Lucas 3

Bargam NT (MLP_TBL) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Ari mat anan Sisa Taiberiyas haqayta na in Rom gigo king iyim ossa ago ulig 15 nazaqmo tiqiy. Iyan kam nab Pontiyus Pailat saw Judiya wamuzyaq. Sa Herot saw Galiliy wamuzsa in amikqan Filip saw gigermo Ituriya teq Trakonitis giwamuzim osyaq. Ossa mat anan Lisaniyas haqayta na saw Abilin wamuzad osyaqmo.
1 Era o décimo quinto ano do reinado do imperador Tibério César. Pôncio Pilatos era governador da Judeia; Herodes Antipas governava a Galileia; seu irmão Filipe governava a Itureia e Traconites; e Lisânias governava Abilene.
2 Sa Isrel gimuganib mat anan Anaz haqayta na amam Kayafas inaq in tamaz mataw danmebta iyim os yaqay. Ossa kam nabmo Sekaraya atatin Jon gwahtiqim saw araq amatawun haiqtab ossa God ago gamuk in anadib tugwahtim.
2 Anás e Caifás eram os sumos sacerdotes. Nesse ano, veio uma mensagem de Deus a João, filho de Zacarias, que vivia no deserto.
3 Gwahtiqan in yuw Jodan aqurumnib uliq saw bunmo luwad in on mataw God ago gamuk tigibilenyaq. Gibilenad in bilaqyaq, Ne ginad buliyeq ne gigo daq teq ginad meqinta bunmo gileh ugiy haqyaq. Gileh ugad ne bolsa ya huz negiq haqyaq. Ne nazaq emsa teq God ne gigo daq teq ginad meqinta na tigiwalem bugdaq haqyaq.
3 João percorreu os arredores do rio Jordão, pregando o batismo como sinal de arrependimento para o perdão dos pecados.
4 Ari Jon gwahtiqim nazaq emad luwad in kwaziqmo God ago nantut Aisaya gamuk mar tonta na tuwol net bug. Aisaya bilam,
4 O profeta Isaías se referia a João quando escreveu em seu livro: “Ele é uma voz que clama no deserto: ‘Preparem o caminho para a vinda do Senhor! Abram uma estrada para ele!
5 — ausente —
5 Os vales serão aterrados, e os montes e as colinas, nivelados. As curvas serão endireitadas, e os lugares acidentados, aplanados.
6 — ausente —
6 Então todos verão a salvação enviada por Deus’”.
7 Ari on mataw kabemmo Jon i huz igdaq haqad agerab tubol yaqay. Bolsa Jon gibilan, Ne ured amidgotniz ham. God teq ne ginan agem meqniysa gimeqin tondaqta na nog gibilenan ne tukim gigbeb leh nog iyay? ham.
7 João dizia às multidões que vinham até ele para ser batizadas: “Raça de víboras! Quem os convenceu a fugir da ira que está por vir?
8 Ne ginad meqniysa gigem buliyid teq ne gigo daq nazaqmo tubuliydaq ham. Luweq ne ginad kazaq em daqay ham. I Abraham asenlulibta haq daqay ham. Nazaq iyan God anad dimunta igad a hi gimeqin tondaq haq daqay ham. Nazaq ne ginad hi emiy ham. Ya ne gibilenaiq ham. God gig kag gibilenid buliyeq Abraham asenlulniz iygo azawayin in aholib usaqta ham.
8 Provem por suas ações que vocês se arrependeram. Não digam uns aos outros: ‘Estamos a salvo, pois somos filhos de Abraão’. Isso não significa nada, pois eu lhes digo que até destas pedras Deus pode fazer surgir filhos de Abraão.
9 Talgis ay abeqarib tuqusaq ham. Ay bunmo anon dimunta a hi emaqta na in qwayeq faqab hunegid le tuqoydaq ham.
9 Agora mesmo o machado do julgamento está pronto para cortar as raízes das árvores. Toda árvore que não produz bons frutos será cortada e lançada ao fogo”.
10 In nazaq haqanmo on mataw dauh biyahta na Jon tisusumun ugiy, I ezaq toneq teq i gigem tubuliyta na mataw tigiqisihunam? haqiy.
10 As multidões perguntavam: “O que devemos fazer?”.
11 Haqan Jon gibilan, Ne daq kazaq emiy ham. Mat ago tubusan giger usaqta na in araq mat ago tubusan haiqta na ugan ham. Sa mat ago didaq inaqta na in nazaqmo eman ham.
11 João respondeu: “Se tiverem duas vestimentas, deem uma a quem não tem. Se tiverem comida, dividam com quem passa fome”.
12 Haqsa mataw takis waqayta na asor in Jon huz igdaq haqad ago hib tuboliymo. Bolim in Jon susumun ugiy, Ta igmo teq ezaq tonam? haqiy.
12 Cobradores de impostos também vinham para ser batizados e perguntavam: “Mestre, o que devemos fazer?”.
13 Haqan Jon gibilan, Gavman gibilanta nazaqmo ne takis waqiy ham. Ad ne katiyeq mani asor samanmo ta hi waqiy ham.
13 Ele respondeu: “Não cobrem impostos além daquilo que é exigido”.
14 Haqan ta mataw bab emayta asor nab turiyta na in susumunim bilaqiy, Ta i teq ezaq tonam? haqiy. Haqan Jon gibilan, Ne mataw tor negad giqutil ulumad gigo mani hi rin toniy ham. Ad ne hazizirib katiyad mataw gimalib nan emad gigo mani samanmo hi waqiy ham. Teq ne kabiy emayta na anawun waqad nan kabemmo hi bilaqiy ham.
14 “E nós?”, perguntaram alguns soldados. “O que devemos fazer?” João respondeu: “Não pratiquem extorsão nem façam acusações falsas. Contentem-se com seu salário”.
15 Haqsa on mataw bunmo Jon ahol waqad giqutil eraq yaqay. Ad in ginadnad emad in gimo gihol buloneq bilaq yaqay, Luweq mat ko in Krais iydaq haq yaqay.
15 Todos esperavam que o Cristo viesse em breve, e estavam ansiosos para saber se João era ele.
16 Haqsa Jon in bunmo gibilenim bilam, Ya ne yuwibmo huz negaiqta ham. Ari mat araq teq ya ibeb boldaqta na abin in ya ibin uriyamta ham. Ya in ahaqenibta ham. In yaqgo Iyahta ham. Ya in ago kabibiy mat samanta ham. In boleq nagah giger God ago Bugaw Dimunta teq faq inaq gimalib ne tuhuz negdaq ham.
16 João respondeu às perguntas deles, dizendo: “Eu os batizo com água, mas em breve virá alguém mais poderoso que eu, alguém tão superior que não sou digno de desatar as correias de suas sandálias. Ele os batizará com o Espírito Santo e com fogo.
17 In abenab sabol wazim in ago wit wolayta asawnib wit tigiluwiynan ham. Giluwiyad in wit anagin dimunta na ginuweq ago wit abitnib humab tuwoldaq ham. Humab wolad in wit asan meqinta na ginuweq faq a hi miyaqtab hunegid le tuqoydaq ham.
17 Ele já tem na mão a pá, e com ela separará a palha do trigo, a fim de limpar a área onde os cereais são debulhados. Juntará o trigo no celeiro, mas queimará a palha num fogo que nunca se apaga”.
18 Haqad Jon gamuk naqanta kabemmo amalib on mataw ginad wazan eraqsa teq in God ago gamuk dimunta gibilenyaq.
18 João usou muitas advertências semelhantes ao anunciar as boas-novas ao povo.
19 Teq king Herot in ama awe Herodiyas hureqim waqan Jon tuwadyaq. Wadad in Herot daq meqinta kabemmo amta na ago tuwadyaqmo. Wadsa Herot ago daq meqinta kabemmo aholib usta na amalib in daq ta araq meqin diqta emim in Jon wazim tiqirqur.
19 João também criticou publicamente Herodes Antipas, o governador da Galileia, por ter se casado com Herodias, esposa de seu irmão, e por muitas outras maldades que havia cometido.
20 — ausente —
20 A essas maldades Herodes acrescentou outra, mandando prender João.
21 Ari Herot in Jon a hi irqursamo Jon on mataw bunmo huz negad teq in Yesus tuhuz ugmo. Huz ugan Yesus God inaq gamuk emad tursa kait misireq nog iyim aqez hasan God ago Bugaw Dimunta ahol buliyim ah husta nog iyim Yesus amalib tigehitim. Gehitiqan Heven-ib God aqez bilam, Ni ya itatin ham. Ya ni ninan inad bilaqsa ya igem dimun diq iyaqta ham.
21 Certo dia, quando as multidões estavam sendo batizadas, Jesus também foi batizado. Enquanto ele orava, o céu se abriu,
22 — ausente —
22 e o Espírito Santo desceu sobre ele em forma corpórea como uma pomba. E uma voz do céu disse: “Você é meu filho amado, que me dá grande alegria”.
23 Ari Yesus ago ulig 30 nazaq tiqiyan teq in ago kabiy alulin tiqam. Teq on mataw in ahol alulin diq a hi huritim iyan in anan bilaq yaqay, Josep-mo atatin haq yaqay. Teq Josep in Heli atatin.
23 Jesus estava com cerca de trinta anos quando começou seu ministério. Jesus era conhecido como filho de José. José era filho de Eli.
24 Sa Heli in Matat atatin. Sa Matat in Liway atatin. Sa Liway in Melki atatin. Sa Melki in Janay atatin. Sa Janay in Josep atatin.
24 Eli era filho de Matate. Matate era filho de Levi. Levi era filho de Melqui. Melqui era filho de Janai. Janai era filho de José.
25 Sa Josep in Matatiyas atatin. Sa Matatiyas in Amos atatin. Sa Amos in Nahum atatin. Sa Nahum in Esli atatin. Sa Esli in Nagay atatin.
25 José era filho de Matatias. Matatias era filho de Amós. Amós era filho de Naum. Naum era filho de Esli. Esli era filho de Nagai.
26 Sa Nagay in Maqat atatin. Sa Maqat in Matatiyas atatin. Sa Matatiyas in Semen atatin. Sa Semen in Josek atatin. Sa Josek in Joda atatin.
26 Nagai era filho de Maate. Maate era filho de Matatias. Matatias era filho de Semei. Semei era filho de Joseque. Joseque era filho de Jodá.
27 Sa Joda in Jowanan atatin. Sa Jowanan in Resa atatin. Sa Resa in Zerubabel atatin. Sa Zerubabel in Sealtiyel atatin. Sa Sealtiyel in Neri atatin.
27 Jodá era filho de Joanã. Joanã era filho de Ressa. Ressa era filho de Zorobabel. Zorobabel era filho de Salatiel. Salatiel era filho de Neri.
28 Sa Neri in Melki atatin. Sa Melki in Adi atatin. Sa Adi in Kosam atatin. Sa Kosam in Elmadam atatin. Sa Elmadam in Er atatin.
28 Neri era filho de Melqui. Melqui era filho de Adi. Adi era filho de Cosã. Cosã era filho de Elmadã. Elmadã era filho de Er.
29 Sa Er in Josuwa atatin. Sa Josuwa in Eliyezer atatin. Sa Eliyezer in Jorim atatin. Sa Jorim in Matat atatin. Sa Matat in Liway atatin.
29 Er era filho de Josué. Josué era filho de Eliézer. Eliézer era filho de Jorim. Jorim era filho de Matate. Matate era filho de Levi.
30 Sa Liway in Simeon atatin. Sa Simeon in Juda atatin. Sa Juda in Josep atatin. Sa Josep in Jonam atatin. Sa Jonam in Eliyakim atatin.
30 Levi era filho de Simeão. Simeão era filho de Judá. Judá era filho de José. José era filho de Jonã. Jonã era filho de Eliaquim.
31 Sa Eliyakim in Melea atatin. Sa Melea in Mena atatin. Sa Mena in Matata atatin. Sa Matata in Natan atatin. Sa Natan in Devit atatin.
31 Eliaquim era filho de Meleá. Meleá era filho de Mená. Mená era filho de Matatá. Matatá era filho de Natã. Natã era filho de Davi.
32 Sa Devit in Jesi atatin. Sa Jesi in Obet atatin. Sa Obet in Bowaz atatin. Sa Bowaz in Salmon atatin. Sa Salmon in Nason atatin.
32 Davi era filho de Jessé. Jessé era filho de Obede. Obede era filho de Boaz. Boaz era filho de Salmom. Salmom era filho de Naassom.
33 Sa Nason in Aminadab atatin. Sa Aminadab in Atmin atatin. Sa Atmin in Arni atatin. Sa Arni in Hesron atatin. Sa Hesron in Peres atatin. Sa Peres in Juda atatin.
33 Naassom era filho de Aminadabe. Aminadabe era filho de Admim. Admim era filho de Arni. Arni era filho de Esrom. Esrom era filho de Perez. Perez era filho de Judá.
34 Sa Juda in Jekob atatin. Sa Jekob in Aisak atatin. Sa Aisak in Abraham atatin. Sa Abraham in Tera atatin. Sa Tera in Nahor atatin.
34 Judá era filho de Jacó. Jacó era filho de Isaque. Isaque era filho de Abraão. Abraão era filho de Terá. Terá era filho de Naor.
35 Sa Nahor in Serug atatin. Sa Serug in Rew atatin. Sa Rew in Pelek atatin. Sa Pelek in Eber atatin. Sa Eber in Sela atatin.
35 Naor era filho de Serugue. Serugue era filho de Ragaú. Ragaú era filho de Faleque. Faleque era filho de Éber. Éber era filho de Salá.
36 Sa Sela in Kainan atatin. Sa Kainan in Arpaksat atatin. Sa Arpaksat in Siyem atatin. Sa Siyem in Nowa atatin. Sa Nowa in Lamek atatin.
36 Salá era filho de Cainã. Cainã era filho de Arfaxade. Arfaxade era filho de Sem. Sem era filho de Noé. Noé era filho de Lameque.
37 Sa Lamek in Metusela atatin. Sa Metusela in Enok atatin. Sa Enok in Jaret atatin. Sa Jaret in Mahalalel atatin. Sa Mahalalel in Kainan atatin.
37 Lameque era filho de Matusalém. Matusalém era filho de Enoque. Enoque era filho de Jarede. Jarede era filho de Maalaleel. Maalaleel era filho de Cainã.
38 Sa Kainan in Enos atatin. Sa Enos in Set atatin. Sa Set in Adam atatin. Sa Adam in God atatin.
38 Cainã era filho de Enos. Enos era filho de Sete. Sete era filho de Adão. Adão era filho de Deus.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 3, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.