Mateus 22
Ungbòta-Ɔwʉ́tá Tɔ́ Bhǔkù (NIY) vs NAA
1 Wɔ̀ dhu-dzidɔ̌, Yěsù náapɛ̀ ndɔ̀vɔ̀ dhu tdɨ́tdɔ̌ ihé-yà tɔ̀ mbólí ɔ̌, ndàtɨ:
1 De novo Jesus lhes falou por parábolas, dizendo:
2 «Kànɨ̌ ɔ̀rʉ̀-akpà ɔ̌ Ádrʉ̀ngbǎ kamà Kàgàwà bhà idzi nɔ́fɔ̀ ndɨ̀ nà dhu: ‹Atdí ádrʉ̀ngbǎ kamà náahʉ̀ ndɔ̀nzɨ̀ mʉ̀hɛndʉ̀ idhùnà bhà ndrǔ-àyi ka kʉ̀ndà rɔ̀.
2 — O Reino dos Céus é semelhante a um rei que preparou uma festa de casamento para seu filho.
3 Nɨ́ kǔví pbɨ̀ndà kasʉtálɛ ròwù ndɨ mʉ̀hɛndʉ̀ ɔ̀ iwú tɨ́ ndɨ̀ ndúnzì alɛ návi rìwǔ. Pbɛ́tʉ̀, ɨ alɛ náadʉ̀ nzá ’òzè ’ìwǔ mʉ̀hɛndʉ̀ ɔ̀.›
3 Enviou os seus servos a chamar os convidados para a festa, mas estes não quiseram vir.
4 Nɨ́ kǎdʉ̀ ngʉ̌kpà kasʉtálɛ núvi tdɨ́tdɔ̌ ròwù, ndàdʉ̀ dhu nʉ́ya fɨ̌yɔ̀, ndàtɨ: ‹Nyàtɨ, yà mʉ̀hɛndʉ̀ ɔ̀ iwú tɨ́ ma múnzì alɛ nɨ̌: mʉ̀hɛndʉ̀ tɔ́ ɔ̀nyʉ̀ níye wà, pbàkà ìkyì-akpá mà, ivu nà ɨ̀zǎ mànà nɨ́ ka kàzè wà. Kɔ́rɔ́ dhu-tsí àkǎ wà, nɨ́ nyìwǔ àdhɨ̀ngbǎ ka kʉ̀ndà nɨ̌ mʉ̀hɛndʉ̀ ɔ̀.›
4 Enviou ainda outros servos, dizendo: “Digam aos convidados: Eis que já preparei o meu banquete; os meus bois e animais da engorda já foram abatidos, e tudo está pronto; venham para a festa.”
5 Pbɛ́tʉ̀, wɔ̀ ka kʉ̀nɔ̀ dhu náatdú nzá kɔ̌kɔ̀ ùnzi ka kùnzì alɛ-afí mà. Abádhí adʉ̀ òwu ɨ̀ òzè dhu nyʉ́ nɔ́nzɨ. Atdí alɛ náarà pbɨ̀ ɨnga-bvʉ̀, ngǎtsi alɛ adʉ̀ àrà pbɨ̀ndà udzítá tɔ́ dhu-otù ɔ̌,
5 Mas os convidados não se importaram e se foram, um para o seu campo, outro para o seu negócio.
6 ngʉ̌kpà alɛ-tsí náadʉ̀ wɔ̀ ádrʉ̀ngbǎ kamà bhà kasʉtálɛ nʉ́lʉ, ɨ̀ ràvu rɔ̀yá nzɛ́rɛ nyʉ́, ’àdʉ̀ ɔ̀kyɛ̀nà.
6 Outros, agarrando os servos, os maltrataram e mataram.
7 Nɨ́ wɔ̀ ádrʉ̀ngbǎ kamà náakó atdídɔ̌. Kǎdʉ̀ pbɨ̀ndà pbànówí nóvì ròwù kɔ̌kɔ̀ pbɨ̀ndà kasʉtálɛ nɔ̀kyɛ̀ alɛ nɔ́kyɛ̀, ndɨrɔ̀ ràdʉ̀ ɨ alɛ tɔ́ kɨgɔ̀ nʉ́bɨ̀.
7 — O rei ficou furioso e, enviando as suas tropas, exterminou aqueles assassinos e incendiou a cidade deles.
8 Wɔ̀ dhu-dzidɔ̌, kǎdʉ̀ àtɨ̀nà ɔ̀dɔ̀dɨ̀ kasʉtálɛ nɨ̌: ‹Àdhɨ̀ngbǎ ka kʉ̀ndà nɨ̌ mʉ̀hɛndʉ̀ tɔ́ ɔ̀nyʉ̀ níye wà. Pbɛ́tʉ̀, ndɨ ɔ̀nyʉ̀ nɔnyʉ tɨ́ ma múnzì alɛ nákǎ nzá ’òtsù mʉ̀hɛndʉ̀-ɨdzà ɔ̀.
8 Então disse aos seus servos: “A festa está pronta, mas os convidados não eram dignos.
9 Nɨ́ nyòwu otu-yàgá ɔ̀nǎ, nyǎdʉ̀ ányɨ̀ nyɨ̌ nyótùna alɛ núnzì kɔ́rɔ́, rìwǔ mʉ̀hɛndʉ̀ ɔ̀.›
9 Vão, pois, para as encruzilhadas dos caminhos e convidem para o banquete todos os que vocês encontrarem.”
10 Nɨ́ kɔ̌kɔ̀ kasʉtálɛ náawù ádrɔ̀drɔ̌ ngʉdhà ɔ̀, ɨ̀ rùndu kɔ́rɔ́ ányɨ̀ ɨ̀ òtù alɛ, nzɛ́rɛ dhu ɔ̀nzɨ arɨ́ alɛ mà, ídzìnga ɔ̀nzɨ arɨ́ alɛ mànà, mʉ̀hɛndʉ̀-ɨdzà-ɔ̌nga ràlè ìndrǔ nɨ̌.
10 E, saindo aqueles servos pelas estradas, reuniram todos os que encontraram, maus e bons; e a sala do banquete ficou cheia de convidados.
11 Nɨ́rɔ̀ nɨ́ ndɨ ádrʉ̀ngbǎ kamà náaròtsù mʉ̀hɛndʉ̌-dzà ɔ̀, ndàhʉ kɔ̌kɔ̀ ka kùnzì alɛ nándà. Nɨ́ kǎla atdí alɛ ɨnzá mʉ̀hɛndʉ̀ tɔ́ mbɛrʉ̀ nàfɔ̌ rɔ́.
11 — Mas, quando o rei entrou para ver os que estavam à mesa, notou ali um homem que não trazia veste nupcial
12 Nɨ́ kǐvú dhu wɔ̀ alɛ-tsʉ̌ ndàtɨ: ‹Pbǎlɛ́, nyɨ nyìtsù ɨ̀ngbǎ dhu bhěyi àzú-dza, ɨ̀mbǎ nyɨ nyɨ́’ɨ̀ mʉ̀hɛndʉ̀ tɔ́ mʉ̀dzarʉ̀ nà rɔ́rɔ̀?› Pbɛ́tʉ̀, wɔ̀ alɛ rǎdǔna dhu nɨ́ɨ’ɨ̀ mbǎ atdí màtɨ́.
12 e perguntou-lhe: “Amigo, como você entrou aqui sem veste nupcial?” E ele emudeceu.
13 Nɨ́ kamà adʉ̀ àtɨ̀nà pbɨ̀ndà kasʉtálɛ nɨ̌: ‹Nyʉ̀tsɨ wɔ̀ alɛ-pfɔ̀, kɔ̌tsʉ́ mànà, nyǎdʉ̀ kìtdù, nyǒbvù iri ɨ́nɔ̀ ɔ̀. Ányɨ̀ nɨ́ ɔdzɨ mà, alɛ-kù t’átrita mànà tɔ́ ngari.›»
13 Então o rei ordenou aos serventes: “Amarrem os pés e as mãos dele e atirem-no para fora, nas trevas; ali haverá choro e ranger de dentes.”
14 Yěsù adʉ̀ àtɨ̀nà tdɨ́tdɔ̌ ihé-yà nɨ̌: «Ùnzi ka kúnzì alɛ rɨ̌’ɨ̀ abhɔ, pbɛ́tʉ̀ òvò ka kóvò alɛ rɨ̌’ɨ̀ ngúfe.»
14 Porque muitos são chamados, mas poucos são escolhidos.
15 Wɔ̀ dhu-dzidɔ̌, Pbàfàrìsáyó náawù mʉ̀hanʉrà nɔ́nzɨ̀, ’àdʉ̀ ’ɨ̀rɨ̀ ɨ̀ngbǎ dhu bhěyi ɨ̀’ɨ́ dhu ìvǔ Yěsù-tsʉ̌, ndɨ́nɨ̌ ɨ̀ omvú tɨ́ kà-afí nɨ̌ dhu dɔ̌.
15 Então os fariseus se retiraram e consultaram entre si como surpreenderiam Jesus em alguma palavra.
16 Nɨ́ abádhí adʉ̀ ngúfe fɨ̌yɔ́ ábhàlɨ̌ mà, Hɛ̀rɔdɛ̀ bhà alɛ mànà nóvì ròwù àtɨ̀nà Yěsù nɨ̌: «Màlimǒ, mǎ mʉ́nɨ wà dhu nyɨ rarɨ́ obhó dhu nʉ́nɔ. Nyɨ nyarɨ́ obhó dhu núdhě Kàgàwà òzè ìndrǔ ròkò tɨ́ dhu dɔ̌. Ndɨrɔ̀ nyɨ nyarɨ́ nzɨ̌ ìndrǔ rǎdʉ̀ ɨ̀rɛ̀nà dhu ɔdɔ̀ nɔ́nzɨ, ɨ̀nzɨ̌ nyɨ nyarɨ́ ìndrǔ bhà ádrʉ̀ngbǎnga nándà nɨ́dhunɨ̌.
16 E enviaram-lhe discípulos, juntamente com os herodianos, para lhe dizer: — Mestre, sabemos que o senhor é verdadeiro e que ensina o caminho de Deus de acordo com a verdade, sem se importar com a opinião dos outros, porque não olha para a aparência das pessoas.
17 Nɨ́, ádǔ pɛ́ dhu fǎkà yà mǎ mívǔna tsʉ̀nʉ́ dhu dɔ̌. Àlɛ̌ tɔ́ Ʉyátá návi tɨ́ àvǐ àlɛ̌ rʉ̀fɔ̌ ádrɔ̀drɔ̌ kámá dɔ̌ kamà Kàyìsarà bhà pàratà?»
17 Assim sendo, diga-nos o que o senhor acha: é lícito pagar imposto a César ou não?
18 Pbɛ́tʉ̀ Yěsù nʉ́ʉnɨ abádhí rɨ̌rɛ̀na nzɛ́rɛ dhu angyangyɨ. Nɨ́ kǎdʉ̀ àtɨ̀nà abádhí nɨ̌: «Nyɨ̌ ɔyɔyɔ ɨdàya nà alɛ́, ádhu nyɨ̌ nyɨ́ afídu númvǔ nɨ̌?
18 Mas Jesus, percebendo a maldade deles, respondeu:
19 Nyɨ̀tɛ̀ pɛ́ ndɨ pàratà nʉ́fɔ̌ ka kárɨ́ nɨ̌ fʉ̀rangà-kpɔ̌ mandà.» Nɨ́ abádhí adʉ̀ atdí fʉ̀rangà-kpɔ̌ nábhʉ Yěsù-fɔ́.
19 Mostrem-me a moeda do imposto. Trouxeram-lhe um denário.
20 Nɨ́ Yěsù adʉ̀ dhu ìvu abádhí-tsʉ̌, ndàtɨ: «Yà ka kɔ̀bhɔ̀lɔ̀ nyɨ̀na-wɔ̀yɔ̌, kadʉ̀ ɔvɔ̀na nándi ɨrɔ́ alɛ nɨ́ àdhɨ?»
20 E Jesus lhes perguntou:
21 Nɨ́ abádhí adʉ̀ dhu àdu kà tɔ̀, ’àtɨ: «Ádrɔ̀drɔ̌ kámá dɔ̌ kamà Kàyìsarà.» Nɨ́rɔ̀ nɨ́ ndɨ Yěsù adʉ̀ àtɨ̀nà abádhí nɨ̌: «Nyùbho Kàyìsarà bhà dhu-tsí Kàyìsarà-fɔ’ɔ̀, nyǎdʉ̀ Kàgàwà bhà dhu-tsí núbho Kàgàwà-fɔ’ɔ̀.»
21 Eles responderam: — De César. Então Jesus lhes disse:
22 Wɔ̀ dhu bhěyi Yěsù àdu fɨ̌yɔ̀ dhu ɨ̀ ɨ̀rɨ̀ rɔ̀, ɨdhɔ náadʉ̀ abádhí nʉ́kɔ atdídɔ̌. Nɨ́ abádhí náadʉ̀ Yěsù nʉ́bhà, àdʉ̀ òwu fɨ̀yɔ́ dhu nɨ̌.
22 Ouvindo isto, se admiraram e, deixando-o, foram embora.
23 Ndɨ nɨ́nganɨ́ tɨ́ ngúfe Pbàsàdùkáyó níiwú Yěsù-tɨ’ɔ̀. Abádhí nɨ́ ɨ arátɨna ɨ̀nzɨ̌ ʉ̀vʉ̌vɛ alɛ rʉngbɛya ɨ̀ ɔvɛ-bvʉ̀ rɔ̀. Nɨ́ abádhí níivú dhu Yěsù-tsʉ̌, ’àtɨ:
23 Naquele dia, alguns saduceus, que dizem não haver ressurreição, aproximaram-se de Jesus e lhe perguntaram:
24 «Màlimǒ, Músà náatɨ atdí alɛ rapɛ́ tsìbhálɛ námba, ndàdʉ̀ ɔ̀vɛ̀ ɨnzá ɨ̀ ɔ̀dhɨ̀ atdí ngbángba mà rɔ́rɔ̀, nɨ́ dhu ràkǎ ndɨ alɛ t’ádɔ̀nà rùndu yà pbɨ̀ndà kpatsìbhálɛ ɔ́vɛ̀ tsìbhálɛ-tsʉ̀. Ndɨ dhu bhěyi nɨ́ ndɨ abádhí rǎdʉ̀ nzónzo nɔ́dhɨ̀ wɔ̀ àvǎvɛ̀ adɔ̀nà-ɔvɔ̀ dɔ̌.
24 — Mestre, Moisés disse: “Se alguém morrer, não tendo filhos, o irmão desse homem deve casar com a viúva e gerar descendentes para o falecido.”
25 Nɨ́ ndɨ dhu bhěyi tɨ́, fàrábvʉ̌ atdí alɛ nɨ́ɨ’ɨ̀ kpabhínzo nà àrʉ̀bhʉ̀. Nɨ́ sengba náambà tsìbhálɛ, ndàdʉ̀ ɔ̀vɛ̀ ɨnzá ɨ̀ ɔ́dhɨ̀ atdí ngbángba mà rɔ́rɔ̀. Kǎdʉ̀ venà nʉ́bhà lunatɨ̀nǎ adɔ̀nà-fɔ́.
25 Ora, havia entre nós sete irmãos. O primeiro, tendo casado, morreu e, não tendo descendência, deixou sua mulher para seu irmão.
26 Dhu adʉ̀ ndɔ̀nzɨ̀ ndɨ dhu bhěyi tɨ́ kà-dzidɔ̌ kà t’ádɔ̀nà rɔ̌, ndɨrɔ̀ ɨ̀bhʉ rɨ́ kìsě kpatsìbhíngba rɔ̌ màtɨ́, ràrà àhʉ kɔ́rɔ́ kɔ̌kɔ̀ àrʉ̀bhʉ̀ kpabhínzo rǐku dhu ɔ̀.
26 O mesmo aconteceu com o segundo, com o terceiro, até o sétimo.
27 Kɔ́rɔ́ kɔ̌kɔ̀ kpabhínzo nʉ́vɛ dhu lutɨ̀nǎ, wɔ̀ ndɨ tsìbhálɛ náadʉ̀ ɔ̀vɛ̀ átɔ̀.
27 Por fim, depois de todos, morreu também a mulher.
28 Nɨ́ ʉ̀vʉ̌vɛ̀ alɛ rɨ̌ ’ʉ̀ngbɛ̌ ɔvɛ-bvʉ̀ rɔ̀ nɨ́nganɨ́, wɔ̀rɨ́ tsìbhálɛ nɨ’ɨya àdhɨ-ve, kɔ́rɔ́ kɔ̌kɔ̀ àrʉ̀bhʉ̀ alɛ nʉ́ʉmbá ka nɨ́dhunɨ̌?»
28 Portanto, na ressurreição, de qual dos sete ela será esposa? Porque todos casaram com ela.
29 Nɨ́ Yěsù adʉ̀ dhu àdu abádhí tɔ̀, ndàtɨ: «Nyɨ̌ nyùwǐ ɨtsɛ nyʉ́ fʉ̀kʉ́ ɨrɛ̀ta ɔ̌, ɨnzá nyɨ̌ nyʉ̀nɨ Kàgàwà bhà Andítá rʉ̌nɔna dhu mà, ndɨrɔ̀ Kàgàwà bhà ádrʉ̀ngbǎnga tɔ́ ɔbɨ mà dhu-okú dɔ̀ rɔ̀.
29 Jesus respondeu:
30 Obhó tɨ́, ʉ̀vʉ̌vɛ̀ alɛ rɨ̌ ’ʉ̀ngbɛ̌ ɔvɛ-bvʉ̀ rɔ̀ nɨ́nganɨ́, kpabhálɛ mà vèbhálɛ mànà nʉ́ʉmbáya nzɨ̌ ɨ̀. Pbɛ́tʉ̀ abádhí nóokoya Kàgàwà bhà màlàyíká náaróko ɔ̀rʉ̀-akpà ɔ̀ dhu bhěyi.
30 Porque, na ressurreição, nem casam, nem se dão em casamento, mas são como os anjos no céu.
31 Ndɨrɔ̀, yà ʉ̀vʉ̌vɛ̀ alɛ rɨ̌ ’ʉ̀ngbɛ̌ ɔvɛ-bvʉ̀ rɔ̀ dhu dɔ̌, nyɨ̌ nyàpɛ̀ tɨ́ nzá Kàgàwà nʉ́ʉnɔ kpangba fʉ̌kʉ̀ dhu nɔ́zʉ̀? Kǎtɨ:
31 Quanto à ressurreição dos mortos, vocês nunca leram o que Deus disse a vocês:
32 ‹Ɨma nɨ́ Àbràhamʉ̀ bhà Kàgàwà, Ìsakà bhà Kàgàwà, ndɨrɔ̀ Yàkɔbhɔ̀ bhà Kàgàwà.› Kàgàwà nɨ́ ípìrɔ̌rɔ̀ arɨ́’ɨ̀ alɛ tɔ́ Kàgàwà, ɨ̀nzɨ̌ nɨ́ ʉ̀vʉ̌vɛ alɛ tɔ́ Kàgàwà.»
32 “Eu sou o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó”? Ele não é Deus de mortos, e sim de vivos.
33 Wɔ̀ Yěsù ʉ̀nɔ̀ dhu ɨ̀ ɨ̀rɨ̀ rɔ̀, ɨdhɔ nʉ́ʉkɔ ihé-yà atdídɔ̌ kà rǔdhěna dhu dɔ̌.
33 Ouvindo isto, as multidões se maravilhavam da sua doutrina.
34 Pbàfàrìsáyó níitdègu Yěsù àdu Pbàsàdùkáyó tɔ̀ dhu nábhʉ abádhí rɨ̀nɛ̀ dhu ɨ̀rɨ, nɨ́ abádhí náadʉ̀ ’àndu ’ɔ̀tɛ̀.
34 Entretanto, os fariseus, sabendo que Jesus havia silenciado os saduceus, reuniram-se em conselho.
35 Nɨ́rɔ̀ nɨ́ ndɨ abádhí nzínzì ɔ̌ atdí alɛ, Músà bhà Ʉyátá tɔ́ màlimò, náazè ndòmvù Yěsù-afí. Nɨ́ kǐvú dhu Yěsù-tsʉ̌ ndàtɨ:
35 E um deles, intérprete da Lei, querendo pôr Jesus à prova, perguntou-lhe:
36 «Màlimǒ, ádrʉ̀ngbǎ Ʉyátá ròsè kɔ́rɔ́ Músà bhà Ʉyátá dɔ̀nǎ nɨ̌ ɨ̀ngbǎ Ʉyátá?»
36 — Mestre, qual é o grande mandamento na Lei?
37 Nɨ́ Yěsù adʉ̀ dhu àdu kà tɔ̀, ndàtɨ: «Dhu àkǎ nyozè pbʉ̀kʉ̀ Ádrʉ̀ngbǎlɛ Kàgàwà kɔ́rɔ́ afínʉ mànà, kɔ́rɔ́ atdyúnʉ mànà, ndɨrɔ̀ kɔ́rɔ́ pbʉ̀kʉ̀ ɨrɛ̀ta mànà.
37 Jesus respondeu:
38 Wɔ̀rɨ́ nɨ́ ndɨ wɛmbɛrɛ̀ tɔ́ ádrʉ̀ngbǎ Ʉyátá ròsè kɔ́rɔ́ Ʉyátá dɔ̀nǎ.
38 Este é o grande e primeiro mandamento.
39 Ndɨrɔ̀, yàrɨ́ nɨ́ ndɨ ɔyɔ rɨ́ kìsě Ʉyátá, yà ndɨ̀ nɔ̀fɔ̀ angyi rɨ́’ɨ̀ Ʉyátá nà: Dhu àkǎ nyozè ɔdhɨ̀nʉ yà ɨnyɨ nyʉ́ nyɨ nyózè nyɨ nyɨtɨ́rɔ̀ dhu bhěyi.
39 E o segundo, semelhante a este, é: “Ame o seu próximo como você ama a si mesmo.”
40 Kɔ́rɔ́ Músà bhà Ʉyátá mà, Kàgàwà bhà pbànábí náarúdhěna kɔ́rɔ́ dhu mànà nɨ́pbɨ̀ ɨ̀ kɔ̌kɔ̀ ɔ́yɔ̌ Ʉyátá rɔ̌.»
40 Destes dois mandamentos dependem toda a Lei e os Profetas.
41 Pbàfàrìsáyó nɨ́ɨ’ɨ̀ ùndǔ ɨ̀ ùndu ɨ̀ rɔ́. Nɨ́ Yěsù níivú dhu abádhí-tsʉ̌, ndàtɨ:
41 Estando reunidos os fariseus, Jesus lhes perguntou:
42 «Ádhu Krɨ́stɔ̀ dɔ̌ nyɨ̌ nyárɨ́ ɨ̀rɛ̀na? Ádhɨ t’ídhùnà ndɨ?» Nɨ́ abádhí adʉ̀ dhu àdu kà tɔ̀, ’àtɨ: «Krɨ́stɔ̀ nɨ́ Dàwudì t’ídhùnà.»
42 — O que vocês pensam do Cristo? De quem é filho? Eles responderam: — De Davi.
43 Nɨ́ Yěsù adʉ̀ àtɨ̀nà abádhí nɨ̌: «Olu ádhu, Kàgàwà bhà Ɨ̀lɨ̌lǎ-Alafí rɨ̌ ndʉ̀nda rɔ̀, Dàwudì náatɨ ka pbɨ̀ndà Ádrʉ̀ngbǎlɛ tɨ́ nɨ̌? Ndɨ Dàwudì atɨ:
43 E Jesus perguntou:
44 ‹Ádrʉ̀ngbǎlɛ Kàgàwà rǎtɨna pbàkà Ádrʉ̀ngbǎlɛ nɨ̌:
44 “Disse o Senhor ao meu Senhor:
45 Nɨ́ Dàwudì rɨ̀’ɨ̀ Ádrʉ̀ngbǎlɛ tɨ́ rɨ́ Krɨ́stɔ̀ nánzi, nɨ́ Krɨ́stɔ̀ rǎdʉ̀ ɨ̀’ɨ̀ ɨ̀ngbǎ dhu bhěyi kà t’ídhùnà tɨ́?»
45 — Portanto, se Davi o chama de Senhor, como ele pode ser filho de Davi?
46 Nɨ́ Pbàfàrìsáyó nzínzì ɔ̌ atdí alɛ mà náadʉ̀ nzá atdí dhu mà nádu Yěsù tɔ̀. Ndɨrɔ̀ rɔ̀pɛ̀ ndɨ̀ ányɨ̀rɔ̌ rɔ̀, atdí alɛ mà náadʉ̀ nzá ndòmvù ndɔ̀ngʉ̀ dhu Yěsù-tsʉ̌ tdɨ́tdɔ̌.
46 E ninguém podia lhe responder uma palavra; e a partir daquele dia ninguém mais ousou fazer perguntas.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 22, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.