus respondeu:
3 Néese áibaalícué amalácaalí piwicáu, yá píimacuéca: ‘Siùcata báawéeri èeri waicácáiná quíiréeri acalèe chái Israel yàasu cáli íinata’, càicué píimaca. ¡Píacué pucháibéeyéica íiwitáise!, píalíacuécawa càinácaalí íimáaná yái capìraléeri cáli iicácanáwa. Iná iwàwacutácué píalíaca nacáiwa càinácaalí íimáaná yái numàníináca siùcade pèewibàa, quéwa picàlidacáitacué pichìwawa càmitasa píalíacuéwa cawinácaalí núa.
3 E, de manhã, cedo, dizem: “Vai chover porque o céu está vermelho-escuro.” Olhando o céu, vocês sabem como vai ser o tempo. E como é que não sabem explicar o que querem dizer os sinais desta época?
4 Píacué báawéeyéica íiwitáise, píacué nacái iwènúadéeyéica íiwitáisewa Dios íicha, pidécuéca pisutáca nuícha numàníinápiná piicá yái càmíirica wenàiwica idé imànica, quéwa càmita numànicué pirí càiri wawàsi. Numàacapinácué piicá abéerita numàníiná càide iyúwaté profeta Jonás ìyáanáté”, íimaca yái Jesúsca. Néese Jesús yèepùacawa náicha.
4 Como o povo de hoje é mau e sem fé! Vocês estão me pedindo um milagre, mas o milagre de Jonas é o único sinal que lhes será dado. Então ele saiu e foi embora.
5 Néeseté wía Jesús yéewáidacaléca, watéca wàacawa Jesús Galilea icalìsaniná abéemàalé, quéwa waimáichacaté watéca pan wayáapináwa.
5 Quando os discípulos atravessaram para o lado leste do lago, esqueceram de levar pão.
6 Yá Jesús íimaca walí:
6 Jesus disse:
7 Néese wía yéewáidacaléca càmita wéemìa càinácaalí íimáaná yái comparación Jesús icàlidéerica walí íná wáimaca walíwáaca:
7 Aí os discípulos começaram a dizer uns aos outros: — Ele está dizendo isso porque não trouxemos pão.
8 Jesús yáalíacawa wáináidáanáwa, íná íimaca walí:
8 Jesus ouviu o que eles estavam dizendo e perguntou:
9 ¿Cánácué càmita peebáida nulí núalimáca nùacuéca piyáapiná càinácaalícué pimáapuèrica? Iwàwacutácué piwàwalica càinácaalíté ìyáaná nuwacùacaalíté wenàiwicanái irí pan nayáapiná. Idécanáamité nuwacùaca nalí cinco namanùbaca pan nayáapiná níái cinco mil namanùbaca asìanáica, yácué pìwacáidacaté madécaná mapíiri yàacàsi yéenáimi imàaquéericawa.
9 Ainda não entenderam? Não lembram dos cinco pães que eu parti para cinco mil homens? Quantos cestos vocês encheram?
10 Néese àniwa idécanáamité nuwacùaca nalí siete namanùbaca pan nayáapiná níái báinúaca mil namanùbaca asìanáica, yá pìwacáidacatécué madécaná mapíiri yàacàsi yéenáimi imàaquéericawa. Iná ¿cánácué càmitàacáwa píalíawa núalimáca nùaca piyáapiná?
10 E aqueles sete pães para quatro mil homens? Quantos cestos vocês encheram?
11 ¿Cánácué càmita píalíawa càmita nutàaní pan ìwali? Péemìacué comparación: Piicácué píichawa fariseonái yàasu levadura, saduceonái yàasu levadura nacái, ipíchanácué báawaca namànica píiwitáise nacái —íimaca yái Jesúsca.
11 Vocês não entendem que eu não estou falando a respeito de pães? Tenham cuidado com o fermento dos fariseus e dos saduceus!
12 Ináté átata wáalíacawa Jesús càmita yàalàa wía pan yàasu levadura íichaná. Néese yàalàaca wía íichaná yái fariseonái yàasu tàacáisi cachìwéerica, saduceonái yéewáidáaná nacái. Yái tàacáisi néewáidéerica iyú wenàiwica, càicanide iyúwa levadura. Càide iyúwa levadura imàníiná ibàacanéeri iyú, imàacaca macáita íbesi inísàacawa, càita nacái fariseonái, saduceonái nacái néewáidaca wenàiwica nachìwa iyúwa, quéwa ibàacanéeri iyúta. Wenàiwicanái càmita náalíawa cachìwéerica nàasu tàacáisi. Càita fariseonái iméeràidaca madécaná wenàiwica Dios íicha namànicaténá nabáyawanáwa.
12 Então os discípulos entenderam que ele não estava dizendo que tivessem cuidado com o fermento usado no pão, mas com os ensinamentos dos fariseus e dos saduceus.
13 Jesús idécanáamité yàanàaca Cesarea de Filipo ìyacàlená itéese, yá isutáca yéemìawa wía, wía yéewáidacaléca. Yá íimaca walí:
13 Jesus foi para a região que fica perto da cidade de Cesareia de Filipe. Ali perguntou aos discípulos:
14 Yá wáimaca irí:
14 Eles responderam: — Alguns dizem que o senhor é João Batista; outros, que é Elias; e outros, que é Jeremias ou algum outro
15 Néese Jesús íimaca walí:
15 — E vocês? Quem vocês dizem que eu sou? — perguntou Jesus.
16 Néese Simón Pedro íimaca irí:
16 Simão Pedro respondeu: — O senhor é o
17 Néese Jesús íimaca Pedro irí:
17 Jesus afirmou:
18 Siùcade núumaca pirí Pedrocata píipidenáca íimáanáca “achúméeri íba”. Quéwa péemìa comparación: Yái tàacáisi siùquéerica tàacáwa píimaca nùwali ìyaca càide iyúwa cachàiníiri íba manuíri nabàlùadéeripiná íinata manuíri capìi. Cawinácaalí yeebáidéeyéica nutàacái nàyapiná càide iyúwa manuíri capìi ibàlùacaalíwa, abédanamapináta náiwitáise neebáidaca iyúwa píimáaná nùwali Mesíasca núa, yái Dios Iirica. Péemìa comparación: Càide iyúwa canáaná yáaliméeri imáalàidaca manuíri capìi ibàluèricawa cachàiníiri íba íinata, càita nacái canácata yáaliméeri imawènìadaca càiripináta nùasu wenàiwica yeebáidéeyéica nutàacái, éwita yéetácáisi piná, canácata yáaliméeri imáalàidaca nía, canásíwata.
18 Portanto, eu lhe digo: você é Pedro, e sobre esta pedra construirei a minha Igreja, e nem a morte poderá vencê-la.
19 Numàacapiná picàlidaca nutàacái wenàiwicanái irí, nawènúadacaténá náiwitáisewa Dios irípiná, yéewanápiná nawàlùacawa Dios ìyacàle irìculé Dios icùacataléca macáita chènuniré. Pìalàapiná nùasu wenàiwicanái namàníinápiná chái èeri irìcu càide iyúwa Dios iwàwáaná, yái ìyéerica chènuniré —íimaca yái Jesúsca.
19 Eu lhe darei as chaves do
20 Néese Jesús yàalàaca wía, wía yéewáidacaléca ipíchaná wacàlidaca áibanái irí Mesíascani, yái wacuèrinápináca Dios ibànuèrica walí, wía israelitaca.
20 Então Jesus ordenou que os discípulos não contassem a ninguém que ele era o Messias.
21 Néenialíté Jesús idàbaca icàlidaca walíni, wía yéewáidacaléca, iwàwacutáanáté yàacawa Jerusalén ìyacàlená néré. Jesús íimaca israelita icuèrinánái, sacerdote íiwacanánái nacái, nía nacái yéewáidéeyéica wenàiwica templo irìcu nàuwichàidáanápináté manuísíwatani, yá nanúanápináténi yái Jesúsca. Quéwa Jesús íimaca imichàanápinátéwa yéetácáisi íicha máisiba èeri irìcu.
21 Daí em diante, Jesus começou a dizer claramente aos discípulos: — Eu preciso ir para Jerusalém, e ali os líderes judeus, os chefes dos sacerdotes e os
22 Néese Pedro itéca Jesús méetàucuta wáicha, yá idàbaca yàalàaca Jesús cachàiníiri iyú ipíchaná icàlidaca càiri. Yá Pedro íimaca irí:
22 Então Pedro o levou para um lado e começou a repreendê-lo, dizendo: — Que Deus não permita! Isso nunca vai acontecer com o senhor!
23 Quéwa Jesús iwènúacawa Pedro íicha. Yá íimaca Pedro irí:
23 Jesus virou-se e disse a Pedro:
24 Néesecáwa Jesús íimaca walí macáita, wía yéewáidacaléca:
24 E Jesus disse aos discípulos:
25 Níacáiná cawinácaalí càmíiyéica iwàwa yeebáidaca nutàacái ipíchaná nàuwichàacawa nulípiná, canáca nalí nacáuca càmíiri imáalàawa. Quéwa cawinácaalí yeebáidéeyéica nutàacái mamáalàacata, éwita áibanái inúacaalí nía, nadènìapiná nacáucawa càmíiri imáalàawa.
25 Pois quem põe os seus próprios interesses em primeiro lugar nunca terá a vida verdadeira; mas quem esquece a si mesmo por minha causa terá a vida verdadeira.
26 Ewita wenàiwica yeedácaalí iríwa macáita chái èeri yàasu cawèníirica, quéwa yúuca íichawa icáucawa càmíiri imáalàawa càmicáiná yeebáida nutàacái, yá canéerica iwèni meedá iríni, macáita yái cawèníirica yeedéerimica iríwa. Canácáiná áiba wawàsi wenàiwica yáaliméeri yàaca yeedácaténá iríwa icáucawa càmíiri imáalàawa, idécanáami yúucaca íichawani.
26 O que adianta alguém ganhar o mundo inteiro, mas perder a vida verdadeira? Pois não há nada que poderá pagar para ter de volta essa vida.
27 Núacáiná, asìali Dios néeséerica, nùanàapiná àniwa Núaniri Dios íiwitáise yáapichawa mèlumèluíri iyú, Dios yàasu ángelnái yáapicha nacáiwa. Yá nùapiná macái èeri mìnanái iwèni ìwalíise yái namàníirica.
27 Pois o
28 Péemìacué cayábani, abénaméeyéicué péená ìyéeyéica chái siùcade, càmita néetápináwa ipíchawáise numàacaca núawawa naicáca núa càide iyúwa abéeri nacuèrinásàiri, núa asìali Dios néeséerica —íimaca yái Jesúsca.
28 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: estão aqui algumas pessoas que não morrerão antes de verem o Filho do Homem vir como Rei.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 16, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.