Atos 19
Ungbòta-Ɔwʉ́tá Tɔ́ Bhǔkù (NIY) vs ARA
1 Àdɨ̀ Àpɔlɔ̀ àdɨ̀ Kòritò tɔ́ kɨgɔ̀ ɔ̀ rɔ́rɔ̀, Pɔlɔ̀ núubhì ndʉ̀dà Fùrùgiyà tɔ́ pbìrì ɔ̌ pbìrì-akpá ɔ̀nǎ, ndàrà àhʉ Ɛ̀fɛsɔ̀ tɔ́ kɨgɔ̀ ɔ̀. Nɨ́, ányɨ̀ ndɨ̀ ndàrà àhʉ rɔ̀, kǎtù atdídhená ábhàlɨ̌,
1 Aconteceu que, estando Apolo em Corinto, Paulo, tendo passado pelas regiões mais altas, chegou a Éfeso e, achando ali alguns discípulos,
2 ndàdʉ̀ dhu ìvu tsʉ̀yá ndàtɨ: «Yà Yěsù nyɨ̌ nyá’ù nɨ́nganɨ́, Kàgàwà ɨ́rǎ tɨ́ ɨ̀rǎ nyɨ̌ pbɨ̀ndà Ɨ̀lɨ̌lǎ-Alafí nɨ̌?» Nɨ́ kɔ̀rɨ́ alɛ adʉ̀ dhu àdu kà tɔ̀, ’àtɨ: «Ɨnzá mǎ màpɛ̀ Kàgàwà ɔ́pɛ̀ ndɨ̀rǎ ìndrǔ pbɨ̀ndà Ɨ̀lɨ̌lǎ-Alafí nɨ̌ dhu ɨ̀rɨ.»
2 perguntou-lhes: Recebestes, porventura, o Espírito Santo quando crestes? Ao que lhe responderam: Pelo contrário, nem mesmo ouvimos que existe o Espírito Santo.
3 Pɔlɔ̀ adʉ̀ dhu ìvu tdɨ́tdɔ̌ abádhí-tsʉ̌ ndàtɨ: «Olu, wɔ̀ nyɨ̌ nyálʉ̌ bàtizò nɨ́’ɨ̀ ɨ̀ngbà bàtizò-tɨdɔ̀?» Abádhí adʉ̀ dhu àdu Pɔlɔ̀ tɔ̀, ’àtɨ: «Mǎ málʉ̌ bàtizò nɨ́ Yùwanɨ̀ bhà bàtizò.»
3 Então, Paulo perguntou: Em que, pois, fostes batizados? Responderam: No batismo de João.
4 Nɨ́, Pɔlɔ̀ adʉ̀ àtɨ̀nà abádhí nɨ̌: «Yùwanɨ̀ úbhì ùbhonà rɔ̌ bàtizò nɨ́’ɨ̀ yà ìndrǔ ʉ̀gɛ̀rɛ̀ ndɨ̀, ndʉ̀bhà pbɨ̀ndà nzɛ́rɛnga dhu ɨ̀tɛ̀ rɨ́ bàtizò. Ndɨrɔ̀ kǔbhì dhu ɔ̀vɔ̀ rɔ̌ ìndrǔ tɔ̀, ndɨ́nɨ̌ yà olù rɨ́rà fɨ̌ndà alɛ na’u tɨ́. Ndɨ alɛ nɨ́ Yěsù.»
4 Disse-lhes Paulo: João realizou batismo de arrependimento, dizendo ao povo que cresse naquele que vinha depois dele, a saber, em Jesus.
5 Nɨ́, wɔ̀ Pɔlɔ̀ ʉ̀nɔ̀ dhu ɨ̀ ɨ̀rɨ̀ rɔ̀, kɔ̌kɔ̀ ábhàlɨ̌ adʉ̀ bàtizò àlʉ Ádrʉ̀ngbǎlɛ Yěsù-ɔvɔ̀ rɔ̌.
5 Eles, tendo ouvido isto, foram batizados em o nome do Senhor Jesus.
6 Pɔlɔ̀ adʉ̀ ɔtsʉ́na ʉ̀lɨ abádhí dɔ̌, Kàgàwà ràdʉ̀ abádhí ɨ̀ra pbɨ̀ndà Ɨ̀lɨ̌lǎ-Alafí nɨ̌. Nɨ́ ányɨ̀rɔ̌ rɔ̀ tɨ́, kɔ̀rɨ́ alɛ náadʉ̀ ’ɔ̀pɛ̀ ’ɔ̀tɛ̀ yà ɨnzá ɨ̀ àpɛ̀ ʉ̀nɨ̌na angyi alávà-tɨdɔ̀, ’àdʉ̀ òwu dhu ɔ̀vɔ̀ rɔ̌ ìndrǔ tɔ̀, àdhàdhɨ̀ Kàgàwà bhà pbànábí arɨ́ dhu ɔ̀vɔ ìndrǔ tɔ̀ dhu bhěyi.
6 E, impondo-lhes Paulo as mãos, veio sobre eles o Espírito Santo; e tanto falavam em línguas como profetizavam.
7 Ɨ alɛ nɨ’ɨ̀ mbɛ̀mbɛ̀ atdí kumì dɔ̀ná ɔ́yɔ̌ nà alɛ.
7 Eram, ao todo, uns doze homens.
8 Wɔ̀ dhu-dzidɔ̌, Pɔlɔ̀ anzɨ̀ ɨ̀bhʉ àbǐ nyʉ́, ndòngò àrà unduta-dzà ɔ̀. Nɨ́ ányɨ̀-dzá, kǎdʉ́nà àrà Ídzì Màkʉ̌rʉ̀ nɔ́vɔ̀ rɔ̌ atdyúna nyʉ́ nà ìndrǔ tɔ̀, ’àdʉ̀ àmbɛ ’àgò dɔ̌ ɨ alɛ mànà. Ndɨrɔ̀, kǎdʉ́nà àrà ndòzè rɔ̌, ndʉ̀gɛ̀rɛ̌ ìndrǔ-afí rà’ù ɔ̀rʉ̀-akpà ɔ̌ Ádrʉ̀ngbǎ Kamà Kàgàwà bhà idzi dɔ̌ ndɨ̀ ndʉ́nɔna dhu.
8 Durante três meses, Paulo frequentou a sinagoga, onde falava ousadamente, dissertando e persuadindo com respeito ao reino de Deus.
9 Pbɛ́tʉ̀ atdídhená alɛ abádhí nzínzì ɔ̌ nɨ’ɨ̀ odú afíya nà alɛ. Nɨ́, ɨ alɛ-tsí náadʉ́nà òwu ’ùvo rɔ̌ ɨ̀nzɨ̌ ɨ̀ a’u tɨ́ Pɔlɔ̀ rɔ̌vɔna fɨ̌yɔ̀ Ádrʉ̀ngbǎ Kamà Yěsù bhà otu dɔ̌ dhu. Abádhí adʉ́nà òwu dhu ʉ̀nɔ̀ rɔ̌ nzɛ́rɛ nyʉ́ ndɨ otu nʉ́ngʉ alɛ nɨ̌. Nɨ́, Pɔlɔ̀ adʉ̀ abádhí ʉ̀bhà, ndàdʉ̀ ábhàlɨ̌ kɛ̀lɛ̌ nóvò, ’òwù mànà. Nɨ́, bìlǐnganà kǎdʉ̀ àdɨ ndòngò dhu ùdhe ɨ ábhàlɨ̌ tɔ̀, Tìranɔ̀ tɨ́ kátɨna atdí alɛ bhà dàrasǎ-dzà ɔ̌ rɔ̀.
9 Visto que alguns deles se mostravam empedernidos e descrentes, falando mal do Caminho diante da multidão, Paulo, apartando-se deles, separou os discípulos, passando a discorrer diariamente na escola de Tirano.
10 Wɔ̀ dhu anzɨ̀ ndɨ̀ ràrà àhʉ mbɛ̀mbɛ̀ ɔ́yɔ̌ atɔ nyʉ́ tɨ́. Ndɨ dhu bhěyi nɨ́ ndɨ, Àziyà tɔ́ pbìrì ɔ̌ alɛ, Pbàyàhúdí mà, ɨ̀nzɨ̌ nɨ́ Pbàyàhúdí mànà nɨ́ɨrɨ Ádrʉ̀ngbǎlɛ Yěsù dɔ̌ ɔtɛ.
10 Durou isto por espaço de dois anos, dando ensejo a que todos os habitantes da Ásia ouvissem a palavra do Senhor, tanto judeus como gregos.
11 Ɛ̀fɛsɔ̀ tɔ́ kɨgɔ̀ ɔ̌ Pɔlɔ̀ rɨ̌’ɨ̀ ɔ̀ná kàsʉmɨ̀ ɔ̌, Kàgàwà anzɨ̀ ɨdhɔ rɨ̌ ìndrǔ ʉ̀kɔ̌ nɨ̌ ábhɔ̌ wɨwɨ̀ nyʉ́ kǒtù ɔ̌.
11 E Deus, pelas mãos de Paulo, fazia milagres extraordinários,
12 Nɨ́ ìndrǔ owúnà Pɔlɔ̀-ngbɔ̀ nʉ̀pbàlǎ lɛsɔ̀ mà mbɛrʉ̀ mànà núgù rɔ̌, ’òwù andɨ nà alɛ-ngbɔ̀ nʉ́pbala nɨ̌, ɨ alɛ ràdʉ̀ òwu ʉ̀gʉ rɔ̌, ndɨrɔ̀ nzɛ́rɛ-alafí nà alɛ ɔ̀ rɔ̀, ɨ nzɛ́rɛ-alafí ràdʉ̀ òwu ùvò rɔ̌.
12 a ponto de levarem aos enfermos lenços e aventais do seu uso pessoal, diante dos quais as enfermidades fugiam das suas vítimas, e os espíritos malignos se retiravam.
13 Wɔ̀ ndɨ kàsʉmɨ̀ ɔ̌, atdídhená Pbàyàhúdí níitú ɨ̀ ’òwù ùbhi rɔ̌ kɔ́rɔ́ ngari ɔ̀nǎ, ndɨ́nɨ̌ ɨ̀ owu tɨ́ nzɛ́rɛ-alafí nípfo rɔ̌, ’òdì ìndrǔ ɔ̀ rɔ̀ Ádrʉ̀ngbǎlɛ Yěsù-ɔvɔ̀ rɔ̌. Abádhí owúnà àtɨ̀nà rɔ̌ ɨ nzɛ́rɛ-alafí nɨ̌: «Yà Pɔlɔ̀ arúbhi pbɨ̀ndà Ídzì Màkʉ̌rʉ̀ ʉ̀nɔ̀ rɔ̌ Yěsù-ɔvɔ̀ rɔ̌, nyùvò wɔ̀ alɛ ɔ̀ rɔ̀!»
13 E alguns judeus, exorcistas ambulantes, tentaram invocar o nome do Senhor Jesus sobre possessos de espíritos malignos, dizendo: Esconjuro-vos por Jesus, a quem Paulo prega.
14 Wɔ̀ ndɨ dhu nanzɨ̀ alɛ nɨ’ɨ̀ Sìkɛwà tɨ́ kátɨna atdí alɛ bhà àrʉ̀bhʉ̀ kpabhínzo. Ndɨ Sìkɛwà nɨ’ɨ̀ Pbàyàhúdí tɔ́ pbàkùhánɨ́ tɔ́ ádrɔ̀drɔ̌ alɛ dɔ̌ atdí kamà.
14 Os que faziam isto eram sete filhos de um judeu chamado Ceva, sumo sacerdote.
15 Nɨ́rɔ̀ nɨ́ ndɨ atdíku, yà abádhí ɔ̀tɛ̀ nɨ̌ nzɛ́rɛ-alafí náadù ɔtɛ abádhí tɔ̀, ndàtɨ: «Yěsù ma mʉ́nɨ wà, ndɨrɔ̀ ma mʉ́nɨ wà dhu Pɔlɔ̀ ràrɨ̌ àdhɨ pbá alɛ. Nɨ́ nyɨ̌ nyʉ́, nyɨ̌ nɨ́ àdhɨ mà?»
15 Mas o espírito maligno lhes respondeu: Conheço a Jesus e sei quem é Paulo; mas vós, quem sois?
16 Nɨ́, wɔ̀ nzɛ́rɛ-alafí rɨ̌’ɨ̀ ɔ̀nà alɛ náalà ndɨ̀ kɔ̀rɨ́ alɛ dɔ̀, ndɔ̀pɛ̀ ndɔ̀ngbʉ̀, ndɔ̀nzɨ̀ lɛ̀màya kɔ́rɔ́. Nɨ́ kɔ̀rɨ́ alɛ nʉ́ʉnyà ɨ̀ ɨdza rɔ̀ nzɨ̀nzɨ́ rɔ̀, ùlè tɨ́ ngbɔ̌ya ùlè otú nɨ̌ rɔ́rɔ̀, ’òtsè.
16 E o possesso do espírito maligno saltou sobre eles, subjugando a todos, e, de tal modo prevaleceu contra eles, que, desnudos e feridos, fugiram daquela casa.
17 Nɨ́, wɔ̀ dhu-ɔ̀yɨ̌ níitdègu ndʉ̀gà Ɛ̀fɛsɔ̀ tɔ́ kɨgɔ̀ ɔ̌, kɔ́rɔ́ Pbàyàhúdí mà, ɨ̀nzɨ̌ nɨ́ Pbàyàhúdí mànà dhu rɨ̀rɨ̀, nɨ́ ɔdɔ adʉ̀ ɨ̀sɨ̌ atdídɔ̌ abádhí ɔ̀. Ndɨ dhu adʉ̀ abádhí nábhʉ rɨ̀fʉ Ádrʉ̀ngbǎlɛ Yěsù-ɔvɔ̀ atdídɔ̌.
17 Chegou este fato ao conhecimento de todos, assim judeus como gregos habitantes de Éfeso; veio temor sobre todos eles, e o nome do Senhor Jesus era engrandecido.
18 Wɔ̀ dhu-dzidɔ̌, Yěsù ná’ù ábhɔ̌ alɛ nyʉ́ nóowúnà ɨ̀ arɔ́nzɨna nzɛ́rɛnga nɔ́vɔ̀ rɔ̌ kpangba.
18 Muitos dos que creram vieram confessando e denunciando publicamente as suas próprias obras.
19 Ndɨrɔ̀, abádhí nzínzì ɔ̌, yà òndrù òndrù rɔ̌ arúbhi ábhɔ̌ alɛ nyʉ́ náadʉ̀ ìwu ndɨ òndrù òndrù ɨ̀ arɨ́ nɨ̌ bhǔkù nà, ’ʉ̀bɨ̀ kɔ́rɔ́ alɛ-ɔ̀nzɨ̌ rɔ̀. Nɨ́, kɔ̌kɔ̀ ʉ̀bɨ̀ ka kʉ̀bɨ̀ bhǔkù-odzì ka kʉ̀pɨ̌, náahʉ̀ mbɛ̀mbɛ̀ imbò kumì lʉfʉ̀ fʉ̀rangà tɨ́.
19 Também muitos dos que haviam praticado artes mágicas, reunindo os seus livros, os queimaram diante de todos. Calculados os seus preços, achou-se que montavam a cinquenta mil denários.
20 Wɔ̀ dhu bhěyi nɨ́ ndɨ, Ádrʉ̀ngbǎlɛ Kàgàwà bhà ɔbɨ náabhʉ̀ kàbhà ɔtɛ rʉ̀gà ndɨ̀ kɔ́rɔ́ ngari ɔ̌, ràdʉ̀ ɨ̀’ɨ̀ ɔbɨ nà atdídɔ̌.
20 Assim, a palavra do Senhor crescia e prevalecia poderosamente.
21 Kɔ̌kɔ̀ dhu ɔ́nzɨ̀ ɨ̀ dhu-dzidɔ̌, Pɔlɔ̀ ɨrɛ̀ dhu afína ɔ̀, ndɨ̀ ràkǎnà ndàhʉ Ɛ̀fɛsɔ̀ rɔ̀, ndàrà Yèrùsàlɛmà tɔ́ kɨgɔ̀ ɔ̀. Nɨ́, ányɨ̀ ndɨ̀ ndara tɨ́, dhu ràkǎ ndʉ̀dà Màkɛ̀dɔ̀nɨyà mà Àkayà mànà tɔ́ pbìrì ɔ̀nǎ. Ndɨrɔ̀, kǎdʉ̀ àtɨ̀nà: Yèrùsàlɛmà ndɨ̀ ndárà àhʉ rɔ̀, ndɨ̀ ràrǎdʉ̀ ʉ̀da átɔ̀, ndàrà àhʉ Rɔmà tɔ́ kɨgɔ̀ ɔ̀.
21 Cumpridas estas coisas, Paulo resolveu, no seu espírito, ir a Jerusalém, passando pela Macedônia e Acaia, considerando: Depois de haver estado ali, importa-me ver também Roma.
22 Nɨ́rɔ̀ nɨ́ ndɨ kǎdʉ̀ yà dzʉ̀nàna ɔ̀nzɨ arɨ́ ɔ́yɔ̌ alɛ, Tìmɔ̀tɛwʉ̀ mà Rǎstɔ̀ nà nóvì, ròwù angyi fɨ̌ndà Màkɛ̀dɔ̀nɨyà tɔ́ pbìrì ɔ̀, ndɨ̀ nyʉ́, ndàdʉ̀ ndʉ̀bhà ngúfe ɨdhɔ tɨ́ tdɨ́tdɔ̌ Àziyà tɔ́ pbìrì ɔ̀.
22 Tendo enviado à Macedônia dois daqueles que lhe ministravam, Timóteo e Erasto, permaneceu algum tempo na Ásia.
23 Wɔ̀ ndɨ kàsʉmɨ̀ ɔ̌, ádrʉ̀ngbǎ wɔ̀gɔ̀ náatà ìndrǔ nzínzì ɔ̌ Ɛ̀fɛsɔ̀ tɔ́ kɨgɔ̀ ɔ̌, Ádrʉ̀ngbǎlɛ Yěsù bhà otu ʉ̀ngʉ̌ ka kɨ́ dhu-okú dɔ̀ rɔ̀.
23 Por esse tempo, houve grande alvoroço acerca do Caminho.
24 Obhó tɨ́, ndɨ kɨgɔ̀ ɔ̌, Dèmètrǐyò tɨ́ kátɨna atdí álɨ̀-ba nɨ́ɨ’ɨ̀ ìnè. Ndɨ alɛ ongónà sʉma nódù, ndàdʉ̀ ʉ̀yʉ̌ya dhú-nzo-wɔ̀yɔ̌ nɔ́bhɔ̀lɔ̀ nɨ̌. Nɨ́, àbadhi mà, ɨ̀ arɨ́ kasʉ ɔ̀nzɨ atdíkpá mànà alɛ mànà nóongónà Àrɨ̀tɛmʉ̀ tɨ́ kátɨna tsìbhá mʉ̌ngʉ̀ bhà sɔmǎ-dzà-wɔ̀yɔ̌ tɔ́ sànamʉ̀ nɔ́bhɔ̀lɔ̀ ndɨ sʉma nɨ̌, ndɨ dhu ràdʉ̀ àrà ’àbhʉ rɔ̌, ’òngyè fʉ̀rangà abhɔ nyʉ́.
24 Pois um ourives, chamado Demétrio, que fazia, de prata, nichos de Diana e que dava muito lucro aos artífices,
25 Nɨ́ atdíku, kǎndu ɔdhɨ́na-tsʉ̀ yà ndɨ kasʉ-tɨdɔ̀ ɔ̀nzɨ arɨ́ ngʉ̌kpà alɛ mànà. Kǎdʉ̀ dhu ɔ̀vɔ̀ abádhí tɔ̀, ndàtɨ: «Àbanɨ̌nzó, nyɨ̌ nyʉ̀nɨ wà dhu, yà àlɛ̌ karábàna ongyéngá raráhʉ yà àlɛ̌ kárɔ́nzɨna àlɛ̌ tɔ́ kasʉ ɔ̀ rɔ̀.
25 convocando-os juntamente com outros da mesma profissão, disse-lhes: Senhores, sabeis que deste ofício vem a nossa prosperidade
26 Nɨ́, nyɨ̌ nyàla wà, ndɨrɔ̀ nyɨ̌ nyɨ̀rɨ̀ wà Pɔlɔ̀ tɨ́ kátɨna alɛ rǎrà ábhɔ̌ alɛ nyʉ́-afí nʉ́lɛ rɔ̌, rʉ̀gɛ̀rɛ̀ ɨ̀ àlɛ̌ tɔ́ mʉ̌ngʉ̌-nzo rɔ̌ rɔ̀ dhu. Kà rǎrà àtɨ̀nà rɔ̌, alɛ-ɔtsʉ́ nɨ̌ ka kɔ́bhɔ̀lɔ̀ mʉ̌ngʉ̌-nzo ràrɨ̌ nzɨ̌ mʉ̌ngʉ̀. Wɔ̀ ndɨ dhu kɔ̌nzɨ̀ nzá Ɛ̀fɛsɔ̀ tɔ́ kɨgɔ̀ ɔ̌ tɨ́, pbɛ́tʉ̀, kɔ̌nzɨ̀ ndɨ dhu mbɛ̀mbɛ̀ kɔ́rɔ́ Àziyà tɔ́ pbìrì ɔ̌.
26 e estais vendo e ouvindo que não só em Éfeso, mas em quase toda a Ásia, este Paulo tem persuadido e desencaminhado muita gente, afirmando não serem deuses os que são feitos por mãos humanas.
27 Nɨ́, wɔ̀ dhu rɨ̌’ɨ̀ ìnè ndìbhò àpbɛ̀ àlɛ̌ tɔ́ kasʉ tɔ̀. Ndɨrɔ̀, kà rɨ̌’ɨ̀ ìnè átɔ̀ ndàbhʉ Àrɨ̀tɛmʉ̀, àlɛ̌ tɔ́ ádrʉ̀ngbǎ tsìbhá-mʉ̌ngʉ̀ nʉ́lɛ̌ ka karɨ́ ɔ̀ná rɔ̀ sɔmǎ-dzà ɨ̀nzɨ̌ kɔzʉ̀ dhu tɨ́. Ndɨrɔ̀, kà rɨ̌ yà ndɨ kɔ́rɔ́ Àziyà tɔ́ pbìrì ɔ̌ bhà mà, kɔ́rɔ́ yà adzɨ ɔ̌ alɛ mànà dhu náarʉ́lɛ̌na mʉ̌ngʉ̀, Àrɨ̀tɛmʉ̀ bhà ádrʉ̀ngbǎnga nábhʉ̌ rɨ̀tsɨ̀.»
27 Não somente há o perigo de a nossa profissão cair em descrédito, como também o de o próprio templo da grande deusa, Diana, ser estimado em nada, e ser mesmo destruída a majestade daquela que toda a Ásia e o mundo adoram.
28 Nɨ́, wɔ̀rɨ́ ɔtɛ ɨ̀ ɨ̀rɨ̀ rɔ̀, kɔ̌kɔ̀ Dèmètrǐyò àndunà-tsʉ̀ya alɛ náakó atdidɔ̌, ’àdʉ̀ àmbɛ ùkǔ dɔ̌, ’àtɨ: «Ɛ̀fɛsɔ̀ ɔ̌ bhà tɨ́rɔ̀, àlɛ̌ tɔ́ mʉ̌ngʉ̀ Àrɨ̀tɛmʉ̀ nɨ́ ádrʉ̀ngbǎ tsìbhá-mʉ̌ngʉ̀ nyʉ́!»
28 Ouvindo isto, encheram-se de furor e clamavam: Grande é a Diana dos efésios!
29 Wɔ̀rɨ́ dhu tɔ́ wɔ̀gɔ̀ náanga ndɨ̀, ndàkǎ kɔ́rɔ́ ndɨ kɨgɔ̀ ɔ̌. Nɨ́rɔ̀ nɨ́ ndɨ ìndrǔ nʉ́ʉlʉ́ Màkɛ̀dɔ̀nɨyà tɔ́ pbìrì ɔ̌ ɔ́yɔ̌ alɛ, Gǎyò mà Àstarɨkɔ̀ nà, ɨ̀ rɔ̀mɛ̀ ɨ̀ nà yà ádrɔ̀drɔ̌ ɨkpa ɨ̀kpa ka karɨ́ ɔ̀ná rɔ̀ ɨdza ɔ̀. Ɨ Gǎyò mà Àstarɨkɔ̀ nà nɨ’ɨ̀ Pɔlɔ̀ mà náarúbhi mànà atdíkpá alɛ.
29 Foi a cidade tomada de confusão, e todos, à uma, arremeteram para o teatro, arrebatando os macedônios Gaio e Aristarco, companheiros de Paulo.
30 Nɨ́, Pɔlɔ̀ azè ndɨ̀, ndòtsù átɔ̀ ihé-yà rɨ̌’ɨ̀ ɨ, pbɛ́tʉ̀ Yěsù ná’ù alɛ náadʉ̀ nzá ndɨ dhu ná’ù kà tɔ̀.
30 Querendo este apresentar-se ao povo, não lhe permitiram os discípulos.
31 Ndɨrɔ̀, Àziyà tɔ́ pbìrì ɔ̌ àlɨ̀tá tɔ́ atdídhená alɛ nɨ’ɨ̀ kà mànà ɨ̀ nózè. Nɨ́, ɨ alɛ adʉ̀ ìndrǔ àvi átɔ̀ ròwù kɨ̀sɔ ɨ̀nzɨ̌ otsú tɨ́ ɨkpa-dzà ɔ̀.
31 Também asiarcas, que eram amigos de Paulo, mandaram rogar-lhe que não se arriscasse indo ao teatro.
32 Ndɨ kàsʉmɨ̀ ɔ̌, ányɨ̀-dzá ɨ̀ nàndu alɛ-dɔ nɨ́ɨnza ndɨ̀ atdídɔ̌. Abádhí ambɛ́nà ùkǔ dɔ̌, atdídhená alɛ ràmbɛ ɨnzá ndɨ̀ nɔ̀fɔ̀ ngʉ̌kpà alɛ rʉ̌nɔna dhu nà dhu ʉ̀nɔ̀ dɔ̌. Ndɨrɔ̀, ábhɔ̌ alɛ nyʉ́ abádhí nzínzì ɔ̌, nʉ́ʉnɨ nzá àdhu-okú dɔ̀ rɔ̀ màtɨ́ ìndrǔ àndu tsʉ̀ya ányɨ̀-dzá dhu.
32 Uns, pois, gritavam de uma forma; outros, de outra; porque a assembleia caíra em confusão. E, na sua maior parte, nem sabiam por que motivo estavam reunidos.
33 Nɨ́rɔ̀ nɨ́ ndɨ Pbàyàhúdí abhʉ̀ Àlɨ̀sandʉrʉ̀ tɨ́ kátɨna atdí alɛ rʉ̀dà angyɨnǎ rɔ̀ ihé-yà tɔ̀, ihé-yà nzínzì ɔ̌ rɔ̀ atdídhená alɛ ràdʉ̀ wɔ̀rɨ́ ndɔ̀nzɨ dhu-tɨ̀ náwɛ fɨ̌ndà. Nɨ́, kǎgó ìndrǔ ɔtsʉ́na nɨ̌, ndɨ́nɨ̌ ndɨ̀ ndɔvɔ tɨ́ dhu fɨ̌yɔ̀.
33 Então, tiraram Alexandre dentre a multidão, impelindo-o os judeus para a frente. Este, acenando com a mão, queria falar ao povo.
34 Nɨ́, ihé-yà itdègu dhu ɔ̀sʉ̀ Àlɨ̀sandʉrʉ̀ ràrɨ̌ Mʉ̀yàhudì, nɨ́ abádhí adʉ̀ òko ’àmbɛ ùkǔ dɔ̌ atdíkpá, ràrà àhʉ mbɛ̀mbɛ̀ ɔ́yɔ̌ adyifɔ̀-sɨsɨ̀ nyʉ́ tɨ́. Abádhí ambɛ́nà àtɨ̀nà dɔ̌: «Ɛ̀fɛsɔ̀ ɔ̌ bhà tɨ́rɔ̀, àlɛ̌ tɔ́ mʉ̌ngʉ̀ Àrɨ̀tɛmʉ̀ nɨ́ ádrʉ̀ngbǎ tsìbhá-mʉ̌ngʉ̀ nyʉ́!»
34 Quando, porém, reconheceram que ele era judeu, todos, a uma voz, gritaram por espaço de quase duas horas: Grande é a Diana dos efésios!
35 Nɨ́, wɔ̀ kɨgɔ̀ ɔ̌ atdí ndɔmbɛ̀ náarà ìndrǔ àbhʉ rɨ̀nɛ̀. Kǎdʉ̀ ɔtɛ ɔ̀pɛ̀, ndàtɨ: «Ɛ̀fɛsɔ̀ ɔ̌ bhǎ, ádhɨ pbá alɛ ndɨ nzínzìkʉ ɔ̌ ɨnzá àpɛ̀ dhu ʉ̀nɨ̌, Ɛ̀fɛsɔ̀ tɔ́ kɨgɔ̀ ràrɨ̌ ndɨ ádrʉ̀ngbǎ mʉ̌ngʉ̀ Àrɨ̀tɛmʉ̀ ʉ̀lɛ̌ ka karɨ́ ɔ̀ná rɔ̀ ɨdza-ngbɔ̀ ɔ̀dɔ arɨ́, yà ɔ̀rʉ̀-akpà ɔ̀ rɔ̀ ɨ́sɨ̌ wɔ̀yɔ̌na tɔ́ sànamʉ̀ mànà?
35 O escrivão da cidade, tendo apaziguado o povo, disse: Senhores, efésios: quem, porventura, não sabe que a cidade de Éfeso é a guardiã do templo da grande Diana e da imagem que caiu de Júpiter?
36 Wɔ̀ dhu àgò rɨ́ alɛ rɨ̌’ɨ̀ mbǎ. Nɨ́, dhu àkǎ pɛ́ nyɨ̌nɛ̀, nyǎdʉ̀ ɨnga ɨ̀rɛ̀ tdʉ̌ nyɨ̌ nyɔnzɨ atdí dhu rɔ̀.
36 Ora, não podendo isto ser contraditado, convém que vos mantenhais calmos e nada façais precipitadamente;
37 Kɔ̌kɔ̀ nyɨ̌ nyìwǔ nà ɨrɔ́ alɛ nɨ́ ɨnzá atdí dhu mà nàfǎ àlɛ̌ tɔ́ sɔmǎ-dzà nɨ̌, ndɨrɔ̀ abádhí ʉ̀nɔ̀ nzá dhu nzɛ́rɛ àlɛ̌ tɔ́ tsìbhá-mʉ̌ngʉ̀ nɨ̌ màtɨ́.
37 porque estes homens que aqui trouxestes não são sacrílegos, nem blasfemam contra a nossa deusa.
38 Nɨ́, Dèmètrǐyò mà yà ɨ̀ arɨ́ kasʉ ɔ̀nzɨ mànà alɛ mànà náapɛ́ ɨ̀’ɨ̀ ɨ̀ òzè ’ɔ̀bhʉ̀ alɛ nà, nɨ́ anya t’ʉ́nɔta-ɨdhɔ̀ arɨ́ ìnè òngo ɨ̀’ɨ̀, ndɨrɔ̀ ádrɔ̀drɔ̌ alɛ arɨ́’ɨ̀ ìnè. Nɨ́, abádhí àkǎ ’òwù dhu ɔ̀bhʉ̀ ányɨ̀.
38 Portanto, se Demétrio e os artífices que o acompanham têm alguma queixa contra alguém, há audiências e procônsules; que se acusem uns aos outros.
39 Ndɨrɔ̀, nyɨ̌ nyapɛ́ ɨ̀’ɨ̀ nyɨ̌ nyòzè kɔbhɔ̀lɔ̀ ngʉ̌kpà dhu-tsí nà, nɨ́ ɨ-tsí ɔ̀bhɔ̀lɔ̀ ka kádʉ̀ yà kɔ́rɔ́ alɛ ʉ́nɨ unduta-dhɔ̀ ɔ̌.
39 Mas, se alguma outra coisa pleiteais, será decidida em assembleia regular.
40 Àlɛ̌ kɨ́’ɨ̀ ìnè kɔbhʉ̀ àlɛ̌ yà indo ndɨ̀ nɔ̀nzɨ̀ dhu-okú dɔ̀ rɔ̀. Obhó tɨ́, àlɛ̌ kɨ́’ɨ̀ mbǎ atdí dhu nà màtɨ́, yà ɨrɔ́ àlɛ̌ kùndu àlɛ̌ okúna dɔ̀ rɔ̀ dhu tɨ́ àlɛ̌ kádʉ̀ àtìnà.»
40 Porque também corremos perigo de que, por hoje, sejamos acusados de sedição, não havendo motivo algum que possamos alegar para justificar este ajuntamento.
41 Wɔ̀ dhu bhěyi ndɨ̀ ndɔ̀tɛ̀ dhu-dzidɔ̌ nɨ́ ndɨ, kǎdʉ̀ kɔ̌kɔ̀ ɨ̀ nàndunà alɛ návi rʉ̀ndɔ̀ ɨ̀ ʉrɔ́ rɔ̀.
41 E, havendo dito isto, dissolveu a assembleia.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 19, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.