João 18
Ungbòta-Ɔwʉ́tá Tɔ́ Bhǔkù (NIY) vs VC
1 Wɔ̀ dhu bhěyi ndɨ̀ ndɨ̀tsɔ̀ ndɨ̀ dhu-dzidɔ̌, Yěsù mà pbɨ̀ndà ábhàlɨ̌ mànà núuvò, ’àdʉ̀ àda Kìdrǒnɨ̀ tɨ́ kátɨna ɨdhá-ngba-adzè. Nɨ́ ányɨ̀, atdí ɨnga nɨ́ɨ’ɨ̀ ìnè. Nɨ́, abádhí adʉ̀ òtsù ndɨ ɨnga ɔ̀.
1 Depois dessas palavras, Jesus saiu com os seus discípulos para além da torrente de Cedron, onde havia um jardim, no qual entrou com os seus discípulos.
2 Yudhà, yà Yěsù ìpfǒ rɨ́ ndàbhʉ òmvǔ-fɔ́ ábhàlɨ̌, nɨ’ɨ̀ ɨwà ányɨ̀rɔ̌ nga nʉ́nɨ átɔ̀. Obhó tɨ́, Yěsù mà pbɨ̀ndà ábhàlɨ̌ mànà, nóongónà òwu ’ùndu bìlǐnganà ányɨ̀rɔ̌.
2 Judas, o traidor, conhecia também aquele lugar, porque Jesus ia freqüentemente para lá com os seus discípulos.
3 Nɨ́, Yudhà ìdè fɨ̀ndá pɨ̀kɔ̀-dɔ̀tsírɔ́ alɛ níiwú ùvò ndɨ ɨnga ɔ̌. Ndɨ pɨ̀kɔ̀ ɔ̌ nɨ’ɨ̀ pbànówí mà, yà pbàkùhánɨ́ tɔ́ ádrɔ̀drɔ̌ alɛ mà Pbàfàrìsáyó mànà nívì sàndǐrì mànà. Abádhí-fɔ́ nɨ’ɨ̀, ɔ̀rʉ̀ rɔ́rʉ̀ tarà mà, mʉ̀lɛ rɔ̌ kàzʉ mà, màtsǔmù mànà.
3 Tomou então Judas a coorte e os guardas de serviço dos pontífices e dos fariseus, e chegaram ali com lanternas, tochas e armas.
4 Nɨ́ Yěsù, yà angyangyɨ rɔ̀ná rɨ́ ndɔ̀nzɨ̀ kɔ́rɔ́ dhu nʉ̀nɨ, náandrì abádhí tɨ́ ɔ̀, ndàdʉ̀ dhu ìvu tsʉ̀yá, ndàtɨ: «Ádhɨ nyɨ̌ nyɔ́nɛna?»
4 Como Jesus soubesse tudo o que havia de lhe acontecer, adiantou-se e perguntou-lhes: A quem buscais?
5 Nɨ́, abádhí àdʉ̀ dhu àdu kà tɔ̀ ’àtɨ: «Mǎ mɔ́nɛna nɨ́ Yěsù, Nàzàretì tɔ́ kɨgɔ̀ ɔ̌ alɛ.» Nɨ́, Yěsù àdʉ̀ àtɨ̀nà abádhí nɨ̌: «Ɨma nɨ́ ndɨ.» Ndɨ kàsʉmɨ̀ ɔ̌, Yudhà yà Yěsù ìpfǒ rɨ́ ndàbhʉ òmvǔ-fɔ́ alɛ, nɨ́ɨ’ɨ̀ ìnè átɔ̀ abádhí nzínzì ɔ̌.
5 Responderam: A Jesus de Nazaré. Sou eu, disse-lhes. {Também Judas, o traidor, estava com eles.}
6 Nɨ́, Yěsù ɨtdègu ndɨ̀tɛ̀ abádhí tɔ̀, ndàtɨ: «Ɨma nɨ́ ndɨ.» Nɨ́ abádhí adʉ̀ ’àdu dziyà-dɔ nɨ̌ olù, ’àdʉ̀ ’àwà obvò.
6 Quando lhes disse Sou eu, recuaram e caíram por terra.
7 Yěsù ivú dhu tdɨ́tdɔ̌ abádhí-tsʉ̌, ndàtɨ: «Ádhɨ nyɨ̌ nyɔ́nɛna?» Nɨ́, abádhí adʉ̀ dhu àdu Yěsù tɔ̀ ’àtɨ: «Mǎ mɔ́nɛna nɨ́ Yěsù, Nàzàretì tɔ́ kɨgɔ̀ ɔ̌ alɛ.»
7 Perguntou-lhes ele, pela segunda vez: A quem buscais? Disseram: A Jesus de Nazaré.
8 Nɨ́, Yěsù àdʉ̀ dhu àdu abádhí tɔ̀, ndàtɨ: «Ma mʉ̀nɔ̀ wà dhu fʉ̌kʉ̀ matɨ, ɨma ràrɨ̌ ndɨ. Nɨ́, dhu apɛ́ ɨ̀’ɨ̀ ɨma nɔ́nɛ nyɨ̌ nyɨ́ dhu tɨ́, nɨ́ nyʉ̀bhà kǎkà ngʉ̌kpà alɛ ròwù.»
8 Replicou Jesus: Já vos disse que sou eu. Se é, pois, a mim que buscais, deixai ir estes.
9 Yěsù atɛ̀ wɔ̀ dhu bhěyi, ndɨ́nɨ̌ yà angyinǎrɔ̀ ndɨ ndʉ̀nɔ̀nà dhu náaká tɨ́. Kǎtɨ: «Àba Kàgàwǎ, yà fudú nyɨ nyíbhò alɛ nzínzì ɔ̌ rɔ̀, ma mábhʉ nzá atdí alɛ mà ràwǐ.»
9 Assim se cumpriu a palavra que disse: Dos que me deste não perdi nenhum {Jo 17,12}.
10 Sìmonì Pɛ́tɛrʉ̀ nɨ́ɨ’ɨ̀ pbɨ̀ndà obhi-akpà nà. Nɨ́, kɨ̌dhá ka ɔ̀dhʉ̌na ɔ̀ rɔ̀, ndʉ̀’à pbàkùhánɨ́ tɔ́ ádrɔ̀drɔ̌ alɛ dɔ̌ kamà bhà kasʉtálɛ nɨ̌, ndɨ̀tsà fangà dɔ̀nǎ bɨ̌na. Ndɨ kasʉtálɛ-ɔvɔ̀ nɨ’ɨ̀ Malkɔ̀.
10 Simão Pedro, que tinha uma espada, puxou dela e feriu o servo do sumo sacerdote, decepando-lhe a orelha direita. {O servo chamava-se Malco.}
11 Pbɛ́tʉ̀, Yěsù adʉ̀ àtɨ̀nà Pɛ́tɛrʉ̀ nɨ̌: «Pɛ́tɛrʉ̌, ádǔ pbʉ̀kʉ̀ obhi-akpà ɔ̀dhʉ̌na ɔ̀! Nyɨ nyòzè tɨ́ obhó yà Àba Kàgàwà ìbhò ndɨ́nɨ̌ ma mɔmvʉ́ tɨ́ àpbɛ̀ tɔ́ kɔ́pà-tsʉ̀ mɔmvʉ̀?»
11 Mas Jesus disse a Pedro: Enfia a tua espada na bainha! Não hei de beber eu o cálice que o Pai me deu?
12 Nɨ́rɔ̀ nɨ́ ndɨ pbànówí tɔ́ pɨ̀kɔ̀, ɔ̀yá ádrʉ̀ngbǎlɛ mà, Pbàyàhúdí tɔ́ sàndǐrì mànà, náalʉ́ Yěsù ’òsò, ’àdʉ̀ ɔtsʉ́na nʉ́tsɨ̀.
12 Então a coorte, o tribuno e os guardas dos judeus prenderam Jesus e o ataram.
13 Wɔ̀ dhu-dzidɔ̌, kɔ̌kɔ̀ Yěsù nòsò alɛ náawù kà nà wɛmbɛrɛ̀ tɨ́ Anà bhà. Ndɨ Anà nɨ’ɨ̀ Kàyafà bhà agʉna-akpà. Ndɨrɔ̀, wɔ̀ dhu rɨ̌ ndɔ̀nzɨ ɔ̀ná atɔ ɔ̌, Kàyafà nɨ’ɨ̀ ndɨ pbàkùhánɨ́ tɔ́ ádrɔ̀drɔ̌ alɛ dɔ̌ kamà.
13 Conduziram-no primeiro a Anás, por ser sogro de Caifás, que era o sumo sacerdote daquele ano.
14 Wɔ̀ ndɨ Kàyafà nɨ́ ndɨ dhu navɔ̀ Pbàyàhúdí tɔ́ ádrɔ̀drɔ̌ alɛ tɔ̀, ndàtɨ: «Dhu àkǎ atdí alɛ kɛ̀lɛ̌ rɔ̀vɛ̀ àlɛ̌ tɔ́ pbìrì ɔ̌ kɔ́rɔ́ alɛ tɔ́ ngari ɔ̌.»
14 Caifás fora quem dera aos judeus o conselho: Convém que um só homem morra em lugar do povo.
15 Yěsù nà ka kówu Anà bhà ɔ̀ná kàsʉmɨ̀ ɔ̌, Sìmonì Pɛ́tɛrʉ̀ mà, Yěsù bhà ngǎtsi ábhàlɨ̌ mànà, náambɛ́nà òwu dɔ̌ átɔ̀ Yěsù-owù ɔ̌ ányɨ̀. Wɔ̀ ndɨ ngǎtsi ábhàlɨ̌ nɨ’ɨ̀ ɨwà ndɨ pbàkùhánɨ́ tɔ́ ádrɔ̀drɔ̌ alɛ dɔ̌ kamà ʉ́nɨ angyangyɨ. Nɨ́, ndɨ ábhàlɨ̌ adʉ̀ òtsù Yěsù-owù ɔ̌, ndɨ pbàkùhání tɔ́ ádrɔ̀drɔ̌ alɛ dɔ̌ kamà bhà ɨdza-ngbɔ̀ ka kákpɔ̀rɔ̀ nɨ̌ kàlɨ̀ ɔ̀.
15 Simão Pedro seguia Jesus, e mais outro discípulo. Este discípulo era conhecido do sumo sacerdote e entrou com Jesus no pátio da casa do sumo sacerdote,
16 Pɛ́tɛrʉ̀ adʉ̀ ndʉ̀bhà irinǎ rɔ̀ tsǎtsʉ̀nǎ. Nɨ́, wɔ̀ Yěsù-owù ɔ̌ òtsù ngǎtsi ábhàlɨ̌, yà ɨwà pbàkùhánɨ́ tɔ́ ádrɔ̀drɔ̌ alɛ dɔ̌ kamà ʉ́nɨ angyangyɨ náahʉ̀ iri, ’ìwǔ ɔtɛ yà tsǎtsʉ̀-ngbɔ̀ ɔ̀dɔ rɨ́ tsìbhá sàndǐrì nà. Ndɨ̀ sàndǐrì adʉ̀ Pɛ́tɛrʉ̀ àvi ròtsù kàlɨ̀ ɔ̀.
16 porém Pedro ficou de fora, à porta. Mas o outro discípulo {que era conhecido do sumo sacerdote} saiu e falou à porteira, e esta deixou Pedro entrar.
17 Nɨ́, kàlɨ̀ ɔ̀ Pɛ́tɛrʉ̀ òtsù rɔ̀, wɔ̀rɨ́ tsìbhá sàndǐrì níivú dhu kà-tsʉ̌, ndàtɨ: «Nyɨ nyʉ́, nyɨ tɨ́ nzɨ̌ átɔ̀ wɔ̀ alɛ bhà ábhàlɨ̌ nzínzì ɔ̌ atdí alɛ?» Nɨ́, Pɛ́tɛrʉ̀ adʉ̀ dhu àdu kàtɔ̀, ndàtɨ: «Hɔ́ɔ̀! Ɨ̀nzɨ̌ nɨ́ ma kàbhà ábhàlɨ̌.»
17 A porteira perguntou a Pedro: Não és acaso também tu dos discípulos desse homem? Não o sou, respondeu ele.
18 Wɔ̀ ndɨ kàsʉmɨ̀ ɔ̌, gìrì ambɛ́nà ɔ̀’ɔ dɔ̌ atdídɔ̌. Nɨ́, pbàkùhánɨ́ tɔ́ ádrɔ̀drɔ̌ alɛ dɔ̌ kamà bhà kasʉtálɛ mà, Kàgàwà bhà ɨdza-ngbɔ̀ ɔ̀dɔ arɨ́ sàndǐrì mànà, náadʉ̀ òko ’àmbɛ yà ɨ̀ ʉ̀tɔ kàzʉ ɔ̀vɔ̀ dɔ̌. Nɨ́, Pɛ́tɛrʉ̀ adʉ̀ àdɨ átɔ̀, ndàmbɛ kàzʉ ɔ̀vɔ̀ dɔ̌ atdíkpá abádhí mànà.
18 Os servos e os guardas acenderam um fogo, porque fazia frio, e se aqueciam. Com eles estava também Pedro, de pé, aquecendo-se.
19 Wɔ̀ Pɛ́tɛrʉ̀ mà rɨ̌ kàzʉ ɔ̀vɔ ɔ̀ná kàsʉmɨ̀ ɔ̌, Anà, pbàkùhánɨ́ dɔ̌ ádrʉ̀ngbǎ kamà, náadʉ̀ ndɔ̀pɛ̀ ndɔ̀ngʉ̀ dhu Yěsù-tsʉ̌, kàbhà ábhàlɨ̌ mà, ndɨrɔ̀ yà ìndrǔ tɔ̀ kǎrúdhěna dhu mànà dhu dɔ̌.
19 O sumo sacerdote indagou de Jesus acerca dos seus discípulos e da sua doutrina.
20 Nɨ́, Yěsù adʉ̀ dhu àdu kàtɔ̀, ndàtɨ: «Ma márà dhu ɔ̀vɔ̀ rɔ̌ kpangba kɔ́rɔ́ alɛ tɔ̀. Ndɨrɔ̀, ma márà dhu ùdhe rɔ̌ bìlǐnganà Pbàyàhúdí tɔ̀, yà abádhí núndu ɨ̀ fɨ̀yɔ́ unduta-dzà ɔ̌ màtɨ́, ndɨrɔ̀, Kàgàwà bhà ɨdza ɔ̌ màtɨ́ ɔ̀ná kàsʉmɨ̀ ɔ̌, ɨ̀nzɨ̌ madʉ̀ àrà atdí dhu mà nórù rɔ̌ abádhí rɔ̌.
20 Jesus respondeu-lhe: Falei publicamente ao mundo. Ensinei na sinagoga e no templo, onde se reúnem os judeus, e nada falei às ocultas.
21 Nɨ́, ádhu nyɨ nyɨ́ dhu ɔ̀ngʉ̀ tsʉ̀dú nɨ̌? Nyɨ nyàkǎ nyɔngʉ̀ yà tsʉ̀dú abádhí ɨ́rɨ̀ fɨ̌yɔ̀ ma mʉ́nɔna rɔ́ dhu abádhí-tsʉ̌. Abádhí ʉ́nɨ ndɨ fɨ̌yɔ̀ ma mʉ́nɔ̀ dhu mběyi.»
21 Por que me perguntas? Pergunta àqueles que ouviram o que lhes disse. Estes sabem o que ensinei.
22 Nɨ́, wɔ̀ dhu ʉ̀nɔ Yěsù rɨ̌ ɔ̀ná kàsʉmɨ̀ ɔ̌ nɨ́ ndɨ, ányɨ̀rɔ̌ ɨ̀’ɨ̀ atdí sàndǐrì níindri Yěsù-tɨ’ɔ̀, ndɔ̀pbɨ̀ kà-bɨ-bhù, ndàdʉ̀ dhu ìvu tsʉ̀ná, ndàtɨ: «Nyɨ tɨ́ àdʉ̀ ɔtɛ àdu wɔ̀ dhu bhěyi pbàkùhánɨ́ tɔ́ ádrʉ̀ngbǎ kamà tɔ̀?»
22 A estas palavras, um dos guardas presentes deu uma bofetada em Jesus, dizendo: É assim que respondes ao sumo sacerdote?
23 Nɨ́, Yěsù adʉ̀ dhu àdu kàtɔ̀, ndàtɨ: «Ma mapɛ́ ɨ̀’ɨ̀ nzɛ́rɛ ma mɔ̀tɛ̀ dhu tɨ́, nɨ́ ɨ́tɛ̀ pɛ́ ndɨ nzɛ́rɛ ma mʉ̀nɔ̀ dhu. Ndɨrɔ̀, dhu apɛ́ ɨ̀’ɨ̀ mběyi ma màdu dhu kàtɔ̀ dhu tɨ́, nɨ́ ádhu nyɨ nyɨ́ ɨma nʉ́pbɨ okúna dɔ̀ rɔ̀?»
23 Replicou-lhe Jesus: Se falei mal, prova-o, mas se falei bem, por que me bates?
24 Wɔ̀ dhu-dzidɔ̌, Anà náadʉ̀ Yěsù àbhʉ kowù nà ʉ̀tsɨ ka kʉ̀tsɨ̀ ɔtsʉ́na rɔ́rɔ̀ pbàkùhánɨ́ tɔ́ ádrɔ̀drɔ̌ alɛ dɔ̌ kamà Kàyafà bhà.
24 {Anás enviou-o preso ao sumo sacerdote Caifás.}
25 Wɔ̀ ndɨ Yěsù nà ka kówu Kàyafà bhà ɔ̀ná kàsʉmɨ̀ ɔ̌, Sìmonì Pɛ́tɛrʉ̀ adɨ̀ kàzʉ-tsʉ̀nǎ tɨ́, ndàmbɛ kàzʉ ɔ̀vɔ̀ dɔ̌. Nɨ́, ka kivú dhu kà-tsʉ̌, katɨ: «Nyɨ tɨ́ nzɨ̌ átɔ̀ wɔ̀ ka kówu nà alɛ bhà ábhàlɨ̌ nzínzì ɔ̌ atdí alɛ?» Nɨ́, Pɛ́tɛrʉ̀ adʉ̀ ndàgò, ndàtɨ: «Hɔ́ɔ̀! Ɨ̀nzɨ̌ nɨ́ ma wɔ̀ alɛ bhà ábhàlɨ̌.»
25 Simão Pedro estava lá se aquecendo. Perguntaram-lhe: Não és porventura, também tu, dos seus discípulos? Negou-o, dizendo: Não!
26 Nɨ́, Anà bhà kasʉtálɛ nzínzì ɔ̌ atdí alɛ náadʉ̀ dhu ìvu Pɛ́tɛrʉ̀-tsʉ̌, ndàtɨ: «Hɔ̀kɔ̀! Ma màlanà tɨ́ obhó nyɨ̌ atdíkpá wɔ̀ alɛ mànà ɨnga ɔ̌?» Wɔ̀ ndɨ alɛ nɨ’ɨ̀, yà Pɛ́tɛrʉ̀ ʉ̀’ànà, ndɨ̀tsà bɨ̌na alɛ mà t’ɨ́dzá alɛ.
26 Disse-lhe um dos servos do sumo sacerdote, parente daquele a quem Pedro cortara a orelha: Não te vi eu com ele no horto?
27 Nɨ́, Pɛ́tɛrʉ̀ adʉ̀ ndàgò àgò tɨ́ tdɨ́tdɔ̌, ányɨ̀rɔ̌ rɔ̀ tɨ́, à’ʉ̌-akpà ràdʉ̀ ɔ̀ngɔ̀.
27 Mas Pedro negou-o outra vez, e imediatamente o galo cantou.
28 Wɔ̀ dhu-dzidɔ̌, ka kuvò Yěsù nà kútsingá nyʉ́ Kàyafà bhà rɔ̀, kowù nà Lɨ̀walɨ̀ Pìlatɔ̀ bhà ɨdzá-yà-ba ɔ̀. Pbɛ́tʉ̀, kɔ̌kɔ̀ Yěsù nà òwù ányɨ̀ Pbàyàhúdí náadʉ̀ ’ùvo ùvǒ tɨ́, ɨ̀nzɨ̌ ’òtsù Pìlatɔ̀ bhà ɨdza-ngbɔ̀ ka kákpɔ̀rɔ̀ nɨ̌ kàlɨ̀ ɔ̀. Abádhí anzɨ̀ ndɨ dhu, akyɛ ɨ̀ owuna ɔ̀tɨ̀ Kàgàwà-nyɨ̀kpɔ́ ɔ̌, ɨ̀nzɨ̌ ’àdʉ̀ Pásɨ̀ka tɔ́ mʉ̀hɛndʉ̀ tɔ́ ɔ̀nyʉ̀ nɔ́nyʉ̀ nɨ̌.
28 Da casa de Caifás conduziram Jesus ao pretório. Era de manhã cedo. Mas os judeus não entraram no pretório, para não se contaminarem e poderem comer a Páscoa.
29 Nɨ́, Pìlatɔ̀ náadʉ̀ àhʉ ndàrà abádhí-tɨ’ɔ̀, ndàdʉ̀ dhu ìvu abádhí-tsʉ̌, ndàtɨ: «Ádhu nyɨ̌ nyɔ̀bhʉ̀ yà alɛ okúna dɔ̀ rɔ̀?»
29 Saiu, por isso, Pilatos para ter com eles, e perguntou: Que acusação trazeis contra este homem?
30 Nɨ́, abádhí adʉ̀ dhu àdu Pìlatɔ̀ tɔ̀, ’àtɨ: «Ɨ̀nzɨ̌ kɨ̌’ɨ̀ná gukyè nzɛ́rɛ dhu ɔ̀nzɨ arɨ́ alɛ tɨ́, nɨ́ mǎ màmbɛ̀nà nzɨ̌ kòsò mǐwǔ nà fʉnʉ ɔ̀.»
30 Responderam-lhe: Se este não fosse malfeitor, não o teríamos entregue a ti.
31 Nɨ́, Pìlatɔ̀ adʉ̀ àtɨ̀nà abádhí nɨ̌: «Nyìdyi ka nyɔ̌tdɨ̀ ànyǎna nyɨ̌ nyʉ́ tɨ́rɔ̀ yà fʉ̀kʉ́ ʉyátá nʉ́nɔ̀ ka dhu bhěyi.» Nɨ́, kɔ̌kɔ̀ Yěsù nà òwù ányɨ̀ Pbàyàhúdí náadʉ̀ àtɨ̀nà Pìlatɔ̀ nɨ̌: «Ɨ̀mbǎ mǎ mɨ́’ɨ̀ ìndrǔ-ànyǎ nɔ́tdɨ̀ mǎ mɨ́, ndɨ́nɨ̌ ka koho tɨ́ nɨ̌ rʉsà nà.»
31 Disse, então, Pilatos: Tomai-o e julgai-o vós mesmos segundo a vossa lei. Responderam-lhe os judeus: Não nos é permitido matar ninguém.
32 Wɔ̀ dhu anzɨ̀ ndɨ̀, ndɨ́nɨ̌ yà Yěsù avɔ̀ angyangyɨ ɨ̀ngbà dhu bhěyi ɔvɛ-tɨdɔ̀ nɨ̌ màtɨ́ ndɨ̀ ndɔvɛ́ya dhu náaká tɨ́.
32 Assim se cumpria a palavra com a qual Jesus indicou de que gênero de morte havia de morrer {Mt 20,19}.
33 Wɔ̀ dhu-dzidɔ̌, Pìlatɔ̀ adʉ̀ ndàdu pbɨ̀ndà ɨdzá-yà-ba ɔ̀, ndàdʉ̀ Yěsù ànzì ndìvǔ dhu tsʉ̀ná, ndàtɨ: «Nyɨ nyʉ́, nyɨ tɨ́ Pbàyàhúdí tɔ́ ádrʉ̀ngbǎ kamà?»
33 Pilatos entrou no pretório, chamou Jesus e perguntou-lhe: És tu o rei dos judeus?
34 Nɨ́, Yěsù adʉ̀ dhu ìvu kà-tsʉ̌, ndàtɨ: «Nyɨ nyʉ́, nyɨ tɨ́ wɔ̀ dhu ìvǔ afínʉ nyʉ́ ɔ̀ rɔ̀ àhʉ rɔ́rɔ̀? Ndɨrɔ̀ ngǎtsi nɨ̌ nyɨ tɨ́ kìvǔ ngʉ̌kpà alɛ náwɛ ndɨ dhu ɨndʉ̀ dùdú dhu-okú dɔ̀ rɔ̀?»
34 Jesus respondeu: Dizes isso por ti mesmo, ou foram outros que to disseram de mim?
35 Pìlatɔ̀ ivú dhu tdɨ́tdɔ̌ Yěsù-tsʉ̌, ndàtɨ: «Ɨma tɨ́ Mʉ̀yàhudì? Fʉ̀kʉ́ pbìrì ɔ̌ alɛ nyʉ́ mà, pbàkùhánɨ́ tɔ́ ádrɔ̀drɔ̌ alɛ mànà nípfo ndɨ nyɨ ’ìbhò nyɨ fudú. Nɨ́ ádhu nyʉ́ nyɨ nyáfǎ?»
35 Disse Pilatos: Acaso sou eu judeu? A tua nação e os sumos sacerdotes entregaram-te a mim. Que fizeste?
36 Nɨ́, Yěsù adʉ̀ dhu àdu kàtɔ̀, ndàtɨ: «Pbàkà idzi nɨ́ nzɨ̌ yà adzɨ ɔ̌ idzi-tɨdɔ̀. Pbàkà idzi ɨ́’ɨ̀ná gukyè yà adzɨ ɔ̌ idzi-tɨdɔ̀ tɨ́, nɨ́ pbàkà alɛ àmbɛ̀nà ’ùgye ùgye dùdú ɨ̀nzɨ̌ ka kipfo tɨ́ ɨma, kabhʉ ma Pbàyàhúdí tɔ́ ádrɔ̀drɔ̌ alɛ-fɔ́. Pbɛ́tʉ̀, kòmbí pbàkà idzi nɨ́ nzɨ̌ yà adzɨ ɔ̌ idzi-tɨdɔ̀.»
36 Respondeu Jesus: O meu Reino não é deste mundo. Se o meu Reino fosse deste mundo, os meus súditos certamente teriam pelejado para que eu não fosse entregue aos judeus. Mas o meu Reino não é deste mundo.
37 Pìlatɔ̀ adʉ̀ dhu ìvu Yěsù-tsʉ̌ tdɨ́tdɔ̌, ndàtɨ: «Olu ɨnyɨ, nyɨ tɨ́ ádrʉ̀ngbǎ kamà?» Nɨ́ Yěsù adʉ̀ dhu àdu kà tɔ̀, ndàtɨ: «Ɨnyɨ nɨ́ ndɨ nyɨ nyátɨna ɨma ràrɨ̌ ádrʉ̀ngbǎ kamà. Ɨma ka kʉ́gʉ̀ yà adzɨ ɔ̌, madʉ̀ ɨ̀rà ndɨ́nɨ̌ ma mongó tɨ́ obhónga nɨ́tɛ̀ ìndrǔ tɔ̀. Obhónga nózè ’ʉ̀nɨ alɛ rǎdʉ̀ tǔdu nɨ́rɨ̀ ɨ̀rɨ.»
37 Perguntou-lhe então Pilatos: És, portanto, rei? Respondeu Jesus: Sim, eu sou rei. É para dar testemunho da verdade que nasci e vim ao mundo. Todo o que é da verdade ouve a minha voz.
38 Nɨ́, Pìlatɔ̀ adʉ̀ dhu ìvu Yěsù-tsʉ̌, ndàtɨ: «Obhónga nyʉ́ nɨ́ àdhu?»
38 Disse-lhe Pilatos: Que é a verdade?... Falando isso, saiu de novo, foi ter com os judeus e disse-lhes: Não acho nele crime algum.
39 Pbɛ́tʉ̀, yà fʉ̀kʉ́ màndʉ nʉ́nɔ̀ ka dhu bhěyi, ma marɨ́ imbi ɔ̀ ka kósò atdí alɛ nɨ́kɔ̀lɔ̀ bílǐnganà fʉ̌kʉ̀ yà Pásɨ̀ka tɔ́ mʉ̀hɛndʉ̀ náarɨ́ ɨ̀rà dhu bhěyi. Nɨ́, nyɨ̌ nyòzè tɨ́ mɨkɔ̀lɔ̀ Pbàyàhúdí tɔ́ ádrʉ̀ngbǎ kamà fʉ̌kʉ̀?»
39 Mas é costume entre vós que pela Páscoa vos solte um preso. Quereis, pois, que vos solte o rei dos judeus?
40 Nɨ́, abádhí àdʉ̀ dhu àdu ìkǔ nyʉ́ ɔ̌ Pìlatɔ̀ tɔ̀, ’àtɨ: «Ɨ̀nzɨ̌ nɨ́ wɔ̀ alɛ ndɨ mǎ mòzè kɨkɔ̀lɔ̀! Pbɛ́tʉ̀, mǎ mǒzè kɨkɔ̀lɔ̀ alɛ nɨ́ Bàrabà!» Wɔ̀ ndɨ Bàrabà nɨ’ɨ̀ àrǐ ɔ̀nzɨ arɨ́ alɛ.
40 Então todos gritaram novamente e disseram: Não! A este não! Mas a Barrabás! {Barrabás era um salteador.}
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 18, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.