Mateus 22

To Ngü Mürü ka Me bete Gina Ngü (S Sudan) (MUH) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Fütanga ngü la, fü Yesu adu kpah amala gara ngü fü wü kpara la gbü mani, gü ba,
1 De novo Jesus usou parábolas para falar ao povo. Ele disse:
2 “Ma le asere la fü yi, kaje te Me ngbü ele, de wü kpara ꞌburu koro tete wü kpara ka-ni. Kaje la, ah baka e dene. Gara miri ta ladü, te reke mere karama teka ye ye, te ele aza würüse. Fü miri la atima ngü fü mere bi wü kpara, teka de wüh koro, wüh zü karama la.
2 — O
3 Te sïkpï ka karama la tï tete, fü miri la ayia atima wü kpara ka tima ka-ye, de wüh nü, wüh ï wü kpara, de te ni tima ngü fü ewü terane ne, gü ba, ‘Tïtïne sïkpï ka karama tï eyi. Wüh koro ekoro ꞌburu enatikine, azü e.’ Amba wü kpara, de te wüh ï ewü ne, wüh le akoro nda-wü de.
3 Depois mandou os empregados chamarem os convidados, mas eles não quiseram vir.
4 Fü engu adu kpah atima wü gara kpara ka tima ka-ye, gü ba, ‘Wü nü, wü mala ngü fü wü kpara, de te ni ï ewü ne, kpekpeke, gü ba, “Tïtïne ni mörö mere bi wü yiti ka-ni eyi. Wüh zï wü e la kpah eyi ꞌburu, ce o nzo. Ah le de wü koro kere, teka azü wü e la, angü wü e la ena asiti!” ’
4 Então mandou outros empregados com o seguinte recado: “Digam aos convidados que tudo está preparado para a festa. Já matei os bezerros e os bois gordos, e tudo está pronto. Que venham à festa!”
5 Amba wü kpara la, yi fï ngü teka karama la nda-yi de! Fü yi ayia anü ka-yi, teka amere wü ngü ka-yi, ba e te yi ngbü ele. Fü gara anü ka-ye, amere tima agbü yï ka-ye. Fü gara anü nda-ye, ase wü e ka-ye.
5 — Mas os convidados não se importaram com o convite e foram tratar dos seus negócios: um foi para a sua fazenda, e outro, para o seu armazém.
6 Fü wü gara azoro wü kpara ka tima ka miri la, amemere lara ewü, adu amömörö ewü ꞌburu.
6 Outros agarraram os empregados, bateram neles e os mataram.
7 Fü ngü la ayia ake te miri la afa sü. Fü engu ayia atima wü marajümïya ka-ye, amömörö wü kpara la, acuru kötï ka-ewü ꞌburu asidi.
7 O rei ficou com tanta raiva, que mandou matar aqueles assassinos e queimar a cidade deles.
8 Fütanga ngü la, fü engu adu amala ngü fü wü kpara ka tima ka-ye, gü ba, ‘Tïtïne, wüh reke wü e teka karama ne ꞌburu eyi nzo. Amba wü kpara, ta te ni ï ewü teka azü karama ne, wüh le akoro nda-wü de. Te di bala, ni ena amere ngü wü e ka-ni ne, neh baye?
8 Depois chamou os seus empregados e disse: “A minha festa de casamento está pronta, mas os convidados não a mereciam.
9 Te ah bala, de wü nü te enga wü kötï biri biri ꞌburu, de wü gïrï bü mene wü kpara te wü ena amaka, wü ï ewü, de wüh koro, wüh zü wü e ne.’
9 Agora vão pelas ruas e convidem todas as pessoas que vocês encontrarem.”
10 Fü wü kpara ka tima la ayia abaya te enga wü kötï. Fü ewü ayia abiti wü kpara te ewü maka ne, wü siti wü kpara, abe kpah te wü züka wü kpara mini. Fü wü kpara asi gbü kambü, de te wüh ngbü ezü e ka karama gbügbü na ne, ꞌduwa gbe!
10 — Então os empregados saíram pelas ruas e reuniram todos os que puderam encontrar, tanto bons como maus. E o salão de festas ficou cheio de gente.
11 Fü miri la ayia arï kpa esambü, teka aceka wü ngba ka-ye ne. Fü jijia ayia atï eküte gara kpara biringbö, te to züka bongo te-ye nda de.
11 Quando o rei entrou para ver os convidados, notou um homem que não estava usando roupas de festa
12 Fü engu aï kpara la, amala fefe, gü ba, ‘Awuba ni deyï, ah mere baye, te ye le ato züka bongo, te ni to fü ye ne, nda-ye de ne?’ Fü jia kpara la ayia avi. Dada te engu ena alügü ngü nda ma.
12 e perguntou: “Amigo, como é que você entrou aqui sem roupas de festa?”
13 Fü miri la amala ngü fü wü kpara ka tima ka-ye, gü ba, ‘Wü zoro engu, de wü i lölö na, de wü kpakpa na ꞌburu. Wü za engu, wü gü gbü mbiri sü kpa etanü kpala, de ah ngbü, ah ku gba da enyüma gbü te-ye kpala.’ ”
13 Então o rei disse aos empregados: “Amarrem os pés e as mãos deste homem e o joguem fora, na escuridão. Ali ele vai chorar e ranger os dentes de desespero.”
14 Teka ngü la, fü Yesu adu kpah amala ngü fü wü kpara la, gü ba, “Me ngbü eï wü kpara ꞌburu de wüh küwa, amba wü kpara te ewü ena akoro kpaka Me, wüh ena adi biri biri. Wüh ena adi ꞌduwa mene wü kpara, te ewü ena afü maguma wü, ale ngü ka Me de maguma wü biringbö.”
14 E Jesus terminou, dizendo:
15 Fütanga ngü la, fü wü *Farusi ayia abiti te-wü, angbü efï ngü, gü ba, “Ani ena afiti Yesu, de engu mala siti ngü, teka fü ani azoro engu tete, neh baye baye?”
15 Os fariseus saíram e fizeram um plano para conseguir alguma prova contra Jesus.
16 Fü ewü atima wü gara kpara ka-wü, bete wü gara kovo ka Miri Anïtïpa *Erode, kpaka Yesu.
16 Então mandaram que alguns dos seus seguidores e alguns membros do partido de Herodes fossem dizer a Jesus: — Mestre, sabemos que o senhor é honesto, ensina a verdade sobre a maneira de viver que Deus exige e não se importa com a opinião dos outros, nem julga pela aparência.
17 Te di bala, gara ngü ladü te ani le ayi-ta ye di. Ah tï atï fü ani angbü fï bü da ese ngürü ani fü *Kayïsara, miri ka wü *Rüma, te ngbü gbü nzö ani ne? Anga ah tï de? *Rïrï ka Müse gü neh fe?”
17 Então o que o senhor acha: é ou não é contra a nossa Lei pagar impostos ao Imperador romano?
18 Amba Yesu, mü wu fïngangü ka-ewü la nda-mü eyi kpo. Fü mü ayia amala fü ewü, gü ba, “Wü de wü mürü mani! Wü le afiti ni bala neh teka ne?
18 Mas Jesus percebeu a malícia deles e respondeu:
19 Wü za la biri jiase sela, wü sere fü ani.” Fü ewü aza gara jiase biringbö, ato fefe.
19 Tragam a moeda com que se paga o imposto! Trouxeram a moeda,
20 Fü Yesu adu ayi-ta ewü, gü ba, “Kuru kpara, bete ïrï kpara, de eküte jiase ne, ah de nda da?”
20 e ele perguntou:
21 Fü ewü alügü ngü fü Yesu, gü ba, “Ah de kuru Miri Kayïsara.” Yesu gü ba, “Wayi, ah mbi! Te ah de kuru miri la, de yi lügü e ka miri fü miri. De yi lügü nda Me kpah fü Me.”
21 Eles responderam: — São do Imperador. Então Jesus disse:
22 Te wü mürü mani la je ngü, de te Yesu lügü fü ewü de bala ne, fü ewü ayia anga. Fü ewü ayia ace Yesu de wü kpara ka-ye sela, anü sü ka-wü.
22 Eles ficaram admirados quando ouviram isso. Então deixaram Jesus e foram embora.
23 Wü gara wü kpara ta ladü esüka wü di enga *Yïsarayele, te wüh ngbü eï ewü, gü ba, wü *Saduke. Wü kpara la, wüh ngbü efï nda-wü, gü ba, te kpara kpi eyi la, ah kpi eyi fï badi, ah du azükü gbü kpi la nda tïne de.
23 Naquele mesmo dia chegaram perto de Jesus alguns saduceus , afirmando que ninguém ressuscita.
24 “Mere kpara, gara ngü ladü te ani le ayi-ta ye di. *Müse ba ta ngü fü ani gbü *Rïrï ka Me, gü ba, ‘Te kpara kpi, ce wara ye, o wüh bï ye ake di la de la, ah le de enga ni ye na za würüse gbü nganga na la, teka abï ye dada na, angü ïïrï ena adürü.’
24 Eles disseram a Jesus: — Mestre, Moisés ensinou assim: “Se um homem morrer e deixar a esposa sem filhos, o irmão dele deve casar com a viúva, para terem filhos, que serão considerados filhos do irmão que morreu.”
25 Amba, te wü kpara ena azükü gbü kpi azükü fanü fanü la, ngü la ena adi baye? Angü gara wü komoko ta ladü, wüh guvu ni wü lorozi. Fü gigina aza würüse, fü ah akpi ace würüse la, o wüh bï ye ake di la de. Fü gara enga ni ye na ayia aza würüse la.
25 Acontece que havia entre nós sete irmãos. O mais velho casou e morreu sem deixar filhos. Assim, ele deixou a viúva para o segundo irmão.
26 Fü ah ayia kpah akpi, o wüh bï ye la de. Fü ebabata enga ni ye na ayia aza würüse la. Fü ngü la amere te-ye bala, te nga ewü lorozi la ꞌburu, wüh bï ye te würüse la nda-wü de.
26 A mesma coisa aconteceu com este, e também com o terceiro, e, finalmente, com todos os sete.
27 Fü würüse la adu akpi nda-ye tïne sidi nga ewü ꞌburu.
27 Depois de todos eles, a mulher também morreu.
28 Te wü kpara ena azükü azükü gbü kpi fanü la, würüse la ena adi neh wara da? Kükürü de, angü wü kpara de lorozi la ꞌburu, za ta würüse la eyi wara ewü tete!”
28 Portanto, no dia da ressurreição, de qual dos sete a mulher vai ser esposa? Pois todos eles casaram com ela!
29 Fü Yesu adu amala ngü fü wü Saduke la, gü ba, “Yi fï nda-yi, gü ba, Me tï azükü wü kpara gbü kpi nda de? Yi dürü bala, neh teka ne? Yi le aje si-ngü gbü *Ngari Me de, neh teka ne? Yi le awu wazi ka Me kpah de, neh teka ne?
29 Jesus respondeu:
30 Gbü sïkpï te Me ena azükü wü kpara tete gbü kpi, ngü ka za-te ena adi nda ma. Angü, te Me zükü wü kpara eyi gbü kpi la, Me ena adu afü ewü baka wü *malayïka ka-ye, fü ewü angbü fï mere badi agbü kpï.
30 Pois, quando os mortos ressuscitarem, serão como os anjos do céu, e ninguém casará.
31 Amba, Me mala gbü *Ngari ye, teka ngü ka züzükü ka wü kpara gbü kpi, gü neh fe?
31 E, quanto à ressurreição dos mortos, será que vocês nunca leram o que Deus disse? Ele afirmou:
32 Me mala ta ngü fü *Müse, gü ba, ‘De-ni Me, ni de *vüngüte ka *Abarayama, ake *Yïsaka bete *Yakobo.’ Amba gbü ra ta te Me mala ngü la tete, o wü Abarayama kpi ka-wü eyi gügü. Fïngangü ka-yi gü ba, Me ena amala ngü teka wü kövö, gü ba, ‘Wüh de wü vüngüte ka-ni?’ Ah bala de. Me mala ngü la, angü wü Abarayama ka-wü eyi ladü ezükü, agbü sü ka Me fï mere badi.”
32 “Eu sou o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó.” E Deus não é Deus dos mortos e sim dos vivos.
33 Dela ngü ta te Yesu mala fü wü Saduke, gü ba, Me ena azükü wü kpara ka-ye, fü ewü angbü fï mere badi agbü sü ka-ye agbü kpï kpala. Ta te mere bi wü kpara gbü sü la je ngü la bala, fü ngü la aga gbü jia ewü ꞌburu afa sü, angü Yesu za ngü gömö wü Saduke eyi.
33 Quando a multidão ouviu isso, ficou admirada com o ensinamento dele.
34 Te wü *Farusi wu, gü ba, Yesu za ngü gömö wü *Saduke eyi ne, fü ewü aci akoro kpaka Yesu.
34 Os fariseus se reuniram quando souberam que Jesus tinha feito os saduceus calarem a boca.
35 Fü gara mere kpara esüka ewü, te di de *mürü rïrï, adu afï nga gara yitangü, teka are maguma Yesu di. Fü Farusi la ayi-ta Yesu, gü ba,
35 E um deles, que era mestre da Lei , querendo conseguir alguma prova contra Jesus, perguntou:
36 “Mere kpara deyï, nda-ni yitangü kpah ladü. Esüka wü *Rïrï ka Me ꞌburu, kpeke rïrï, te fa wü bu ye ꞌburu, neh engu deyi?”
36 — Mestre, qual é o mais importante de todos os mandamentos da Lei ?
37 Yesu gü ba, “Kpeke rïrï te Me to fü ani, gü ba dene,
37 Jesus respondeu:
38 Dela kpeke Rïrï te Me to fü ani, te fa wü bu ye ꞌburu.
38 Este é o maior mandamento e o mais importante.
39 Gara Rïrï engu na, gü ba dene, ‘Mü le wü bu mü kpah baka e te mü ngbü ele küte mü.’ Dela gina wü kpeke Rïrï ta te Me to fü ani.
39 E o segundo mais importante é parecido com o primeiro: “Ame os outros como você ama a você mesmo.”
40 Wü ngü de ꞌbasu la biti wü si-ngü ta te *Müse, de wü gara wü *mürü dofo ka Me, ba gbü *Ngari Me ne eyi ꞌburu, gbü ewü.”
40 Toda a Lei de Moisés e os ensinamentos dos
41 O wü *Farusi ngbü ꞌburu tete ede Yesu, fü Yesu adu ayi-ta ewü, gü ba,
41 Quando os fariseus estavam reunidos, Jesus perguntou a eles:
42 “Yi ngbü eo jia yi da ecï nga *Kurisito, Miri te Me ena atima teka aküwa yi ne. Ah mbi. Fïngangü ka-ye gü ba, wüh ena abï engu neh gbü nguwa da?” Wüh gü ba, “Miri la ena adi kundu kundu ye *Mere Miri Davidi, te ena angbü gbü nzö ani kpah baka Davidi.”
42 — O que vocês pensam sobre o — De Davi! — responderam eles.
43 Yesu gü ba, “Miri la ena adi baka Davidi fanü? Angü Davidi ba ta ngü cu me-ye, gbü wazi ka *Nzïla Wazi Me, gü ba dene,
43 Jesus tornou a perguntar:
44 ‘Me mala ngü fü Miri ka-ni, gü ba dene,
44 “O Senhor Deus disse ao meu Senhor:
45 Te Davidi mala, gü ba, ‘Engu de Miri ka-ni la,’ te di bala, wawazi na fa nda Davidi de? Ma ngbü emala fü yi, gü ba, ngü kaka ena afa nda Davidi ka!”
45 Portanto, se Davi chama o Messias de Senhor, como é que o Messias pode ser descendente de Davi?
46 Dela ngü ta te Yesu mala, teka Mere Miri, te Me ena atima teka aküwa wü kpara. Fü komö wü *Farusi la agu ꞌburu agu, wüh du mala gara ngü tïne de. Fütanga ngü la, gara kpara te du le aga yïkï ake di nda tïne ma.
46 Ninguém podia responder mais nada, e daquele dia em diante não tiveram coragem de lhe fazer mais perguntas.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 22, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.