João 21

Mvù Ŋgɔ̀ŋ Feê (MCU) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Yeé cer weh aá, Yeésò nde ŋené yuo kela cuù toò bɔ̀ mbɔ̀ŋ seèn; lé naâ ké sòn tub Tiberiâde.
1 Depois disso, Jesus apareceu outra vez aos seus discípulos, na beira do lago da Galileia. Foi assim que aconteceu:
2 Sâ Simɔ̂ŋ Piêr bɔ̂ Tomâs mé bɔ́ yilá né Huaán feèh doô né kɔɔ́. Bɔ́ bɔ̀ Natanaêl nùà Kánà ké Galilê, mé bɔ̀ ŋunà Jebedê, bɔ́ bɔ̀ mbɔ̀ŋ Yeésò fà déì né kɔɔ́ ndɔ.
2 Estavam juntos Simão Pedro e Tomé, chamado “o Gêmeo”; Natanael, que era de Caná da Galileia; os filhos de Zebedeu e mais dois discípulos.
3 Simɔ̂ŋ Piêr ye bɔ́ a: nyí nde aá bèh ndoór vuû ma. Bɔ́ ye bú a: «Béh bí nde nde né kɔɔ́.» Bɔ́ yuo dɔɔ́ŋ, bɔ́ nde yila kɔm ndɔ. Njèh cén, bɔ́ nde koró ŋaga kuú mé ndoór dé lòù.
3 Simão Pedro disse aos outros: — Eu vou pescar. — Nós também vamos pescar com você! — disseram eles. Então foram todos e subiram no barco, mas naquela noite não pescaram nada.
4 Cieé yeé baá kɔ ŋagá, Yeésò ŋené yuo kelà yí sòn nòmò; mé njéh mene bɔ̀ mbɔ̀ŋ ŋéné kɔ́ ŋgwéh ye né bú.
4 De manhã, quando começava a clarear, Jesus estava na praia. Porém eles não sabiam que era ele.
5 À tueé njií mé bɔ́ ndɔ, ye bɔ́ a: «Bí naâ ŋgò sie kwa wa, bɔ̀ ndà?» Bɔ́ ye bú a: «Béh njeré déì sìè kwà ŋgwéh gùm dɔɔ́ŋ.»
5 Então Jesus perguntou: — Nada! — responderam eles.
6 Ye bɔ́ a: «Bí vú njí sér ndoór sâ kwarè kɔɔ̀m, kèb be gaâ mân, te bí sie kwa bɔ́ teèn.» Bɔ́ vu njií môn ndɔ. Bɔ́ yeé tulu, dé tuluù sam cuú; sâ ŋgò yuú kela né lè lòù.
6 — Joguem a rede do lado direito do barco, que vocês acharão peixe! — disse Jesus. Eles jogaram a rede e logo depois já não conseguiam puxá-la para dentro do barco, por causa da grande quantidade de peixes que havia nela.
7 Mbɔ̀ŋ dé mé temé Yeésò né gi yeé yoòr seèn doô, ye Piêr a: «Né Fehtoò beèh.»
7 Aí o discípulo que Jesus amava disse a Pedro: — É o Senhor Jesus! Quando Simão Pedro ouviu dizer que era o Senhor, vestiu a
8 Bɔ̀ mbeí tulu nde mé ndoór ŋgò deí doô yí te kɔme ndɔ; sâ le aá njèh métà yuií, te wa yí sòn ŋgɔ̀m.
8 Os outros discípulos foram no barco, puxando a rede com os peixes, pois estavam somente a uns cem metros da praia.
9 Bɔ́ wa yí teèn, bɔ́ suaga die doó, bɔ́ ŋene we né ŋgie den, ŋgò né tuar, mé breêd teèn.
9 Quando saíram do barco, viram ali uma pequena fogueira, com alguns peixes em cima das brasas. E também havia pão.
10 Yeésò ye bɔ́ a: «Bí wèh ndê mé ŋgò mé bí la sieé naâ sâ kèb déì teèn.»
10 Então Jesus disse:
11 Simɔ̂ŋ Piêr ŋaá yila te kɔme, à tulu kwaá njií ndoór ŋgò deí doô ká cie ndɔ: ŋgò né lom bɔ̀ ŋgò kokoô, kokoô mân. Ŋgò sâ dɔɔ́ŋ lé naâ yuií mé yulà tîn cùɔ̀b tagár. Bɔ́ né mene kókoó, mé njéh mene, ndoór doô beré déì téné nyì ŋgwéh.
11 Aí Simão Pedro subiu no barco e arrastou a rede para a terra. Ela estava cheia, com cento e cinquenta e três peixes grandes, e mesmo assim não se rebentou.
12 Yeésò ye bɔ́ a: «Bí ndê yáb yíé.» Mbɔ̀ŋ dé mé nde cu né bieé nyi, ye bú a: né wò neì wa, lé teèn ná cû. Nùà kàn lé baá giì lè seèn kɔɔ́ ye né Nùà Dueè.
12 Jesus disse: Nenhum deles tinha coragem de perguntar quem ele era, pois sabiam que era o Senhor.
13 Yeésò njebá nde yí teèn, weh breêd doô, haá njií bɔ́; à haá bɔ́ ŋgò doô ndɔ.
13 Então Jesus veio, pegou o pão e deu a eles. E fez a mesma coisa com os peixes.
14 Hên baá dé mbei tagâr mé Yeésò yeé komo yuo aá te cio, à ŋené yuo kela cuù toò bɔ̀ mbɔ̀ŋ seèn teèn.
14 Foi esta a terceira vez que Jesus, depois de ter sido ressuscitado, apareceu aos seus discípulos.
15 Bɔ́ yeé yieé gi aá, Yeésò ye Simɔ̂ŋ Piêr a: «Simɔ̂ŋ, ŋunà Jâŋ, wò gwaán kela né mè kɔɔ́ mé bɔ̀ hên bɔ̀ wa?» Simɔ̂ŋ ye bú a: «Né môn Fehtoò mò, wò né gi kɔɔ́, ye mè né nyí gwaán.» Yeésò ye bú a: «Kó nyégé bɔ̀ huaán mbieè mò bagasé»
15 Quando eles acabaram de comer, Jesus perguntou a Simão Pedro: — Sim, o senhor sabe que eu o amo, Senhor! — respondeu ele. Então Jesus lhe disse:
16 À den cuù, ye bú a: «Simɔ̂ŋ, ŋunà Jâŋ, wò né mè gwaán wa?» Simɔ̂ŋ ye bú a: «Né môn Fehtoò mò, wò né gi kɔɔ́, ye mè né nyí gwaán.» Yeésò ye bú a: «Kè nyégé bɔ̀ mbieè mò bagasé.»
16 E perguntou pela segunda vez: Pedro respondeu: — Sim, o senhor sabe que eu o amo, Senhor! E Jesus lhe disse outra vez:
17 À den cuù dé mbei tagâr, ye bú a: «Simɔ̂ŋ, ŋunà Jâŋ, wò né mè gwaán wa?» Piêr gwaán mierré seér aá mé dé mbei tagâr hên lòù, ye bú a: «Fehtoò mò, hên njèh dɔɔ́ŋ seèn kɔ gi né wò, wò yeè kɔ gi né kpɔ̂g, ye mè né nyí gwaán!» Yeésò ye bú a: «Kó nyégé bɔ̀ mbieè mò bagasé.»
17 E perguntou pela terceira vez: Então Pedro ficou triste por Jesus ter perguntado três vezes: “Você me ama?” E respondeu: — O senhor sabe tudo e sabe que eu o amo, Senhor! E Jesus ordenou:
18 Jomo sâ, ye bú a: «Mè né tueé ye wò a, cu mé wò lé naâ ndà, wò lé tene cam beéh mé be yeè, wò né bèh mé wò né gwaán keéh ndeé ndɔ. Mɔ wò ndeè kulí baá kèn, wò sɔm njií nde aá mbagá ter lòù, nuaré déì cam kwaá wò beè; à derré njií wò bèh mé wò kɔɔ́ gwàn ndé ŋgwéh, wò nde seér teèn.»
18 Quando você era moço, você se aprontava e ia para onde queria. Mas eu afirmo a você que isto é verdade: quando for velho, você estenderá as mãos, alguém vai amarrá-las e o levará para onde você não vai querer ir.
19 Sâ Yeésò ménâ tueé kwaá né bú gèh cio mé à ndeè nde né kuú, te terreb Càŋ ŋené yuo kelà cie teèn. Jomo sâ à ye bú a: «Bèlè mè ndɔ!»
19 Ao dizer isso, Jesus estava dando a entender de que modo Pedro ia morrer e assim fazer com que Deus fosse louvado. Então Jesus disse a Pedro:
20 Piêr yeé ke njií njolo jomo bɔɔ̀n, à ŋene mbɔ̀ŋ dé mé temé Yeésò né gi yoòr seèn doô baá ndeê. Sâ né ka mbɔ̀ŋ dé mé lé geér ndeè naâ yoòr Yeésò, cu mé bɔ́ lé naâ yáb yieé doô; à lé bieè naâ Yeésò kɔɔ́, ye bú a: Fehtoò mò, neì sar nde né wò kɔɔ́?
20 Então Pedro virou para trás e viu que o discípulo que Jesus amava vinha atrás dele. Este era o mesmo que estava ao lado de Jesus durante o jantar da Páscoa e que havia chegado para mais perto dele e perguntado: “Senhor, quem é o traidor?”
21 Piêr yeé ŋene aá bú ménâ, à bie njií ndɔ, ye Yeésò a: «Á, dé mbɔ̀ŋ hên nɔ, Fehtoò mò, kei kwa nde né bú dé seèn kɔɔ́?»
21 Quando Pedro viu aquele discípulo, perguntou a Jesus: — O que diz, Senhor, a respeito deste aqui?
22 Yeésò ye bú a: «Mɔ mè gwaán mene ye bú a, dèn lè làŋ, kɔ mè ndeè cuù baá, dé sâ yulá né wò he wa? Bèlè lòm dé yeè mè!»
22 Jesus respondeu:
23 Njàgà hèllè ŋgulí ka nde seér baá-re lètenè bɔ̀ mbeî hiín mbaá, ye: mbɔ̀ŋ dé sâ dé seèn kú ndé cú. Á sâ, Yeésò lé túé ná ŋgwêh ye Piêr a: mbɔ̀ŋ sâ dé seèn kú ndé cú. À lé tueé seér naâ ye bú a: mɔ nyí gwaán mene ye bú a, dèn lè làŋ, kɔ nyí ndeè cuù baá, dé sâ yulá né wò he wa?
23 Então se espalhou entre os seguidores de Jesus a notícia de que aquele discípulo não ia morrer. Mas Jesus não disse isso. Ele apenas disse: “Se eu quiser que ele viva até que eu volte, o que é que você tem com isso?”
24 Né mbɔ̀ŋ bú sâ tueé né bɔ̀ njií mé lé kelà naâ sâ kɔɔ́, à nyagá kwaá gi aá bɔ́ ter ndɔ. Béh kɔ né ye, à tueé lom né njèh gècên.
24 Este é o discípulo que falou destas coisas e as escreveu. E nós sabemos que o que ele disse é verdade.
25 Bɔ̀ njií mé Yeésò lé bɔɔ́ giì naâ née cu kókoó mbaá ye. Mɔ bɔ́ sé ye bɔ́ nyagá kwaá gi te mvù cécéné cécéné dɔɔ́ŋ, mè tueé bí, mvù sé naâ wɔ́ŋ dɔɔ́ŋ beè yuú berré sie.
25 Ainda há muitas outras coisas que Jesus fez. Se todas elas fossem escritas, uma por uma, acho que nem no mundo inteiro caberiam os livros que seriam escritos.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 21, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.