Romanos 1
Molima New Testament (MOX_FNS) vs NTLH
1 Leta baʼe yaʼa Faulo ʼiguyega yaʼwayavia waiwai ʼimia. Yaʼa Ieisu Keliso ena tofewa kavovo. Ta Yaubada ena nuanua ʼinega yavetovaletuyana, ta venuaʼivinegu be vetune ʼifoqeyegu ena Vale Aqiaqina sabi lugaihina tomotau ʼidia.
1 Eu, Paulo, servo de Cristo Jesus, escrevo esta carta. Deus me chamou e me separou para ser seu apóstolo , a fim de que eu anuncie a boa notícia do evangelho de Deus.
2 Lova Vale Aqiaqina baʼe Yaubada vona fofofolea ena tovesimasimanayavo ʼidiega ena Buki Nugwenugweina ʼinaya.
2 Há muito tempo essa boa notícia foi prometida por Deus, por meio dos seus profetas , e escrita nas Escrituras Sagradas . Ela fala a respeito do Filho de Deus, o nosso Senhor Jesus Cristo, o qual, como ser humano, foi descendente do rei Davi. E, quanto à sua santidade divina, a sua ressurreição provou, com grande poder, que ele é o Filho de Deus.
3 Baʼe Vale nana Yaubada Natuna Ieisu weaqina simasimana. Tauna vetomotau mai bwaʼobwaʼoya, ta kini Deibida ena gade ʼinega viʼoi.
3 — ausente —
4 Ta Yaubada ena waiwaiega eda Kaiwabu Ieisu Keliso ʼaligega giveyaʼitoto ʼeviviea. Ta baʼe giveyaʼitoto nana Niboana Gwalagwalana ʼinega Yaubada veʼita aqiaqieda Ieisu vonahaqiaqi Natu Otaqina.
4 — ausente —
5 Yaʼa toluveifana, ʼinega ge daluaqiaqiegu be eda vetovaletuyana, ta ʼesi Yaubada ena nuakolokolo ʼinega venuaʼivinegu be yavetovaletuyana taudi mali qabu ʼidia, ʼinega taudi wese Yaubada ina matayagea edi vetumaqana ʼinega.
5 Por meio de Cristo, Deus me deu a honra de ser apóstolo no serviço de Cristo para levar pessoas de todas as nações a crerem em Cristo e a serem obedientes a ele.
6 Ta wese omiʼa Yaubada ena venuaʼivina ʼinega niʼa gabemi Ieisu Keliso ena tomotauyavo.
6 Entre essas pessoas estão vocês que moram em Roma, a quem Deus tem chamado para pertencerem a Jesus Cristo.
7 Leta baʼena yaʼwayavia waiwai omiʼa egwavo ʼabaga qiduana Loma ʼinaya otoatoa weaqimi. Omiʼa tovetumaqana Yaubada veyolubemi ta gabemi ena tomotauyavo. Yavevenoqi weaqimi Tamada Yaubada be eda Kaiwabu Ieisu Keliso edi veyoluba be edi nuadaumwala ina neimi.
7 Por isso eu escrevo a todos vocês que estão em Roma, todos vocês a quem Deus ama e a quem tem chamado para serem o seu próprio povo. Que a
8 Egwavo, nugweta nuanuagu ena vematamagilafuyemi tomotau qabudi Loma ena ʼebeluvine gamonaya emi vetumaqana Ieisu Keliso ʼinaya weaqina niʼa ialamani aqiaqiea. ʼInega yalulukaiwa qiduana Yaubada ʼinaya omiʼa ʼaidega ʼaidega weaqimi. Agu fata be baʼe ʼidewani ena lukaiwa ʼaiqa Yaubada ʼinaya Ieisu ena viaqa ʼidaya weaqina.
8 Em primeiro lugar, por meio de Jesus Cristo dou graças ao meu Deus por todos vocês, pois no mundo inteiro se ouve falar a respeito da fé que vocês têm.
9 Tuta qabuna Yaubada weaqina giwaligu qabuna ʼinega yafewafewa. Ta egu fewa nana ʼinaya tomotau qabudi yalulugaihi ʼidia Natuna Ieisu Keliso Valena Aqiaqina weaqina. Ta Yaubada niʼa alamani aqiaqiea yaʼa ʼaubena ta wese velovana ʼidia yavevenoqi ʼinaya weaqimi.
9 Eu sirvo a Deus com todo o meu coração, anunciando a boa notícia a respeito do seu Filho; Deus é testemunha de que digo a verdade. Ele sabe que eu sempre lembro de vocês
10 Tuta qabuna yavevenoqi waiwai Yaubada ʼinaya ʼeguma nahawafela be ʼeda nasiwaʼea weaqigu ʼinega ena wai sabi ʼitami.
10 e oro por vocês. E peço a Deus que, se for da sua vontade, ele faça com que agora eu possa ir visitá-los.
11 Mana egu vayausa ʼinaya nuanuagu be Niboana Gwalagwalana ʼinega ena iulemi. Ta iula nana ʼinega ana fata ona vewaiwai eda Kaiwabu ʼinaya.
11 Pois eu quero muito vê-los, a fim de repartir bênçãos espirituais com vocês para fortalecê-los,
12 Nuanuagu qiduana ena vona iulemi be ʼinega emi vetumaqana navewaiwai, ta yaʼa wese nuanuagu ena vewaiwai omiʼa emi vetumaqana ʼinega. E baʼe ʼinega omiʼa be yaʼa kana veiuiula.
12 quer dizer, para que nos animemos uns aos outros por meio da fé que vocês e eu temos.
13 Egwavo, ona alamani aqiaqiea lova yaʼa nuanuagu qiduana eda vayausimi, ta ge agu fata mana vaina yoqona yalobedi ana laba baʼe ʼitagana. Ta niʼa ʼeyavuigu, ʼinega nuanuagu ena wai ena ʼitemi ta ena fewa nuanimia, be yaqisa vuaqa aqiaqina naʼifoqe, ʼidewani lova yafewa ʼaiqa mali qabu nuanidia.
13 Meus irmãos, quero que saibam que muitas vezes resolvi ir visitá-los, mas fui impedido até agora de fazer isso. Pois eu gostaria que o meu trabalho produzisse resultados entre vocês também, como tem acontecido entre outros não judeus.
14 Yaʼa agu veyoveyoa Yaubada ʼinega yaʼewea, ʼinega Valena Aqiaqina eda tomotauyavo me Diu ta wese taudi mali qabu ʼidia yaneineidi, ta wese taudi toalamani be tovemwage ʼidia.
14 Pois é meu dever pregar a todos, tanto aos civilizados como aos não civilizados, tanto aos instruídos como aos sem instrução.
15 ʼInega wese nuanuagu agona ena wai ʼimia ʼabaga Loma ʼinaya, ta Yaubada Valena Aqiaqina ena lugaihiea ʼimia.
15 É por isso que eu quero anunciar o evangelho também a vocês que moram em Roma.
16 Yaʼa ge eda iniyauyau Ieisu Keliso Valena Aqiaqina weaqina, ta ʼesi me egu giwalifatu yalulugaihiea, mana Vale nana Yaubada ena waiwai veʼitayea, ʼinega ana fata tomeqabu Vale nana ivetumaqanea e taudi ʼetoyavua ina lobea Yaubada ena luvematasabu ʼinega — taudi me Diu ta wese taudi mali qabu.
16 Eu não me envergonho do evangelho, pois ele é o poder de Deus para salvar todos os que creem, primeiro os judeus e também os não judeus.
17 Ta baʼe Vale nana veveʼiteda maʼoda Yaubada ena viaqa ʼinega niʼau givetunutunuqida matanaya. Ta baʼe vetunuqa nana ana avutugu vetumaqana, mana Buki Nugwenugweina ʼinaya Yaubada vonaya, “Togama niʼa yahawatunutunuqea, e tauna ena vetumaqana ʼiguya ʼinega natoa vataya.”
17 Pois o evangelho mostra como é que Deus nos aceita: é por meio da fé, do começo ao fim. Como dizem as Escrituras Sagradas : “Viverá aquele que, por meio da fé, é aceito por Deus.”
18 Ta Yaubada ena gamosoala mahalega giveʼifoqeyea toveilivu veifa be tovekwavakwava ʼidia. Taudi edi vekwavakwava ʼinega nuanuadi Yaubada ena vona ina ʼwaivea mali tomotau ʼidiega.
18 Do céu Deus revela a sua ira contra todos os pecados e todas as maldades das pessoas que, por meio das suas más ações, não deixam que os outros conheçam a verdade a respeito de Deus.
19 Taudi toluveifa diavona Yaubada niʼa ialamani aqiaqiea, mana Yaubada taunega alamani nana niʼa aʼuya nuadia.
19 Deus castiga essas pessoas porque o que se pode conhecer a respeito de Deus está bem claro para elas, pois foi o próprio Deus que lhes mostrou isso.
20 Mana kuyavata qabudi adi ʼivaʼavaʼata ʼunu ʼinega tomotau qabudi Yaubada ena waiwai ʼenoʼeno vatayana be wese yawaina aqiaqi otaqina niʼa iʼitedi. Ta wese ena viaqayavo ʼidiega taunega veʼitayea vonigo tauna vonahaqiaqi Yaubada. ʼInega ge taha toga ana fata Yaubada navegeqei ta navonaya, “Yaʼa ge eda alamania vonigo Yaubada toatoa.”
20 Desde que Deus criou o mundo, as suas qualidades invisíveis, isto é, o seu poder eterno e a sua natureza divina, têm sido vistas claramente. Os seres humanos podem ver tudo isso nas coisas que Deus tem feito e, portanto, eles não têm desculpa nenhuma.
21 Vonahaqiaqi, tomotau niʼa ialamania Yaubada toatoa, ta ge nuanuadi ina awatuboi nage ina lukaiwa ʼinaya ena viaqayavo weaqidi. Ta ʼesi taudiega edi vekwavakwava ʼinega inuanua veifa Yaubada weaqina. Ta edi nuanua diavona ʼidiega taudiega igivenuavoqanidi, ta wese ge adi fata ilivu simasimatalidi ina viaqidi.
21 Eles sabem quem Deus é, mas não lhe dão a glória que ele merece e não lhe são agradecidos. Pelo contrário, os seus pensamentos se tornaram tolos, e a sua mente vazia está coberta de escuridão.
22 Taudiega isimana tomotau ʼidia vonigo taudi toalamani qiduadi, ta ʼesi ivekwavakwava otaqa.
22 Eles dizem que são sábios, mas são tolos.
23 Ta wese ge nuadi Yaubada aqiaqi otaqina ta toatoa vatayana ina awatuboi, ta ʼesi tokwalui dayadayaqidi adi ʼita kavona tomotau otaqa be, manuqa be, yubai ta wese mwata iawahawatubodi.
23 Em vez de adorarem ao Deus imortal , adoram ídolos que se parecem com seres humanos, ou com pássaros, ou com animais de quatro patas, ou com animais que se arrastam pelo chão.
24 ʼInega Yaubada awafeledi be taudiega edi nuanua ina viaqidi. ʼInega ilivu iniyauyau ʼavana edi nuanua luveifadi ʼidiega iviaqidi ʼidewani velamoʼeno kavokavovo. Ta baʼe ilivu diavona ʼidiega taudiega ʼwafidi igivebwavuya.
24 Por isso Deus entregou os seres humanos aos desejos do coração deles para fazerem coisas sujas e para terem relações vergonhosas uns com os outros.
25 Ta tolaʼai niʼa ialamania Yaubada weaqina ge nuadi ina vetumaqanei, ta ʼesi taudiega edi vetumaqana iaʼuya uʼava ʼinaya. Ta baʼe ʼinega iawahawatubo Yaubada ena viaqayavo ʼidia, ta Toviaqa nana ge ida awatuboya. Luaqiaqieda be tauna kana awatuboya tuta vataya ʼidia. Vonahaqiaqi, eda nuanua ʼidewani.
25 Eles trocam a verdade sobre Deus pela mentira e adoram e servem as coisas que Deus criou, em vez de adorarem e servirem o próprio Criador, que deve ser louvado para sempre. Amém !
26 Baʼe ʼiuna ʼinega Yaubada awafeledi edi ilivu iniyauyau ʼavadi ʼidia. ʼInega vivine ʼeno ana luvine aqiaqina inogea ta ge nuadi ʼoloto maega ina ʼeno, ta ʼesi vivine ediavo maega ivelamoʼeno kavokavovo.
26 Por causa das coisas que essas pessoas fazem, Deus as entregou a paixões vergonhosas. Pois até as mulheres trocam as relações naturais pelas que são contra a natureza.
27 Ta wese ʼoloto ʼidewani ge nuadi vivine maega ina ʼeno, ta ʼesi nuanuadi qiduana ʼoloto ediavo maega ilivu iniyauyau ʼavana ina viaqidi. Ta baʼe ilivu diavona ʼidiega taudiega iveveilaqeyedi, mana ilivu nana ana veʼia luvematasabu qiduana.
27 E também os homens deixam as relações naturais com as mulheres e se queimam de paixão uns pelos outros. Homens têm relações vergonhosas uns com os outros e por isso recebem em si mesmos o castigo que merecem por causa dos seus erros.
28 Ta tuta nana edi alamani Yaubada weaqina inogea, e ʼinega Yaubada awafeledi be edi nuanua luveifadi ina viaqidi. Ta baʼe ilivu diavona ge taha toga daluaqiaqiei be naviaqi Yaubada matanaya, ta taudi tua iviaviaqidi.
28 E, como não querem saber do verdadeiro conhecimento a respeito de Deus, ele entregou os seres humanos aos seus maus pensamentos, de modo que eles fazem o que não devem.
29 Tuta qabuna ilivu luveluveifadi iviaviaqidi, ʼidewani ilivu kwavakwavana be, vemanuguba be, veʼidiʼidi be, veʼifiʼifi be, luveʼaliga be, vedavi be, suluva be, awagila ta wese vevonavona tomotau weaqidi.
29 Estão cheios de todo tipo de perversidade, maldade, ganância, vícios, ciúmes, crimes de morte, brigas, mentiras e malícia. Caluniam
30 Ta wese tomotau iʼawaluveifedi be, Yaubada ivevoalanea be, tomotau iawawebuiedi be, taudiega igivaneyedi ta wese igagasa. Tuta qabuna ʼeda taha taha ilivu luveifana weaqina isalisalia, ta tamadiavo be inadiavo ge ida matayagedi.
30 e falam mal uns dos outros. Têm ódio de Deus e são atrevidos, orgulhosos e vaidosos. Inventam maneiras de fazer o mal, desobedecem aos pais,
31 Taudi ge ida nuanua tolaʼai aqiaqina nage tolaʼai luveifana. Ta ge taha edi vetumaqanamo be, ge taha nuakolokolo ʼidia daʼenoʼeno, ta wese ge taha nuataqo ʼidia daʼenoʼeno.
31 são imorais, não cumprem a palavra, não têm amor por ninguém e não têm pena dos outros.
32 Taudi niʼa ialamani aqiaqiea Yaubada ena luvematasabu baʼe ilivu diavona adi viaqa weaqidi, ta tua tuta qabuna iviaviaqidi. Ta wese nuanuadi mali tomotau ilivu diavona ina viaqidi ʼinega ivonedia, “Ei emavo, omiʼa wese baʼe yani diavona ona viaqidi!”
32 Eles sabem que o mandamento de Deus diz que aqueles que fazem essas coisas merecem a morte. Mas mesmo assim continuam a fazê-las e, pior ainda, aprovam os que fazem as mesmas coisas que eles fazem.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Romanos 1, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.