Atos 8
Ungbòta-Ɔwʉ́tá Tɔ́ Bhǔkù (NIY) vs VC
1 Sáwúlò adʉ̀ dhu òlè òlè tɨ́ kɔ̌kɔ̀ Stɨ̀fanʉ̀ nòhò alɛ tɔ̀.
1 E Saulo havia aprovado a morte de Estêvão. Naquele dia, rompeu uma grande perseguição contra a comunidade de Jerusalém. Todos se dispersaram pelas regiões da Judéia e de Samaria, com exceção dos apóstolos.
2 Kàgàwà bhà Ʉyátá ɨ̀fʉ̌ arɨ́ ngʉ̌kpà alɛ náadʉ̀ Stɨ̀fanʉ̀-abvò ìdyì ’òwù ɔ̀tdʉ̀nà, ’àdʉ̀ kɔ̀dzɨ̀ atdídɔ̌.
2 Entretanto, alguns homens piedosos trataram de enterrar Estêvão e fizeram grande pranto a seu respeito.
3 Pbɛ́tʉ̀, wɔ̀ ndɨ kàsʉmɨ̀ ɔ̌ tɨ́, Sáwúlò náazè ndùgolo kànɨsà. Nɨ́ ndɨ dhu-okú dɔ̀ rɔ̀, kǎlʉ́ ɨdza tsʉ̀nà rɔ̌ ndàrà ùtsǔ rɔ̌ ɔ̀yà, ndàdʉ̀ ányɨ̀-dzá ndɨ̀ ndòtù Yěsù ná’ù kpabhálɛ mà vèbhálɛ mànà nípfo ɔbɨ nɨ̌, ndàrà àwànà imbi-dzà ɔ̀.
3 Saulo, porém, devastava a Igreja. Entrando pelas casas, arrancava delas homens e mulheres e os entregava à prisão.
4 Kɨgɔ̀ ɔ̌ rɔ̀ ɨ̀ nɨ́fàlà alɛ núubhì dhèdhèrɔ̀ ngari ɔ̀nǎ, ’àmbɛ Kàgàwà bhà Ídzì Màkʉ̌rʉ̀ nʉ́nɔ̀ dɔ̌ ìndrǔ tɔ̀.
4 Os que se haviam dispersado iam por toda parte, anunciando a palavra {de Deus}.
5 Ndɨ dhu bhěyi nɨ́ ndɨ, Fìlipò náawú Sàmàrɨyà tɔ́ pbìrì ɔ̌ atdí kɨgɔ̀ ɔ̀, ndàrà dhu ɔ̀vɔ̀ ìndrǔ tɔ̀ Màsiyà dɔ̌.
5 Assim Filipe desceu à cidade de Samaria, pregando-lhes Cristo.
6 Nɨ́, ihé-yà náapbá afíya atdíkpá Fìlipò rʉ̌nɔna dhu rɔ̌, kà rǎrà ɔ̀nzɨ̀nà rɔ̌ wɨwɨ̀-ɔ̀yɨ̌ ɨ̀ ɨ̀rɨ̀, ’àdʉ̀ ɨ dhu nála nyɨ̀kpɔ́ya nyʉ́ nɨ̌ dhu-okú dɔ̀ rɔ̀.
6 A multidão estava atenta ao que Filipe lhe dizia, escutando-o unanimemente e presenciando os prodígios que fazia.
7 Obhó tɨ́, nzɛ́rɛ-alafí nóowúnà ùvò rɔ̌ ádrʉ̀ngbǎ ìkǔ nà yà ɨ̀ arávu rɔ̀yá ábhɔ̌ alɛ nyʉ́ ɔ̀ rɔ̀. Ndɨrɔ̀, ábhɔ̌ alɛ kǎkà ngbɔ̌ya ʉ́vɛ, ndɨrɔ̀ òtsótsù, nóowúnà ʉ̀gʉ rɔ̌.
7 Pois os espíritos imundos de muitos possessos saíam, levantando grandes brados. Igualmente foram curados muitos paralíticos e coxos.
8 Nɨ́, ndɨ dhu abhʉ̀ ìndrǔ-ɨdhɛ̀ rɨ̀ka ndɨ̀ atdídɔ̌ ndɨ kɨgɔ̀ ɔ̌.
8 Por esse motivo, naquela cidade reinava grande alegria.
9 Wɔ̀ ndɨ kɨgɔ̀ ɔ̌, Sìmonì tɨ́ kátɨna atdí alɛ nɨ́ɨ’ɨ̀ ìnè. Ndɨ alɛ nɨ’ɨ̀ màzǐtálɛ. Kǒngónà Sàmàrɨyà ɔ̌ bhà àbhʉ ɨdhɔ rʉ̀kɔ atdídɔ̌. Ndɨrɔ̀, kǒngónà àdʉ̀ ndàtɨ̀ ndɨ̀tɨ́rɔ̀ ádrʉ̀ngbǎlɛ tɨ́.
9 Ora, havia ali um homem, por nome Simão, que exercia magia na cidade, maravilhando o povo de Samaria, e fazia-se passar por um grande personagem.
10 Nɨ́ kɔ́rɔ́ alɛ, nzónzo mà, ádrɔ̀drɔ̌ alɛ mànà nóongónà afíya àpba atdídɔ̌ kà rʉ̌nɔna dhu rɔ̌. Abádhí adʉ́nà òwu àtɨ̀nà rɔ̌: «Yàrɨ́ alɛ nɨ́ Kàgàwà bhà ádrʉ̀ngbǎnga tɔ́ ɔbɨ, yà ‹Ádrʉ̀ngbǎ Ɔbɨ› tɨ́ ka karátɨna.»
10 Todos lhe davam ouvidos, do menor até o maior, comentando: Este homem é o poder de Deus, chamado o Grande.
11 Abádhí apbá afíya kà rɔ̌ dhu nɨ́, angyɨ́ta tɨ́ kɔ̌pɛ̀ ndɨ̀, ndàrà ìndrǔ àbhʉ rɔ̌ ɨdhɔ rʉ̀kɔ atdídɔ̌ pbɨ̀ndà màzǐ ɔ̌ ndɨ̀ ndɔ́nzɨna dhu-okú dɔ̀ rɔ̀ dhu.
11 Eles o atendiam, porque por muito tempo os havia deslumbrado com as suas artes mágicas.
12 Pbɛ́tʉ̀, ìndrǔ níitdègu Fìlipò rʉ̌nɔna fɨ̌yɔ̀ ɔ̀rʉ̀-akpà ɔ̌ Ádrʉ̀ngbǎ kamà Kàgàwà bhà idzi tɔ́ Ídzì Màkʉ̌rʉ̀ mà, Yěsù Krɨ́stɔ̀ dɔ̌ Ídzì Màkʉ̌rʉ̀ mànà ná’u, nɨ́ abádhí àdʉ̀ bàtizò àlʉ Fìlipò-fɔ́. Ɨ alɛ nɨ’ɨ̀ kpabhálɛ mà vèbhálɛ mànà.
12 Mas, depois que acreditaram em Filipe, que lhes anunciava o Reino de Deus e o nome de Jesus Cristo, homens e mulheres pediam o batismo.
13 Nɨ́, Sìmonì náa’u dhu átɔ̀, ndàdʉ̀ bàtizò àlʉ. Wɔ̀ dhu-dzidɔ̌, kǎdʉ̀ ndàpba atdídɔ̌ Fìlipò rɔ̌. Ndɨrɔ̀, wɨwɨ̀ mà, ɨnzá apɛ̀na ’ɔ̀nzɨ angyɨ dhu mànà dhu ndɨ̀ ndàla rɔ̀, ɨdhɔ adʉ́nà àrà kʉ̀kɔ rɔ̌ atdídɔ̌ nyʉ́.
13 Simão também acreditou e foi batizado. Ele não abandonava Filipe, admirando, estupefato, os grandes milagres e prodígios que eram feitos.
14 Nɨ́, Yèrùsàlɛmà tɔ́ kɨgɔ̀ ɔ̌ ɨ̀ nòtù Yěsù bhà uvitatálɛ níitdègu ɨwà Sàmàrɨyà ɔ̌ bhà nɨ́rɨ̀ Kàgàwà bhà Ɔtɛ ’àdʉ̀ à’ùnà dhu ʉ̀nɨ̌, nɨ́ abádhí adʉ̀ Pɛ́tɛrʉ̀ mà Yùwanɨ̀ nà nóvì ròwù ányɨ̀.
14 Os apóstolos que se achavam em Jerusalém, tendo ouvido que a Samaria recebera a palavra de Deus, enviaram-lhe Pedro e João.
15 Nɨ́, kɔ̌kɔ̀ ɔ́yɔ̌ uvitatálɛ nówù ùvò Sàmàrɨyà tɔ́ pbìrì ɔ̀ rɔ̀, abádhí ɨtsɔ̀ ɨ̀ ndɨ pbìrì ɔ̌ Yěsù ná’ù alɛ dɔ̌ ndɨ́nɨ̌ Kàgàwà bhà Ɨ̀lɨ̌lǎ-Alafí nabá tɨ́.
15 Estes, assim que chegaram, fizeram oração pelos novos fiéis, a fim de receberem o Espírito Santo,
16 Obhó tɨ́, abádhí ɨ’ɨ̀ bàtizò kɛ̀lɛ̌ ɨ̀ álʉ̌ Ádrʉ̀ngbǎlɛ Yěsù-ɔvɔ̀ rɔ̌, ’àdʉ̀ ɨ̀’ɨ̀ ɨnzá Kàgàwà bhà Ɨ̀lɨ̌lǎ-Alafí àpɛ̀ ìfo nzínzìya ɔ̌ atdí alɛ dɔ̌ màtɨ́ rɔ́.
16 visto que não havia descido ainda sobre nenhum deles, mas tinham sido somente batizados em nome do Senhor Jesus.
17 Nɨ́, Pɛ́tɛrʉ̀ mà Yùwanɨ̀ nà nʉ́ʉlɨ ɔtsʉ́ya abádhí dɔ̌, ràdʉ̀ Kàgàwà bhà Ɨ̀lɨ̌lǎ-Alafí àbà.
17 Então os dois apóstolos lhes impuseram as mãos e receberam o Espírito Santo.
18 Nɨ́, Sìmonì itdègu ìndrǔ àbà Kàgàwà bhà Ɨ̀lɨ̌lǎ-Alafí kɔ̌kɔ̀ ɔ́yɔ̌ uvitatálɛ ʉ̀lɨ ɔtsʉ́ya dɔ̀yá rɔ̀ dhu nálǎ, nɨ́ kǎdʉ̀ fʉ̀rangà àbhʉ Pɛ́tɛrʉ̀ mà Yùwanɨ̀ mànà tɔ̀.
18 Quando Simão viu que se dava o Espírito Santo por meio da imposição das mãos dos apóstolos, ofereceu-lhes dinheiro, dizendo:
19 Kǎdʉ̀ àtɨ̀nà abádhí nɨ̌: «Nyìbho wɔ̀ nyɨ̌ nyɨ́’ɨ̀ nà ádrʉ̀ngbǎnga tɔ́ ɔbɨ-tɨdɔ̀ átɔ̀ idù, ndɨ́nɨ̌ ɔtsʉ́du ma mɨ̀lɨ dɔ̀ná alɛ nóongó tɨ́ Ɨ̀lɨ̌lǎ-Alafí nábà átɔ̀.»
19 Dai-me também este poder, para que todo aquele a quem impuser as mãos receba o Espírito Santo.
20 Pbɛ́tʉ̀, Pɛ́tɛrʉ̀ adʉ̀ dhu àdu kà tɔ̀, ndàtɨ: «Nyɨ̌ nyàkǎ tsěkʉ rɔ̀tdɨ̀ ɨ̀ kɔ́rɔ́ wɔ̀ pbʉ̀kʉ̀ fʉ̀rangà mànà, nyɨ nyàtɨ̀ dhu fʉ̀rangà rɔ̌ ka kádʉ̀ yà tɨ́rɔ̌rɔ̀ Kàgàwà arábhʉ̌na dhu òdzì dhu tɨ́ nɨ́dhunɨ̌.
20 Pedro respondeu: Maldito seja o teu dinheiro e tu também, se julgas poder comprar o dom de Deus com dinheiro!
21 Nyɨ nyɨ́’ɨ̀ ɨ̀mbǎ nyɨ nyábàna ndɨrɔ̀ nyɨ nyɔ́nzɨna yà mǎ mɔ́nzɨna dhu ɔ̀ dhu nà, ɨ̀mbǎ afínʉ rɨ̌’ɨ̀ tʉ̀mbà tɨ́ Kàgàwà-ɔ̀nzɨ̌ nɨ́dhunɨ̌.
21 Não terás direito nem parte alguma neste ministério, já que o teu coração não é puro diante de Deus.
22 Nɨ́rɔ̀, ʉ́gɛ̀rɛ̀ nyɨ nyʉbhà wɔ̀ pbʉ̀kʉ̀ nzɛ́rɛ ɨrɛ̀ta. Ndɨrɔ̀, ɨ́tsɔ̀ nyɨ Ádrʉ̀ngbǎlɛ Kàgàwà rɔ̌, ndɨ́nɨ̌ kʉ̌bà tɨ́ wɔ̀ afínʉ ɔ̀ rɨ̌’ɨ̀ nzɛ́rɛ ɨrɛ̀ta ɨndʉ̀, àkǎkǎ nɨ̌.
22 Arrepende-te desta tua maldade e roga a Deus, para que, sendo possível, te seja perdoado este pensamento do teu coração.
23 Obhó tɨ́, ma màla wà afínʉ ògyè tɨ́ dhu, ndɨrɔ̀ ma màla wà nzɛ́rɛnga ʉ̀tsɨ̀ afínʉ tɨ́ dhu.»
23 Pois estou a ver-te no fel da amargura e nos laços da iniqüidade.
24 Nɨ́, Sìmonì adʉ̀ àtɨ̀nà Pɛ́tɛrʉ̀ mà Yùwanɨ̀ mànà nɨ̌: «Nyɨ̀tsɔ̀ nyɨ̌ nyɨ̌-tɨ́rɔ̀ dùdú Ádrʉ̀ngbǎlɛ Kàgàwà rɔ̌, ɨ̀nzɨ̌ wɔ̀ nyɨ̌ nyʉ́nɔna dhu nɔ́ɔnzɨ tɨ́ ndɨ̀ rùdú.»
24 Retorquiu Simão: Rogai vós por mim ao Senhor, para que nada do que haveis dito venha a cair sobre mim.
25 Ádrʉ̀ngbǎlɛ Kàgàwà bhà Ɔtɛ tɔ́ obhónga ɨ̀ ɨ̀tɛ̀, ’àdʉ̀ ɔ̀vɔ̀nà ìndrǔ tɔ̀ dhu-dzidɔ̌, Pɛ́tɛrʉ̀ mà Yùwanɨ̀ mànà náadʉ̀ òwu Yèrùsàlɛmà tɔ́ kɨgɔ̀ ɔ̀. Abádhí adʉ́nà òwu Kàgàwà bhà Ídzì Màkʉ̌rʉ̀ nʉ́nɔ̀ rɔ̌ ìndrǔ tɔ̀ yà ɨ̀ ʉ́da ɔ̀na nǎ Sàmàrɨyà tɔ́ pbìrì ɔ̌ ibí pbanga ɔ̀nǎ.
25 Os apóstolos, depois de terem dado testemunho e anunciado a palavra do Senhor, voltaram para Jerusalém e pregavam a boa nova em muitos lugares dos samaritanos.
26 Wɔ̀ dhu-dzidɔ̌, Ádrʉ̀ngbǎlɛ Kàgàwà bhà màlàyikà náavɔ̀ dhu Fìlipò tɔ̀, ndàtɨ: «Ɨ́và nyɨ ɨrɔ́ rɔ̀, nyarà mùsùngú dɔ̀, yà Yèrùsàlɛmà tɔ́ kɨgɔ̀ ɔ̀ rɔ̀ ráwǔ ndàrà Gǎzà tɨ́ kátɨna kɨgɔ̀ ɔ̀ otu ɔ̀. Ndɨ otu ɔ̌ ìndrǔ arɨ́ nzɨ̌ ùbhi gbɔ̀kà.»
26 Um anjo do Senhor dirigiu-se a Filipe e disse: Levanta-te e vai para o sul, em direção do caminho que desce de Jerusalém a Gaza, a Deserta.
27 Nɨ́ ányɨ̀rɔ̌ rɔ̀ tɨ́, Fìlipò ɨvà ndɨ̀ ndàrà ányɨ̀. Nɨ́ otu ɔ̌, kǎtù Ètìyòpiyà tɔ́ pbìrì ɔ̌ atdí alɛ. Ndɨ alɛ nɨ’ɨ̀ àmǎ, ndɨrɔ̀ ka nɨ’ɨ̀ Ètìyòpiyà tɔ́ pbìrì ɔ̌ tsìbhá ádrʉ̀ngbǎ kamà, Kàndakɛ̀ tɨ́ kátɨna bhà kɔ́rɔ́ malɨ̀ dɔ̌ ádrʉ̀ngbǎlɛ. Nɨ́, kǔbhínà ndàdu rɔ̌ Yèrùsàlɛmà tɔ́ kɨgɔ̀ ɔ̀ ndɨ̀ ndárà Kàgàwà ʉ̀lɛ ɨnǎ rɔ̀,
27 Filipe levantou-se e partiu. Ora, um etíope, eunuco, ministro da rainha Candace, da Etiópia, e superintendente de todos os seus tesouros, tinha ido a Jerusalém para adorar.
28 ndàmbɛ àrà dɔ̌ pbɨ̀ndà, yà mʉ̀hàgʉ̀ arádhana gɛ̀rɛ̀gɛ̀rɛ̀-tɨdɔ̀ ɔ̌. Ndɨ gɛ̀rɛ̀gɛ̀rɛ̀ ɔ̀ kǎdɨ̀, ndàdʉ̀ àmbɛ yà Kàgàwà bhà nabì Ìsayà náandí dhu ɔ̀zʉ̀ dɔ̌.Mʉ̀hàgʉ̀ arádhana gɛ̀rɛ̀gɛ̀rɛ̀-tɨdɔ̀|src="WA03957b.tif" size="col" copy="Graham Wade" ref="8.28"
28 Voltava sentado em seu carro, lendo o profeta Isaías.
29 Nɨ́ wɔ̀ ndɨ kàsʉmɨ̀ ɔ̌ nɨ́ ndɨ, Kàgàwà bhà Ɨ̀lɨ̌lǎ-Alafí atɨ Fìlipò nɨ̌: «Índrǐ nyɨ ɨ́kyɛ̀rɔ̌ nyʉ́ wɔ̀ gɛ̀rɛ̀gɛ̀rɛ̀-tɨ́.»
29 O Espírito disse a Filipe: Aproxima-te para bem perto deste carro.
30 Nɨ́, Fìlipò adʉ̀ ɔ̀kʉ tsàkàtsàkà, ndàrà àhʉ wɔ̀ gɛ̀rɛ̀gɛ̀rɛ̀-tɨ́, ndàdʉ̀ wɔ̀ Ètìyòpiyà tɔ́ pbìrì ɔ̌ alɛ ɨ̀rɨ̀ Kàgàwà bhà nabì Ìsayà andí dhu ɔ̀zʉ̀ rɨ́ rɔ́. Nɨ́, Fìlipò ivú dhu kà-tsʉ̌, ndàtɨ: «Wɔ̀ nyɨ nyɔ́zʉ̀na dhu àlʉ̌ tɨ́ àlʉ̌ dʉ̀nʉ?»
30 Filipe aproximou-se e ouviu que o eunuco lia o profeta Isaías, e perguntou-lhe: Porventura entendes o que estás lendo?
31 Nɨ́, wɔ̀ alɛ adʉ̀ dhu àdu Fìlipò tɔ̀, ndàtɨ: «Ɨ̀mbǎ ndɨ dhu-tɨ̀ àwɛ̌ rɨ́ idù alɛ ɨ̀’ɨ̀ rɔ̀, kà rǎdʉ̀ dùdu àlʉ ɨ̀ngbà dhu bhěyi?» Wɔ̀ dhu-dzidɔ̌, kǎdʉ̀ Fìlipò àvi rùpò ràdɨ tɨná gɛ̀rɛ̀gɛ̀rɛ̀ ɔ̀.
31 Respondeu-lhe: Como é que posso, se não há alguém que mo explique? E rogou a Filipe que subisse e se sentasse junto dele.
32 Wɔ̀ ndɨ kǎmbɛ́nà ɔ̀zʉ̀nà dɔ̌ Andítá ɔ̀ ngari nɨ́ yà dhu bhěyi rátɨna:
32 A passagem da Escritura, que ia lendo, era esta: Como ovelha, foi levado ao matadouro; e como cordeiro mudo diante do que o tosquia, ele não abriu a sua boca.
33 Ka kazʉ̀ nzá ka dhu tɨ́, ndɨrɔ̀ ka katdɨ̀ nzá kà-ànyǎ ndɨ anya nyʉ́ àkǎnà kɔtdɨ̀ dhu bhěyi.
33 Na sua humilhação foi consumado o seu julgamento. Quem poderá contar a sua descendência? Pois a sua vida foi tirada da terra {Is 53,7s.}.
34 Nɨ́ wɔ̀ Ètìyòpiyà ɔ̌ alɛ adʉ̀ dhu ìvu Fìlipò-tsʉ̌, ndàtɨ: «Ma mɨ̀tdɛ̀ nyɨ ɨ̀tdɛ̀ tɨ́! Ádhɨ nyʉ́ ndɨ wɔ̀ Kàgàwà bhà nabì rɨ̌ dhu àwɛ̌ dɔ̀ná? Kà t’ɔ́tɛ dɔ̀ná ndɨ̀tɨ́rɔ̀, ndɨrɔ̀ kà t’ɔ́tɛ vurò alɛ dɔ̌?»
34 O eunuco disse a Filipe: Rogo-te que me digas de quem disse isto o profeta: de si mesmo ou de outrem?
35 Nɨ́ Fìlipò adʉ̀ ɔtɛ ɔ̀pɛ̀, ndɔ̀vɔ̀ Yěsù dɔ̌ Ídzì Màkʉ̌rʉ̀ kà tɔ̀ wɔ̀ ndɨ Andítá tɔ́ ngari ɔ̌ rɔ̀ tɨ́.
35 Começou então Filipe a falar, e, principiando por essa passagem da Escritura, anunciou-lhe Jesus.
36 Nɨ́ otu ɔ̌ ɨ̀ ówu rɔ́rɔ̀, abádhí awù ùvò ɨdha rɨ̌’ɨ̀ ɔ̀ná ngari ɔ̌. Nɨ́, wɔ̀ Ètìyòpiyà ɔ̌ alɛ adʉ̀ dhu ìvu Fìlipò-tsʉ̌ ndàtɨ: «Kànɨ̌ ɨdha rɨ̌’ɨ̀ ìnè ɨrɔ́! Nɨ́ ádhu ndɨ ndùvo rádʉ̀ rùdú ɨ̀nzɨ̌ ma malʉ́ tɨ́ bàtizò fʉnʉ́?»
36 Continuando o caminho, encontraram água. Disse então o eunuco: Eis aí a água. Que impede que eu seja batizado?
37 [Nɨ́ Fìlipò adʉ̀ dhu àdu kà tɔ̀, ndàtɨ: «Nyɨ nyapɛ́ Yěsù à’u atdí afínʉ nyʉ́ nà, nɨ́ nyɨ nyádʉ̀ bàtizò àlʉ àlʉ̌.» Nɨ́ wɔ̀ alɛ adʉ̀ àtɨ̀nà Fìlipò nɨ̌: «Ma mà’ù wà dhu Yěsù Krɨ́stɔ̀ ràrɨ̌ Kàgàwà t’Ídhùnà.»]
37 {Filipe respondeu: Se crês de todo o coração, podes sê-lo. Eu creio, disse ele, que Jesus Cristo é o Filho de Deus.}
38 Wɔ̀ dhu-dzidɔ̌, kǎdʉ̀ gɛ̀rɛ̀gɛ̀rɛ̀ àvi kòdì rɨ́ alɛ ràlʉ̌ rìdè. Nɨ́, abádhí adʉ̀ òfo ɨdha ɔ̀ ɔ́yɔ̌ rɔ̀ Fìlipò mànà, Fìlipò ràdʉ̀ bàtizò àbhʉ kà tɔ̀.
38 E mandou parar o carro. Ambos desceram à água e Filipe batizou o eunuco.
39 Nɨ́, ɨdha ɔ̀ rɔ̀ ɨ̀ ùvò rɔ̀, Ádrʉ̀ngbǎlɛ Kàgàwà bhà Ɨ̀lɨ̌lǎ-Alafí adʉ̀ Fìlipò òdyì ndàrà nà, ɨ̀nzɨ̌ Ètìyòpiyà ɔ̌ alɛ ràdʉ̀ àlanà tdɨ́tdɔ̌. Pbɛ́tʉ̀, wɔ̀ ndɨ Ètìyòpiyà ɔ̌ alɛ náadʉ̀ fɨ̀ndá otu ʉ̀ngʉ, ndàmbɛ àrà dɔ̌ ádrʉ̀ngbǎ dhɛ̀dhɛ nyʉ́ nà.
39 Mal saíram da água, o Espírito do Senhor arrebatou Filipe dos olhares do eunuco, que, cheio de alegria, continuou o seu caminho.
40 Wɔ̀ dhu-dzidɔ̌, Fìlipò adʉ̀ àrà ndòtù Àzɔtɔ̀ tɨ́ kátɨna kɨgɔ̀ ɔ̀. Kǎdʉ̀ àdɨ ndàrà Kàgàwà bhà Ídzì Màkʉ̌rʉ̀ nʉ́nɔ̀ rɔ̌ ìndrǔ tɔ̀ yà ndɨ̀ ndʉ́da ɔ̀nanǎ kɨgɔ̀ ɔ̌, ndàrà àhʉ nà Kàyìsàriyà tɔ́ kɨgɔ̀ ɔ̀.
40 Filipe, entretanto, foi transportado a Azoto. Passando além, pregava o Evangelho em todas as cidades, até que chegou a Cesaréia.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 8, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.