Mateus 19
Piapoco NT (PIO_WBT) vs NVT
1 Idécanáamité Jesús icàlidaca nalíni, yá yàacawa Galilea yàasu cáli íicha wáapicha, wía yéewáidacaléca. Yá wàanàaca Judea yàasu cáli íinatalé, yái cáli ìyéerica oriente iwéré èeri imusúacatáisewa, abéemàalé Jordán inanába íicha.
1 Quando Jesus terminou de dizer essas coisas, deixou a Galileia e foi para a região da Judeia, a leste do rio Jordão.
2 Yá madécaná wenàiwica yàacawa yáamíise, nàwacáidáyacacawa yàatalé. Yá ichùnìaca cáuláiquéeyéi wenàiwica néré.
2 Grandes multidões o seguiram, e ele curou os enfermos.
3 Néese abénaméeyéi fariseo nàacawa Jesús yàatalé náalimáidacaténá naicáwani itàaníinápiná báawéeri iyú yéewanápiná nacháawàaca iináwaná ìwali itàacái ìwalíise. Yá nasutáca néemìawani: —¿Pimàacasica asìali imàacaca íichawa íinuwa àta càinácaalí wawàsi ìwalíise iwàwéerica imàacaca úa meedá? —náimaca náalimáidaca naicáwa Jesús.
3 Alguns fariseus apareceram e tentaram apanhar Jesus numa armadilha, perguntando: “Deve-se permitir que um homem se divorcie de sua mulher por qualquer motivo?”.
4 Néese Jesús íimaca nalí: —Pidécuéca piléeca Dios itàacái profeta itànèericaté, quéwa càmitacué piwàwa peebáidacani. Profeta itànàacaté tàacáisi íiméerica Dios idàbacaté wenàiwicanái quéechatécáwa. Dios ‘idàbacaté idàbáanéeri asìali, idàbáanéechúa inanái nacái’, cài itànàaca yái profetaca.
4 “Vocês não leram as Escrituras?”, respondeu Jesus. “Elas registram que, desde o princípio, o Criador ‘os fez homem e mulher’
5 Dios íimaca nacái: ‘Iná asìali yàacawa yáaniri íichawa, yáatúa íicha nacáiwa ìyacaténá abédanamata íinu yáapichawa, yásí nuicáca níái pucháibaca iyúwa abéeri wenàiwica’, íimacaté yái Diosca.
5 e disse: ‘Por isso o homem deixa pai e mãe e se une à sua mulher, e os dois se tornam um só’.
6 Iná idécanáami asìali iimáca úapicha, yá càmita quirínama Dios iicáca nía iyúwa pucháiba wenàiwica, néese Dios iicáca nía iyúwa abéeri wenàiwica. Iná càmita cayába wenàiwica nèepùadaca náichawáaca nía, níái Dios imàaquéeyéica ìyaca càide iyúwa abéeri wenàiwica —íimaca yái Jesúsca.
6 Uma vez que já não são dois, mas um só, que ninguém separe o que Deus uniu.”
7 Néese nasutáca néemìawa Jesús àniwa: —Quéwa, Dios imàacaca asìali yúucaca íichawa íinuwa, yácáiná profeta Moisés ichùulìacaté asìali yàanápiná cuyàluta íinu iríwa, abéeri cuyàluta icàlidéerica áibanái irí idéca yúucaca úa, náalíacaténáwa manìrica úa. Yá idécanáami yàaca ulíni, yá yáalimá ibànùaca íichawa úa —náimaca.
7 Eles perguntaram: “Então por que Moisés disse na lei que o homem poderia dar à esposa um certificado de divórcio e mandá-la embora?”.
8 Jesús íimaca nalí: —Yái profeta Moisés càmitaté ichùulìa náucáanápiná náichawa náinuwa, néese bàaluité imàacacué pibànùaca píichawa píinuwa máinícaalí báawaca piicáca úa, ipíchanácué pimànica ulí báawéeri cachàiníwanái mamáalàacata máinícáinácué báawaca píiwitáise píacué israelitaca. Quéwa quéechatécáwa Dios idàbacaalíté wenàiwica, càmitaté ibatàa namàacaca náichawa náinuwa, íná báawacuéca Dios iicáca yái piúcáanácuéca píinuwa siùcade.
8 Jesus respondeu: “Moisés permitiu o divórcio apenas como concessão, pois o coração de vocês é duro, mas não era esse o propósito original.
9 Siùcade núumacué pirí, asìali imàacacaalí íichawa íinuwa càmíichúacáwa iimá áiba asìali yáapicha càmíirica unìrisíwa, yá yeedácaalí áiba íinupináwa, imànica ibáyawanáwa idàbáanéechúa íinu iríwa. Aiba nacái yeedácaalí íinupináwa abéechúa náuquéechúami, imànica ibáyawaná nacáiwa, iimácáiná úapicha, úái áiba asìali íinuca —íimaca yái Jesúsca.
9 E eu lhes digo o seguinte: quem se divorciar de sua esposa, o que só poderá fazer em caso de imoralidade, e se casar com outra, cometerá adultério”.
10 Néese wía Jesús yéewáidacaléca wáimaca irí: —Càmicaalí Dios ibatàa asìali yúucaca íichawa íinuwa, yá máiní càulenáca náichani. Cayába cachàini nalítáni càmicaalí needá náinupináwa —wáimaca.
10 Os discípulos de Jesus disseram: “Se essa é a condição do homem em relação à sua mulher, é melhor não casar!”.
11 Jesús íimaca walí: —Báisíta, quéwa càmita macái wenàiwica náalimá nàyaca abéerita, níawamita Dios imàaquéeyéica ìyaca cài casíimáiri iyú.
11 “Nem todos têm como aceitar esse ensino”, disse Jesus. “Só aqueles que recebem a ajuda de Deus.
12 Abénaméeyéi càmita náalimá naduìca, namusúacáináwa cài, íná càmita needá nalíwa. Aibanái nacái càmita náalimá naduìca, áibanáicáiná náiríadacaté nía báawéeri iyú. Aibanái nacái nadéca náináidacawa nàyáanápiná càiripináta càide iyúwa wenàiwica càmíiyéi yáalimá iduìca yéewacaténá nàyaca matuíbanáiri iyú èeri íicha, náibaidáanápiná abéerita Dios irípiná. Cawinácaalí yáaliméeyéica ìyaca cài abéerita casíimáiri iyú íibaidacaténá càiripináta Dios irípiná, yá cayábéeriquéi ìyáanáca cài —íimaca yái Jesúsca.
12 Alguns nascem eunucos, alguns foram feitos eunucos por outros e alguns a si mesmos se fazem eunucos por causa do reino dos céus. Quem puder, que aceite isso.”
13 Néeseté áibanái natéca néenibewa Jesús yàatalé imàacacaténá icáapiwa nàwali, isutácaténá nalí Dios imàníinápiná nalí cayábéeri. Quéwa wía Jesús yéewáidacaléca, wadàbaca wacuísaca níái itéeyéica yéenibewa, wáimaca sùmanái nasàiwicasa Jesús irí wawàsi.
13 Certo dia, trouxeram crianças para que Jesus pusesse as mãos sobre elas e orasse em seu favor, mas os discípulos repreendiam aqueles que as traziam.
14 Néese Jesús íimaca walí: —Pimàacacué sùmanái yàacawa nùatalé. Picácué pimáisanìa nàanàaca, Dios icùacáiná wenàiwica yeebáidéeyéica itàacái càide iyúwa sùmanái yeebáidáaná náaniri itàacáiwa —íimaca yái Jesúsca.
14 Jesus, porém, disse: “Deixem que as crianças venham a mim. Não as impeçam, pois o reino dos céus pertence aos que são como elas”.
15 Yá Jesús imàacaca icáapiwa nàwali, isutáca nalí Dios. Néesecáwa yàacawa áibalé wáapicha wía yéewáidacaléca.
15 Então, antes de ir embora, pôs as mãos sobre a cabeça delas e as abençoou.
16 Néeseté abéeri ùuculìiri yàacawa Jesús yàatalé, yá isutáca yéemìawa Jesús: —Pía, cayábéeri yéewáidéerica wía, ¿càiríinásica cayábéeri iwàwacutá numànica nùyacaténá càiripináta Dios yáapicha chènuniré? —íimaca.
16 Um homem veio a Jesus com a seguinte pergunta: “Mestre, que boas ações devo fazer para obter a vida eterna?”.
17 Jesús íimaca irí: —Iwàwacutá píináidacawa cayába ìwali yái píimáanáca, càinácaalí íimáaná yái tàacáisi íiméerica cayábéericasa núa, canácáiná áiba wenàiwica cayábéeri, abéericata Dios cayábéeri —íimaca irí yái Jesúsca, iwàwacáináté asìali yeebáidaca ìwali, Dioscani yái Jesúsca. Néese Jesús íimaca irí àniwa: —Piwàwacaalí pìyaca càiripináta Dios yáapicha, yá iwàwacutá pìyaca càide iyúwa profeta Moisés ichùulìaná wàawirináimi bàaluité Dios inùmalìcuíse —íimaca yái Jesúsca.
17 “Por que você me pergunta sobre o que é bom?”, perguntou Jesus. “Há somente um que é bom. Se você deseja entrar na vida eterna, guarde os mandamentos.”
18 Néese yái ùuculìiri íimaca Jesús irí: —Moisés ichùulìacaté namànica madécaná wawàsi. ¿Càiríiná wawàsi pitàaní ìwali? —íimaca yái ùuculìirica. Néese Jesús íimaca irí: —Dios itàacái íimaca: ‘Picá pinúa wenàiwica, picá piimá áiba inanái yáapicha càmíichúaca píinusíwa, áiba asìali yáapicha nacái càmíirica pinìrisíwa, picá piyéedùa, picá picàlida pichìwawa, picá nacái pichìwáida áibanái.
18 “Quais?”, perguntou o homem. Jesus respondeu: “Não mate. Não cometa adultério. Não roube. Não dê falso testemunho.
19 Néese pìa píaniri íimiétacanáwa, píatúa nacáiwa, cáininá piicáca áibanái wenàiwica càide iyúwa cáinináaná piicáca píawawa, pimànicaténá nalí cayábéeri’, cài íimaca Dios —íimaca yái Jesúsca.
19 Honre seu pai e sua mãe. Ame o seu próximo como a si mesmo”.
20 Néese ùuculìiri íimaca: —Nudéca numànica macáita càiri wawàsi càide iyúwa Dios ichùulìaná wía. ¿Càinásica áiba iwàwacutá numànica quiríta? —íimaca.
20 “Tenho obedecido a todos esses mandamentos”, disse o homem. “O que mais devo fazer?”
21 Néese Jesús íimaca irí: —Piwàwacaalí pìyaca càide iyúwa Dios iwàwáaná, pìa piwénda macáita pìasuwa, pìacaténá iwènináami catúulécanéeyéi irí. Càita pidènìapiná pìasu cawèníiriwa chènuniré. Néese pèepùawa pìacaténáwa núapicha iyúwa nuéwáidacalé —íimaca yái Jesúsca.
21 Jesus respondeu: “Se você quer ser perfeito, vá, venda todos os seus bens e dê o dinheiro aos pobres. Então você terá um tesouro no céu. Depois, venha e siga-me”.
22 Yái ùuculìiri idécanáami yéemìacani, yá achúmaca iwàwa, càasucáináni, yá yàacawa Jesús íicha, càmicáináté iwàwa yàaca macáita yàasuwa áibanái irí.
22 Quando o rapaz ouviu isso, foi embora triste, porque tinha muitos bens.
23 Néese Jesús íimaca walí, wía yéewáidacaléca: —Péemìacué cayábani, máiní càulenáca càasuíri yeebáidaca Dios itàacái, Dios icùacaténáni.
23 Então Jesus disse a seus discípulos: “Eu lhes digo a verdade: é muito difícil um rico entrar no reino dos céus.
24 Núumacué pirí àniwa, càide iyúwa camello càmíiná yáalimá iwàlùacawa siduwíapi ituí yáapuí irìcubàa, càita nacái máiní càulenáca càasuíri yeebáidaca Dios itàacái, Dios icùacaténáni, máinícáiná cáinináca càasuíri iicáca yàasuwa Dios íicha —íimaca yái Jesúsca.
24 Digo também: é mais fácil um camelo passar pelo buraco de uma agulha que um rico entrar no reino de Deus”.
25 Wía yéewáidacaléca idécanáami wéemìacani, yá wáináidacawa manuísíwata wéemìacani, càmicáiná wáalíawa càinácaalí íimáaná. Yá wasutáca wéemìawani: —Néeni, ¿cawinápinásica yáalimá iwasàaca yáawawa Dios yàasu yùuwichàacáisi íicha? —wáimaca.
25 Ao ouvir isso, os discípulos ficaram perplexos e perguntaram: “Então quem pode ser salvo?”.
26 Néese Jesús iicáidaca walí, yá íimaca walí: —Càmita yéewa wenàiwicanái nawasàaca níawawa Dios yàasu yùuwichàacáisi íicha nachàini iyúwa meedá, quéwa Dios yáaliméeri iwasàaca nía —íimaca yái Jesúsca.
26 Jesus olhou atentamente para eles e respondeu: “Para as pessoas isso é impossível, mas tudo é possível para Deus”.
27 Néese Pedro íimaca irí: —Wadéca wamàacaca macáita wàasuwa, yá wadéca wàacawa píapicha yéewacaténá péewáidacaléca wía. Néeni, ¿càinásica wadènìapiná chènuniré? —íimaca.
27 Então Pedro disse: “Deixamos tudo para segui-lo. Qual será nossa recompensa?”.
28 Néese Jesús íimaca walí: —Péemìacué cayábani, áiba èeriwa Dios iwàlisàidapiná macáita. Néese núa, asìali Dios néeséerica, núawinapináwa nùasu yàalubáisi mèlumèluíri íinatawa, nucùacaténá macáita. Píacué nacái nuéwáidacaléca, píawinapinácuécawa doce namanùbaca yàalubáisi íinata picùacaténácué doce namanùbaca Israel itaquénáinámi yàawiría.
28 Jesus respondeu: “Eu lhes garanto que, quando o mundo for renovado e o Filho do Homem se sentar em seu trono glorioso, vocês, que foram meus seguidores, também se sentarão em doze tronos para julgar as doze tribos de Israel.
29 Numáidacué abénaméeyéi péená nàanápináwa nacapèe íichawa nacàlidacaténá áibanái irí nutàacái. Aibanái péenácué nacái nàapináwa néenánái íichawa, càmicaalí nacái néenánái inanái íichawa, càmicaalí nacái náaniri íichawa, càmicaalí nacái náatúa íichawa, càmicaalí nacái néenibe béeyéi íichawa, càmicaalí nacái nabànacale yàaluná íichawa nacàlidacaténá nutàacái. Quéwa Dios yàapinácué pirí cien imanùbaca yàawiríapiná cayábéeri wawàsi. Pidènìapinácué nacái picáucawa càmíiri imáalàawa.
29 E todos que tiverem deixado casa, irmãos, irmãs, pai, mãe, filhos ou propriedades por minha causa receberão em troca cem vezes mais e herdarão a vida eterna.
30 Quéwa manùbéeyéi wenàiwica áibanái iiquéeyéica iyúwa máiníiyéica cachàinica siùcade, càmita máiní cachàini níawa áiba èeriwa. Manùbéeyéi nacái wenàiwica áibanái iiquéeyéica iyúwa càmíiyéica máiní cachàini siùcade, áiba èeriwa yásí máiní cachàiníwanái cachàinica níawa áibanái íicha —íimaca yái Jesúsca.
30 Contudo, muitos primeiros serão os últimos, e muitos últimos serão os primeiros.”
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 19, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.