Lucas 5
Ungbòta-Ɔwʉ́tá Tɔ́ Bhǔkù (NIY) vs NAA
1 Atdíku, Yěsù idè Gɛ̀nɛ̀zàretì tɔ́ rɛ̀rʉ̀-bɨdɔ̌. Nɨ́, ihé-yà adʉ̀ ’àndu ɨ́kyɛ̀rɔ̌ nyʉ́ kàtɨ́, ndɨ́nɨ̌ ɨ̀ ɨrɨ tɨ́ kà rʉ̌nɔna Kàgàwà bhà Ɔtɛ.
1 Aconteceu que Jesus estava junto ao lago de Genesaré, e a multidão o apertava para ouvir a palavra de Deus.
2 Nɨ́, Yěsù ala ɔ́yɔ̌ ibhú rɛ̀rʉ̀-bɨdɔ̌. Ɨ ibhú ɔ̀ ɨ̀’ɨ̀ àwěrù náadʉ̀ ìfo, ’àmbɛ fɨ̀yɔ́ ɨ̀bhɛ̀-mbǐ nú’o dɔ̌.
2 Então ele viu dois barcos junto à praia do lago. Os pescadores tinham desembarcado e estavam lavando as redes.
3 Nɨ́, Yěsù adʉ̀ ùpo ɨ ibhú nzínzì ɔ̌ atdí ibhú ɔ̀. Ndɨ ibhú nɨ’ɨ̀ Sìmonì bhà ibhú. Nɨ́ kǎdʉ̀ Sìmonì àvi rɔ̀tʉ̀ ibhu rɛ̀rʉ̀-bɨdɔ̌ rɔ̀, ròndrì akɛ ɨdha ɔ̀. Wɔ̀ dhu-dzidɔ̌, Yěsù adʉ̀ àdɨ ibhú ɔ̀, ndàdʉ̀ ndɔ̀pɛ̀ ndùdhe dhu ihé-yà tɔ̀.
3 Entrando num dos barcos, que era o de Simão, Jesus pediu-lhe que o afastasse um pouco da praia; e, assentando-se, do barco ensinava as multidões.
4 Nɨ́, Yěsù itdègu ndɨ̀ ndúbhi ùdhenà rɔ̌ dhu nɨ́tɔ, nɨ́ kǎdʉ̀ àtɨ̀nà Sìmonì nɨ̌: «Ɔ́tʉ̀ ibhú, ròndrì ádzǐ ɨdha rɨ̌’ɨ̀ rɔ́.» Wɔ̀ dhu-dzidɔ̌, nyàdʉ̀ nyùpe fʉ̀kʉ́ ɨ̀bhɛ̀-mbǐ ɨdha ɔ̀.
4 Quando acabou de falar, Jesus disse a Simão:
5 Nɨ́, Sìmonì adʉ̀ àtɨ̀nà Yěsù nɨ̌: «Ádrʉ̀ngbǎlɛ́, mǎ mɔ̀nzɨ̀ kasʉ kurà, ɨ̀nzɨ̌ mǎbà atdí dhu mà. Pbɛ́tʉ̀, nyɨ nyàvi ka dhu bhěyi, ma mɨ́ kùpě ùpě.»
5 Em resposta, Simão disse: — Mestre, havendo trabalhado toda a noite, nada apanhamos; mas, sob esta sua palavra, lançarei as redes.
6 Nɨ́, ɨ̀bhɛ̀-mbǐ ɨ̀ ùpe rɔ̀, Sìmonì mà ɔdhɨ́na mànà náadʉ̀ ábhɔ̌ ɨ̀bhɛ̀-ɨ́yà nyʉ́ nɔ́tsɨ̀, abádhí tɔ́ ɨ̀bhɛ̀-mbǐ ràdʉ̀ ’ɔ̀pɛ̀ ’ʉ̀drʉ ɨ̀ ɨ̀bhɛ̀ à’ɛ ndɨ̀ dhu nɨ̌.
6 Fazendo isso, apanharam grande quantidade de peixes; e as redes deles começaram a se romper.
7 Sìmonì mà adʉ̀ ngǎtsi ibhú ɔ̀ ɨ̀’ɨ̀ ɔdhɨ́ya nánzì, rìwǔ dzʉ̀nàya ɔ̀nzɨ̀. Nɨ́, ɨ abádhí t’ɔ́dhɨ́ya níiwú, ’àdʉ̀ kɔ̌kɔ̀ ɔ́yɔ̌ ibhú nɨ́ra ɨ̀bhɛ̀ nɨ̌. Ɨ ibhú náadʉ̀ ’ɔ̀pɛ̀ ’àmbɛ usu dɔ̌ ɨdha ɔ̀, ɨ̀bhɛ̀ ná’ɛ ɨ̀ atdídɔ̌ ɔ̀yà nɨ́dhunɨ̌.
7 Então fizeram sinais aos companheiros do outro barco, para que fossem ajudá-los. E foram e encheram ambos os barcos, a ponto de quase afundarem.
8 Sìmonì Pɛ́tɛrʉ̀ níitdègu wɔ̀ dhu àlǎ, nɨ́ kǎdʉ̀ ndɔ̀kɔ̀ ɔtdyʉ̀na dɔ̌ Yěsù-ɔ̀nzɨ̌, ndàdʉ̀ àtɨ̀nà kà nɨ̌: «Índrǐ nyɨ ɨtsɛ tɨdú rɔ̀, Ádrʉ̀ngbǎlɛ́, ɨma nɨ́ nzɛ́rɛngatálɛ nɨ́dhunɨ̌.»
8 Vendo isto, Simão Pedro prostrou-se aos pés de Jesus, dizendo: — Senhor, afaste-se de mim, porque sou pecador.
9 Obhó tɨ́, ɔdɔ nɨ́ɨsɨ́ atdídɔ̌ nyʉ́ Sìmonì mà, yà atdíkpá ɨ̀ ɨ́’ɨ̀ mànà kɔ́rɔ́ ɔdhɨ́na mànà ɔ̀ yà abhɔ nyʉ́ ɨ̀ ɔ̀kyɛ̀ ɨ̀bhɛ̀ dhu-okú dɔ̀ rɔ̀.
9 Pois, à vista da pesca que fizeram, a admiração se apoderou dele e de todos os seus companheiros,
10 Sìmonì t’ɔ́dhɨ́na: Yàkɔbhɔ̀ mà, Yùwanɨ̀ mànà ɔ̀ ɔdɔ nɨ́ɨsɨ́ ndɨ dhu bhěyi tɨ́. Ɨ kà t’ɔ́dhɨ́na nɨ’ɨ̀ Zɛ̀bɛ̀dayò bhà inzo. Pbɛ́tʉ̀, Yěsù adʉ̀ àtɨ̀nà Sìmonì nɨ̌: «Ɨ̀nzɨ̌ ɔnzɨ ɔdɔ, Sìmonǐ! Rɔ̀pɛ̀ ndɨ̀ indo, nyɨ nyóngo ìndrǔ tɔ́ àwěrù tɨ́.»
10 bem como de Tiago e João, filhos de Zebedeu, que eram seus sócios. Então Jesus disse a Simão:
11 Nɨ́rɔ̀ nɨ́ ndɨ abádhí náawù fɨ̀yɔ́ ibhú nà ɨnga-kpa dɔ̀, ’àdʉ̀ kɔ́rɔ́ fɔyá ɨ̀’ɨ̀ dhu nʉ́bhà ányɨ̀rɔ̌, ndɨ dhu-dzidɔ̌ ’àdʉ̀ Yěsù-owù nʉ́ngʉ.
11 E, arrastando eles os barcos para a praia, deixando tudo, o seguiram.
12 Atdíku, Yěsù nɨ́ɨ’ɨ̀ Gàlìlayà tɔ́ pbìrì ɔ̌ atdí kɨgɔ̀ ɔ̀. Nɨ́, kɨ́kɨ́ álʉ̌ ngbɔ̌na kɔ́rɔ́ atdí alɛ nɨ́ɨtɔ ndɨ̀, ndàdʉ̀ Yěsù nála. Nɨ́ kɨ̌ra, ndìtsì ndìbvu Yěsù-ɔ̀nzɨ̌, ndàpbǎ nyɨ̀na adzɨkpa nyʉ́ rɔ̌, ndàdʉ̀ ndɨ̀tsɔ̀ Yěsù rɔ̌ ndàtɨ: «Ádrʉ̀ngbǎlɛ́, nyɨ nyòzè ka nɨ̌, dhu ɔ̀fɔ̀ nga nyɨgʉ̌ ma.»
12 Aconteceu que, estando Jesus numa das cidades, um homem coberto de lepra veio à sua presença. Quando ele viu Jesus, prostrou-se com o rosto em terra e pediu: — Senhor, se quiser, pode purificar-me.
13 Nɨ́ Yěsù agba ɔtsʉ́na, ndàpbàlǎ kàngbɔ̀, ndàdʉ̀ àtɨ̀nà kà nɨ̌: «Ɨwà ma mòzè ka. Nɨ́ ɔ́gʉ̀ nà!» Nɨ́ ányɨ̀rɔ̌ rɔ̀ tɨ́, wɔ̀rɨ́ alɛ rɔ̌ kɨ́kɨ́ náadʉ̀ ndàwʉ.
13 E Jesus, estendendo a mão, tocou nele, dizendo: E, no mesmo instante, a lepra daquele homem desapareceu.
14 Wɔ̀ dhu-dzidɔ̌ Yěsù adʉ̀ dhu ʉ̀ya wɔ̀ alɛ tɔ̀, ndàtɨ: «Àpɛ́ nyʉnɔ wɔ̀ dhu atdí alɛ tɔ̀ màtɨ́. Pbɛ́tʉ̀, árà nyɨtɛ̀ nyɨ nyɔ̀gʉ̀ dhu kùhanɨ̀ tɔ̀, nyadʉ̀ yà Músà bhà Ʉyátá nʉ́ʉnɔ pɛrɛ̀ nábhʉ Kàgàwà tɔ̀, ndɨ́nɨ̌ ɨwà nyɨ nyɔ̀gʉ̀ dhu navì tɨ́ kɔ́rɔ́ alɛ tɔ̀.»
14 Jesus ordenou-lhe que não contasse isso a ninguém. E acrescentou:
15 Wɔ̀ Yěsù ɔ̀nzɨ̀ dhu-ɔ̀yɨ̌ nʉ́ʉgà ndɨ̀ atdídɔ̌. Nɨ́, ihé-yà náadʉ̀ àndu Yěsù tɨ́, ndɨ́nɨ̌ ɨ̀ ɨrɨ tɨ́ kà rʉ̌nɔna dhu, ndɨrɔ̀ ndɨ́nɨ̌ kɨ̌gʉ́ tɨ́ nyʉyatsì rɨ́’ɨ̀ andɨ.
15 Porém o que se dizia a respeito de Jesus se espalhava cada vez mais, e grandes multidões afluíam para o ouvir e para serem curadas de suas enfermidades.
16 Pbɛ́tʉ̀, Yěsù adʉ́nà àrà ndɨ̀và rɔ̌, ndàrà àdɨ lɛ̀ngɛ̀lɛ̀ngɛ̀ rɨ́’ɨ̀ ngari ɔ̀, ndàdʉ̀ àmbɛ ndɨ̀tsɔ̀ dɔ̌ ányɨ̀.
16 Jesus, porém, se retirava para lugares solitários e orava.
17 Atdíku Yěsù adɨ̀ ndàmbɛ dhu núdhe dɔ̌ ìndrǔ tɔ̀. Nɨ́, Pbàfàrìsáyó mà, Ʉyátá tɔ́ màlímó mànà níiwú, ’òkò Yěsù tɨ́. Abádhí níiwú Gàlìlayà mà Yùdɛyà mànà tɔ́ pbìrì ɔ̌ kɔ́rɔ́ pbanga ɔ̀nǎ rɔ̀, ndɨrɔ̀ Yèrùsàlɛmà tɔ́ kɨgɔ̀ ɔ̀nǎ rɔ̀ màtɨ́. Ndɨrɔ̀, yà Yěsù rɨ̌’ɨ̀ nà Kàgàwà bhà ádrʉ̀ngbǎnga tɔ́ ɔbɨ náaránà kàbhʉ rɔ̌ rɨ̀gʉ̌ andɨ nà alɛ fɨ̀yɔ́ andɨ ɔ̌ rɔ̀.
17 E aconteceu que, num daqueles dias, Jesus estava ensinando, e achavam-se ali assentados fariseus e mestres da Lei, vindos de todas as aldeias da Galileia, da Judeia e de Jerusalém. E o poder do Senhor estava com ele para curar.
18 Nɨ́rɔ̀ nɨ́ ndɨ ìndrǔ níiwú ngbɔ̌na ʉ́vɛ atdí alɛ nà ótdù dɔ̌ ɨ̀ ànɔ̀ rɔ́rɔ̀. Abádhí ambɛ́nà dhu ɔ̀nzɨ̀ dɔ̌ ɨdza ɨ̀ itsu tɨ́ ka, ’àdʉ̀ ɨ̀lɨnà Yěsù-ɔ̀nzɨ̌.
18 Vieram, então, alguns homens trazendo um paralítico deitado num leito. Eles procuravam levá-lo para dentro e colocá-lo diante de Jesus.
19 Pbɛ́tʉ̀, abádhí rɨ̌ kìtsǔ tɨ́ ányɨ̀-dza dhu nɨ́ɨ’ɨ̀ ɔbɨ tɨ́, ihé-yà-okú dɔ̀ rɔ̀. Nɨ́, abádhí núupò kà nà ɨdza dɔ̀, ’àdʉ̀ ɨdza dɔ̀-tsirɔ̀ nʉ́ngbɛ, ’ìfo wɔ̀ alɛ pbɨ̀ndà ótdù mànà imbi rɔ̌ ɔ̀ná, ’àdʉ̀ ɨ̀lɨnà ihé-yà nzínzì ɔ̌ Yěsù-ɔ̀nzɨ̌.
19 E, não encontrando uma forma de fazer isso por causa da multidão, subiram ao telhado e, por entre as telhas, desceram o paralítico no seu leito, deixando-o no meio das pessoas, diante de Jesus.
20 Nɨ́, Yěsù itdègu kɔ̀rɨ́ alɛ rɨ̌’ɨ̀ nà a’uta nálǎ, nɨ́ kǎdʉ̀ àtɨ̀nà wɔ̀ ngbɔ̌na ʉ́vɛ alɛ nɨ̌: «Yà alɛ́, pbʉ̀kʉ̀ nzɛ́rɛnga nʉ́bà wà ndɨ̀.»
20 Vendo-lhes a fé, Jesus disse ao paralítico:
21 Nɨ́, Ʉyátá tɔ́ màlímó mà, Pbàfàrìsáyó mànà náadʉ̀ òko ’àmbɛ ɨnga nɨ́rɛ̀ dɔ̌ afíya ɔ̀, ’àmbɛ àtɨ̀nà dɔ̌: «Ádhɨ pbá alɛ wɔ̀ wɔ̀ dhu bhěyi rɨ́ dhu ʉ̀nɔ nzɛ́rɛ nyʉ́ Kàgàwà nɨ̌? Ádhɨ ndɨ ìndrǔ tɔ́ nzɛ́rɛnga nʉ́bà rádʉ̀ ɨnzá nɨ́ Kàgàwà kɛ̀lɛ̌ atdírɔ̀ nʉ́bà ka rɔ̀?»
21 E os escribas e fariseus começaram a pensar: — Quem é este que diz blasfêmias? Quem pode perdoar pecados, a não ser um, que é Deus?
22 Nɨ́, Yěsù asʉ̀ abádhí tɔ́ ɨrɛ̀ta, ndàdʉ̀ dhu ìvu abádhí-tsʉ̌, ndàtɨ: «Ádhu nyɨ̌ nyɨ́’ɨ̀ wɔ̀rɨ́ ɨrɛ̀ta-tɨdɔ̀ nà afíkʉ ɔ̀ nɨ̌?
22 Jesus, porém, conhecendo os pensamentos deles, disse-lhes:
23 Ádhu ndɨ ɨsɔ́ rɔ́’ɔ ʉ̀nɔna ka kɨ́ rɔ̀? Tɨ́ katɨ: ‹Pbʉ̀kʉ̀ nzɛ́rɛnga nʉ́bà wà ndɨ̀›, ndɨrɔ̀ tɨ́ katɨ: ‹Ɨ́và nyɨ, nyubhi?›
23 O que é mais fácil? Dizer: “Os seus pecados estão perdoados”, ou dizer: “Levante-se e ande”?
24 Pbɛ́tʉ̀ ma mòzè nyʉ̌nɨ dhu ìnè Ìndrǔ t’ídhùnà ràrɨ̌’ɨ̀ ádrʉ̀ngbǎnga tɔ́ ɔbɨ nà yà adzɨ dɔ̌, ndʉ̀bà ìndrǔ tɔ́ nzɛ́rɛnga.» Nɨ́rɔ̀ nɨ́ ndɨ kǎdʉ̀ àtɨ̀nà wɔ̀ ngbɔ̌na ʉ́vɛ alɛ nɨ̌: «Ma mátɨna ɨnyɨ nɨ̌: ‹Ɨ́và nyɨ, nyitdù ɨndʉ́ ótdù, nyadʉ̀ àrà pbʉ̀kʉ̀!›»
24 Mas isto é para que vocês saibam que o Filho do Homem tem autoridade sobre a terra para perdoar pecados. E disse ao paralítico:
25 Nɨ́ ányɨ̀rɔ̌ rɔ̀ tɨ́, wɔ̀rɨ́ alɛ nɨ́ɨvà ndɨ̀ ndìdè, kɔ́rɔ́ alɛ-ɔ̀nzɨ̌, ndàdʉ̀ yà ndɨ̀ ka kànɔ̀nà dɔ̀ná ótdù nídyì, ndàdʉ̀ àrànà pbɨ̀ndà Kàgàwà nílè rɔ̌ ndɨ̀ ndárà rɔ́rɔ̀.
25 E imediatamente ele se levantou diante de todos e, pegando o leito em que até então estava deitado, voltou para casa, glorificando a Deus.
26 Nɨ́ kɔ́rɔ́ alɛ ɨdhɔ nʉ́ʉkɔ atdídɔ̌. Abádhí ambɛ́nà Kàgàwà nílè dɔ̌ atdídɔ̌, ùlè tɨ́ ɨ̀ ùlè ɔdɔ nɨ̌ rɔ́rɔ̀, ’àdʉ̀ àmbɛ àtɨ̀nà dɔ̌: «Indo mǎ màla dhu nɨ́ ɨdhɔ rɨ̌ ìndrǔ ʉ̀kɔ̌ nɨ̌ dhu!»
26 Todos ficaram muito admirados, davam glória a Deus e, cheios de temor, diziam: — Hoje vimos coisas extraordinárias!
27 Wɔ̀ dhu-dzidɔ̌, Yěsù ahʉ̀ ɨdza rɔ̀, ndàdʉ̀ pàratà tɔ́ atdí ndɔmbɛ̀, Lawì tɨ́ kátɨna nála pàratà t’ʉ́fɔ́tá tɔ́ bɨ̀rɔ ɔ̌ àdɨ rɔ́. Nɨ́, Yěsù adʉ̀ àtɨ̀nà kà nɨ̌: «Ɨ́rà owùdu ɔ̌.»
27 Depois disso, Jesus saiu e viu um publicano, chamado Levi, sentado na coletoria. E lhe disse:
28 Nɨ́ Lawì adʉ̀ ndɨ̀và, ndʉ̀bhà kɔ́rɔ́ fɔná ɨ̀’ɨ̀ dhu-tsí, ndàdʉ̀ àrà kǒwù ɔ̌.
28 Ele se levantou e, deixando tudo, o seguiu.
29 Wɔ̀ dhu-dzidɔ̌, Lawì adʉ̀ ádrʉ̀ngbǎ mʉ̀hɛndʉ̀ nɔ́nzɨ̀ Yěsù tɔ̀ pbɨ̀ndà dzá. Ányɨ̀-dzá, abádhí nɨ́ɨ’ɨ̀ ɔ̀nyʉ̀-tsʉ̀nǎ atdíkpá pàratà t’ʉ́fɔ́tá tɔ́ ibí pbàndɔ́mbɛ́ mànà, ndɨrɔ̀ ngʉ̌kpà alɛ mànà.
29 Então Levi lhe ofereceu um grande banquete em sua casa; e era grande o número de publicanos e outras pessoas que estavam com eles à mesa.
30 Nɨ́, Pbàfàrìsáyó mà, fɨ̀yɔ́ Ʉyátá tɔ́ màlímó mànà náambɛ́nà ònu dɔ̌ nzínzìya ɔ̌. Nɨ́, abádhí ivú dhu Yěsù bhà ábhàlɨ̌-tsʉ̌ ’àtɨ: «Ádhu nyɨ̌ nyɨ́ dhu ɔ̀nyʉ, nyǎdʉ̀ dhu ɔ̀mvʉ̀ atdíkpá pàratà t’ʉ́fɔ́tá tɔ́ pbàndɔ́mbɛ́ mà, ndɨrɔ̀ nzɛ́rɛngatálɛ mànà nɨ̌?»
30 Os fariseus e seus escribas murmuravam contra os discípulos de Jesus, perguntando: — Por que vocês comem e bebem com os publicanos e pecadores?
31 Nɨ́, Yěsù adʉ̀ dhu àdu abádhí tɔ̀, ndàtɨ: «Ɨ̀mbǎ rɨ́’ɨ̀ andɨ nà alɛ náarɨ́ nzɨ̌ mʉ̀ngangà-atdyú nóho. Pbɛ́tʉ̀ kǎtdyú òho arɨ́ nɨ́ andɨ nà rɨ́’ɨ̀ alɛ kɛ̀lɛ̌.
31 Jesus tomou a palavra e disse:
32 Ma mɨ́rà nzá ídzì alɛ núnzì. Pbɛ́tʉ̀, ma mɨ́rà ùnzìnà nɨ́ nzɛ́rɛngatálɛ, ndɨ́nɨ̌ ɨ̀ nʉgɛ̀rɛ̀ tɨ́ ’ʉ̀bhà fɨ̀yɔ́ nzɛ́rɛnga.»
32 Não vim chamar justos, e sim pecadores, ao arrependimento.
33 Wɔ̀ dhu-dzidɔ̌, Pbàfàrìsáyó mà, nzínzìya ɔ̌ Ʉyátá tɔ́ màlímó mànà náatɨ Yěsù nɨ̌: «Bàtizò núbhǒ arɨ́ Yùwanɨ̀ bhà ábhàlɨ̌ mà, fàká ábhàlɨ̌ mànà náarɨ́ ɔ̀nyʉ̀ t’ɔ́nyʉta-tsʉ̀ nʉ́tsɨ, ’àdʉ̀ àmbɛ ’ɨ̀tsɔ̀ dɔ̌ àpàpɨ̀. Pbɛ́tʉ̀, pbʉ̀kʉ̀ ábhàlɨ̌ kɛ̀lɛ̌ náarádʉ̀ òko ’àmbɛ dhu ɔ̀nyʉ̀ dɔ̌, ’àdʉ̀ àmbɛ dhu ɔ̀mvʉ̀ dɔ̌.»
33 Então eles disseram a Jesus: — Os discípulos de João frequentemente jejuam e fazem orações, e os discípulos dos fariseus fazem o mesmo; mas os seus discípulos comem e bebem.
34 Nɨ́, Yěsù adʉ̀ dhu àdu abádhí tɔ̀, ndàtɨ: «Nyɨ̌ nyɨ̀rɛ̀ tɨ́ dhu nyɨ̌ ràrǎdʉ̀ àdhɨ̀ngbǎ ka kʉ̀ndà nɨ̌ mʉ̀hɛndʉ̀ ɔ̀ ìwǔ alɛ nágo ɔbɨ nɨ̌ ɨ̀nzɨ̌ ɔ̀nyʉ̀ nɔnyʉ tɨ́, àzèmbè ìnè ɨ̀ nɨ́’ɨ̀ atdíkpá akpa-tsi mànà ɔ̀ná kàsʉmɨ̀ ɔ̌?
34 Jesus, porém, lhes disse:
35 Pbɛ́tʉ̀, ɨdhɔ nɨ́ɨ’ɨya ìnè, yà akpa-tsi nɨ́và ka kɨ́ abádhí nzínzì ɔ̌ rɔ̀ ɔ̀ná. Ɨ ɨdhɔ ɔ̌ nɨ́ ndɨ, abádhí nʉ́ʉtsɨya ɔ̀nyʉ̀ t’ɔ́nyʉta-tsʉ̀.»
35 No entanto, virão dias em que o noivo lhes será tirado, e então, naqueles dias, eles vão jejuar.
36 Yěsù adʉ̀ yàrɨ́ mbólí náwɛ átɔ̀ abádhí tɔ̀. Kǎtɨ: «Ɨ̀nzɨ̌ atdí alɛ mà rǎdʉ̀ kɛ̀lɛ̀mʉ̀ tɨ́ ndɨ̀ ndɨ́lɨ̌na dhu nɨ́fa mbɛrʉ̀-ɔwʉ́tá ɔ̌ rɔ̀, ndàdʉ̀ àpbanà mbɛrʉ̀-ayɨ́ ɔ̌. Kǎpɛ kɔ̀nzɨ ndɨ dhu bhěyi, nɨ́ rǎdʉ̀ ndɨ mbɛrʉ̀-ɔwʉ́tá nɨ́nza ɨ̀nzǎ tɨ́. Ndɨrɔ̀, ndɨ kɛ̀lɛ̀mʉ̀ mà rɨ̌ nzɨ̌ àdʉ̀ ɨ̀ àkɔ mbɛrʉ̀-ayɨ́ nà.
36 Também lhes contou uma parábola:
37 Ndɨrɔ̀, ɨ̀nzɨ̌ ka kádʉ̀ dɨ̀vayì-ɔwʉ́tá nʉ́dhɔ andu-ayɨ́ ɔ̀, akyɛ ndɨ dɨ̀vayì nɨ́ɨvʉ̀na ɨ andu-ayɨ́ ɔ̀, ràdʉ̀ ɨ andu nɔ́trɛ̀, ndɨ dɨ̀vayì ràdʉ̀ ndʉ̀fʉ̀ obvò nɨ̌.
37 E ninguém põe vinho novo em odres velhos, porque, se fizer isso, o vinho novo romperá os odres, o vinho se derramará, e os odres se estragarão.
38 Nɨ́rɔ̀, dhu ɔ̀fɔ̀ nga kʉdhɔ dɨ̀vayì-ɔwʉ́tá andu-ɔwʉ́tá ɔ̀.
38 Pelo contrário, vinho novo deve ser posto em odres novos.
39 Ndɨrɔ̀, ɨ̀nzɨ̌ dɨ̀vayì-ayɨ́ nɔ̀mvʉ̀ alɛ rǎdʉ̀ ndòzè ndɔ̀mvʉ̀ dɨ̀vayì-ɔwʉ́tá tdɨ́tdɔ̌, kà rǎdʉ̀ àtɨ̀nà dɨ̀vayì-ayɨ́ ràrɨ̌ ndɨ òvòvù nɨ́dhunɨ̌.»
39 E ninguém, tendo bebido o vinho velho, prefere o novo, porque diz: “O velho é excelente.”
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 5, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.