Lucas 13
Mvù Ŋgɔ̀ŋ Feê (MCU) vs NVI
1 Cu sâ bɔ̀ nuaré déì waà ndɔ, bɔ́ ndeè Yeésò njeré déì felè bɔ̀ Galilê bɔ̀ bieé. Bɔ́ ye bú a: «Cu mé bɔ̀ Galilê bɔ̀ lé naâ *sèmè ké toò Càŋ ŋɔɔ́b, *Pilátò lé ye ŋɔ́b bílí mé bɔ́ mene. Bɔ́ lé naâ mé bɔ́ mene ŋɔɔ́b bilí ndɔ.»
1 Naquela ocasião, alguns dos que estavam presentes contaram a Jesus que Pilatos misturara o sangue de alguns galileus com os sacrifícios deles.
2 Yeésò ye bɔ́ a: «Beè biì, bí munó né ye gèh gèr mé bɔ̀ Galilê bɔ̀ hèllè lé naâ ŋené sâ, bɔ́ lé veên bɔɔ́ kelà naâ kɔɔ́ mé bɔ̀ mbeí wa?
2 Jesus respondeu: "Vocês pensam que esses galileus eram mais pecadores que todos os outros, por terem sofrido dessa maneira?
3 Cí sam; mè tueé bí, mɔ bí temé biì kwéh sér ŋgwéh, bí kuú gi nde né ménâ ndɔ.
3 Eu lhes digo que não! Mas se não se arrependerem, todos vocês também perecerão.
4 Ŋgweéh gwà tèb Siloê lé naâ ŋem, lobo wula lɔ bɔ̀ nùàr gwò yulà cùɔ̀b téndelé wa? Bí munó né ye lètenè bɔ̀ Jerusalem bɔ̀ dɔɔ́ŋ, bɔ̀ sâ bɔ̀ hèllè lé bɔɔ́ sabé kelà naâ kɔɔ́ wa?
4 Ou vocês pensam que aqueles dezoito que morreram, quando caiu sobre eles a torre de Siloé, eram mais culpados do que todos os outros habitantes de Jerusalém?
5 Môn sam; mè tueé bí, mɔ bí temé biì kwéh sér ŋgwéh, bí nde né ménâ dɔɔ́ŋ kuú gií ndɔ.»
5 Eu lhes digo que não! Mas se não se arrependerem, todos vocês também perecerão".
6 Jomo sâ Yeésò si cu kàn déì, ye bɔ́ a: «Nuaré déì lé naâ toú déì ké ŋueh dobo kwaá. À né ké teèn ndeé, ye te nyí kwa tàb teèn, à njeré déì teèn kwà ŋgwéh.
6 Então contou esta parábola: "Um homem tinha uma figueira plantada em sua vinha. Foi procurar fruto nela, e não achou nenhum.
7 Loù sâ, ye nùà seê seèn a: Baá nyèmà tagár, nyí né felè toú hên mbaá yagá kuú, tàb teèn sam. Kòmò sì njí bú doó, à né bèh dé lòù yiín kwaá den.
7 Por isso disse ao que cuidava da vinha: ‘Já faz três anos que venho procurar fruto nesta figueira e não acho. Corte-a! Por que deixá-la inutilizar a terra? ’
8 Nùà seê doô ye bú a: Tele mò, kwá lɔ́ cú yeè bú nyèmà hên ménâ; mè nde né ké kaà kweé yɔŋ, mè su yelle teèn.
8 "Respondeu o homem: ‘Senhor, deixe-a por mais um ano, e eu cavarei ao redor dela e a adubarei.
9 Merré déì nyèmà kwêh à nde né tàb waá. Mɔ sam, te béh komo sɔm ye bú.»
9 Se der fruto no ano que vem, muito bem! Se não, corte-a’ ".
10 Loù sóù déì sâ Yeésò né bɔ̀ nùàr njèh ké *gwà sóù feh den.
10 Certo sábado Jesus estava ensinando numa das sinagogas,
11 Ma déì lé naâ gwò sâ teèn, à né mé tándulu yoòr; baá nyèmà yulà cùɔ̀b téndelé, càŋ doô né bú ŋgɔ̀gɔ̀ beè sie guú kwaá den. À bɔɔ́ mene naàn, à ter njébá dìlì kɔ́ ŋgwéh.
11 e ali estava uma mulher que tinha um espírito que a mantinha doente havia dezoito anos. Ela andava encurvada e de forma alguma podia endireitar-se.
12 Yeésò yeé ŋene aá bú, à yilá njiî bú, ye bú a: «Dé vêh, lan wò yili yuo aá lè beên yeè hên kèn.»
12 Ao vê-la, Jesus chamou-a à frente e lhe disse: "Mulher, você está livre da sua doença".
13 À ba njií bú be felè; kwar cén ma doô njebá dilí yuo ndɔ, à yila keéh Càŋ seên.
13 Então lhe impôs as mãos; e imediatamente ela se endireitou, e louvava a Deus.
14 Nùà koô gwà sóù yeé ŋene Yeésò taré sɔm aá nùà beên loù sóù, temé yulá bú lè, à tueé njií seér, ye bɔ̀ nùàr a: «Bɔ̀ cieé seê bɔɔ̂ né ténjén. Bí ndê bèh teèn, te bí taré yuo; dèn ŋgwéh loù sóù.»
14 Indignado porque Jesus havia curado no sábado, o dirigente da sinagoga disse ao povo: "Há seis dias em que se deve trabalhar. Venham para ser curados nesses dias, e não no sábado".
15 Fehtoò beèh deên ndɔ, ye bú a: «Jue ka bí bɔ̀ leba bɔ̀! Loù sóù cén sâ nùà kàn né yeé ndeé, à né nàgà seèn se weh, wa né vuɔmndeè wa, à derré njií bú bèh nòmò ŋueê.
15 O Senhor lhe respondeu: "Hipócritas! Cada um de vocês não desamarra no sábado o seu boi ou jumento do estábulo e o leva dali para dar-lhe água?
16 Sâ, ma mé né ndùté ndùtù Abrahâm hên né gèr beè *Sátàn ŋené, Sátàn né bú mé yuií lané den, lan baá nyèmà yulà cùɔ̀b téndelé. Mè yeé yili sɔm aá bú, bí ye, wa loù sóù húɔ́m ŋgwéh mé mè se sɔm bú lè yuiî sé wa?»
16 Então, esta mulher, uma filha de Abraão a quem Satanás mantinha presa por dezoito longos anos, não deveria no dia de sábado ser libertada daquilo que a prendia? "
17 À yeé tueé gi aá ménâ, fegùlì kibí kela mé bɔ̀ bùnò bɔ̀ seèn doó. Bɔ̀ nùàr dé bɔɔ̀n samé seér dé samê. Lòù sam, à lètenè bɔɔ̀n bɔɔ́ lom né bɔ̀ seé dé dudueèr.
17 Tendo dito isso, todos os seus oponentes ficaram envergonhados, mas o povo se alegrava com todas as maravilhas que ele estava fazendo.
18 Jomo sâ Yeésò ye bɔ́ a: «*Lò Càŋ fela né kei wee? Mè bú me njií nde né mé kei wa?»
18 Então Jesus perguntou: "Com que se parece o Reino de Deus? Com que o compararei?
19 Ye bɔ́ a: «Lò Càŋ den né faá mvum tàb làm mé nuaré déì lé naâ ké mbar seèn dobo kwaá nɔ. Yeé baá ter baá yuo, ŋa toú, bɔ̀ non tieé fulu teèn.»
19 É como um grão de mostarda que um homem semeou em sua horta. Ele cresceu e se tornou uma árvore, e as aves do céu se fizaram ninhos em seus ramos".
20 Yeésò den cuù, ye bɔ́ a: «Mè Lò Càŋ me njií nde né mé kei wee?»
20 Mais uma vez ele perguntou: "A que compararei o Reino de Deus?
21 Ye bɔ́ a: «Lò Càŋ den né faá kulu nɔ. Ma déì lé naâ dɔɔ́m weh, à si ŋgàb tàgà ndètoón cùɔ̀b tîn mé njéh. Yeé baá jelá, fulu komo njií gùm tàgà dɔɔ́ŋ ter.»
21 É como o fermento que uma mulher misturou com uma grande quantidade de farinha, e toda a massa ficou fermentada".
22 Yeésò né te lɔɔ́ kokoô mé lɔɔ́ tetɔɔ̂r ndeé, à né njèh teèn feh bele, ye te nyí yuo kela ké Jerusalem ndɔ.
22 Depois Jesus foi pelas cidades e povoados e ensinava, prosseguindo em direção a Jerusalém.
23 Nuaré déì waà, ye bú a: «Dé koô, á hên bɔ̀ nùàr nde né kókoó yili yuo wa?» Yeésò tueé njií mé bɔ̀ nùàr ndɔ, ye bɔ́ a:
23 Alguém lhe perguntou: "Senhor, serão poucos os salvos? " Ele lhes disse:
24 «Hin né baré, bí lègè lòù te bí yila kela ye. Mè tueé bí, bɔ̀ nùàr kókoó nde né lege ke; mé njéh mene bɔ́ yílá kwà ndé ŋgwéh.
24 "Esforcem-se para entrar pela porta estreita, porque eu lhes digo que muitos tentarão entrar e não conseguirão.
25 Nùà gwà nde né ter wuo, à colo hin seèn, à ferá tena lɔ bí cie. Bí nde né hin gɔré, bí né bú teèn yilá yií, ye: Fehtoò beèh gùlù kéh béh teèn. À nde né bí tueé ye bí a: Bí yuo naá-re he wa? Nyí bí kɔ́ ŋgwéh.
25 Quando o dono da casa se levantar e fechar a porta, vocês ficarão do lado de fora, batendo e pedindo: ‘Senhor, abre-nos a porta’. "Ele, porém, responderá: ‘Não os conheço, nem sei de onde são vocês’.
26 Cu sâ bí nde né tueé ye bú a: Ŋgweéh béh bí lé yieé beéh kɔɔ́, béh ŋueé kɔɔ́ wa? Ŋgweéh wò lé naâ njèh ké lɔ beèh feh ndɔ wa?
26 "Então vocês dirão: ‘Comemos e bebemos contigo, e ensinaste em nossas ruas’.
27 À tueé lom nde né dé seèn ye bí a: Bí bɔ̀ vevenê bɔ̀ dɔɔ́ŋ, bí yùò doó sâ nɔɔ́ŋ, nyí bí kɔ́ ŋgwéh.»
27 "Mas ele responderá: ‘Não os conheço, nem sei de onde são vocês. Afastem-se de mim, todos vocês, que praticam o mal! ’
28 — ausente —
28 "Ali haverá choro e ranger de dentes, quando vocês virem Abraão, Isaque e Jacó e todos os profetas no Reino de Deus, mas vocês excluídos.
29 — ausente —
29 Pessoas virão do oriente e do ocidente, do norte e do sul, e ocuparão os seus lugares à mesa no Reino de Deus.
30 Mè tueé bí, bɔ̀ déì lètenè bɔ̀ ké jomo bɔ̀ nde né ké toò kelá seér; bɔ̀ déì lètenè bɔ̀ ké toò bɔ̀ kela seér cu ké jomo.»
30 De fato, há últimos que serão primeiros, e primeiros que serão últimos".
31 Cu sâ bɔ̀ *Farisiên déì bilí waà ndɔ, bɔ́ ye Yeésò a: «Yùò hên yuoò, ndé sèr toò; *Herôde gwaán né wò wulâ.»
31 Naquela mesma hora alguns fariseus aproximaram-se de Jesus e lhe disseram: "Saia e vá embora daqui, pois Herodes quer matá-lo".
32 À ye bɔ́ a: «Né sése! Bí ndé júée bú a: Mè né bɔ̀ nùàr tándulu yoòr kwɔgɔ́, mè taré sɔm bɔ̀ beên bɔ̀, wa mè nde né méménâ lan mé kwéh bɔɔ́; kulà mè bɔɔ́ sɔm ma.
32 Ele respondeu: "Vão dizer àquela raposa: ‘Expulsarei demônios e curarei o povo hoje e amanhã, e no terceiro dia estarei pronto’.
33 Sâ mè nde né mé seé mò toò bɔɔ́ ndeé ser lan mé kwéh bɔ̂ kulà. Lòù sam, ye sòn-Càŋ déì a: té ké cie kú lè, wa bɔ́ ndé kú gí ké Jerusalem ma.
33 Mas, preciso prosseguir hoje, amanhã e depois de amanhã, pois certamente nenhum profeta deve morrer fora de Jerusalém!
34 «Óè Jerusalem! Óè Jerusalem! Dàm bɔ̀ sòn-Càŋ bɔ̀ wula gi né wò. Bɔ̀ɔ́ mé Càŋ lé naâ yoòr yeè temá njií dɔɔ́ŋ, wò bɔ́ mé taá tɔbé wula gi né kɔɔ́. Mè né mene gwaán, ye mè nde né bɔ̀ nùàr yeè ká ka mò koró bilí, faá cuar kurú kwaá yeé bɔ̀ huaán ka bà nɔ, wò gwàn bèh. Baá mbei meèn wa, Jerusalem?
34 "Jerusalém, Jerusalém, você, que mata os profetas e apedrejas os que lhe são enviados! Quantas vezes eu quis reunir os seus filhos, como a galinha reúne os seus pintinhos debaixo das suas asas, mas vocês não quiseram!
35 Mè tueé bí, gwà biì nde né ter le, bí mè ŋéné ŋgwé ndé cú; kɔ cu mé bí ndeè baá mé sòn biì tueé ye: Càŋ Dueè a, kúlú nyégé nuaá mé ndeè né mé yilí seèn kulù, sâ ye.»
35 Eis que a casa de vocês ficará deserta. Eu lhes digo que vocês não me verão mais até que digam: ‘Bendito o que vem em nome do Senhor’".
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 13, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.