João 19
Peñoles Mixtec NT (MIL_TBL) vs NVI
1 Te té Pìlatú ní táúchíúⁿ‑dě ní tnɨɨ ñaha cuè sandadú xii Jèsús, te ní caniha‑güedě xii‑gá ndɨhɨ ñɨɨ.
1 Então Pilatos mandou açoitar Jesus.
2 Te dɨu‑ni cue tée‑áⁿ nǐ cadúha‑güedé ɨɨⁿ coròná iñu ní chihi‑güedé dɨ́quɨ́‑gǎ, te ní dáquɨ̌u nuu ñaha‑güedě xii‑gá ɨɨⁿ dóó tɨ́cuèhé víhí.
2 Os soldados teceram uma coroa de espinhos e a puseram na cabeça dele. Vestiram-no com uma capa de púrpura,
3 Te ní sáháⁿ ndehe yatni‑gá‑güedé núú‑gǎ, te ní xáhaⁿ‑güedě: —¡Ío càhnu cuu yohó tée yɨ̀ndaha ñaha xii ñáyiu isràél! —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě cúdɨ̀quɨ́ ndeé ñáhá‑güedě xii‑gá. Te ní cani‑güedé déhndé nǔú‑gǎ.
3 e, chegando-se a ele, diziam: "Salve, rei dos judeus! " E batiam-lhe no rosto.
4 Te ní quee tucu té Pìlatú quehé te ní xáhaⁿ‑dě xii nchaa ñáyiu xǐndecu quehé: —Te cundehe‑ndo‑dě ná ndéé ñùhu‑í‑dé iha, chi yúhú sǎha‑í cuèndá sá ñà túú cuěchi‑dé —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xií‑yu.
4 Mais uma vez, Pilatos saiu e disse aos judeus: "Vejam, eu o estou trazendo a vocês, para que saibam que não acho nele motivo algum de acusação".
5 Te ní ndeñuhu ñaha té Pìlatú xii Jèsús xɨtɨ́ vechìuⁿ‑dé te ñùhu ɨɨⁿ coroná iñu dɨ́quɨ́‑gǎ, te nìhnu‑gá dóó tɨ́cuèhé víhí‑ǎⁿ. Te ní xáhaⁿ tě Pìlatú xií‑yu: —¡Nái‑dé‑a! —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xií‑yu.
5 Quando Jesus veio para fora, usando a coroa de espinhos e a capa de púrpura, disse-lhes Pilatos: "Eis o homem! "
6 Te ní xiní ñáhá cuè dútú cúnùu ndɨhɨ cue tée quìde cuendá veñúhu. Te ní cuáá‑güedé, te xǎhaⁿ‑güedě: —¡Cata caa‑dé! ¡Cata caa‑dé núú cùrúxí! —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑dé. Te ní xáhaⁿ tě Pìlatú: —Váha‑gá nǔu candeca mee‑ndo‑dě quɨ́hɨ́ⁿ cata caa‑ndo‑dě núú cùrúxí, chi yúhú cútnùní iní‑í sá ñà túú na cuěchi‑dé —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑güedé.
6 Ao vê-lo, os chefes dos sacerdotes e os guardas gritaram: "Crucifica-o! Crucifica-o! " Mas Pilatos respondeu: "Levem-no vocês e crucifiquem-no. Quanto a mim, não encontro base para acusá-lo".
7 Te ní xáhaⁿ cuè tée isràél: —Lèí ndécú ndɨ̀hɨ nchúhú càchí‑xi sá dài cuú‑dé, chi càchí‑dé sá Děhe Yá Ndiǒxí cúú‑dě —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑dé.
7 Os judeus insistiram: "Temos uma lei e, de acordo com essa lei, ele deve morrer, porque se declarou Filho de Deus".
8 Te sá dúcáⁿ nǐ xáhaⁿ‑güedě xii té Pìlatú, te vàa‑gá ní yùhú‑dé.
8 Ao ouvir isso, Pilatos ficou ainda mais amedrontado
9 Núu cuándɨhu tucu‑dé vechìuⁿ‑dé, te ní xáhaⁿ tùcu‑dé xii Jèsús: —¿Te yòhó ndèé tée cùu‑n‑i? —cachí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑gá. Dico Jèsús ñá túú ní cǎháⁿ‑gá.
9 e voltou para dentro do palácio. Então perguntou a Jesus: "De onde você vem? ", mas Jesus não lhe deu resposta.
10 Núu ní xáhaⁿ tě Pìlatú xii‑gá: —¿Te vá càchí tnúhu‑n nǔu ndèé tée cùu‑n‑u? ¿Náa ñá túú xìní‑n sǎ yǔhú táxí tnùní‑í, te cuu‑ni tauchìuⁿ‑í cata caa ñaha‑güedě xii‑n nǔú cùrúxí cuú‑n, te cuu‑ni dàcácu ñaha‑ǐ xii‑n‑ǎⁿ? —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑gá.
10 "Você se nega a falar comigo? ", disse Pilatos. "Não sabe que eu tenho autoridade para libertá-lo e para crucificá-lo? "
11 Te ní xáhaⁿ Jèsús: —Yòhó ñá túú sǎ táxí tnùní ñáhá‑n xìi yúhú ní cùu núu ñá túú Yǎ Ndiǒxí ní cuìní‑gá sá dúcáⁿ cùnduu, te tée ní taxi cuèndá ñáhá xìi‑í núú‑n těe‑áⁿ ǐo‑gá ndècuéchi‑dé dàcúúxí yòhó —càchí‑gá xáhaⁿ‑gǎ xii‑dé.
11 Jesus respondeu: "Não terias nenhuma autoridade sobre mim, se esta não te fosse dada de cima. Por isso, aquele que me entregou a ti é culpado de um pecado maior".
12 Te òré‑áⁿ nǐ ngüíta té Pìlatú ndúcú‑dě nàcuáa cada‑dé dàcácu‑dé Jèsús ní cùu, dico cue tée isràél ní ngüíta‑güedé ní cuáá‑güedé, te xǎhaⁿ‑güedě: —Te núu na dàcácu‑n těe‑áⁿ, te ñá dɨ́ú těe tnàhá tnúhu ndɨhɨ té Cèsár cúú‑n. Chi nděda‑ni càa tée na càchí sá cúú‑dě tée yɨ̀ndaha ñaha xii ñáyiu cùu úhú iní‑dé té Cèsár. Te té Jèsús‑áⁿ càchí‑dé sá táxí tnùní‑dé —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑dé.
12 Daí em diante Pilatos procurou libertar Jesus, mas os judeus gritavam: "Se deixares esse homem livre, não és amigo de César. Quem se diz rei opõe-se a César".
13 Te sá dúcáⁿ nǐ xáhaⁿ‑güedě xii té Pìlatú nǔu ní quee‑dé ndɨhɨ Jèsús cuáháⁿ ndɨhɨ ñaha‑dě corrèdór núú nǐ quée mee‑ni yǔú vǎha núú ñúhú, te xíáⁿ nání‑xí Gǎbatá tnúhu hèbreú. Te xíáⁿ ndécú xìlé sácǒo nchihi té Pìlatú xèhndé‑dé cuéchi ñáyiu, núu ní nucóo‑dé núú xìlé‑dé òré ní quexìo‑dé ndɨhɨ Jèsús.
13 Ao ouvir isso, Pilatos trouxe Jesus para fora e sentou-se na cadeira de juiz, num lugar conhecido como Pavimento de Pedra ( que em aramaico é Gábata ).
14 Te cùu‑xi datná cuádava nduu, nduu vìspré vico pàscuá. Te ní xáhaⁿ tě Pìlatú xii ñáyiu isràél: —¡Nái tée yɨ̀ndaha ñaha xii‑ndo‑a! —cachí‑dé xǎhaⁿ‑dě xií‑yu.
14 Era o Dia da Preparação da semana da Páscoa, por volta do meio-dia. "Eis o rei de vocês", disse Pilatos aos judeus.
15 Te ní cuáá‑yu, te xǎhǎⁿ‑yu: —¡Cahni‑dé! ¡Cahni‑dé! ¡Cata caa‑dé núú cùrúxí! —càchí‑yu xǎhǎⁿ‑yu. Te ní xáhaⁿ tě Pìlatú: —¿Te yúhú cata caa‑í tée yɨ̀ndaha ñaha xii‑ndo‑u? —cachí‑dé xǎhaⁿ‑dě xií‑yu. Te cue dútú cúnùu ní xáhaⁿ‑güedě: —Nchúhú ñá túú‑gǎ tée yɨ̀ndaha ñaha xii‑ndɨ́, chi ɨɨⁿdìi‑ni té Cèsár yɨ́ndàha ñaha‑dé xii‑ndɨ́ —càchí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑dé.
15 Mas eles gritaram: "Mata! Mata! Crucifica-o! " "Devo crucificar o rei de vocês? ", perguntou Pilatos. "Não temos rei, senão César", responderam os chefes dos sacerdotes.
16 Te té Pìlatú ní xáhaⁿ‑dě ní queheⁿ cuèndá‑güedé Jèsús ndécá ñàha‑güedé cuáháⁿ cata caa ñaha‑güedě núú cùrúxí.
16 Finalmente Pilatos o entregou a eles para ser crucificado. Então os soldados encarregaram-se de Jesus.
17 Te ní quee Jèsús nchídó‑gǎ cùrúxí cuáháⁿ ɨɨⁿ xichi núú nání Yɨ̀quɨ Dɨ́quɨ́ Ndɨ̌yɨ. Te tnúhu hèbreú quéé‑xí Gǒlgotá.
17 Levando a sua própria cruz, ele saiu para o lugar chamado Caveira ( que em aramaico é chamado Gólgota ).
18 Te yàcáⁿ ní sata caa ñaha‑güedě xii‑gá núú cùrúxí‑áⁿ. Te xio xio dɨ̀ñɨ‑gá ní sata caa‑güedé úú cue tée ndècu ndisa cuéchi‑xi dɨu‑ni núú cùrúxí tucu.
18 Ali o crucificaram, e com ele dois outros, um de cada lado de Jesus.
19 Te ní táúchíúⁿ tě Pìlatú ní taxi ndecu‑güedé ɨɨⁿ sá ndèé lètrá núú cùrúxí tá càa‑gá, te duha càchí lètrá‑áⁿ: “Jèsús tée ñuú Nazàrét, tée yɨ̀ndaha ñaha xii ñáyiu isràél”, duha càchí‑xi.
19 Pilatos mandou preparar uma placa e pregá-la na cruz, com a seguinte inscrição: JESUS NAZARENO, O REI DOS JUDEUS.
20 Te vài ñáyiu isràél ní xiní‑yu nàcuáa càháⁿ lètrá‑áⁿ, chi yatni‑ni yuhu ñùú ní sata caa ñaha‑güedě xii‑gá núú cùrúxí. Te lètrá‑áⁿ càháⁿ‑xi tnúhu hèbreú, te càháⁿ‑xi tnúhu grìégú, te càháⁿ‑xi tnúhu làtín.
20 Muitos dos judeus leram a placa, pois o lugar em que Jesus foi crucificado ficava próximo da cidade, e a placa estava escrita em aramaico, latim e grego.
21 Te ní xáhaⁿ cuè dútú cúnùu xii té Pìlatú: —Vá táúchìuⁿ‑n tee‑güedé lètrá cáháⁿ‑xi “Tée yɨ̀ndaha ñaha xii ñáyiu isràél” ní cùu, váha‑gá tauchìuⁿ‑n tee‑güedé lètrá cáháⁿ‑xi “Tée càchí yɨ́ndàha ñaha xii ñáyiu isràél ní cùu” —cachí‑güedé xǎhaⁿ‑güedě xii‑dé.
21 Os chefes dos sacerdotes dos judeus protestaram junto a Pilatos: "Não escrevas ‘O Rei dos Judeus’, mas sim que esse homem se dizia rei dos judeus".
22 Te ní xáhaⁿ tě Pìlatú: —Nàcuáa ní táúchíùⁿ‑í ní tee‑güedé te ducaⁿ quèndóo‑xi —càchí‑dé xǎhaⁿ‑dě xii‑güedé.
22 Pilatos respondeu: "O que escrevi, escrevi".
23 Te sátá nǐ sata caa ñaha cuè sandadú xii Jèsús núú cùrúxí, te cúmí xichi ní quide‑güedé dóó‑gǎ, te ɨɨⁿ ɨɨⁿ xichi dóó‑gǎ ní cáhñu cue sandàdú‑áⁿ. Te ndècu ɨɨⁿ dóó‑gǎ dóó cání ñà túú ní tɨ̌cu.
23 Tendo crucificado Jesus, os soldados tomaram as roupas dele e as dividiram em quatro partes, uma para cada um deles, restando a túnica. Esta, porém, era sem costura, tecida numa única peça, de alto a baixo.
24 Te cuèndá dóó‑ǎⁿ nǐ xítnàha cue sandadú‑áⁿ: —Vá ndátá‑ó dǒó‑a, váha‑gá nǔu na còto ndéé‑ó cuèndá quiní‑ó ndědacàa‑o cuu cuendá‑ó —càchí‑güedé xǐtnàha‑güedé. Te ducaⁿ nǐ quide‑güedé chi ní quee ndáá‑xi nàcuáa càháⁿ‑xi núú tùtú Yǎ Ndiǒxí núú càchí‑xi: “Tɨtnɨ́ xichi ní cáhñu‑güedé dóò‑í. Te ní xito ndéé‑güedé cuèndá cutnùní iní‑güedé ndědacàa‑güedé níhí‑güedě dóò‑í”, duha càchí‑xi núú tùtú‑gá. Te sá dúcáⁿ càháⁿ‑xi núú tùtú Yǎ Ndiǒxí nǔu xíǎⁿ ducaⁿ nǐ quide cue sandàdú‑áⁿ.
24 "Não a rasguemos", disseram uns aos outros. "Vamos decidir por sorteio quem ficará com ela. " Isso aconteceu para que se cumprisse a Escritura que diz: "Dividiram as minhas roupas entre si, e tiraram sortes pelas minhas vestes". Foi o que os soldados fizeram.
25 Te yatni dɨ̀ñɨ curúxí núú tácàa Jesús nútnɨ̌ɨ nǎná‑gǎ, ndɨhɨ cúhú‑xi, ndɨhɨ tá Màriá ñadɨ̀hɨ́ té Clèofás, ndɨhɨ tá Màriá Magdalèná.
25 Perto da cruz de Jesus estavam sua mãe, a irmã dela, Maria, mulher de Clopas, e Maria Madalena.
26 Te ní xiní Jèsús nǎná‑gǎ nútnɨ̌ɨ‑aⁿ dɨ̀ñɨ ɨɨⁿ tée ní xica cuu ndɨhɨ‑gá, tée ío cùu iní‑gá, te ní xáhaⁿ‑gǎ xii nǎná‑gǎ: —Nǎá, tée nùtnɨ́ɨ‑áⁿ nduu‑dé dàtná déhe mee‑n —càchí‑gá xáhaⁿ‑gǎ xii‑aⁿ.
26 Quando Jesus viu sua mãe ali, e, perto dela, o discípulo a quem ele amava, disse à sua mãe: "Aí está o seu filho",
27 Te ní xáhaⁿ‑gǎ xii tée ní xica cuu ndɨhɨ‑gá‑áⁿ: —Ñaha‑áⁿ nduu‑aⁿ dàtná nǎná méé‑n —càchí‑gá xáhaⁿ‑gǎ xii‑dé. Núu ndéé dàvá‑áⁿ nǐ nduu nǎná ñáhá těe‑áⁿ xii nǎná‑gǎ.
27 e ao discípulo: "Aí está a sua mãe". Daquela hora em diante, o discípulo a levou para casa.
28 Te ní cutnùní iní Jèsús sá nǐ ndɨhɨ chìuⁿ ní táhú Tǎtá‑gǎ Dútú Ndiǒxí ní quide‑gá nǔu ní cachí‑gá: —Yìchí‑í ndute —càchí‑gá. Te duha ní cáháⁿ‑gá chi ní quee ndáá‑xi nàcuáa càháⁿ‑xi núú tùtú Yǎ Ndiǒxí.
28 Mais tarde, sabendo então que tudo estava concluído, para que a Escritura se cumprisse, Jesus disse: "Tenho sede".
29 Te ndècu ɨɨⁿ lítu ñùhu ndudí íá. Te sá dúcáⁿ nǐ cáháⁿ‑gá sá yìchí‑gá ndute, núu xíǎⁿ ní queheⁿ‑güedé cáchí te ní chindóyo‑güedé xɨtɨ́ ndudí íá‑ǎⁿ, te ní chinenu‑güedé dɨ́quɨ́ ɨɨⁿ dité yutnu nàni hisópó, te ní ndocani‑güedé ní chihi‑güedé yuhu‑gá.
29 Estava ali uma vasilha cheia de vinagre. Então embeberam uma esponja nela, colocaram a esponja na ponta de um caniço de hissopo e a ergueram até os lábios de Jesus.
30 Te sátá nǐ xihi‑gá ndudí íá‑ǎⁿ, te càchí‑gá: —Vitna ní dáxǐnu cava‑í nchaa chìuⁿ ní cachí Tǎtà‑í cada‑í —duha ní cachí‑gá. Te ní xócuǐta dúcúⁿ‑gǎ ndàa núú‑gǎ, te ní xíhí‑ni‑gá.
30 Tendo-o provado, Jesus disse: "Está consumado! " Com isso, curvou a cabeça e entregou o espírito.
31 Te cuèndá sá ndùu vispré vico pàscuá cúú‑xí nǔu ñá ní cuìní cue tée isràél cundecu‑ni yɨquɨ cùñú‑gá núú cùrúxí ndɨhɨ yɨquɨ cùñú cue tée ní sata caa‑güedé dɨ̀ñɨ‑gá, chi cuèndá nduu tněé‑áⁿ cúú‑xí ndùu ndetatú ñáyiu, te ío quìde cahnú‑yu nduu‑ǎⁿ, núu ní xáhaⁿ‑güedě xii té Pìlatú sá táúchìuⁿ‑dé quɨ́hɨ́ⁿ cue tée cáhnú‑güedé dɨ́hɨⁿ Jèsús ndɨhɨ dɨ́hɨⁿ cue tée tàcaa ndɨhɨ‑gá, te xocàni‑güedé yɨquɨ cùñú‑gá ndɨhɨ yɨquɨ cùñú‑güedé yàcáⁿ.
31 Esse era o Dia da Preparação, e o dia seguinte seria um sábado especialmente sagrado. Por não quererem que os corpos permanecessem na cruz durante o sábado, os judeus pediram a Pilatos que ordenasse que lhes quebrassem as pernas e os corpos fossem retirados.
32 Te sátá dúcáⁿ te ní sáháⁿ cue sandàdú ní sáhnú‑güedé dɨ́hɨⁿ cue tée tàcaa xio xio dɨñɨ Jesús.
32 Vieram, então, os soldados e quebraram as pernas do primeiro homem que fora crucificado com Jesus e em seguida as do outro.
33 Te òré ní cuyatni‑güedé núú‑gǎ, te ní xiní‑güedé sá sà ní xíhí‑gá nǔu ñá ní sǎhnú‑güedé dɨ́hɨⁿ‑gá.
33 Mas quando chegaram a Jesus, percebendo que já estava morto, não lhe quebraram as pernas.
34 Dico ɨɨⁿ sandàdú‑áⁿ nǐ cúxi‑dé pùyá néhé‑dě ɨɨⁿ xio yɨquɨ naha‑gǎ, te yɨ̀hɨ caá núú‑xi núu ní caáⁿ‑xi yɨquɨ naha‑gǎ ní quee nɨ́ñɨ́ ndɨhɨ ndute cuìí.
34 Em vez disso, um dos soldados perfurou o lado de Jesus com uma lança, e logo saiu sangue e água.
35 Te yúhú té Juàá tée ní cadúha tutú‑a ní xiní‑í nàcuáa ní cuu ní xíhí Jèsús, te xíǎⁿ nǔu càháⁿ ndáá‑í cuèndá quɨ́ndáá iní‑ndó.
35 Aquele que o viu, disso deu testemunho, e o seu testemunho é verdadeiro. Ele sabe que está dizendo a verdade, e dela testemunha para que vocês também creiam.
36 Te ducaⁿ nǐ cuu ñá ní sǎhnú‑güedé dɨ́hɨⁿ Jèsús, chi ní quee ndáá‑xi nàcuáa càháⁿ‑xi núú tùtú Yǎ Ndiǒxí núú càchí‑xi: “Vá càhnú‑güedé ni ɨ̀ɨⁿ yɨquɨ‑gá”, duha càchí‑xi.
36 Estas coisas aconteceram para que se cumprisse a Escritura: "Nenhum dos seus ossos será quebrado",
37 Te ducaⁿ nǐ quide‑güedé Jèsús ní caáⁿ‑güedé yɨquɨ naha‑gǎ, chi ɨngá xichi núú tùtú Yǎ Ndiǒxí càchí‑xi: “Sáá nduu te quiní‑güedé ɨɨⁿ tée ní dánǐcuèhé‑güedé”, duha càchí‑xi.
37 e, como diz a Escritura noutro lugar: "Olharão para aquele que traspassaram".
38 Te sátá dúcáⁿ nǐ cuu, te té Chèé tée ñuú Arimàteá tnàhá‑dé ní sándáá iní‑dé tnúhu Jèsús dico dayuhu, chi ní xóo yùhú‑dé cue tée cùnuu núú ñǎyiu isràél. Te tée‑áⁿ nǐ xáhaⁿ‑dě xii té Pìlatú nǔu vá dáñá‑dě canehe‑dé yɨquɨ cùñú Jèsús quɨ́hɨ́ⁿ chindúxi‑dé, te té Pìlatú ní xáhaⁿ‑dě xii‑dé sá cúú cànehe‑dé yɨquɨ cùñú Jèsús quɨ́hɨ́ⁿ, núu ní sáháⁿ‑dé ní nuu nehe‑dé yɨquɨ cùñú‑gá núú cùrúxí nchídó‑dě cuáháⁿ.
38 Depois disso José de Arimatéia pediu a Pilatos o corpo de Jesus. José era discípulo de Jesus, mas o era secretamente, porque tinha medo dos judeus. Com a permissão de Pilatos, veio e levou embora o corpo.
39 Te té Nicòdemú tée ní sáháⁿ niú ní cáháⁿ ndɨhɨ‑dé Jèsús ndéé díhna, tée‑áⁿ néhé‑dě ócó úxí kǐlú yuchi ní cuáha mee‑ni yǔcú sǎ nání mìrrá ndɨhɨ yúcú sǎ nání àloés. Te ío váha tnàmi saháⁿ.
39 Ele estava acompanhado de Nicodemos, aquele que antes tinha visitado Jesus à noite. Nicodemos levou cerca de trinta e quatro quilos de uma mistura de mirra e aloés.
40 Te ní naníhí tnáhá‑dě ndɨhɨ té Chèé, te ní chidúcúⁿnuu‑güedé yɨquɨ cùñú Jèsús mee‑ni dǒó vǎha, te nàcuáa ta dùcuⁿ nuu‑güedé yɨquɨ cùñú‑gá dóó‑ǎⁿ, te ducaⁿ ta chìdo‑güedé yuchi sàháⁿ tnámí‑ǎⁿ nǔú dǒó‑ǎⁿ chi ducaⁿ tnàhí quìde ñáyiu isràél òré chíndǔxi tnàhá‑yu.
40 Tomando o corpo de Jesus, os dois o envolveram em faixas de linho, juntamente com as especiarias, de acordo com os costumes judaicos de sepultamento.
41 Te yatni núú nǐ sata caa‑güedé Jèsús cáá ɨ̀ɨⁿ lahuertá. Te xɨtɨ́ lahuèrtá‑áⁿ nchìí ɨɨⁿ yaú cava duha cuáháⁿ ndáá‑xi, te vátá yǒo ɨɨⁿ‑gá nguɨ́ndǔxi xíáⁿ.
41 No lugar onde Jesus foi crucificado havia um jardim; e no jardim, um sepulcro novo, onde ninguém jamais fora colocado.
42 Te cuèndá sá nǐ cuyatni tnahá nduu ndètatú ñáyiu isràél nǔu xíǎⁿ yaú cava nchìí yatni‑ni xíáⁿ nǐ chihi‑güedé yɨquɨ cùñú Jèsús.
42 Por ser o Dia da Preparação para os judeus e visto que o sepulcro ficava perto, colocaram Jesus ali.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 19, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.