Mateus 17
Mvù Ŋgɔ̀ŋ Feê (MCU) vs ARC
1 Yeé kela baá cieé ténjén, mé téhbeh Yeésò weh Piêr bɔ̂ Jâk mé Jâŋ dìm Jâk, bɔ́ bɔ́ ŋaá nde ké felè tòr mé huún bɔɔ̀n.
1 Seis dias depois, tomou Jesus consigo a Pedro, e a Tiago, e a João, seu irmão, e os conduziu em particular a um alto monte.
2 Wa ké teèn, Yeésò kweéh seér yo njolò bɔɔ̀n: kuún seèn ba seér faá lou nɔ, bɔ̀ cɔ̀gɔ̀ yoòr seèn ŋa seér bɔ̀ dé wuwulê, wula ŋuerré seér faá lou ndɔ.
2 E transfigurou-se diante deles; e o seu rosto resplandeceu como o sol, e as suas vestes se tornaram brancas como a luz.
3 Bɔ̀ nuaré déì kar yuo kelà toò bɔɔ̀n. Lé naâ Músì bɔ̂ *Elî. Bɔ́ bɔ̀ Yeésò né sòn tueé den.
3 E eis que lhes apareceram Moisés e Elias, falando com ele.
4 Piêr ye Yeésò a: «Fehtoò beèh, kwá béh den le kɔ hên. Mɔ wò né gwaán, mè nde né pàgà tagár sieé: dé yeè cén, dé Músì cén, dé Elî cén ndɔ.»
4 E Pedro, tomando a palavra, disse a Jesus: Senhor, bom é estarmos aqui; se queres, façamos aqui três tabernáculos, um para ti, um para Moisés e um para Elias.
5 Piêr yeé baá sònò mân tueé den, bègè déì ba wula suagà ter, ka sie bɔ́ beè. Hueh déì né yí lètenè-bɔ̀ ŋgulí den ye: «Hên né Huaán yíé-temê mò, temé mò né lè mé bú nɔré, bí ŋgwé gí sòn seèn.»
5 E, estando ele ainda a falar, eis que uma nuvem luminosa os cobriu. E da nuvem saiu uma voz que dizia: Este é o meu Filho amado, em quem me comprazo; escutai-o.
6 Bɔ̀ mbɔ̀ŋ yeé nde ŋgweé njií ménâ, veéh kibí su bɔ́ yoòr, bɔ́ die sulí njií gi njolo doó.
6 E os discípulos, ouvindo isso, caíram sobre seu rosto e tiveram grande medo.
7 Yeésò ŋgoró nde yí kwarè bɔɔ̀n ndɔ, à kema njií bɔ́ be yoòr, ye bɔ́ a: «Bí wùò ter, bí té vèh.»
7 E, aproximando-se Jesus, tocou-lhes e disse: Levantai-vos e não tenhais medo.
8 Bɔ́ komó njií cu feh ter, bɔ́ ke, bɔ́ nuaré déì ŋéné cú, bɔ́ ŋene lom aá Yeésò mé huún.
8 E, erguendo eles os olhos, ninguém viram, senão a Jesus.
9 Bɔ́ yeé baá ké te tòre suagá cuû, à luɔm bɔ́, ye bɔ́ a: «Càŋ a bɔ́ bí tueé nuaré déì bɔ̀ njií mé bí ŋenè naâ hên. Bí kwá lɔ́ lè biì, kɔ loù mé *Huaán Nùàr komo yuo aá lè cio, sâ ye.»
9 E, descendo eles do monte, Jesus lhes ordenou, dizendo: A ninguém conteis a visão até que o Filho do Homem seja ressuscitado dos mortos.
10 Jomo sâ, bɔ̀ mbɔ̀ŋ ye bú a: «Bɔ̀ *njí-sóù tueé né dé keì ye Elî wa lɔgɔ́ ndeè né kɔɔ́ mé *Nùà Cɔ̀ŋ wa?»
10 E os seus discípulos o interrogaram, dizendo: Por que dizem, então, os escribas que é mister que Elias venha primeiro?
11 Ye bɔ́ a: «Né bɔ̀n! Elî ndeè né faá bèh sâ waâ, te à sie nyegé cu bɔ̀ njèh dɔɔ́ŋ.
11 E Jesus, respondendo, disse-lhes: Em verdade Elias virá primeiro e restaurará todas
12 Mé njéh mene, mè tueé bí, Elî lé naá giì waâ, bɔ̀ nùàr lé bú ŋéné kɔ́ ná ŋgwêh lòù, bɔ́ sie seér cu bú faá bɔ́ lé gwaán naâ nɔ. Nde né mé Huaán Nùàr ménâ ndɔ, bɔ́ nde né bú gèr feh keéh.»
12 Mas digo-vos que Elias já veio, e não o conheceram, mas fizeram-lhe tudo o que quiseram. Assim farão eles também padecer o Filho do Homem.
13 À yeé tueé aá ménâ, bɔ̀ mbɔ̀ŋ nde ye ŋgweé komo, ye Elî mé à né tueé doô, à jue né Jâŋ Bàptîs ma.
13 Então, entenderam os discípulos que lhes falara de João Batista.
14 Bɔ́ wa beré déì, cìlì nùàr né silí den, nuaré déì ŋgoró nde kwarè Yeésò, à cemmé nde doó toò seèn,
14 E, quando chegaram à multidão, aproximou-se-lhe um homem, pondo-se de joelhos diante dele e dizendo:
15 ye bú a: «Dé koô, kɔ́ yeè huaán mò jere teèn, à né yeé nab die. Gèh dé sâ né lom taré dé gècên: mɔ baá bú ŋaâ, à né yeé tuar die yilá; cu déì, à die yila dùà ndɔ.
15 Senhor, tem misericórdia de meu filho, que é lunático e sofre muito; pois muitas vezes cai no fogo e, muitas vezes, na água;
16 Mè weh njií mene bú ké yoòr bɔ̀ mbɔ̀ŋ yeè, bɔ́ tándulu sâ yoòr seèn kwɔ́gɔ́ kòmò ŋgwéh.»
16 e trouxe-o aos teus discípulos e não puderam curá-lo.
17 Yeésò deên ndɔ, ye: «Jue ka bí bɔ̀ dúágá-tie bɔ̀ mé jéré-temé biì sâ! Hên béh bí née cu-re heèh wa? Mè bí seŋ den cu nde né heèh ndɔ wa? Wèh ndê mé huaán sâ kán.»
17 E Jesus, respondendo, disse: Ó geração incrédula e perversa! Até quando estarei eu convosco e até quando vos sofrerei? Trazei-mo aqui.
18 Huaán yeé waà baá, Yeésò pam kwɔgɔ sɔm tándulu hèllè yoòr seèn ndɔ, huaán doô taré yuo beè nomo.
18 E repreendeu Jesus o demônio, que saiu dele; e, desde aquela hora, o menino sarou.
19 Bɔ̀ mbɔ̀ŋ yeé ŋene aá ménâ, bɔ́ ŋgoró nde yí kwarè Yeésò léláŋ bɔɔ̀n, bɔ́ ye bú a: «La bɔɔ́ naâ naàn mé béh bú kwɔ́gɔ́ kòmò ŋgwéh wa?»
19 Então, os discípulos, aproximando-se de Jesus em particular, disseram: Porque não pudemos nós expulsá-lo?
20 Yeésò ye bɔ́ a: «Bí biì né mé temé kuú nɔ! Mè né tueé ye bí a, mɔ ndèm biì sé la né faá mvum tàb làms nɔ ham waá, bí sé la naâ tueé ye tòr hên a: Ndé kòmò dèn kíê, à sé la né sòn biì ŋgweé, njeré déì sé la bí yɔ́gɔ́ ná ŋgwêh. [
20 E Jesus lhes disse: Por causa da vossa pequena fé; porque em verdade vos digo que, se tiverdes fé como um grão de mostarda, direis a este monte: Passa daqui para acolá — e há de passar; e nada vos será impossível.
21 Mè tueé bí: gèh tándulu bú hên kwɔgɔ́ sɔɔ̀m, kɔ né lom te Càŋ duaà mé yáb joloò ndɔ, sâ ye.»]
21 Mas esta casta
22 Cieé déì bɔ̀ mbɔ̀ŋ yeé baá gi cu ké Galilê bècénè dɔɔ́ŋ, Yeésò ye bɔ́ a: «*Huaán Nùàr nde né beè bɔ̀ nùàr yilá,
22 Ora, achando-se eles na Galileia, disse-lhes Jesus: O Filho do Homem será entregue nas mãos dos homens,
23 bɔ́ wula sɔm bú; te cieé tagáre à nde cuù né lè cio komo yuo.» Bɔ̀ mbɔ̀ŋ yeé nde ŋgweé njií ménâ, yo bɔɔ̀n kuú gi mé gùm mene.
23 e matá-lo-ão, e, ao terceiro dia, ressuscitará. E eles se entristeceram muito.
24 Yeésò bɔ́ bɔ̀ mbɔ̀ŋ cu cu ké Kapernahûm ndɔ. Wa ké teèn, bɔ̀ɔ́ mé weh yeé kàgàlɔ̀ŋ làmpɔ̂ŋ te gwà Càŋe ŋgoró nde, ye Piêr a: «Tele biì dé seèn làmpɔ̂ŋ gwà Càŋ gwɔ̀m bèh wa?»
24 E, chegando eles a Cafarnaum, aproximaram-se de Pedro os que cobravam as didracmas e disseram: O vosso mestre não paga as didracmas?
25 Piêr ye bɔ́ a: «À né yeé gwɔm.»
25 Disse ele: Sim. E, entrando em casa, Jesus se lhe antecipou, dizendo: Que te parece, Simão? De quem cobram os reis da terra os tributos ou os impostos? Dos seus filhos ou dos alheios?
26 Piêr ye bú a: «Né yeé beè bɔ̀ nùàr.» Yeésò ye bú a: «Ne môn, kɔ bɔɔ́-re naàn wanɔɔ́ŋ bɔ̀ huaán yeé gwɔ̀m bèh.
26 Disse-lhe Pedro: Dos alheios. Disse-lhe Jesus: Logo, estão livres os filhos.
27 Mé njéh mene, béh gwàn ŋgwéh bɔ́ temé lè bɔɔ́ yulâ. Wèh nób, ndé ké te tube si, mèlè sɔ̀m kêh ŋgò cén, wò sie ŋaám bú sòn, wò luaga weh kàgàlɔ̀ŋ teèn, wò nde, wò gwɔm njií bɔ́, dé làmpɔ̂ŋ mò, mé dé yeè.»
27 Mas, para que os não escandalizemos, vai ao mar, lança o anzol, tira o primeiro peixe que subir e, abrindo-lhe a boca, encontrarás um estáter; toma-o e dá-o por mim e por ti.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 17, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.