Lucas 5
Peñoles Mixtec NT (MIL_TBL) vs NAA
1 Te ɨɨⁿ xito ndècu Jesús yuhu làgúná Genesàrét, te ío cuéhé ñǎyiu ní sáá, te ta dàdehnde ñaha‑ná‑yu xii‑gá cuáháⁿ sá cuìní‑yu cundedóho‑yu nchaa tnúhu càháⁿ‑gá.
1 Aconteceu que Jesus estava junto ao lago de Genesaré, e a multidão o apertava para ouvir a palavra de Deus.
2 Te Jèsús ní xiní‑gá úú bàrcú cue tée tnɨ̀ɨ chácá xǐnutnɨ́ɨ‑xi yatni yuhu làgúná‑áⁿ, te sa ní quene cue tée ñùhu xɨtɨ́‑xi‑áⁿ xǐnaquete‑güedé ñunu‑güedé.
2 Então ele viu dois barcos junto à praia do lago. Os pescadores tinham desembarcado e estavam lavando as redes.
3 Te Jèsús cuásaá‑gá núú ɨɨⁿ bàrcú‑áⁿ, te bàrcú‑áⁿ cúú‑xí bàrcú té Xǐmú, te ní xáhaⁿ‑gǎ xii té Xǐmú‑áⁿ sǎ dánǔndehe‑dé‑xi luha‑gá xɨtɨ́ ndute. Te dǎtnùní ní ngóo‑gá núú bàrcú‑áⁿ, te xíáⁿ núcǒo‑gá ní ngüíta‑gá dánèhé‑gá ñáyiu.
3 Entrando num dos barcos, que era o de Simão, Jesus pediu-lhe que o afastasse um pouco da praia; e, assentando-se, do barco ensinava as multidões.
4 Te òré ní túhú ní dánèhé ñáhá‑gǎ xií‑yu, te ní xáhaⁿ‑gǎ xii té Xǐmú: —Daquɨ̀hɨ́ⁿ bàrcú‑a xɨtɨ́ làgúná mei nǔú cùnú‑gá, te dàquée‑ndo ñùnu‑ndo tnɨɨ‑ndo chácá —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑dé.
4 Quando acabou de falar, Jesus disse a Simão:
5 Te té Xǐmú ní xáhaⁿ‑dě: —Mèstrú, nɨ niú ní quide chìuⁿ‑ndɨ́ te ni ɨ̀ɨⁿ chácá ñà túú ní nǐhí‑ndɨ̌, dico vitna cuèndá‑ni sá yòhó táúchìuⁿ‑n te na dàquée‑ndɨ́ ñunu‑ndɨ́ váⁿ —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑gá.
5 Em resposta, Simão disse: — Mestre, havendo trabalhado toda a noite, nada apanhamos; mas, sob esta sua palavra, lançarei as redes.
6 Te òré ní dáquěe‑güedé ñunu‑güedé te súúní vài chácá nǐ níhí‑güedě, te ta ndǎtá‑nǎ ñunu‑güedé cuáháⁿ ní cùu.
6 Fazendo isso, apanharam grande quantidade de peixes; e as redes deles começaram a se romper.
7 Núu ní quide‑güedé ndaha‑güedé núú dàva‑gá cue tée cùndɨhɨ‑güedé xǐxúhuⁿ ɨngá bàrcú cuèndá quɨ́hɨ́ⁿ‑güedé chindee ñàha‑güedé. Te cue tée‑áⁿ nǐ sáháⁿ‑güedé ní chindee tnàha‑güedé ní dáchìtú‑güedé ndɨ ndùú bàrcú mee‑ni chǎcá, te súúní nǐ cuu vée núu cuìní‑na‑xi quée naa‑güedé ndɨhɨ bàrcú ní cùu.
7 Então fizeram sinais aos companheiros do outro barco, para que fossem ajudá-los. E foram e encheram ambos os barcos, a ponto de quase afundarem.
8 Te sá dúcáⁿ cuìní‑xi quée naa bàrcú ní cùu, núu té Xǐmú, àdi Pelú chi úú dɨ̀u‑dé, ní ngüɨ́ñɨ́ xɨ́tɨ́‑dě núú Jèsús, te xǎhaⁿ‑dě: —Xocuɨ̀ñɨ́ yòhó Jèsús núú ndécù‑í‑a, chi yúhú cúù‑í ɨɨⁿ tée ío ndècu cuéchi‑xi —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑gá.
8 Vendo isto, Simão Pedro prostrou-se aos pés de Jesus, dizendo: — Senhor, afaste-se de mim, porque sou pecador.
9 Te ducaⁿ nǐ cáháⁿ‑dé chi ní yùhú‑dé, te ní cuñúhu‑dé ndɨhɨ nchaa cue tée ndɨhɨ‑dé‑áⁿ cuèndá sá ǐo vài chácá nǐ níhí‑güedě.
9 Pois, à vista da pesca que fizeram, a admiração se apoderou dele e de todos os seus companheiros,
10 Te tnàhá té Jàcobó ndɨhɨ té Juàá cue déhe té Zebèdeú ío ní cuñúhu‑güedé, te dɨu‑ni cue tée cùndɨhɨ té Xǐmú‑áⁿ cúú‑güedě tnàhá‑güedé. Te Jèsús ní xáhaⁿ‑gǎ xii té Xǐmú: —Vá yùhú‑n, chi není vitna quɨ́hɨ́ⁿ‑n dàcaháⁿ‑n ñǎyiu cuèndá tuha ñàhá‑yu xii‑í —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑dé.
10 bem como de Tiago e João, filhos de Zebedeu, que eram seus sócios. Então Jesus disse a Simão:
11 Te ní quene‑güedé ndɨhɨ bàrcú ndéé ñuhu yìchí yuhu làgúná‑áⁿ. Te òré‑áⁿ nǐ dándǒo‑güedé nchaandɨ túhú sá ndécú ndɨ̀hɨ‑güedé, te ní tuha‑güedé Jèsús.
11 E, arrastando eles os barcos para a praia, deixando tudo, o seguiram.
12 Te òré ní quexìo Jesús ɨɨⁿ ñuú, te ní quexìo ɨɨⁿ tée cùhú tnàhá‑dé cuéhé sǎ dátèhyú nihnu‑xi yɨquɨ cùñú‑ó, te òré ní xiní‑dé Jèsús te ní sáháⁿ‑dé núú ndécú‑gǎ, te ní ngüɨ́ñɨ́ xɨ́tɨ́‑dě núú‑gǎ te ní nuu núú‑dě ndàa núú ñúhú te càháⁿ ndàhú‑dé, te xǎhaⁿ‑dě xii‑gá: —Mèstrú, véxi‑í càháⁿ ndàhú‑í núú‑n nǔu vá cúndèe iní‑n càda tátna ñaha‑n xìi‑í, chi cùtnuní iní‑í sá ndácú‑n —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑gá.
12 Aconteceu que, estando Jesus numa das cidades, um homem coberto de lepra veio à sua presença. Quando ele viu Jesus, prostrou-se com o rosto em terra e pediu: — Senhor, se quiser, pode purificar-me.
13 Te Jèsús ní dácàá‑gá ndaha‑gá ní tendaha ñàha‑gá xii‑dé, te xǎhaⁿ‑gǎ: —Cuu cada tátna ñaha‑ǐ xii‑n, te vitna te ndúha‑n —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑dé. Te òré‑ni ní xócuɨ̀ñɨ́ cuéhé tnàhá‑dé.
13 E Jesus, estendendo a mão, tocou nele, dizendo: E, no mesmo instante, a lepra daquele homem desapareceu.
14 Te dǎtnùní ní xáhaⁿ tùcu Jesús xii‑dé: —Vá yǒo ɨɨⁿ cúñaha‑n sǎ nǐ quide tátna ñaha‑ǐ xii‑n, núú dǔtú‑ni cuàháⁿ cuèndá sá ná quìní ñáhá‑dě xii‑n sǎ nǐ ndúha‑n te cuáha‑n‑dě sá ndúú tǎhú Yǎ Ndiǒxí dàtná ní cachí ndíi Moìsés cuèndá ná quìní ñáyiu sá ndàá ní ndúha‑n —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑dé.
14 Jesus ordenou-lhe que não contasse isso a ninguém. E acrescentou:
15 Te ducaⁿ ta xǐté nuu‑gá tnúhu nchaa nàcuáa quìde Jesús, te ío cuéhé ñǎyiu ní xóo tacá nchaa núú nǐ xíndecu‑gá cuèndá sá cuìní‑yu cundedóho‑yu tnúhu càháⁿ‑gá, ndɨhɨ cuèndá sá cuìní‑yu cada tátna ñaha‑gǎ xií‑yu.
15 Porém o que se dizia a respeito de Jesus se espalhava cada vez mais, e grandes multidões afluíam para o ouvir e para serem curadas de suas enfermidades.
16 Dico Jèsús ní xóo quee nihni‑gá tnuú‑yu ní xóo quɨ́hɨ́ⁿ‑gá núú ñà túú ñǎyiu ndècu ní xóo cáháⁿ ndɨhɨ‑gá Yǎ Ndiǒxí.
16 Jesus, porém, se retirava para lugares solitários e orava.
17 Te ɨɨⁿ nduu dànehé‑gá ñáyiu, te xǐnucóo ɨɨⁿ ǔú cue tée cùu fariséú, ndɨhɨ cue tée dàcuaha ñaha xii ñáyiu nchaa tnúhu ní chídó tnùní ndíi Moìsés. Te cue tée‑áⁿ nǐ quee‑güedé nchaa ñuú yɨ́ndèhu distritú Galìleá, ndɨhɨ distrìtú Jùdeá, ndɨhɨ ñuú Jerusàlén, te nchaa ñuú‑áⁿ nǐ quee‑güedé cuáháⁿ‑güedé núú ndécú‑gǎ. Te Yá Ndiǒxí chíndèe ñaha‑gá quídé tǎtna‑gá ñáyiu cùhú.
17 E aconteceu que, num daqueles dias, Jesus estava ensinando, e achavam-se ali assentados fariseus e mestres da Lei, vindos de todas as aldeias da Galileia, da Judeia e de Jerusalém. E o poder do Senhor estava com ele para curar.
18 Te ɨɨⁿ ǔú cue tée nchìdo‑güedé ɨɨⁿ tée cùhú ñá cúú‑gǎ candá nihnu ñùhu‑dé xíto ní quexìo ndɨhɨ ñaha‑güedé, te cuìní‑güedé quɨ́hu ndɨhɨ ñaha‑güedě ndéé xɨtɨ́ vehe, sáá‑güedé ndéé núú Jèsús ndɨhɨ tée cùhú‑áⁿ.
18 Vieram, então, alguns homens trazendo um paralítico deitado num leito. Eles procuravam levá-lo para dentro e colocá-lo diante de Jesus.
19 Dico ñá túú ní nǐhí‑güedě ndèé ichi quɨ́hu‑güedé, chi cuèndá ío cuéhé ñǎyiu ndècu, núu xíǎⁿ ní sáá‑güedé dɨ́quɨ́ véhé‑ǎⁿ nǐ caáⁿ‑güedé te ndàa dɨ́quɨ́ véhé‑ǎⁿ nǐ dáquěe‑güedé tée cùhú‑áⁿ, te ñùhu‑ni‑dé xíto ní dáquěe ñaha‑güedě tnuú ñáyiu ní sáá ndéé núú Jèsús.
19 E, não encontrando uma forma de fazer isso por causa da multidão, subiram ao telhado e, por entre as telhas, desceram o paralítico no seu leito, deixando-o no meio das pessoas, diante de Jesus.
20 Te Jèsús ní cutnùní iní‑gá sá nɨ̀ yuhu nɨ iní‑güedé sàndáá iní ñáhá‑güedě xii‑gá, núu ní xáhaⁿ‑gǎ xii tée cùhú‑áⁿ: —Yòhó tée cùhú, sa ní quide càhnu iní‑í nchaa cuéchi‑n —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑dé.
20 Vendo-lhes a fé, Jesus disse ao paralítico:
21 Te cue tée dàcuaha ñaha xií‑yu nchaa tnúhu ní chídó tnùní ndíi Moìsés ndɨhɨ cue tée cùu fariséú ní sani iní‑güedé: “¿Ná cúú těe‑a núu càháⁿ cuèhé‑dé cuèndá Yǎ Ndiǒxí‑i? Te vá yǒo ɨɨⁿ ndàcu cada cahnu iní nchaa yícá cuěchi ñáyiu, chi ɨɨⁿdìi díí‑ni Yá Ndiǒxí quídé càhnu iní‑gá”, duha ní sani iní‑güedé.
21 E os escribas e fariseus começaram a pensar: — Quem é este que diz blasfêmias? Quem pode perdoar pecados, a não ser um, que é Deus?
22 Dico Jèsús sa ní cutnùní iní‑gá nàcuáa sàni iní‑güedé nǔu ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé: —¿Te ná cuèndá ducaⁿ sàni iní‑ndó‑í?
22 Jesus, porém, conhecendo os pensamentos deles, disse-lhes:
23 Te sá dúhá nǐ xáhaⁿ‑ǐ xii tée cùhú‑a sá cádá càhnu iní‑í nchaa yícá cuěchi‑dé, te xíǎⁿ nchòhó ñá túú cùtnuní iní‑ndó nǔu ndáá càháⁿ‑í àdi ñá ndàá. Dico núu cúu‑í‑dé sá ndácǒo‑dé, te caca‑dé te cutnùní ndáá iní‑ndó nǔu ndáá càháⁿ‑í àdi ñá ndàá, chi cundehe nǔú‑ndó nàcuáa cada‑í.
23 O que é mais fácil? Dizer: “Os seus pecados estão perdoados”, ou dizer: “Levante-se e ande”?
24 Te vitna na càda‑í nàcuáa cutnùní iní‑ndó nchàa‑ndo sá yǔhú Tée cùu ñaní tnáhá‑ndó nchàa‑ndo ndecu ndɨhɨ‑í tnúhu ndee ìní sá cádá càhnu iní‑í nchaa cuéchi ñáyiu ñuyíú‑a —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé. Te sátá dúcáⁿ te ní xáhaⁿ‑gǎ xii tée cùhú‑áⁿ: —Ndacóo, te ndocani‑n xǐto ñùhu‑n véxi‑áⁿ, te núhú‑n vèhe‑n —cachí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑dé.
24 Mas isto é para que vocês saibam que o Filho do Homem tem autoridade sobre a terra para perdoar pecados. E disse ao paralítico:
25 Te òré‑ni‑áⁿ nǐ ndúha tée cùhú‑áⁿ te ní ndacóo‑dé, te ní ndocani‑dé xíto ñùhu‑dé ní quexìo‑áⁿ, te ní natnɨɨ‑dé ichi ta cǎháⁿ‑dé cuánuhú sá ǐo càhnu cuu Yá Ndiǒxí.
25 E imediatamente ele se levantou diante de todos e, pegando o leito em que até então estava deitado, voltou para casa, glorificando a Deus.
26 Te nchaa ñáyiu xǐndecu‑áⁿ nǐ cuñúhu‑yu, te tnàhá‑yu ní cachí‑yu sá ǐo càhnu cuu Yá Ndiǒxí, te ducaⁿ ǐo ní yùhú‑yu, te ní xítnàhá‑yu: —Vitna ní xiní‑ó ɨ̀ɨⁿ sá ñà túú tnàhí xìní‑ó ní cùu —cachí‑yu xǐtnàhá‑yu.
26 Todos ficaram muito admirados, davam glória a Deus e, cheios de temor, diziam: — Hoje vimos coisas extraordinárias!
27 Te sátá dúcáⁿ nǐ cuu te ní quee Jèsús xíáⁿ, te ní xiní‑gá ɨɨⁿ tée nàni Leví núcǒo‑dé ɨɨⁿ xichi quìde cobrá‑dé ñáyiu cuèndá impuèstú, chi cobràdór cúú‑dě, te ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑dé: —Néhé chìtnahá ñáhá‑n xìi‑í —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑dé.
27 Depois disso, Jesus saiu e viu um publicano, chamado Levi, sentado na coletoria. E lhe disse:
28 Te té Lèví‑áⁿ nǐ ndàcuɨ́ñɨ́‑dé te ní dándǒo‑dé nchaa sá ndécú ndɨ̀hɨ‑dé núú núcǒo‑dé‑áⁿ, te ní tuha‑dé Jèsús.
28 Ele se levantou e, deixando tudo, o seguiu.
29 Te sátá dúcáⁿ te té Lèví‑áⁿ nǐ quide‑dé ɨɨⁿ vico càhnu vehe‑dé sá cúú‑xí Jèsús, te ní tacá vài cue tée quìde chiuⁿ quide‑dé, te nchaa‑güedé cuánguɨhu‑güedé mèsá ní ngóo‑güedé ndɨhɨ dava‑gá ñáyiu ní quexìo cuendá caxi‑güedé ndɨhɨ́‑yu.
29 Então Levi lhe ofereceu um grande banquete em sua casa; e era grande o número de publicanos e outras pessoas que estavam com eles à mesa.
30 Dico cue tée cùu fariséú ndɨhɨ cue tée dàcuaha ñaha xií‑yu nchaa tnúhu ní chídó tnùní ndíi Moìsés ní ngüíta‑güedé xǐcuèhé‑güedé cue tée xìca cuu ndɨhɨ‑gá, te xǎhaⁿ‑güedě: —¿Ná cuèndá xéxí‑ndó xìhi‑ndo ndɨhɨ cue tée cuihna ìní‑xi quìde cobrá ñáhá xìi ñáyiu cuèndá impuèstú, ndɨhɨ nchaa dava‑gá cue tée ndècu ichi cuehé ichi duha‑i? —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě.
30 Os fariseus e seus escribas murmuravam contra os discípulos de Jesus, perguntando: — Por que vocês comem e bebem com os publicanos e pecadores?
31 Te Jèsús ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé: —Nchaa ñáyiu ñá túú cùhú chi ñá túú xìni ñuhú‑yu ñátátná, dico nchaa ñáyiu cùhú chi xìni ñuhu ñahá‑yu.
31 Jesus tomou a palavra e disse:
32 Te yúhú véxi‑í càháⁿ‑í ñáyiu cùtnuní iní‑xi sá ndécú cuěchi‑xi cuèndá dàñá‑yu nchaa sá cuèhé sá dúhá quìdé‑yu, te ñá túú věxi‑í càháⁿ‑í ñáyiu càchí sá ñà túú ndècu cuéchi‑xi —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
32 Não vim chamar justos, e sim pecadores, ao arrependimento.
33 Te ní xáhaⁿ‑güedě xii Jèsús: —Te áma ñá túú tnàhí ná xéxí cuè tée xìca cuu ndɨhɨ té Juàá càháⁿ ndɨhɨ‑güedé Yǎ Ndiǒxí, te dɨu‑ni ducaⁿ quìde cue tée xìca cuu ndɨhɨ nchúhú cue tée cùu fariséú. ¿Te ná cuèndá cue tée xìca cuu ndɨhɨ‑n ñá túú dùcaⁿ quide‑güedé nǔu nchaa‑ni nduu xèxi‑güedé xìhi‑güedé quídé‑güedě‑i? —cachí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑gá.
33 Então eles disseram a Jesus: — Os discípulos de João frequentemente jejuam e fazem orações, e os discípulos dos fariseus fazem o mesmo; mas os seus discípulos comem e bebem.
34 Te Jèsús ní xáhaⁿ‑gǎ xii‑güedé: —Nchòhó xìní‑ndó sǎ vǎ cúú cǔñaha‑o xìi cue ñáyiu ñùhu vico tnándaha sá vǎ cúú càxí‑yu nɨni ndècu ndɨhɨ ñaha tée tnǎndaha‑áⁿ xií‑yu.
34 Jesus, porém, lhes disse:
35 Dico sáá nduu te vá cúndècu ndɨhɨ ñaha‑gá tée tnǎndaha‑áⁿ xií‑yu, te dàvá‑áⁿ te cahni iní‑yu vá cáxǐ‑yu sá ndɨ̀hú iní‑yu —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xii‑güedé.
35 No entanto, virão dias em que o noivo lhes será tirado, e então, naqueles dias, eles vão jejuar.
36 Te ní cani‑gá ɨɨⁿ cuèndú núú ñǎyiu nàcuáa tecú tnùní‑yu tnúhu‑gá, te xǎhaⁿ‑gǎ: —Vá yǒo ɨɨⁿ dàndée luha dóó sáá ɨ̀ɨⁿ dóó sa ní cuu tùhú víhí, chi núu yoo ducaⁿ na càda, te dóó sáá‑ǎⁿ nàndɨyɨ‑xi te uuⁿ‑gá ndata‑xi dǒó sǎ nǐ cuu tùhú‑áⁿ, te luha dóó sáá‑ǎⁿ ñà túú nàtaú‑xi ndée dóó sǎ nǐ cuu tùhú‑áⁿ.
36 Também lhes contou uma parábola:
37 Te nì vá yǒo ɨɨⁿ chìhi ndidí sáá xɨ̀tɨ́ ɨɨⁿ lamba sa ní cuu tùhú víhí, chi núu yoo ducaⁿ na càda, te ndava lamba sa ní cuu tùhú‑áⁿ chi ío níhi yócó ndìdí‑áⁿ, te cuíta‑ni ndidí‑áⁿ te cuíta‑ni lamba‑áⁿ.
37 E ninguém põe vinho novo em odres velhos, porque, se fizer isso, o vinho novo romperá os odres, o vinho se derramará, e os odres se estragarão.
38 Núu xíǎⁿ xíní ñùhu‑xi quée ndidí sáá‑ǎⁿ xɨtɨ́ ɨɨⁿ lamba saa cuèndá ducaⁿ ñà túú nǎ cuu cováha‑xi.
38 Pelo contrário, vinho novo deve ser posto em odres novos.
39 Te ni ɨ̀ɨⁿ ñáyiu ñá túú tnàhá iní‑yu cohó‑yu ndidí sáá, te núu díhna‑gá ná còhó‑yu ndidí sá nǐ quene díhna‑gá, chi càchí‑yu sá xíhí vǎha‑gá ndidí sá nǐ quene díhna‑gá‑áⁿ dàcúúxí ndìdí sáá —càchí‑gá xǎhaⁿ‑gǎ xií‑yu.
39 E ninguém, tendo bebido o vinho velho, prefere o novo, porque diz: “O velho é excelente.”
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 5, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.