Lucas 24
Piapoco NT (PIO_WBT) vs NVT
1 Néeseté, domingo irìcu, níái inanáica nàacatéwa càliculìi nérépiná mapisáisíwata. Natéca pumèníiri isàni nachùnièricaté. Aibanái inanái nacái nàacawa náapicha.
1 No primeiro dia da semana, bem cedo, as mulheres foram ao túmulo, levando as especiarias que haviam preparado,
2 Nàanàaca càliculìi néré, yá naicáca íba ibàluèricawa méetàucuta càliculìi inùma íicha, nabàlìanáca càliculìi inùma.
2 e viram que a pedra tinha sido afastada da entrada.
3 Yá nawàlùacawa néré, yá canáta naiquéeri néeni Wáiwacali Jesús iinámica.
3 Quando entraram no túmulo, não encontraram o corpo do Senhor Jesus.
4 Cáaluca nía, càmita náalíawa càinácaalí íimáaná. Yáta naicáca pucháiba asìanái mèlumèluíyéi ibàle ibàluèyéicawa mawiénita nalí.
4 Enquanto estavam ali, perplexas, dois homens apareceram, vestidos com mantos resplandecentes.
5 Máiní cáaluca níái inanáica, yá naicáidaca cáliaculé. Quéwa níái asìanáica náimaca nalí: —¿Cánácué picutá yáara cáuri wenàiwicaca chái yéetáními yèewiré?
5 As mulheres ficaram amedrontadas e se curvaram com o rosto em terra. Então os homens perguntaram: “Por que vocês procuram entre os mortos aquele que vive?
6 Canáca cháníi. Idéca icáucàacawa. Piwàwalicué yái tàacáisi icàlidéericatécué pirí idècunitàacá ìyaca Galilea yàasu cáli néese.
6 Ele não está aqui. Ressuscitou! Lembrem-se do que ele lhes disse na Galileia:
7 Iimacatécué pirí iwàwacutáanápináté presoca namànicani namàacacaténáté cabáyawanéeyéi wenàiwica natàtàacani cruz ìwali yéetácaténátéwa, yái asìali Dios néeséerica. Iimacatécué pirí nacái icáucàanápinátéwa máisiba èeri irìcu —náimaca.
7 ‘É necessário que o Filho do Homem seja traído e entregue nas mãos de pecadores, seja crucificado e ressuscite no terceiro dia’”.
8 Yá inanái nawàwalica yái tàacáisica Jesús icàlidéericaté nalí.
8 Então lembraram-se dessas palavras de Jesus
9 Néese nèepùacawa càliculìi íicha. Nacàlidaca nalíni níái oncéeyéica imanùbaca apóstolca, áibanái irí nacái náapichéeyéica.
9 e, voltando do túmulo, foram contar aos onze discípulos e a todos os outros o que havia acontecido.
10 Níái inanái icàlidéeyéica tàacáisi Jesús yéewáidacalénái irí náipidená María Magdalena, Juana nacái, Santiago yáatúa nacái, íipidenéechúa María, áibanái inanái náapichéeyéi nacái.
10 Maria Madalena, Joana, Maria, mãe de Tiago, e as outras mulheres que as acompanhavam relataram tudo aos apóstolos.
11 Quéwa, apóstolnái càmita neebáida nalíni, nayúunáidacáita canéeri iwèni tàacáisica meedáni.
11 Para eles, porém, a história pareceu absurda, e não acreditaram nelas.
12 Quéwa Pedro ipìacawa càliculìi néré. Néese yáawiaca iicáidaca càliculìi imàdáaná irìculé, yá iicáca níawamita ibàlemi néepùanáté Jesús iinámi. Néese Pedro yèepùacawa icapèe néréwa. Iináidacawa iwàwalìcuísewa càinácaalísica ichàbáanátéwa.
12 Mas Pedro se levantou e correu até o túmulo. Abaixando-se, olhou atentamente para dentro e viu os panos de linho vazios; então voltou para casa, admirado com o que havia acontecido.
13 Yáté èericaté pucháiba Jesús yéewáidacalénái nèepùacawa nàyacàle nérépináwa, íipidenácatalé Emaús. Once namanùbaca kilómetro idècuni ìyaca Jerusalén ìyacàlená íicha.
13 Naquele mesmo dia, dois dos seguidores de Jesus caminhavam para o povoado de Emaús, a onze quilômetros de Jerusalém.
14 Natàaní nàacawa nalíwáaca ìwali yái Jesús yéetáanácawa.
14 No caminho, falavam a respeito de tudo que havia acontecido.
15 Idècunitàacá natàaníca nàacawa nalíwáaca Jesús iináwaná ìwali, yá Jesús yàacawa mawiénita nalí àyapulìcubàa. Yá yàacawa náapicha.
15 Enquanto conversavam e discutiam, o próprio Jesus se aproximou e começou a andar com eles.
16 Ewita naicácáanítani, càicáaníta càmita náalía Jesúscani.
16 Os olhos deles, porém, estavam como que impedidos de reconhecê-lo.
17 Néese Jesús isutáca yéemìawa nía: —¿Càiná ìwalicué pitàaní pìacawa àyapulìcubàa? —íimaca yái Jesúsca.
17 Jesus lhes perguntou: “Sobre o que vocês tanto debatem enquanto caminham?”. Eles pararam, com o rosto entristecido.
18 Yá nayamáa nabàlùacawa, achúmaca nawàwa. Abéeri néená íipidenéeri Cleofas íimaca Jesús irí: —Macáita Jerusalén ìyacàlená mìnanái náalíacawa ìwali yái namàníiricaté Jerusalén ìyacàlená irìcu áténama, siùca nacáide. ¿Abéeritasica pía càmíirita yáalíawa nèewíise macáita ìyéeyéica Jerusalén ìyacàlená néeni? —íimaca.
18 Então um deles, chamado Cleopas, respondeu: “Você deve ser a única pessoa em Jerusalém que não sabe das coisas que aconteceram lá nos últimos dias”.
19 Jesús isutáca yéemìawa nía: —¿Càináté ìyaca néeni? —íimaca yái Jesúsca. Yá náimaca Jesús irí: —Wadéca watàaníca walíwáaca Jesús iináwaná ìwali yái Nazaret ìyacàlená néeséerica, abéeri profeta icàlidéerica Dios itàacái cáimiétacawaca macái wenàiwica irí, imàníirica nacái nalí yái càmíirica wenàiwica idé imànica.
19 “Que coisas?”, perguntou Jesus. “As coisas que aconteceram com Jesus de Nazaré”, responderam eles. “Ele era um profeta de palavras e ações poderosas aos olhos de Deus e de todo o povo.
20 Watàaníca nacái sacerdote íiwacanánái ìwali, judío íiwacanánái ìwali nacái, yái presonáca namànicani namàacacaténá romanonái inúacani, yéewanápiná nanúacani cruz ìwali.
20 Mas os principais sacerdotes e outros líderes religiosos o entregaram para que fosse condenado à morte e o crucificaram.
21 Quéwa, wíacaté nacái watuíyàacaté Jesús iwasàanápináté wía, wía Israel itaquénáinámica, wàuwidenái íichawa. Siùca èeri idéca idènìaca máisiba èeri nanúacadénáamini.
21 Tínhamos esperança de que ele fosse aquele que resgataria Israel. Isso tudo aconteceu há três dias.
22 Quéwa abénaméeyéi inanái ìyéeyéica wèewi siùca èeri nacalùadaca wía bàwinacáiná mapisáisíwata nàaca naicácaténá càliculìi néré.
22 “Algumas mulheres de nosso grupo foram até seu túmulo hoje bem cedo e voltaram contando uma história surpreendente.
23 Canáta quéwa nàanèeri Jesús iinámica néeni. Yá nèepùacawa nacapèe néréwa. Néese nacàlidacaté walíni naicácasa ángelnái yéenáiwanási nacáiri irìcuíse. Angelnái náimaca inanái irí cáucasa Jesús.
23 Disseram que o corpo havia sumido e que viram anjos que lhes disseram que Jesus está vivo.
24 Néese áibanái asìanái wáapichéeyéi nàacawa càliculìi néré, yá nàanàaca néeni càide iyúwa inanái icàlidáanáté walíni, càmíiritàacá quéwa naicá Jesús —náimaca Jesús irí.
24 Alguns homens de nosso grupo correram até lá para ver e, de fato, tudo estava como as mulheres disseram, mas não o viram.”
25 Néese Jesús íimaca nalí: —¡Càmíiyéicué yáalíawa pía, máinícué càulenáca píichani, peebáidáanápinácué macáita tàacáisi profetanái icàlidéericaté Dios inùmalìcuíse!
25 Então Jesus lhes disse: “Como vocês são tolos! Como custam a entender o que os profetas registraram nas Escrituras!
26 Nacàlidacatécué piríni machacàníiri iyú iwàwacutáanápináté Mesías yùuwichàacawa ipíchawáiseté wenàiwica nàaca icàaluíniná, yái judío icuèrinápináca —íimaca yái Jesúsca.
26 Não percebem que era necessário que o Cristo sofresse essas coisas antes de entrar em sua glória?”.
27 Néese Jesús idàbaca icàlidaca nalíni macáita iyúwaté profetanái itànàaná tàacáisi Dios inùmalìcuíse. Quéechacáwa icàlidaca nalí tàacáisi profeta Moisés itànèericaté Jesús ìwali, áibanái profeta nacái icàlidéeyéicaté tàacáisi Jesús ìwali Dios inùmalìcuíse. Yéewáidaca nía náalíacaténá néemìaca càinácaalí íimáaná macáita tàacáisi profetanái itànèericaté Mesías ìwali, yái judío icuèrinápináca.
27 Então Jesus os conduziu por todos os escritos de Moisés e dos profetas, explicando o que as Escrituras diziam a respeito dele.
28 Néeseté nàanàaca nàyacàle néréwa. Quéwa Jesús iwàwacaté yàacawa áibaléta.
28 Aproximando-se de Emaús, o destino deles, Jesus fez como quem seguiria viagem,
29 Yá nasutáca íicha wawàsi iyamáanápináwa náapicha nacapèe irìculé. Yá náimaca irí: —Piyamáawa wáapicha máinícáiná catáca yàacawa —náimaca. Yá Jesús iwàlùacawa nacapèe irìculé náapicha iyamáacaténáwa.
29 mas eles insistiram: “Fique conosco esta noite, pois já é tarde”. E Jesus foi para casa com eles.
30 Néese náawinacawa mesa iwéré nayáacaténá nayáacaléwa, yá Jesús yeedáca pan icáapi irìculéwa, yá yàaca Dios irí cayábéeri, néese isubèriadacani, yá iwacùaca nalíni, yái panca.
30 Quando estavam à mesa, ele tomou o pão e o abençoou. Depois, partiu-o e lhes deu.
31 Yáta náalíaca naicácani, yá náalíacawa Jesúscani. Yáta ichalíacawa natuí íicha.
31 Então os olhos deles foram abertos e o reconheceram. Nesse momento, ele desapareceu.
32 Yá náimaca nalíwáaca: —Báisícata Jesúscani. Yácata Jesús yái cài icàlidéerica walíni càinácaalí íimáaná Dios itàacái àyapulìcubàa, íná yéewa wawàwa yáalanícatéwa ìyaca —náimaca nalíwáaca.
32 Disseram um ao outro: “Não ardia o nosso coração quando ele falava conosco no caminho e nos explicava as Escrituras?”.
33 Yá càmita nayamáawa nacapèe irìcuwa, néese nèepùacàatécatawa Jerusalén ìyacàlená néré àniwa. Nàacawa once namanùbaca apóstolnái yàatalé ìwacáidáyaquéeyéicawa, áibanái yáapicha.
33 E, na mesma hora, levantaram-se e voltaram para Jerusalém. Ali, encontraram os onze discípulos e os outros que estavam reunidos com eles,
34 Néese apóstolnái náimaca nalí, níái pucháiba yàanèeyéica nàatalé: —Báisíta, Wáiwacali idéca icáucàacawa. Simón Pedro idéca iicácani —náimaca nalí.
34 que lhes disseram: “É verdade que o Senhor ressuscitou! Ele apareceu a Pedro!”.
35 Néese níái pucháiba Emaús ìyacàlená néeséeyéica nacàlidaca nalí càinácaalíté ichàbáanáwa àyapulìcubàa. Nacàlidaca nacái nalíni náalíacatéwa Jesúscani isubèriadacaalíté pan.
35 Então os dois contaram como Jesus tinha aparecido enquanto andavam pelo caminho, e como o haviam reconhecido quando ele partiu o pão.
36 Idècunitàacá natàaníca, yáta Jesús yàanàaca ìyaca nèewi. Yá íimaca nalí: —¿Néenicué? Matuíbanáicué pía —íimaca yái Jesúsca.
36 Enquanto contavam isso, o próprio Jesus apareceu entre eles e lhes disse: “Paz seja com vocês!”.
37 Cáaluca nía manuísíwata nayúunáidacáiná iwàwanásicani yái cài naicáca.
37 Eles se assustaram e ficaram amedrontados, pensando que viam um fantasma.
38 Yá Jesús íimaca nalí: —¿Cánácué cáalu pía? ¿Cánácué càmita peebáida núacani?
38 “Por que estão perturbados?”, perguntou ele. “Por que seu coração está cheio de dúvida?
39 Piicácué yái nucáapica, nùabàli nacái, útuwi yáami, núacata yái. Pimàacacué picáapiwa nùwali piicáwa. Canáca wenàiwica icáucami iiná, yáapi nacái, quéwa núa, cáapica núa, caináca nacái núa, ínácué yéewa píalimá píalíacawa cáuca núa —íimaca yái Jesúsca.
39 Vejam minhas mãos e meus pés. Sou eu mesmo! Toquem-me e vejam que não sou um fantasma, pois fantasmas não têm carne nem ossos e, como veem, eu tenho.”
40 Idécanáami icàlidaca nalíni, yá yáasáidaca naicá icáapiwa, yàabàli nacáiwa, útuwi yáami.
40 Enquanto falava, mostrou-lhes as mãos e os pés.
41 Càmitàacá neebáida Jesúscani máinícáiná nayanídacawa casíimáicáiná nía. Néese Jesús íimaca nalí: —¿Pidènìasicué yàacàsi? —íimaca yái Jesúsca.
41 Eles continuaram sem acreditar, cheios de alegria e espanto. Então Jesus perguntou: “Vocês têm aqui alguma coisa para comer?”.
42 Yá nàaca irí cubái imìdecaná yéená, mába ituní nacái nàaca irí.
42 Eles lhe deram um pedaço de peixe assado,
43 Yá yeedáca yàacàsica, yá naicáca iyáacani.
43 e ele comeu diante de todos.
44 Néese Jesús íimaca nalí: —Idècunitàacá nùyaca píapichacué, nucàlidacatécué pirí macáitani càinácaalíté nuchàbáanápinátéwa. Iwàwacutáté numànica càitade iyúwaté profetanái itànàaná tàacáisi nuináwaná ìwali. Profeta Moisés itànàacaté tàacáisi nùwali càide iyúwa Dios ichùulìanáté itànàaca. Profetanái nacái, áibanái nacái itànèeyéicaté Salmos nacàlidacaté tàacáisi nuináwaná ìwali. Yá macáita idéca ichàbacawa càide iyúwaté natànàaná —íimaca yái Jesúsca.
44 Em seguida, disse: “Enquanto ainda estava com vocês, eu lhes falei que devia se cumprir tudo que a lei de Moisés, os profetas e os salmos diziam a meu respeito”.
45 Néese Jesús imàacaca náalíacawa cayába càinácaalí íimáaná yái Dios itàacáica.
45 Então ele lhes abriu a mente para que entendessem as Escrituras,
46 Yá íimaca nalí àniwa: —Natànàacaté tàacáisi íiméerica iwàwacutáanápináté nuétácawa, núa Mesíasca, judío icuèrinápináca. Quéwa, náimacaté numichàanápinátéwa yéetácáisi íicha máisiba èeri irìcu. Bàaluité profetanái itànàacaté nacái tàacáisi íiméerica iwàwacutáanápinácué picàlidaca nuináwaná ìwali canánama èeri mìnanái irí.
46 e disse: “Sim, está escrito que o Cristo haveria de sofrer, morrer e ressuscitar no terceiro dia,
47 Quéechacáwa iwàwacutácué picàlidaca nalíni chái Jerusalén ìyacàlená irìcu. Picàlidacué nacái macáita wenàiwicanái iríni neebáidacaténá nutàacái, namàacacaténá náichawa nacái yái báawéerica namàníirica yéewacaténá Dios imàacaca iwàwawa nabáyawaná íicha.
47 e que a mensagem de arrependimento para o perdão dos pecados seria proclamada com a autoridade de seu nome a todas as nações, começando por Jerusalém.
48 Píacué nuéwáidacaléca, pidécuéca piicáca macáita yái numàníirica.
48 Vocês são testemunhas dessas coisas.
49 Aibaalípiná nubànùacuéca Espíritu Santo piwàwa irìculé càide iyúwa Núaniri Dios íimáanátécué pirí, pimànicaténácué càide iyúwa Dios iwàwáaná. Piyamáacuéwa cháta Jerusalén ìyacàlená irìcu. Picácué pimusúawa íicha àta Espíritu Santo yàanàacatalépináta iwàlùacawa piwàwalìculécué, yèeripinácué pichàini chènuníiséerica —íimaca yái Jesúsca.
49 “Agora, envio a vocês a promessa de meu Pai. Mas fiquem na cidade até que sejam revestidos do poder do céu”.
50 Néesetécáwa Jesús itéca nía méetàuculé Jerusalén ìyacàlená íicha. Yá nàanàaca Betania ìyacàlená néré. Yá imichàidaca icáapiwa napualé. Yá isutáca nalí Dios íicha imàníinápiná nalí cayábéeri.
50 Depois Jesus os levou a Betânia e, levantando as mãos para o céu, os abençoou.
51 Idècunitàacá isutáca nalí Dios íicha, yá yàacawa náicha, imichàacawa náicha chènuniré.
51 Enquanto ainda os abençoava, deixou-os e foi elevado ao céu.
52 Nàaca icàaluíniná, néese nèepùacawa Jerusalén ìyacàlená irìculé casíimáiri iyú.
52 Então eles o adoraram e voltaram para Jerusalém cheios de grande alegria.
53 Yá nàyaca èeri imanùbaca templo irìcu, yèeyéica Dios irí cayábéeri.
53 E estavam sempre no templo, louvando a Deus.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 24, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.