João 9
Ungbòta-Ɔwʉ́tá Tɔ́ Bhǔkù (NIY) vs VC
1 Otu ɔ̌ ɨ̀ ówu pbɨ̀ndà ábhàlɨ̌ mànà rɔ́rɔ̀, Yěsù ala ndùmùndúmú tɨ́rɔ̀ ka kʉgʉ atdí alɛ.
1 Caminhando, viu Jesus um cego de nascença.
2 Nɨ́ kàbhà ábhàlɨ̌ náadʉ̀ dhu ìvu kà-tsʉ̌ ’àtɨ: «Màlimǒ, ádhɨ nzɛ́rɛnga nanzɨ̀ ndɨ́nɨ̌ wɔ̀rɨ́ alɛ nabhʉ̀ tɨ́ kʉgʉ̀ ndùmùndúmú tɨ́rɔ̀? Tɨ́ ka nyʉ́ ndɨ ndɨ̀tɨ́rɔ̀ nzɛ́rɛnga nanzɨ̀? Ndɨrɔ̀ ngǎtsi nɨ̌, tɨ́ kà t’ábanà mà kà-tsánà mànà ɨ nzɛ́rɛnga nanzɨ̀?»
2 Os seus discípulos indagaram dele: Mestre, quem pecou, este homem ou seus pais, para que nascesse cego?
3 Nɨ́, Yěsù adʉ̀ dhu àdu abádhí tɔ̀, ndàtɨ: «Ɨ̀nzɨ̌ nɨ́ àbadhi bhà nzɛ́rɛnga mà ndɨ, ndɨrɔ̀ ɨ̀nzɨ̌ nɨ́ kà t’ábanà mà kà-tsánà mànà tɔ́ nzɛ́rɛnga mà ndɨ. Pbɛ́tʉ̀, wɔ̀rɨ́ dhu anzɨ̀ ndɨ̀ kà-rɔ̌ ndɨ́nɨ̌ Kàgàwà bhà ádrʉ̀ngbǎnga tɔ́ ɔbɨ náavì tɨ́ ndɨ̀ kà-nyʉtsì.
3 Jesus respondeu: Nem este pecou nem seus pais, mas é necessário que nele se manifestem as obras de Deus.
4 Nɨ́, dhu àkǎ àlɛ̌ rɔ̀nzɨ̀ yà ma nívì alɛ bhà kasʉ àdɨ̀ ɨnga àdɨ̀ adyíbhengá nga tɨ́ rɔ́. Kɔ̀nɨ̌ ɨnga rɨ̌rà ndɨ́nɨ̌ ndatɨ̀ tɨ́, yà ɨ̀nzɨ̌ atdí alɛ mà rǎdʉ̀ kasʉ ɔ̀nzɨ̀ iku ɔ̌ nɨ̌.
4 Enquanto for dia, cumpre-me terminar as obras daquele que me enviou. Virá a noite, na qual já ninguém pode trabalhar.
5 Yà àdɨ̌ ma màdɨ yà adzɨ dɔ̌ ɔ̀ná kàsʉmɨ̀ ɔ̌, ɨma nɨ́ ndɨ yà adzɨ ɔ̌ awáwʉ̀.»
5 Por isso, enquanto estou no mundo, sou a luz do mundo.
6 Wɔ̀ dhu bhěyi ndɨ̀ ndɔ̀tɛ̀ dhu-dzidɔ̌, Yěsù isò ɨsɔ obvò, ndàdʉ̀ ɔtdɔ nɔ́bhɔ̀lɔ̀ ndɨ ɨsɔ nɨ̌. Tdɨ́tdɔ̌, kǎdʉ̀ ndɨ ɔtdɔ nídyì ndàbòlǒ, ndàdʉ̀ àtrinà wɔ̀ ndùmùndúmú-nyɨ̀kpɔ́ rɔ̌.
6 Dito isso, cuspiu no chão, fez um pouco de lodo com a saliva e com o lodo ungiu os olhos do cego.
7 Kǎdʉ̀ àtɨ̀nà kà nɨ̌: «Árà nyu’o nyɨ̀kpɔ́nʉ Sìlòamù tɨ́ kátɨna ùye ka kúyè ɨdha ɔ̀.» (Silòamù-tɨ̀ nɨ́: ìvì tɨ́ ka kívì alɛ.) Nɨ́ wɔ̀ ndùmùndúmú arà ɨdha ɔ̀, ndàdʉ̀ nyɨ̀kpɔ́na nú’o. Nɨ́, ányɨ̀rɔ̀ kà rɨ̌ ndàdǔ rɔ̀, kǎdʉ̀ ndɔ̀pɛ̀ ndàla ɨnga mběyi.
7 Depois lhe disse: Vai, lava-te na piscina de Siloé {esta palavra significa emissário}. O cego foi, lavou-se e voltou vendo.
8 Nɨ́, yà atdíkpá abádhí aróko mànà alɛ mà, yà kàlǎ arɨ́ dhu ùnzǐ rɨ́ ìndrǔ-fɔ́ rɔ́ alɛ mànà, náapɛ̀ ’ɔ̀ngʉ̀ dhu tsʉ̀yá, ’àmbɛ àtɨ̀nà dɔ̌: «Tɨ́ obhó yà obvò arádɨ, ndàmbɛ dhu ùnzi dɔ̌ ìndrǔ-fɔ́ alɛ yà?»
8 Então os vizinhos e aqueles que antes o tinham visto mendigar perguntavam: Não é este aquele que, sentado, mendigava?
9 Atdídhená alɛ náambɛ́nà àtɨ̀nà dɔ̌: «Ka nyʉ́ nɨ́ yà,» ngʉ̌kpà ràdʉ̀ àtɨ̀nà: «Tɨ̀tɔ̀! Ɨ̀nzɨ̌ nɨ́ ka wɔ̀! Kà mà ɔ́fɔ̀ ɨ̀ nà alɛ nɨ́ wɔ̀.» Pbɛ́tʉ̀, wɔ̀ ndùmùndúmú náadʉ̀ dhu à’ù ndɨ̀tɨ́rɔ̀, ndàtɨ: «Ɨma nyʉ́ nɨ́ yà.»
9 Respondiam alguns: É ele. Outros contestavam: De nenhum modo, é um parecido com ele. Ele, porém, dizia: Sou eu mesmo.
10 Nɨ́ kɔ̀rɨ́ alɛ adʉ̀ dhu ìvu kà-tsʉ̌ ’àtɨ: «Olu, nyɨ̀kpɔ́nʉ nyʉ́ nʉ́ngbɛ ɨ̀ ɨ̀ngbǎ dhu bhěyi?»
10 Perguntaram-lhe, então: Como te foram abertos os olhos?
11 Nɨ́ kǎdʉ̀ dhu àdu abádhí tɔ̀, ndàtɨ: «Yěsù tɨ́ kátɨna alɛ nɨ́ ndɨ ɔtdɔ nàbòlǒ, ndàtri nyɨ̀kpɔ́du rɔ̌, ndàdʉ̀ àtɨ̀nà ma nɨ̌, ma ràra maru’o nyɨ̀kpɔ́du Sìlòamù ɔ̀. Nɨ́ ma màrà ányɨ̀, mu’o nyɨ̀kpɔ́du, madʉ̀ mɔpɛ̀ mala ɨnga dòtsí.»
11 Respondeu ele: Aquele homem que se chama Jesus fez lodo, ungiu-me os olhos e disse-me: Vai à piscina de Siloé e lava-te. Fui, lavei-me e vejo.
12 Kɔ̀rɨ́ alɛ adʉ̀ dhu ìvu tdɨ́tdɔ̌ kà-tsʉ̌ ’àtɨ: «Wɔ̀ ndɨ alɛ rɨ̌’ɨ̀ ɨ̀ngbɔrɔ́?» Nɨ́ kǎdʉ̀ dhu àdu, ndàtɨ: «Ɨnzá ma mʉ̀nɨ.»
12 Interrogaram-no: Onde está esse homem? Respondeu: Não o sei.
13 Wɔ̀ dhu-dzidɔ̌, ka kadʉ̀ òwu wɔ̀rɨ́ alɛ nà, kowù ùvònà Pbàfàrìsáyó-ɔ̀nzɨ̌.
13 Levaram então o que fora cego aos fariseus.
14 Obhó tɨ́, wɔ̀ Yěsù àbòlǒ ɔtdɔ, ndʉ̀ngbɛ ndùmùndúmú-nyɨ̀kpɔ́ nɨ̌ ɔ̀ná ɨdhɔ nɨ’ɨ̀ sàbatʉ̀-ɨdhɔ̀.
14 Ora, era sábado quando Jesus fez o lodo e lhe abriu os olhos.
15 Nɨ́ ndɨ dhu-okú dɔ̀ rɔ̀ nɨ́ ndɨ, Pbàfàrìsáyó mà átɔ̀ níivú dhu wɔ̀rɨ́ alɛ-tsʉ̌ ’àtɨ: «Nyɨ̀kpɔ́nʉ nyʉ́ nʉ́ngbɛ-ndɨ̀ ɨ̀ngbǎ dhu bhěyi?» Nɨ́ kǎdʉ̀ dhu àdu abádhí tɔ̀, ndàtɨ: «Yěsù ìdyì ɔtdɔ ɔtsʉ́na-kpɔ̀ rɔ̌, ndàtri nyɨ̀kpɔ́du rɔ̌, madʉ̀ àrà nyɨ̀kpɔ́du nú’o ɨdha ɔ̀. Nɨ́, kòmbí ma mɨ́ ɨnga nálǎ àlǎ.»
15 Os fariseus indagaram dele novamente de que modo ficara vendo. Respondeu-lhes: Pôs-me lodo nos olhos, lavei-me e vejo.
16 Nɨ́ Pbàfàrìsáyó nzínzì ɔ̌ atdídhená alɛ náadʉ̀ àtɨ̀nà: «Wɔ̀rɨ́ dhu nɔ̀nzɨ̀ alɛ nɨ́rà nzá Kàgàwà bhà rɔ̀, ɨnzá kɨ̀fʉ sàbatʉ̀-ɨdhɔ̀ nɨ́dhunɨ̌.» Pbɛ́tʉ̀, ngʉ̌kpà-tsí náadʉ̀ àtɨ̀nà: «Nzɛ́rɛngatálɛ rǎdʉ̀ wɔ̀rɨ́ wɨwɨ̀-tɨdɔ̀ nɔ́nzɨ̀ ɨ̀ngbǎ dhu bhěyi?» Wɔ̀ dhu adʉ̀ abádhí-ɔ̌nga nábhʉ rʉ̀ndɔ̀ ndɨ̀ ʉ̀ndɔ tɨ́.
16 Diziam alguns dos fariseus: Este homem não é o enviado de Deus, pois não guarda sábado. Outros replicavam: Como pode um pecador fazer tais prodígios? E havia desacordo entre eles.
17 Nɨ́ Pbàfàrìsáyó adʉ̀ dhu ìvu tdɨ́tdɔ̌ wɔ̀ ɨ̀gʉ̌ Yěsù ɨ̀gʉ̌ ndùmùndúmú-tsʉ̌, ’àtɨ: «Olu ɨnyɨ nyʉ́, nyɨ nyátɨna ɨ̀ngbǎ tɨ́ wɔ̀ nyɨ̀kpɔ́nʉ nàbhʉ rʉ̀ngbɛ ɨ̀ alɛ nɨ̌?» Nɨ́ kǎdʉ̀ dhu àdu abádhí tɔ̀ ndàtɨ. «Wɔ̀rɨ́ alɛ nɨ́ Kàgàwà bhà nabì.»
17 Perguntaram ainda ao cego: Que dizes tu daquele que te abriu os olhos? É um profeta, respondeu ele.
18 Pbɛ́tʉ̀, ɨ Pbàyàhúdí tɔ́ ádrɔ̀drɔ̌ alɛ núuvó ɨ̀ dòtsí ɨ̀nzɨ̌ à’ù dhu, wɔ̀rɨ́ alɛ rɨ́’ɨ̀ ndùmùndúmú, nɨ́ kà rɔ̀pɛ̀ wà ndàla nga kòmbí. Ndɨ dhu-okú dɔ̀ rɔ̀ nɨ́ ndɨ, abádhí núunzi kà t’ábanà mà, kàtsánà mànà rìwǔ.
18 Mas os judeus não quiseram admitir que aquele homem tivesse sido cego e que tivesse recobrado a vista, até que chamaram seus pais.
19 Nɨ́ abádhí ìwǔ ùvò rɔ̀, ɨ ádrɔ̀drɔ̌ alɛ níivú dhu, ’àtɨ: «Tɨ́ yà ndùmùndúmú tɨ́rɔ̀ ka kʉgʉ dhu tɨ́ nyɨ̌ nyarátɨna idhùkʉ nyʉ́ yà? Olu kàdʉ̀ ndɔ̀pɛ̀ ndàla nga ɨ̀ngbǎ dhu bhěyi kòmbí?»
19 E os interrogaram: É este o vosso filho? Afirmais que ele nasceu cego? Pois como é que agora vê?
20 Nɨ́ wɔ̀ ndùmùndúmú t’ábanà mà, kàtsánà mànà náadʉ̀ dhu àdu abádhí tɔ̀ ’àtɨ: «Mǎ nyʉ́, mǎ mʉ̀nɨ dhu nɨ́, yàrɨ́ nɨ́ idhùkà nyʉ́. Ndɨrɔ̀, mǎ mʉgʉ ka ndùmùndúmú tɨ́rɔ̀.
20 Seus pais responderam: Sabemos que este é o nosso filho e que nasceu cego.
21 Pbɛ́tʉ̀, kàdʉ̀ ndɔ̀pɛ̀ ndàla nga ɨ̀ngbǎ dhu bhěyi màtɨ́ kòmbí dhu nɨ́ mǎ mʉ̀nɨ nzá. Ndɨrɔ̀, àdhɨ mà nábhʉ kà-nyɨ̀kpɔ́ rʉ̀ngbɛ ɨ̀ dhu mǎ mʉ̀nɨ nzá. Àbadhi nɨ́ ɨwà óvì alɛ. Nɨ́ nyìvǔ dhu kà-tsʉ̌, ndɨ́nɨ̌ kǎdʉ̀ tɨ́ rɔ̀ná dhu àwɛ ndɨ̀tɨ́rɔ̀.»
21 Mas não sabemos como agora ficou vendo, nem quem lhe abriu os olhos. Perguntai-o a ele. Tem idade. Que ele mesmo explique.
22 Kà t’ábanà mà, kàtsánà mànà náadù dhu wɔ̀ dhu bhěyi Pbàyàhúdí tɔ́ ádrɔ̀drɔ̌ alɛ tɔ̀, abádhí-ɔdɔ̀ nɔ́nzɨ ɨ̀ ɨ́ dhu-okú dɔ̀ rɔ̀. Obhó tɨ́, ɨ Pbàyàhúdí tɔ́ ádrɔ̀drɔ̌ alɛ nɨ’ɨ̀ ɨwà ɨ̀ nɨ́rɨ̀ angyangyɨ ndɨ́nɨ̌ ɨ̀ ongó tɨ́ Yěsù nàtɨ̀ Krɨ́stɔ̀ tɨ́ ɨ̀ngbàtɨ́ ɨ́lɨ ndɨ̀ alɛ mà nípfo, ’òdì unduta-dzà ɔ̌ rɔ̀, ɨ̀nzɨ̌ kadʉ̀ ɔ̀zʉ̀nà Mʉ̀yàhudì tɨ́ tdɨ́tdɔ̌.
22 Seus pais disseram isso porque temiam os judeus, pois os judeus tinham ameaçado expulsar da sinagoga todo aquele que reconhecesse Jesus como o Cristo.
23 Ndɨ dhu-okú dɔ̀ rɔ̀ nɨ́ ndɨ, wɔ̀ ndùmùndúmú t’ábanà mà, kà-tsánà mànà náadʉ̀ àtɨ̀nà Pbàyàhúdí tɔ́ ádrɔ̀drɔ̌ alɛ nɨ̌: «Àbadhi nɨ́ ɨwà óvì alɛ, nɨ́ nyìvǔ dhu kà-tsʉ̌ nyʉ́.»
23 Por isso é que seus pais responderam: Ele tem idade, perguntai-lho.
24 Nɨ́ ɔyɔ rɨ́ kìsě nɨ̌, Pbàyàhúdí tɔ́ ádrɔ̀drɔ̌ alɛ náanzi wɔ̀ ndùmùndúmú tɨ́ arúbhi ɨ̀’ɨ̀ rɔ̀ alɛ, ’àdʉ̀ dhu ɔ̀vɔ̀ fɨ̌ndà ’àtɨ: «Ɔ́tsɔ pɛ́ dhu Kàgàwà-ɔ̀nzɨ̌, nyɨ ràrɨ̌ obhó dhu nyʉ́ nʉ́nɔ. Mǎ nyʉ́, mǎ mʉ́nɨ wà dhu wɔ̀rɨ́ alɛ ràrɨ̌ nzɛ́rɛngatálɛ.»
24 Tornaram a chamar o homem que fora cego, dizendo-lhe: Dá glória a Deus! Nós sabemos que este homem é pecador.
25 Nɨ́ wɔ̀rɨ́ alɛ adʉ̀ àtɨ̀nà abádhí nɨ̌: «Nzɛ́rɛngatálɛ mà tɨ́ kà rɨ̌’ɨ̀ dhu ma mʉ̀nɨ nzá. Pbɛ́tʉ̀, ʉ̀nɨ̌ tɨ́ ma mʉ̀nɨ atdí dhu nɨ́, ɨma nɨ’ɨ̀ ndùmùndúmú, nɨ́ kòmbí ma mɨ́ ɨnga nálǎ àlǎ.»
25 Disse-lhes ele: Se esse homem é pecador, não o sei... Sei apenas isto: sendo eu antes cego, agora vejo.
26 Nɨ́ abádhí adʉ̀ dhu ìvu wɔ̀rɨ́ alɛ-tsʉ̌ ’àtɨ: «Ádhu nyʉ́ wɔ̀rɨ́ alɛ nɔ́nzɨ̀ ɨndʉ̀? Kàbhʉ nyɨ̀kpɔ́nʉ rʉ̀ngbɛ ndɨ̀ ɨ̀ngbǎ dhu bhěyi?»
26 Perguntaram-lhe ainda uma vez: Que foi que ele te fez? Como te abriu os olhos?
27 Nɨ́ kǎdʉ̀ dhu àdu abádhí tɔ̀, ndàtɨ: «Ma màwɛ wà wɔ̀ dhu fʉ̌kʉ̀, pbɛ́tʉ̀ nyɨ̌ nyàdʉ̀ nzá ma mʉ́nɔna dhu ɨ̀rɨ̀. Nɨ́ ádhu nyɨ̌ nyòzè mawɛ nyɨ̌rɨ̀ tdɨ́tdɔ̌? Nyɨ̌ nyòzè tɨ́ nzá wà nyǒngò átɔ̀ kàbhà ábhàlɨ̌ tɨ́?»
27 Respondeu-lhes: Eu já vo-lo disse e não me destes ouvidos. Por que quereis tornar a ouvir? Quereis vós, porventura, tornar-vos também seus discípulos?...
28 Nɨ́rɔ̀ nɨ́ ndɨ Pbàyàhúdí tɔ́ ádrɔ̀drɔ̌ alɛ nʉ́ʉnɔ dhu wɔ̀rɨ́ alɛ nɨ̌ ’àtɨ: «Ɨnyɨ nyʉ́, nyɨ nɨ́ ndɨ kàbhà ábhàlɨ̌. Pbɛ́tʉ̀ mǎ, mǎ’ɨ nɨ́ Músà bhà ábhàlɨ̌.
28 Então eles o cobriram de injúrias e lhe disseram: Tu que és discípulo dele! Nós somos discípulos de Moisés.
29 Mǎ nyʉ́, mǎ mʉ́nɨ wà dhu Kàgàwà mà ratɛ̀ Músà nà. Pbɛ́tʉ̀, àdhà rɔ̀ màtɨ́ wɔ̀rɨ́ alɛ́ ɨ́rà dhu mǎ mʉ̀nɨ nzá.»
29 Sabemos que Deus falou a Moisés, mas deste não sabemos de onde ele é.
30 Nɨ́ wɔ̀ alɛ adʉ̀ àtɨ̀nà kɔ̌kɔ̀ Pbàyàhúdí tɔ́ ádrɔ̀drɔ̌ alɛ nɨ̌: «Hɔ̀kɔ̀! Kɔ̀nɨ̌ ɨdhɔ rɨ̌ ìndrǔ ʉ̀kɔ̌ nɨ̌ dhu nyʉ́ nɨ́ ndɨ wɔ̀, wɔ̀ nyɨ̌ nyátɨna ɨnzá nyɨ̌ rʉ̀nɨ àdhà rɔ̀ màtɨ́ kɨ̌rà dhu. Pbɛ́tʉ̀ nyɨ̀kpɔ́dǔ na kʉ̀ngbɛ wà!
30 Respondeu aquele homem: O que é de admirar em tudo isso é que não saibais de onde ele é, e entretanto ele me abriu os olhos.
31 Mǎ mʉ̀nɨ ɨwà dhu, Kàgàwà ràrɨ̌ nzɨ̌ àdʉ̀ nzɛ́rɛngatálɛ tɔ́ ɨtsɔ̀ta nɨ́rɨ̀. Pbɛ́tʉ̀, ka rǎdʉ̀ pbɨ̀ndà ɨtsɔ̀ta nɨ́rɨ̀ alɛ nɨ́, pbɨ̀ndà Ʉyátá nɨ́fʉ̌ arɨ́, ndàdʉ̀ ndɨ̀ ndózè dhu ɔ̀nzɨ̀ alɛ.
31 Sabemos, porém, que Deus não ouve a pecadores, mas atende a quem lhe presta culto e faz a sua vontade.
32 Yà mʉ̀hàngʉ́ ɔ̀ rɔ̀ ndɨ̀ napɛ̀na rɔ̀, ka kapɛ̀na nzá dhu ɨ̀rɨ atdí alɛ mà rʉngbɛ yà àdhɨ tɨ́ ka kadhɨ̀ ndùmùndúmú tɨ́rɔ̀ alɛ-nyɨ̀kpɔ́.
32 Jamais se ouviu dizer que alguém tenha aberto os olhos a um cego de nascença.
33 Ɨ̀nzɨ̌ dhu ɨ́’ɨ̀ná gukyè Kàgàwà bhà rɔ̀ wɔ̀rɨ́ alɛ ɨ́rà dhu tɨ́, nɨ́ kàmbɛ̀nà nzɨ̌ atdí dhu mà nɔ́nzɨ.»
33 Se esse homem não fosse de Deus, não poderia fazer nada.
34 Nɨ́rɔ̀ nɨ́ ndɨ Pbàyàhúdí tɔ́ ádrɔ̀drɔ̌ alɛ adʉ̀ dhu ìvu wɔ̀rɨ́ alɛ-tsʉ̌, ’àtɨ: «Ɨnyɨ nyʉ́, ɨnyɨ ka kadhɨ̀ ɔ̀dhɨ tɨ́ ngbùlǔnʉ nyʉ́ mànà pbʉ̀kʉ̀ nzɛ́rɛnga ɔ̌. Nɨ́ nyɨ tɨ́ ndɨ àdʉ̀ dhu ùdhe fǎkà?» Wɔ̀ dhu-dzidɔ̌, abádhí adʉ̀ kìpfo, ràhʉ unduta-ɨdzà ɔ̀ rɔ̀.
34 Responderam-lhe eles: Tu nasceste todo em pecado e nos ensinas?... E expulsaram-no.
35 Yěsù itdègu Pbàyàhúdí tɔ́ ádrɔ̀drɔ̌ alɛ nípfo wɔ̀rɨ́ alɛ iri unduta-ɨdzà ɔ̀ rɔ̀ dhu nɨ́rɨ, nɨ́ kǎrà ndɨ alɛ-tɨ’ɔ̀, ndàdʉ̀ ìtsi àtɨ̀nà kà nɨ̌: «Ɨnyɨ nyʉ́, nyɨ nyá’ù tɨ́ wà Ìndrǔ t’ídhùnà?»
35 Jesus soube que o tinham expulsado e, havendo-o encontrado, perguntou-lhe: Crês no Filho do Homem?
36 Nɨ́, kǎdʉ̀ dhu ìvu Yěsù-tsʉ̌, ndàtɨ: «Màlimǒ, ádhɨ pbá alɛ ndɨ, ndɨ́nɨ̌ ma madʉ̀ tɨ́ à’ùnà?»
36 Respondeu ele: Quem é ele, Senhor, para que eu creia nele?
37 Nɨ́ Yěsù adù dhu kàtɔ̀, ndàtɨ: «Nyɨ nyàla wà ka! Ndɨrɔ̀ ka nɨ́ yà nyɨ̌ nyɔ́tɛ nà kòmbí alɛ.»
37 Disse-lhe Jesus: Tu o vês, é o mesmo que fala contigo!
38 Nɨ́, wɔ̀ alɛ adʉ̀ dhu ɔ̀vɔ̀ kpangba Yěsù tɔ̀, ndàtɨ: «Ádrʉ̀ngbǎlɛ́, ɨwà ma mà’ù nyɨ.» Kǎdʉ̀ ndɔ̀kɔ̀ ɔtdyʉ̀na dɔ̌ Yěsù-ɔ̀nzɨ̌, ndɨ̀fʉ ka.
38 Creio, Senhor, disse ele. E, prostrando-se, o adorou.
39 Wɔ̀ dhu-dzidɔ̌, Yěsù adʉ̀ àtɨ̀nà: «Ma mɨ́rà yà adzɨ ɔ̌, ndɨ́nɨ̌ ma mʉnɔ tɨ́ yà adzɨ ɔ̌ alɛ-ànyǎ. Ma mɨ́rà, ndɨ́nɨ̌ yà adzɨ ɔ̌ ndùmùndúmú nɔ́ɔpɛ́ tɨ́ ’àla nga, yà ɨnga àlǎ arɨ́ alɛ ràdʉ̀ ’ʉ̀gɛ̀rɛ̀ ’òngò ndùmùndúmú tɨ́.»
39 Jesus então disse: Vim a este mundo para fazer uma discriminação: os que não vêem vejam, e os que vêem se tornem cegos.
40 Nɨ́rɔ̀ nɨ́ ndɨ yà Yěsù mà ɨ̀’ɨ̀ mànà atdíkpá ngúfe Pbàfàrìsáyó náadʉ̀ dhu ìvu kà-tsʉ̌, ’àtɨ: «Mǎ nyʉ́ mà, mǎ nátɨ́ ndùmùndúmú átɔ̀?»
40 Alguns dos fariseus, que estavam com ele, ouviram-no e perguntaram-lhe: Também nós somos, acaso, cegos?...
41 Nɨ́ Yěsù adʉ̀ dhu àdu abádhí tɔ̀, ndàtɨ: «Nyɨ̌ nyʉ́nɨ̌yana gukyè dhu nyɨ̌ ràrɨ̌ ndùmùndúmú, nɨ́ ka kàmbɛ̀nà nzɨ̌ àtɨna nyɨ̌ ràrɨ̌’ɨ̀ nzɛ́rɛnga nà. Pbɛ́tʉ̀ kòmbí nyɨ̌ nyarádʉ̀ àtɨ̀nà àlǎ nyɨ̌ rarɨ́ ɨnga àlǎ. Nɨ́ ka kʉ̀nɨ wà dhu, fʉ̀kʉ́ nzɛ́rɛnga ràrɨ̌’ɨ̀ otùna nyʉ́ ɔ̌.»
41 Respondeu-lhes Jesus: Se fôsseis cegos, não teríeis pecado, mas agora pretendeis ver, e o vosso pecado subsiste.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.