Marcos 12
Coatzospan Mixtec NT (MIZ_TBL) vs NTLH
1 Kidáā né, eni ntuꞌu Jēsuu ntáa ña nuu i é nañéꞌē ñá ñaꞌa san: —Uun ñatīí ne, íꞌxi ña xoꞌo tɨntiꞌō. Ēdɨ́ nuu ña xákū ntíkō diñɨ i. Uvi ítsī éte nuu ña nú xuu kaꞌnu san mí kādin núu ña tɨntiꞌō sán ne, dā xntítsi tsíñu ña uun viꞌi dūkun mí kunūu ña é vīí kuenta xóꞌo tɨntiꞌō san. ʼKidáā ne, xéꞌe ña ñāꞌa san é na kūntoo taan ña é viī ña kuenta xóꞌo tɨntiꞌō sán ne, dā kíi ña, kueꞌen ñá xio ñuu e dóo ikā.
1 Depois Jesus começou a falar por meio de parábolas . Ele disse:
2 Xée ntūvi é tɨ̄ɨn ña tɨntiꞌó san. Tōꞌó i ne, taxnūu ña uun ñaꞌa ña ntáde tsiñu é nā kínakuīdó ña é kāduku ntée ña.
2 Quando chegou o tempo da colheita, o dono enviou um empregado para receber a sua parte.
3 Ntá tsi ña ntáde kuentá san ne, ña ni ntío ña nakuéꞌe ña é kāduku ntée tóꞌo ī. Ēꞌní diīn ñá ña táxnūu tóꞌo ī san. Nté uun kɨtɨ i ña ni xéꞌe ña é kunīꞌi ña é kūvi iña tóꞌo ñā; da mii ntāꞌa ña kunúꞌu ña.
3 Mas os lavradores agarraram o empregado, bateram nele e o mandaram de volta sem nada.
4 Kidáā né, taxnūu xtuku tóꞌo ī san uun ñáꞌa ka ña ntáde tsiñu san. Ntá tsi ña ntáde kuentá san ne, ntuku kuiꞌī ñá dɨkɨ ña táxnūu ña. Dōo dé xení ña ni ñā.
4 O dono mandou mais um empregado, mas eles bateram na cabeça dele e o trataram de um modo vergonhoso.
5 Tōꞌó i san ne, taxnūu xtuku ña uun ñaꞌa ká ña. Ntá tsi éꞌni kueꞌen ñá ña. Kidáā ne, ñá te da dīi ña ntáde tsiñu san táxnūu ká ña. Iō ñá ne, ēꞌní diīn ñá ña. Iō ñá ne, ēꞌní kueꞌen ñá ña.
5 E ainda outro foi mandado para lá, mas os lavradores o mataram. E o mesmo aconteceu com muitos mais — uns foram surrados, e outros foram mortos.
6 ʼKoó da ūun sá ña ntoo ña: dɨvi īꞌxá mii ñā e dóo kakuinima ña. Kidáā né, taxnūu ña iꞌxá ña. Kuiní ña tsí te kuiko ñūꞌu ñaꞌa san iꞌxá ña.
6 E agora a única pessoa que o dono da plantação tinha para mandar lá era o seu querido filho. Finalmente ele o mandou, pensando assim: “O meu filho eles vão respeitar.”
7 Ntá tsi ña ntáde kuentá san ne, ntánatíin ña: “Ña sāꞌá ne, iꞌxa tóꞌo ī, ña é nākunteé ntaꞌa i tē xiꞌi ña. Kīkáꞌni o ñā ne, kidáā ne, kuvi iña ko un ntɨ́ꞌɨ̄ é īo iña ña”, kaꞌan ña.
7 Mas os lavradores disseram uns aos outros: “Este é o filho do dono; ele vai herdar a plantação. Vamos matá-lo, e a plantação será nossa.”
8 Tɨ̄ɨn ña ña, da éꞌni kueꞌen ñá ña, dā ínakuido káva ña ña ata xákū san —kaꞌan Jésuu.
8 — Então agarraram o filho, e o mataram, e jogaram o corpo para fora da plantação.
9 Kidáā ne, katsixeꞌe Jēsuu: —¿Nté koo vii tóꞌo ī san ve? Mii ña kɨ̄ꞌɨn ñá ve, kaꞌní ntɨꞌɨ ña ña ntáde kuenta xóꞌo tɨntiꞌō san, dá nakuéꞌe ña tuku ñaꞌa, ña é vīí kuenta.
9 Aí Jesus perguntou:
10 ʼNtōꞌó ni, ¿vāta nakuaꞌa ntu nto Túꞌun Xuva kō? Tsí kakaꞌan:
10 Vocês não leram o que as
11 Kuān ó uve naꞌa nte diꞌna Túꞌun Xuva kō —kaꞌan Jésuu.
11 Isso foi feito pelo Senhor
12 Ña tsiñu i sán ne, kūtuni ña tsí dɨvi kuēnta iña ñá é kāntáa ña nuu i sáꞌa. Ntukū nuu iní ña nté koo vií ña é tɨ̄ɨn ña Jesuu. Ntá tsi uꞌví ña ñaꞌa sán ne, xnuu mii ña Jēsuu, kuéꞌen ñā.
12 Os líderes judeus sabiam que a parábola era contra eles e quiseram prender Jesus, mas tinham medo do povo. Por isso deixaram Jesus em paz e foram embora.
13 Kidáā ne, táxnūu ñaꞌa san ña fariseu ni ña ntántīkɨn rei Heródē san mí tuví Jesuu. Ncho vií ña vata koo é kāꞌan Jésuu nuu i e dóo xíi kaa, vata koo é nāniꞌi itsi ña nté koo dáꞌvi ña ña dovete.
13 Depois mandaram que alguns fariseus e alguns membros do partido de Herodes fossem falar com Jesus a fim de conseguirem alguma prova contra ele.
14 Xée ñā mí tuví Jesuú ne, ntákaꞌan ñá ni ñā: —Mastru, iní ntɨ tsí kakaꞌan nto é nuu é ntaā i. Iní ntɨ tsí dadɨɨ tsi kaiko ñuꞌu ntō un ntɨɨ́ ntɨ̄ɨ́ ñaꞌa, dadɨɨ tsi kade nto ni ña, kuān te ntaꞌví ña, kuān te kuika ña. Kanañēꞌe ntó ntɨ é nuu é ntaā í vata ō xtûví Xuva ko īñá ntɨ. ¿Vāꞌá ntu ō é ntáꞌvi ō diuꞌun xôó san ntaꞌa ña tsiñu i san, ō ñaꞌa, te kuiní nto? ¿Ntáꞌvi ntu ō né, ō ña ntáꞌvi ō? —kaꞌan ñá, tsixeꞌe ña ñā.
14 Eles chegaram e disseram: — Mestre, sabemos que o senhor é honesto e não se importa com a opinião dos outros. O senhor não julga pela aparência, mas ensina a verdade sobre a maneira de viver que Deus exige. Diga: é ou não é contra a nossa
15 Jesuú ne, kūtuni ña tsí da ntaéni dɨkɨ́ ña ña. Kakaꞌan ñá ni ñā: —¿Nté kui ntaíto nteé ntu nto ko? Tāꞌxi nto uun diuꞌun kuiꞌxín san, na kōto nteé u —kaꞌan ña.
15 Mas Jesus percebeu a malícia deles e respondeu:
16 Xéꞌe ña ñā ne, da tsíxeꞌe Jēsuu ña: —¿Xoó ntu dɨkɨ i é ntēé diuꞌun sáꞌa? ¿Xoó ntu dɨvī í e nteé naꞌa? —kaꞌan ña. —Dɨ́kɨ̄ Césa ni dɨvī ña —kaꞌan ña.
16 Eles trouxeram, e ele perguntou: Eles responderam: — São do Imperador.
17 Kidáā ne, kakaꞌan Jésuu ni ña: —Váꞌa ō é nākuéꞌe o ntāꞌa ña tsiñu naꞌnu i nee iña é kāduku ntée ña ne, váꞌa ō é nākuéꞌe o ntaꞌa Xuva kō nee iña é kāduku ntée ña dɨ —kaꞌan ña. Koó dā kúduꞌva ñaꞌa san e dóo ini Jesuu nté koo nantiko koō ña é kākaꞌan ña.
17 Então Jesus disse: E eles ficaram admirados com Jesus.
18 Xéē ña saduceú san dɨ. Ña sāꞌá ne, ñá tē ntákuintiꞌxe ña tē ntántoto ña xiꞌí san. Da ntaéni dɨkɨ́ ña Jesuu, ntákaꞌan ña:
18 Alguns saduceus , os quais afirmam que ninguém ressuscita, chegaram perto de Jesus e disseram:
19 —Mastrû, uve naꞌa mí kakāꞌan Muísee nté koo vií o tē xiꞌí ení kō. Tē xiꞌi ñá ne, ítuvī mii ñadɨꞌɨ́ ña ne, ña ni xīó iꞌxá ña ne, nātántaꞌa ení ña ni ñadɨ̄ꞌɨ kií san vata koo é na kōo iꞌxá ña iña ení ña.
19 — Mestre, Moisés escreveu para nós a seguinte lei : “Se um homem morrer e deixar a esposa sem filhos, o irmão dele deve casar com a viúva, para terem filhos, que serão considerados filhos do irmão que morreu.”
20 Uun ito ne, xío ūꞌxe ení ña. Iꞌxá nuu í san ne, tāntaꞌa ña. Dā xiꞌi ñá ne, váta kōó iꞌxá ña.
20 Acontece que havia sete irmãos. O mais velho casou e morreu sem deixar filhos.
21 Ení ña, ña é kuvi ūví san ne, tantaꞌa ña ni ñadɨ̄ꞌɨ kií san. Dā xiꞌi ñá dɨ ne, váta kōó iꞌxá ña. Ení ña, ña é kuvi ūní san ne, kuan tsi ō kúvi ni ñā dɨ.
21 O segundo casou com a viúva e morreu sem deixar filhos. Aconteceu a mesma coisa com o terceiro.
22 Kidáā ne, é un é un ña tántaꞌa ña ni ñadɨ̄ꞌɨ́ san. Dā kúvi ne, xíꞌi ña ntɨꞌɨ ūꞌxe ñáꞌa ña ne, nté uun iꞌxá ña ña ni xío. Kidáā ne, xíꞌi ñadɨ̄ꞌɨ kií san dɨ.
22 Afinal, os sete irmãos casaram com a mesma mulher e morreram sem deixar filhos. Depois de todos eles, a mulher também morreu.
23 Tē ntóto ña xiꞌí san ne, ¿xoó ntu ñadɨ̄ꞌɨ́ i kuvi ña? Tsí un ntɨꞌɨ̄ ña uꞌxe ñáꞌa san e tántaꞌa ña ni ñā —kaꞌan ña.
23 Portanto, no dia da ressurreição, quando todos os mortos tornarem a viver, de qual dos sete a mulher vai ser esposa? Pois todos eles casaram com ela!
24 Dá kakāꞌan Jésuu ni ña: —Ñá vāꞌá ō e ntádē kuení nto, tsi ñá ini nto nté o uve naꞌa Túꞌun Xuva kō ne, ñá īni nto tsi dóo īo é vīí Xuva kō.
24 Jesus respondeu:
25 Dá ntōto ña xiꞌí san ne, ñá nātántaꞌa ká ñatīí san. Ña xoxó ka é kuēꞌé i itsi é tantaꞌa ñadɨ̄ꞌɨ́ san dɨ. Tsí kuntoo ña vatā ó ntántoo ánjē san e dukún kān.
25 Pois, quando os mortos ressuscitarem, serão como os anjos do céu, e ninguém casará.
26 Kuenta iña i e ntóto ña xiꞌí san ne, ¿vāta nakuaꞌa ntu nto tutu e xtûví Muiseé san, mí uve naꞌa iña xuku é kaiꞌxi? Ikan kākaꞌan Xúva ko ni Muīsee: “Xuꞌú ne, Xuva uvata ika nto Ābraan ni Ísaa ni Jácoo”, kaꞌan ña.
26 Vocês nunca leram no
27 Xuva kō ne, ñá te Xuvā ñá xiꞌí san, tsí Xuvā ñá ntantíto san. Dukuān né, kūdii dovete ntákuintiꞌxe nto —kaꞌan Jésuu.
27 E Deus não é Deus dos mortos e sim dos vivos. Vocês estão completamente errados!
28 Xée ūun mastrú leí ne, tēkú ña é kākaꞌan Jésuu ni ñá saduceú san. Īní ña tsi dóo váꞌā ó kakaꞌan Jésuu é kanantiko koō ña. Tsixeꞌē mastrú leí san dɨ: —¿Neé ntu túꞌūn e táꞌxi Xuva kō é dií ka kaꞌnu é kāda ntaa o? —kaꞌan ñá, tsixeꞌe ñā.
28 Um mestre da Lei que estava ali ouviu a discussão. Viu que Jesus tinha dado uma boa resposta e por isso perguntou: — Qual é o mais importante de todos os mandamentos da
29 Nantíko kōó Jesuu, kakáꞌan ña: —É kuvi ūun sán ne: “Kiní nto, ña Israee: uun tsi Xuva kō e dóo kaꞌnu ña.
29 Jesus respondeu:
30 Kuinima ntó Xuva ko kanɨɨ̄ nima ntó, kanɨɨ̄ é tduiña nto, kanɨɨ ūꞌxen dɨkɨ nto. Nɨɨ̄ kuéꞌen ini nto kunuu inī ntó ña.”
30 Ame o Senhor, seu Deus, com todo o coração, com toda a alma, com toda a mente e com todas as forças.”
31 É kuvi ūví san ne: “Kuinima ntó taꞌan nto vata tsī ó kakuinima ntó kúñu mii ntō.” Ña túvī ká xtuku é kadā kûꞌve é vata kaa sáꞌa —kaꞌan Jésuu.
31 E o segundo mais importante é este: “Ame os outros como você ama a você mesmo.” Não existe outro mandamento mais importante do que esses dois.
32 Kakaꞌán mastrú leí san: —Ntáa ntīꞌxe, Mastru. Nuu é ntaā i é kākaꞌan nto, tsi úun tsi Xuva kō. Xoxó ka xtúku Xuva kō, tsí mii tsi ñā.
32 Então o mestre da Lei disse a Jesus: — Muito bem, Mestre! O senhor disse a verdade. Ele é o único Deus, e não existe outro além dele.
33 Na kuīnima kó ña kanɨɨ̄ nima kó, kanɨɨ ūꞌxen dɨkɨ ko, nɨɨ kuéꞌen ini kō ne, na kuīnima kó taꞌan ko vata tsī ó kakuinima kó kúñu mii kō. Tē kada ntaa o sáꞌā ne, dií ka kaidiáꞌvi é un ntɨɨ́ ntɨ̄ɨ́ doméni é kāꞌmi o nú nāa kan íña Xuva ko, o da nēé ka doméni é kuēꞌé o ñā —kaꞌan ña.
33 Devemos amar a Deus com todo o nosso coração, com toda a nossa mente e com todas as nossas forças e também devemos amar os outros como amamos a nós mesmos. Pois é melhor obedecer a estes dois mandamentos do que trazer animais para serem queimados no altar e oferecer outros sacrifícios a Deus.
34 Iní Jesuu tsi dóo váꞌā ó nantiko koó ña ne, kakaꞌan ñá ni ñā: —Ña íka tsi tūví nto mí kadē kûꞌvé Xuva kō —kaꞌan ña. Kidáā ne, nté uun xoxo ni tsixeꞌe ká i Jesuu.
34 Jesus viu que o mestre da Lei tinha respondido com sabedoria e disse: Depois disso ninguém tinha coragem de fazer mais perguntas a Jesus.
35 Dá kanakuāꞌa ká Jesuu ñaꞌa san má ūkún kaꞌnu kān né, kakaꞌan ñá ni ñā: —¿Nté kui ntákaꞌan ntu mastrú leí san tsí ña é taxnuu Xuva kō é kuvi ña Cristú ne, iꞌxa íka rei Dāvii ña?
35 Quando Jesus estava ensinando no pátio do Templo, perguntou:
36 Tsí nte díꞌna kakaꞌan Dávií san vata ō nañéꞌe Espíritū Sántū san ña:kaꞌan Dávii.
36 Pois Davi, inspirado pelo Espírito Santo, escreveu:
37 ¿Nté ō ntu é Cristú san ne, iꞌxá ika Dāvii kúvi ña? Tsí mii Dāvií san kakaꞌan ñá tsi Tóꞌo ñā kúvi ña —kaꞌan Jésuu. Ñá te da dīi ñaꞌá san dóo xkúntee iní ña é kīni ña túꞌūn é kākaꞌan Jésuu.
37 O próprio Davi chama o Messias de Senhor. Portanto, como é que o Messias pode ser descendente de Davi? Uma grande multidão escutava com prazer o que Jesus ensinava.
38 Jesuú ne, dá kanakuāꞌa ña ñaꞌa sán ne, kakaꞌan ña: —Koto xnto mastrú lei, ñá e dóo naꞌnu ncho vií san. Dōó xkuntée iní ña duꞌnu nani da ntaíka ña itsi kān. Dōó ntio ña é kuiko ñuꞌu ñāꞌa san ña, é kāꞌan ñá ntiusi ní ña núu ñaꞌa san nu âꞌví kān.
38 Ele dizia ao povo:
39 Má ūkún kān dɨ́ ne, dōó ntio ña é kuntōo ña nte nuu i kan. Tē xee ñá viko sán ne, dōó ntio ña é nīꞌi kuntoó ña míꞌī e dií ka váꞌā o.
39 preferem os lugares de honra nas
40 Ntaéni ntáꞌvi ña ñadɨ̄ꞌɨ kií san vata koo é nakiꞌi ña un tsi nte víꞌi ña. Dōó naꞌa ntákaꞌan ntâꞌví ña, vata koo é kadā kuení ñaꞌa san tsi dóo vaꞌá ñaꞌa ña. Ntá tsi ña sāꞌá ne, dií ka kueꞌe níꞌi ña é ntoꞌo ña ntaꞌa Xuva kō —kaꞌan ña.
40 Exploram as viúvas e roubam os seus bens; e, para disfarçarem, fazem orações compridas. Portanto, o castigo que eles vão sofrer será pior ainda!
41 Tuví Jesuu má ūkún kān ne, tuví nteē ña etún diuꞌun mí ntátsuꞌun ñaꞌa san. Kaito ntee ña nté o de ñaꞌa san é ntátsuꞌun ña diuꞌun. Īni ña tsí ña kuiká san ne, ñá tē nté kaa diuꞌun ntáxeꞌé ña.
41 Jesus estava no pátio do Templo, sentado perto da caixa das ofertas, olhando com atenção as pessoas que punham dinheiro ali. Muitos ricos davam muito dinheiro.
42 Kidáā ne, véꞌxi uun ñadɨ̄ꞌɨ kií san ne, xnūu ña uvi kúdii á diuꞌun kuetsí san e dóo xuvi nuu áꞌvi.
42 Então chegou uma viúva pobre e pôs na caixa duas moedinhas de pouco valor.
43 Kidáā né, kāna Jesuu ña ntɨníꞌi ñā ne, kakaꞌan ñá ni ñā: —Nuu é ntaā i é kākaꞌán u ni ntō: Tsí ñadɨ̄ꞌɨ kií sāꞌá ne, dií ka nuu áꞌvi é xēꞌé ña é ūn ntɨɨ́ ntɨ̄ɨ́ ña nguiī san e ntátsuꞌun ña diuꞌun ña ini etún san.
43 Aí Jesus chamou os discípulos e disse:
44 Tsí ña nguiī sán ne, dōó īó iña ñá ne, kūdii diuꞌun é kāntoo e ntáxeꞌé ña. Ntá tsi ñadɨ̄ꞌɨ kií san ne, kuān té ña te neé īó iña ñá ne, nɨɨ̄ kuéꞌen ini ña xeꞌé ña un ntɨꞌɨ̄ é īó iña ña —kaꞌan Jésuu.
44 Porque os outros deram do que estava sobrando. Porém ela, que é tão pobre, deu tudo o que tinha para viver.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.