Marcos 1
Ala wene Nggem enane vaga dirup warek (NBQ) vs NVT
1 At Yesus Keretus Ala abut en o endak ogagagi wene sek menda ako yusogon.
1 Este é o princípio das boas-novas a respeito de Jesus Cristo, o Filho de Deus.
2 O endak erogo, Yesus ao wagatek hegek, at navi Yesaya Ala wene yugirigya lagagi ako en sek wene yugirigya dugwit,
2 Iniciou-se como o profeta Isaías escreveu: “Envio meu mensageiro adiante de ti, e ele preparará teu caminho.
3 Ap ambi o harumu ap akwa dekma andoma dugwit, yanggup iri dugwit,
3 Ele é uma voz que clama no deserto: ‘Preparem o caminho para a vinda do Senhor! Abram a estrada para ele!’”.
4 Dirup watigi ako wane-wane ap Yaya ap akwa ima wombabisaliga menda o harumu ap akwa dekma andoma wagagi. Wagya lagagirik, ap akwa yugirigya dugwit, “At Ala en hit weyak ogasagwi ako dek erogo bigigapwak en yiluk henendawi wenggebaluk weyak ako nggelabisines. Nggelabugu hiniselok ima wombabigigayogon,” yiluk, yugirigya lagagi.
4 Esse mensageiro era João Batista. Ele apareceu no deserto, pregando o batismo como sinal de arrependimento para o perdão dos pecados.
5 Yugirigya akoma, werekma, it yi ap ndi ap o Yudeya inim, Yerusalem menda inim, ovok erogo at Yaya adema wagu lagagwarik it weyak ogagu lagagwa ako vaganggu-selok at Yaya en is Yoredan ima wombabugu lagagi.
5 Gente de toda a Judeia, incluindo os moradores de Jerusalém, saía para ver e ouvir João. Quando confessavam seus pecados, ele os batizava no rio Jordão.
6 At Yaya ako wam unta iris vaga asum manggadogo yikhidigya, eke agamut vaga mboranis yikhidigya lagagi. At agarom ako idam inim, nggin owangga inim, ninggya lagagi.
6 João vestia roupas tecidas com pelos de camelo, usava um cinto de couro e alimentava-se de gafanhotos e mel silvestre.
7 It ako yugirigya dugwit “At hivis nambetaga warisogon andi, ap ombok aro. Eke an andi maduk. Maduk atma, At isok sepatu sovalek dugwit anen nggolalup andi meyan.
7 João anunciava: “Depois de mim virá alguém mais poderoso que eu, alguém tão superior que não sou digno de me abaixar e desamarrar as correias de suas sandálias.
8 An un i-vaga wombabigigaliga ovara, At andi, Averiniki vaga henovaga bigigagiluk warisogon,” yugirigya lagagi.
8 Eu os batizo com água, mas ele os batizará com o Espírito Santo!”.
9 At Yaya en ima wombabuguma, At Yesus o Galilea kota Nasaret en adema lagagi. Lagya lagagimu at Yaya en is Yoredan ima wombabagagi.
9 Certo dia, Jesus veio de Nazaré da Galileia, e João o batizou no rio Jordão.
10 Wombabagya lagagimu At Yesus ima en mondok iri dugwit, mbogot elo heyarogo Averiniki swa suwa wane-wane wigak yagan At ovaga wambu wagya hagagi.
10 Enquanto saía da água, viu o céu se abrir e o Espírito Santo descer sobre ele como uma pomba.
11 Higya lagagimu, At Ala ane mbogot vaga en iri dugwit “Hat nabut nendawi hunik atma, nendawi adenggen ogagya heyagi o,” yagagi.
11 E uma voz do céu disse: “Você é meu Filho amado, que me dá grande alegria”.
12 Iri lagagimu, Averiniki en Yesus o harumu ap akwa dekma wolok lagagi.
12 Em seguida, o Espírito conduziu Jesus ao deserto,
13 Werekma, at sile en endawi avut mbanggu hegek, ndugwis 40 hudi, swa bagas inim enamwa andoma welagagi. Inim werekma it malaikat mbogot vaga yonggo nelagwi menda en wagu lagagwarik, inim dugwit endawi aik watbagwi, yonggat hugwi, ogagu lagagwa.
13 onde ele foi tentado por Satanás durante quarenta dias. Estava entre animais selvagens, e anjos o serviam.
14 Andi okbaluk, at Yaya ako heda magago lembaga mabagagwa. Mabagu lagagwama At Yesus o Galilea At Ala wene sek wene ako yugeregek nagu lagagi.
14 Depois que João foi preso, Jesus foi para a Galileia, onde anunciou as boas-novas de Deus.
15 Yugirigya dugwit, “At Ala ogarup endawi imbitigi ako vage atma ari waga o. At Ala avema bigigaup ako vage vanggo yagaliga. Hit weyak ogasagwi ako henendawi wenggebaluk nggelabisines. Nggelabugu dogomundik sek wene ako henendawi avyarat umbutu dogwes o,” yiluk, yugeregek nagu lagagi.
15 “Enfim chegou o tempo prometido!”, proclamava. “O reino de Deus está próximo! Arrependam-se e creiam nas boas-novas!”
16 Yugeregek nagu lagagirik is Galilea namut imbilimu lagya dugwit at Simon aot Andreas inim ikan wasagwi menda, yum yarin ikan wasagwi menda ikan waruguluk ima wombabagusim At Yesus en il enegegi.
16 Enquanto andava à beira do mar da Galileia, Jesus viu Simão e seu irmão André. Jogavam redes ao mar, pois viviam da pesca.
17 Wombabagwi il inugu lagagirik, yugirigya dugwit, “Ikan wasagwi hak, ap akwa belalivit nagu dogovovok yiluk yukherayogon. Andi halok An ninim lasogon omanes o,” yiluk,
17 Jesus lhes disse: “Venham! Sigam-me, e eu farei de vocês pescadores de gente”.
18 yugirigya lagagimu yum ikan wasagwi menda hekbaluk mbikit Yesus inim lagagwa.
18 No mesmo instante, deixaram suas redes e o seguiram.
19 Horok andoma At lagya lagagirik at Sebedeyus aburi Yakobus aot Yaya inim, enasin inim, mburi-vaga dugwit yum yarin ikan wasagwi menda ako manggatwis sek ogagwi il inugu lagagirik
19 Pouco mais adiante, Jesus viu Tiago e João, filhos de Zebedeu, consertando redes num barco.
20 “Ninim lasogon o,” yiluk, yanggup yugeragagi. Yanggup yugirigya halok it enasin Sebedeyus eyaganggom inim mburi-vaga andoma hekbisiluk Yesus inim lagagwa.
20 Chamou-os de imediato e eles também o seguiram, deixando seu pai, Zebedeu, no barco com os empregados.
21 It ako inim lagu lagagwarik, o Kapernaum nonggagagwa. Nunggugu lagagwarik, it Yakuri samban ogasagwima akoma At Yesus samban ogagwi vaga nunggwigya lagagirik, wene mamuleragagi.
21 Jesus e seus seguidores foram à cidade de Cafarnaum. Quando chegou o sábado, entrou na sinagoga e começou a ensinar.
22 It At ane enaruk hunggu lagagwarik, ‘Ap yi wii’ yiluk, vok yagagwa. “At ap yi it guru-guru agama en yagalagwi wane-wane dek o, ata At endawi anye vaga mamuneraliga wii!” yiluk vok yagagwa.
22 O povo ficou admirado com seu ensino, pois ele falava com verdadeira autoridade, diferentemente dos mestres da lei.
23 At wene mamulirigya hegek, ap ambi madis agoda werek endawima nonggagagirikmu it ap Yakuri samban ogasagwima akoma nunggwigya lagagirik,
23 De repente, um homem ali na sinagoga, possuído por um espírito impuro, gritou:
24 naik hunik iri dugwit, “Yesus wai, Hat ap Nasaret menda nggarogo okbininaguluk wagen? Hat dek okbininaguluk wagen a?” yugugu lagagirik “Ala abut weyak ogasigadek mondok sek adigat denek menda heyave an nilup,”
24 “Por que vem nos importunar, Jesus de Nazaré? Veio para nos destruir? Sei quem é você: o Santo de Deus!”.
25 yugugu lagagimu At Yesus ako en “Hat hane dek, wilin!” yiluk
25 “Cale-se!”, repreendeu-o Jesus. “Saia deste homem!”
26 yugugu lagagimu, at madis ap endawima nonggagagi ako en eyave wuruk-wuruk dede iri dugwit, naik iri lagagirik, nggigilogo winggigi.
26 Então o espírito impuro soltou um grito, sacudiu o homem violentamente e saiu dele.
27 Wunggu lagagimu, it ovok erogo “Ayai” yiluk, enalon wisane agu lagagwarik, at ambi en yegek, at ambi en yegek yugu dugwit, “Avyak. Nggarogonggan winggas? Wene adik swi mamulik vaga ane anye vaga ‘Wilin’ yugugu halok, madis ako endawi hobaluk ap endawima en winggas,” yagagwa.
27 Todos os presentes ficaram admirados e começaram a discutir o que tinha acontecido. “Que ensinamento novo é esse?”, perguntavam. “Como tem autoridade! Até os espíritos impuros obedecem às ordens dele!”
28 Yugu lagagwarik, Yesus ogagagi wene ako wolok o Galilea avilis ambot akoma inilup ogovit lagagwa.
28 As notícias a respeito de Jesus se espalharam rapidamente por toda a região da Galileia.
29 It Yakuri samban ogasagwima en wulu wagu lagagwarik, Yesus inim Yakobus Yaya inim, it Simon Andreas enamwa nonggagagwa.
29 Depois que Jesus saiu da sinagoga com Tiago e João, foram à casa de Simão e André.
30 Nunggugu lagagwama, at Simon ogwa isa aup edup en nggilik werekma Yesus yugogogwa.
30 A sogra de Simão estava de cama, com febre. Imediatamente, falaram a seu respeito para Jesus.
31 Yugugu lagagwama At Yesus hwa ako adema lagya lagagirik, inggis vagago mondok okbagagi. Vagago mondok okbagya lagagimu, hwa ako sek agya lagagirik enake ogagya lagagi.
31 Ele foi até ela, tomou-a pela mão e ajudou-a a levantar-se. A febre a deixou, e ela passou a servi-los.
32 O howam mo huruk irisim it ap akwa andoma en it aup warek menda inim, madis enendawima werek menda inim woginiviluk Yesus adema lagagwa.
32 Ao entardecer, depois que o sol se pôs, trouxeram a Jesus muitos enfermos e possuídos por demônios.
33 It ap akwa andoma menda ovok erogo sup mbanggutmu mbumbumu homagagwa.
33 Toda a cidade se reuniu à porta da casa para observar.
34 Homagu inigik, At Yesus en ap akwa yi aup ndi aup adik-adik menda akoma ovok erogo sek okbogogi, ap akwa madis enendawima werek menda akoma nggigilogo wibogogi. It madis At Yesus inilup atma At Yesus en “Hit henane dek mbup erek dogwes!” yugirigya lagagimu enane dek mbup erek dugwit wunggugwa.
34 Então Jesus curou muitas pessoas que sofriam de diversas enfermidades e expulsou muitos demônios. Não permitia, porém, que os demônios falassem, pois sabiam quem ele era.
35 O yanggo yigiluk o hwis okbaliga andi vaga, Yesus iluk agya lagagirik ap akwa dekma andoma samban ogari winggigi.
35 No dia seguinte, antes do amanhecer, Jesus se levantou e foi a um lugar isolado para orar.
36 Samban ogagya akoma werekma at Simon aswei inim belalit lagu dugwit At eyave hagagwa.
36 Mais tarde, Simão e os outros saíram para procurá-lo.
37 At eyave hugu lagagwarik, “Hat ako aroma heyagek it ap akwa ovok erogo Hat heyave belalhetek nelagwi!” yugogogwa.
37 Quando o encontraram, disseram: “Todos estão à sua procura!”.
38 Yugugu lagagwama, At Yesus en “Ap enawi o adik-adik andoma yugeregek lagiluk wagirikmu, lasogon,” yiluk yugirigya lagagirik,
38 Jesus respondeu: “Devemos prosseguir para outras cidades e lá também anunciar minha mensagem. Foi para isso que vim”.
39 o Galilea yi awi ndi awi andoma it ap Yakuri samban ogasagwima yugeregek lagya dugwit, madis enendawima werek menda halok, nggigilogo wibisilin nagu lagagi.
39 Então ele viajou por toda a região da Galileia, pregando nas sinagogas e expulsando demônios.
40 Ogarit naguma ap amu hunik welagagi ambi erambo yunggulogo Yesus avema hora yi lagagi. Hora iri lagagirik “Haren an sek okbanup imbitya heyalok sek okbanin o,” nggino yugogogi.
40 Um leproso veio e ajoelhou-se diante de Jesus, implorando para ser curado: “Se o senhor quiser, pode me curar e me deixar limpo”.
41 Yugugu lagagimu At Yesus en abwa imbitya dugwit inggis ovaga vagago, “An sek okbagaup himbitirikmu sek okbagagi o,” yiluk,
41 Cheio de compaixão, Jesus estendeu a mão e tocou nele. “Eu quero”, respondeu. “Seja curado e fique limpo!”
42 ao yugu hegek amu ako dek agagi. Dek agya lagagirik sek agagi.
42 No mesmo instante, a lepra desapareceu e o homem foi curado.
43 — ausente —
43 Então Jesus se despediu dele com uma forte advertência:
44 — ausente —
44 “Não conte isso a ninguém. Vá e apresente-se ao sacerdote para que ele o examine. Leve a oferta que a lei de Moisés exige pela sua purificação. Isso servirá como testemunho”.
45 Aruk warogo lakbagagi ovara, ap ako amwa akoma en wunggu lagagirik, at sek okbagagi wene ako ovok erogo yi awi ndi awi vagalogo yugeregek lagagi. Vagalogo yugeregek lagya lagagimu, At Yesus ako ap akwa enanggelekma selekma nagu dogop andoma dek halok, ap akwa dek werekma, ap akwa yi awi ndi awi en At adema homari lagek adigat ogagu lagagwa.
45 O homem, porém, saiu e começou a contar a todos o que havia acontecido. Por isso, em pouco tempo, grandes multidões cercaram Jesus, e ele já não conseguia entrar publicamente em cidade alguma. E, embora se mantivesse em lugares isolados, gente de toda parte vinha até ele.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 1, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.