Marcos 8
Ala wene Nggem enane vaga dirup warek (NBQ) vs NTLH
1 Andi ogarit nagu lagagirik, werekma ap akwa iya erogo At adema homari wagagwa. Homari wagagwa ako, enagarom naup dek atma, At ane welagwi menda ako yanggup yugeragagi. Yanggup yugirigya lagagimu, wagu-selok, it ako yugirigya dugwit,
1 Pouco tempo depois, ajuntou-se outra vez uma grande multidão. Como eles não tinham nada para comer, Jesus chamou os discípulos e disse:
2 “It ap akwa homago yi, ninim dugwit, ndugwis henggam erom nenggetek nogo yigao yi, enabwa o.
2 — Estou com pena dessa gente porque já faz três dias que eles estão comigo e não têm nada para comer.
3 It nin enawi adumu en wagaorikmu, enamwa lakbugu neyalok, lagu dugwit, erom uvup en inuvuput basogon ombasiga.”
3 Se eu os mandar para casa com fome, eles vão cair de fraqueza pelo caminho, pois alguns vieram de longe.
4 Yugirigya lagagimu, At ane welagwi menda ako en, “O yoma ap akwa dekma, erom nggomava wogeramwima it ndatak nasogon embeten?”
4 Os discípulos perguntaram: — Como vamos encontrar, neste lugar deserto, comida que dê para toda essa gente?
5 Yugugu lagagwama At Yesus en iri dugwit, “Hit roti werago maren vagago agipik?” Yugirigya lagagimu, “Dek. 7 at vagago agurik,” yugogogwa.
5 — Quantos pães vocês têm? — perguntou Jesus. — Sete! — responderam eles.
6 Yugugu lagagwama, At Yesus ako en ap akwa iya erogo homago ako wema hora yupwak yiluk, yugirigya lagagirik, erom roti 7 inggimu dugwit, “Ala Nasin wa,” yiluk, erom ugurogo ap akwa sumburerapwak yiluk, At ane welagwi menda ako wogirigya lagagimu, sumbureragagwa.
6 Aí Jesus mandou o povo sentar-se no chão. Depois pegou os sete pães e deu graças a Deus. Então os partiu e os entregou aos discípulos, e eles os distribuíram ao povo.
7 Sumbururugu dugwit, ikan mariduk mberen at werekma, “Ala Nasin wa,” yiluk samban ogagya lagagirik, “Ikan yi inim sumbureranes,” yiluk, wogeragagi.
7 Eles tinham também alguns peixinhos. Jesus deu graças a Deus por eles e mandou que os discípulos os distribuíssem.
8 Wogirigya lagagimu, nunggu lagagwarik, enagaum agagi. Enagaum agya lagagimu, erom ugurik nin inim higirogo bagagwa ako mburin yum 7 hudi yedogo bagagwa.
8 Todos comeram e ficaram satisfeitos; e os discípulos ainda encheram sete cestos com os pedaços que sobraram.
9 It nunggugwa ako ap eneyave 4,000 hudi nunggugwarikmu, enamwa lakbugu lagagarik,
9 As pessoas que comeram eram mais ou menos quatro mil. Jesus mandou o povo embora,
10 Yesus At ane welagwi menda ako inim, mburis vaga nunggugu lagagwarik, o Dalamanuta lagagwa.
10 e, logo depois, subiu no barco com os seus discípulos, e foi para a região de Dalmanuta.
11 O Dalamanuta lagu lagagwama, it Parisi menda Yesus adema wagu lagagwarik, inim wene mbanggu dugwit, “Ninilup arup mbogot vaga menda ambi ogagya heyasogon o,” yiluk, At ogagya avut mbaluguluk yugogogwa.
11 Alguns fariseus chegaram e começaram a falar com Jesus. Eles queriam conseguir alguma prova contra ele e por isso pediram que ele fizesse um milagre para mostrar que o seu poder vinha mesmo de Deus.
12 Yugugu lagagwama, At Yesus en, “Ai,” yiluk, yugirigya dugwit, “Hit ap akwa yi, nggarogo yiluk, ninilup arup mbogot vaga menda ambi ogagya heyasogon adigat yuknisagwi? Hinilup arup menda ambi ogagya neyasogon mondok dek o, An avyarat yukheraliga.”
12 Jesus deu um grande suspiro e disse:
13 Yugirigya lagagirik, it ako hetbisiluk, mburi-vaga nunggwigya lagagirik, is ambo elavikit lagagwa.
13 Então Jesus foi embora. Ele subiu no barco e voltou para o lado leste do lago.
14 It mburis vaga lagu dugwit, Yesus ane welagwi menda ako roti werago ako enunggut akluk, ambiat wolok lagu lagagwama,
14 Os discípulos haviam esquecido de levar pão e só tinham um pão no barco.
15 Yesus en yugirigya dugwit, “Avyak wai. It ap Parisi menda inim, at Herodes inim, enane andi, ragi roti virisiga menda ako hak, henendawima nunggwigya hawen, henendawi hwalogo dogwes o,” yiluk, enaruk watigi.
15 Jesus chamou a atenção deles, dizendo:
16 Enaruk watya dugwit yugeragagi ako, it wene mbanggu dugwit, “Nenagarom dek halok, yagas higi,”
16 Aí os discípulos começaram a dizer uns aos outros: — Ele está dizendo isso porque não temos pão.
17 it yugwi ako Yesus inugu lagagirik, “Hit nggarogo yiluk roti dek andi yagalagwi? An yukhirigi ako ao dibagatek henunggut dugwit, yagalagwi? Hit henendawi obak ugun dugwit, yagalagwi?
17 Jesus ouviu o que eles estavam dizendo e perguntou:
18 — ausente —
18 Vocês têm olhos e não enxergam? Têm ouvidos e não escutam? Não lembram
19 — ausente —
19 dos cinco pães que eu parti para cinco mil pessoas? Quantos cestos cheios de pedaços vocês recolheram? Eles responderam: — Doze.
20 Yugu lagagwama, “Hivis andi, it ap akwa 4,000 homago ako roti 7 ugurogo wokirigya lagagimu, ugurik higirogo bagao ako, hiren mburin yum maren yedogo bagep?
20 Jesus perguntou outra vez: Eles responderam: — Sete.
21 Yugugu lagagwama, Aren yugirigya dugwit, “Yogak ogo hit henendawi An ao dibanenggetek agipik?” yiluk, yugeragagi.
21 Então Jesus perguntou:
22 Hivis, andi okbaluk, it ako o Besaida andoma wagagwa. Wagu lagagwama, it ap akwa andoma en ap il muk werekma At adema wolok wagu lagagwarik, At Yesus en at eyave inggis vagarupwak yiluk, enabwa edok erogo Yesus yugogogwa.
22 Depois Jesus e os discípulos chegaram ao povoado de Betsaida. Algumas pessoas trouxeram um cego e pediram a Jesus que tocasse nele.
23 Yugugu lagagwama, At Yesus ako en o kampung andoma en inggis vagakluk wolok, werama winggigi. Wunggu lagagirik, Yesus ako waris ap il vaga suvutbagya, eyave inggis vakbagya, okbagya lagagirik, “Yogak yi menda ndi menda vage hil hegen a dek a?”
23 Ele pegou o cego pela mão e o levou para fora do povoado. Então cuspiu, passou a saliva nos olhos do homem, pôs a mão sobre ele e perguntou:
24 yiluk, yugugu lagagimu, at il venggenlagya dugwit, “Ap akwa inisaliga ovara, yovagak nagu-siliga o,” yiluk yagagi.
24 O homem olhou e disse: — Vejo pessoas; elas parecem árvores, mas estão andando.
25 Iri lagagimu, At inggis il vaga lombabagya lagagimu, ap ako il yokigya dugwit, avyarat il venggenligya lagagirik, yi menda ndi menda ovok erogo selekma il hagagi.
25 Jesus pôs outra vez as mãos sobre os olhos dele. Dessa vez o cego olhou firme e ficou curado; aí começou a ver tudo muito bem.
26 Il sek okbagya lagagirik, “O kampung andoma nunggubuk, hamwa elak,” yiluk, yugogogi.
26 Em seguida, Jesus mandou o homem para casa e ordenou:
27 Yesus At ane welagwi menda inim o andoma en o Kaisareya-Pilipi o desa-desa kampung-kampung andoma nagu lagagwa. Suvaga lagu dugwit, Aren “It ap akwa yi An sa numbutu dugwit, yagalagwi?” yiluk, At ane welagwi menda ako yugirigya lagagimu,
27 Depois Jesus e os seus discípulos foram para os povoados que ficam perto de Cesareia de Filipe. No caminho, ele lhes perguntou:
28 irenen yugu dugwit, “It nin en, Hat Yaya ap akwa ima wombabugu lagagi ako at yugwi, eke it nin en, Hat Eliya o endak erogo welagagi ako yugwi, eke, it nin en, ap ambi Ala wene yugurugu lagagwa menda navi-navi ako at, yugwi, yagalagwi o,” yugogogwa.
28 Os discípulos responderam: — Alguns dizem que o senhor é João Batista; outros, que é Elias; e outros, que é um dos
29 Yugugu lagagwama, Aren it yugirigya dugwit, “Hiren, An sa numbutu dugwit, yagalagwi?”
29 — E vocês? Quem vocês dizem que eu sou? — perguntou Jesus. — O senhor é o
30 Yugugu lagagimu, “An navok andi ap akwa enadema mondok yugerabuk!” yiluk, enaruk watigi.
30 Então Jesus proibiu os discípulos de contarem isso a qualquer pessoa.
31 Enaruk watya lagagirik, wene yugirigya dugwit, “An ap at endaklagagis ako, mondok nova anggin-mbanggin erogo banusogon. It ap ombok-ombok inim, it imam-imam enasini inim, it guru agama inim, An it enanggon numbutu dugwit natu dogomwima, hambigya dogomindik ndugwis mberen dukluk ndugwis ambi vaga niluk arisogon o,” yiluk,
31 Jesus começou a ensinar os discípulos, dizendo: — O
32 wene sigam erogo yugeragagi. Sigam erogo yugirigya lagagimu, at Peterus en Yesus inggis lirogo wolok lagya lagagirik, yugugu dugwit “Anderogo yubuk,” iri hegek
32 Jesus dizia isso com toda a clareza. Então Pedro o levou para um lado e começou a repreendê-lo.
33 At Yesus en At ane welagwi menda ako il ambutmu dagalogo yogenugu lagagirik, Peterus mbet yugugu dugwit, “Hat Sile yi, Ala endawi ombasiga ako ndatak ombasigadek, ovara, ap akwa enendawi ombasagwi ndatak ombasigama, mondok-mondok wilin,” yiluk, mbet yugogogi.
33 Jesus virou-se, olhou para os discípulos e repreendeu Pedro, dizendo:
34 Mbet yugugu lagagimu, it ap akwa homago ako inim, At ane welagwi menda ako inim, eneyanggup yugeragagi, ako, wagu lagagwama yugirigya dugwit, “Hit An ninim nagu dogop umbutu dugwit halok, yi menda ndi menda ogarup ombasagwi ako hetbisiluk, agyo winik lombalek ako hedelok, An ninim at nagu dogosogon.
34 Aí Jesus chamou a multidão e os discípulos e disse:
35 Heneyave idi okedasogon halok, heneyave yelemele yusogon. An ninis inim sek wene inim, ombok arupwak yiluk, heneyave idi dek okbetamwi halok, hinidi erek dogosogon.
35 Pois quem põe os seus próprios interesses em primeiro lugar nunca terá a vida verdadeira; mas quem esquece a si mesmo por minha causa e por causa do
36 Hit yi menda ndi menda ovok erogo hedugu dogomundik, heneyave yelemele yusogon halok, nggayoklarup embetep?
36 O que adianta alguém ganhar o mundo inteiro, mas perder a vida verdadeira?
37 Heneyave yelemele yusogon halok, aveloma nano betaup ombasagwi?
37 Pois não há nada que poderá pagar para ter de volta essa vida.
38 It ap akwa ovok erogo Ala mbo baluk, weyak adigat ogarit lendagwi ako enanggelekma dugwit, ap ambi sa en An ninis An nane inim, alon en yegetek dogosogon halok, An ap at endaklagagis yi An Nasin iris ovagangge yikedelok it malaikat mbogot vaga Ala ayonggo lakbisa wendagwi menda ako inim, wagu dugwit, An ap ako inis yisogonbuk o.”
38 Portanto, se nesta época de incredulidade e maldade alguém tiver vergonha de mim e dos meus ensinamentos, então o Filho do Homem, quando vier na
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 8, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.