Mateus 24
Acʼaj testamento (El Nuevo testamento in Mam de Todos Santos) (MAMNT) vs NTLH
1 Tej tbaj yolen Jesús, etzxin tuj tja Dios, bix e xi'xin. Bix e xi' cych'iquen t-xnak'atzxin tja Dios texin, tii'n tcye'nc.
1 Jesus saiu do pátio do Templo, e, quando já estava indo embora, os seus discípulos chegaram perto dele e chamaram a sua atenção para os edifícios do Templo.
2 Bix e xi' tkba'nxin cyexin:
2 Então ele disse:
3 Yajc'atltzen, bix e cub kexin twi'j witz Olivos tbi. Cyjunalxin cyuya t-xnak'atzxin. Bix e pon lk'e ke t-xnak'atzxin ti'jxin, bix e xi' cykanenxin:
3 Jesus estava sentado no monte das Oliveiras. Então os discípulos chegaram perto dele e lhe perguntaram em particular: — Conte para nós quando é que isso vai acontecer. Que sinal haverá para mostrar que chegou o tempo de o senhor voltar e de tudo acabar?
4 Bix aj ttzak'be'nxin:
4 Jesus respondeu:
5 Cyuj jk'ij chi ul, tzul nim xjal te kbalte ka ejee' Scy'o'n tu'n Dios te clol xjal, bix cwel cysbu'n nim xjal.
5 Porque muitos vão aparecer fingindo ser eu e dizendo: “Eu sou o
6 Cxe'l cybi'na nbajtl k'oj tuj ttanema bix jak'ch tumel. Pero mi'n chi jaw sey'paja, cuma il ti'j at k'oj te mitkna'x wula. Pero kej k'oj lu yaa'nja te yec'bil ch'ixc'a tpon manc'bil k'ij.
6 Não tenham medo quando ouvirem o barulho de batalhas ou notícias de guerras. Tudo isso vai acontecer, mas ainda não será o fim.
7 Cyuj jk'ij chi ul, chi jawel nmak tnom te k'ojlel cyuya juntl nmak tnom, bix ju' pjel tuj cykilca twitz tx'otx'. Bix tzul nim weyaj tuj nim lugar twitz tx'otx'. Bix nuk jak'ch q'uiyela xcyaklajnab.
7 Uma nação vai guerrear contra outra, e um país atacará outro. Em vários lugares haverá falta de alimentos e tremores de terra.
8 Pero kej tchiyonel lu nuk ch'in teja cywitzj q'uixc'aj nim tzul mas yaj oj tul manc'bil k'ij.
8 Essas coisas serão como as primeiras dores de parto.
9 Cyuj k'ij chi ul, chi xe'l k'o'na tuj cyk'ab cawel, bix chi yasjela cyu'n, bix chi cwel byo'na cyu'n. Bix chi elel iiq'uena tuj cykilca tnom tu'nj lepcheckey wi'ja.
9 — Depois vocês serão presos e entregues para serem maltratados e vocês serão mortos. Todos os odiarão por serem meus seguidores.
10 Tu'n tlaj q'uixc'aj lu, nim xjal cyjel cyk'o'n cyocslabl wi'ja, bix cxe'l cyq'ueyen ke ocslal tuj cyk'ab aj k'oj wi'ja, bix q'uelel cyiiq'uen cyiib.
10 Nessa época muitos vão abandonar a sua fé e vão trair e odiar uns aos outros.
11 Chi ul nim xjal tzin cykba'n ka tyolel Dioske, pero nuk tenx cyu'n, bix nim xjal chi tzpetel cyu'n.
11 Então muitos falsos
12 Tz̈'iynen tjaw tz̈'iy il twitz tx'otx', bix ju' tzunj, nim xjal mi'n tz'octl cyak' ke cyuya cye.
12 A maldade vai se espalhar tanto, que o amor de muitos esfriará;
13 Pero alcyej xjal min xcyaj cye'yente weya hasta ojxe tcyim, ccleteltzen tu'n Dios.
13 mas quem ficar firme até o fim será salvo.
14 Jba'n tpocbal tcawbil Dios cxe'l pocbet tuj cykilca twitz tx'otx', tu'ntzen cybinte cykilca wik xjal tyol Dios. Bix oj tbint lu, tzultzen manc'bil k'ij.
14 E a boa notícia sobre o
15 Cykilcatzen jlu il ti'j pjel cyuj k'ij chi ul. Pero mas yaj tzul manc'bil k'ij. Ju' tzunj, ilxsen ti'j q'uelel cyniy' kej xjal n-oc cybi'n cyyola ti'j ti pjel oj ch'itk tul manc'bil k'ij. Jatxe ootxa, e tkba jtyolel Dios Daniel tzul jun k'ij oj tocx jun xjal ka'xsen te junx maj tuj nin tja Dios tu'n ttz'ilex bix tu'n ttzpet bix cxitjel tja Dios tu'n. Oj toc cycye'yena otk tz'ocx ja xjal lu tuj xjan cwart tja Dios, tz'ocxix cyc'u'ja ti'j.
15 E Jesus continuou:
16 Tu'n tclet cychunk'lal, chi elel ok kej xjal ete' tuj Judea tuj c'ul cyxol witz.
16 Então, os que estiverem na região da Judeia, que fujam para os montes.
17 Alcyekej xjal ete'wex tuj tcab cxo'la cyja, mi'n chi ocxtl k'ilbetz te tik'ch cye tuj cyja, sino txucl chi elex ok tuj c'ul tu'n cyajkelbil.
17 Quem estiver em cima da sua casa, no terraço, que fuja logo e não entre para pegar as suas coisas.
18 Bix alj nak'anan tuj tcojbil, mi'n tz'ajtz meltz'aj tja, mitetpe te k'ilbex ke ti'j.
18 E quem estiver no campo, que não volte para casa a fim de buscar as suas roupas.
19 Pero lastim kej xuuj preñada, bix ma nch'u'n cyal, oj tul ja ila, cuma mlay bint tu'n cyel ok.
19 Ai das mulheres grávidas e das mães com criancinhas naqueles dias!
20 Cykanenx te Dios nuket mi'n baj ju'wa tuj tyem te tchewel, bix ka tuj jun k'ij te ajlabl, cuma cyiw tu'n cyel ok xjal.
20 Orem a Deus para que vocês não tenham de fugir no inverno ou no sábado .
21 Bajxse pja' jun maj ju'wa jatxe tcublen itz'j twitz tx'otx' tu'n Dios, bix mi'n baj juntl maj ju'wa oj tbaj ja lu.
21 Porque naqueles dias haverá um sofrimento tão grande como nunca houve desde que Deus criou o mundo; e nunca mais acontecerá uma coisa igual.
22 Nuket mi'n cub tbajsa'n Dios twi' kej k'ij te q'uixc'aj lu, milen-al jun xjal jac'a cyaj itz'j. Pero cwel tbajsa'nxin twi' tu'n tk'ak'bil tc'u'jxin cyi'j texin ttanem scy'o'n tu'nxin.
22 Porém Deus diminuiu esse tempo de sofrimento. Se não fosse assim, ninguém seria salvo. Mas, por causa do povo que Deus escolheu para salvar, esse tempo será diminuído.
23 Katzen at jun xjal ma tz'oc kbante cyey: “Cycye'yenctzen, lu tzunj xin Scy'o'n tu'n Dios lu,” ka tz̈i cyseja, mi'n tz'oc cybi'na,
23 — Portanto, se alguém disser para vocês: “Vejam! O
24 cuma tzultzen nim xjal ẍtak' kbalte ka ejee' Scy'o'n tu'n Dios te cawel, bix tzul xjal ẍtak'el ka ejee' tyolel Dios. Ejee' tzunj xjal lu chi cwel binchante jawnex techel bix nuk tik'ch cbinel cyu'n tuya cyipemal, tu'ntzen cysbun ke xjal, bix ch'innch'e oj tcub sbu'n jun te Dios t-xjal.
24 Porque aparecerão falsos profetas e falsos messias, que farão milagres e maravilhas para enganar, se possível, até o povo escolhido de Deus.
25 Cykil tzunja lu ma txi' nkba'na cyey nejl.
25 Prestem atenção! Eu estou lhes dizendo tudo isso, antes que aconteça.
26 Ju' tzunj, ka ma cykba xjal: “Lu Cristo at tuj lugar min-al xjal tuj,” ka cytz̈ike ju'wa, mi'n che'xa. Bix ka ma cykba xjal: “Lu Cristo tocx tuj cwart lu, cyjyo'nx,” ka cytz̈ike ju'wa, mi'n txi' cyocsla'na cyyol.
26 — E, se disserem: “Vejam! Ele está no deserto”, não vão lá. Ou ainda: “Vejam! Ele está escondido aqui”, não acreditem.
27 Min chin ula tuj ewjel. Oj wula, cchic'ajaxel cywitz cykilca xjal, tisenj oj tcub koptz'aj jun tken k'ancyok te ocne bix niy'tl koptz'aj twitz cya'j tu'n tex te elne.
27 Porque, assim como o relâmpago risca o céu, do nascente até o poente, assim será a vinda do
28 Jaa' tcwa' t-xumlal cyimne, jatztzen chi chmetel ke c'utz. Mintii' il ti'j tu'n toc cykanenjil jaa' tcwa'.
28 — Onde estiver o corpo de um morto, aí se ajuntarão os urubus.
29 Ojtzen tbaj kej k'ij te cyiwxsen q'uixc'aj lu, c'oquel klolj twitz k'ij, bix ya mi'ntl txakentl xjaw. Chi c'u'l tz'ak che'w twitz cya'j, bix nuk clu'l cykilca twitz cya'j tisen jun xlok'laj cya'j.
29 Jesus disse:
30 Oj tbaj lu, cchic'ajaxel jun yec'bil twitz cya'j te techel at tu'n tul jxjal Sma'n tu'n Dios tu'n ntena cyuya xjal. Bix chi jawel ok' xjal tuj cykilca tnom twitz tx'otx', cuma cyla' xjal inayena oj ncu'tza tuj muj tuya nim wipemala bix nchin txakakan xsuna.
30 Então o sinal do
31 Tuj tzunj k'ij lu oj wula, ctzaaltzen nsma'na nsanjela tuj cya'j tu'nj tk'ajt tk'ajk'ajel jun jawnex xux, bix chi chmol ke n-ángela ke nxjala tuyaxe cykil jaa' pomnina baj twitz tx'otx'.
31 A grande trombeta tocará, e ele mandará os seus anjos para os quatro cantos da terra. E os anjos reunirão os escolhidos de Deus de um lado do mundo até o outro.
32 Cycnomtzen. Ko nk'a'c'atzen jun techel ti tten oj wula. Ju' tten tisenj oj ntzaj xulan jun wi' higuera. Oj ntzaj alajin tk'ab higuera bixsen n-ak' eletz muxk'aj t-xul, ya telniy'tzen tuj cywitza ka ch'itk toc coresma.
32 Jesus disse ainda:
33 Jaxse ju'x oj wula. Tisen tzunj t-xul higuera n-etz te ch'itk coresma, q'uelelc'atzen cyni'ya ti'j oj tbaj cykilca ma txi' nkba'na cyey twitz tx'otx', jatzen techel ka ch'itk wetza tuj cya'j.
33 Assim também, quando virem acontecer essas coisas, fiquem sabendo que o tempo está perto, pronto para começar.
34 Jaxxix cxe'l nkba'na cyey, kej xjal cyla' cykilca kej yec'bil ma txi' nkba'na cyey, min otk chi cyim oj tul tcawbil Dios.
34 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: essas coisas vão acontecer antes de morrerem todos os que agora estão vivos.
35 Il ti'j ju' pjela. Te cya'j bix te twitz tx'otx' cwel xitj, pero ke weya nyol, mlay baj twi'.
35 O céu e a terra desaparecerão, mas as minhas palavras ficarão para sempre.
36 Yaltzen tej tu'n alcye k'ij bix niy' hora oj wula, min-al ebilte. Mitetpe ejee' tsanjel Dios tuj cya'j itzkilte, bix mitetpe inayena. Nukxix ja te Nmana itzkilte niy' hora pjel jlu.
36 Jesus continuou, dizendo:
37 Yal cyej xjal at twitz tx'otx' oj ch'itk wul meltz'aja, min n-oc cyc'u'j ti'j alcyej at tu'n tbaj, tisenx kej xjal e ten tuj ttyem Noé min oc cyc'u'j ti'j alcyej at tu'n ttzaj cyibaj.
37 A vinda do
38 Tuj k'ij te mitkna'x tcub cycastiwa a' cyibaj xjal, tej tjaw tz̈'iy a', nuk ex cyk'ij nchi waa'n, nchi c'an, bix nchi maje, nuk cytenx. Pero nuk tisen tii' tej tpon jk'ij tej cyocx Noé tuj barc.
38 Pois, antes do dilúvio, o povo comia e bebia, e os homens e as mulheres casavam, até o dia em que Noé entrou na barca.
39 Min e cyocsla aj il ka at tu'n tcub jun castiwa cyibaj hasta tejxe ttzaj jun nintzaj jbal cyibaj, bix e baj cykilca xjal. Jax ju'x nuk q'uelex cyk'ij xjal oj wul meltz'aja twitz tx'otx' juntl maj. Bix cwel castiwa cyibaj.
39 Porém não sabiam o que estava acontecendo, até que veio o dilúvio e levou todos. Assim também será a vinda do Filho do Homem.
40 Tuj tzunj k'ij oj wul meltz'aja, at ca'ba xinak tuj cojbil. Jun cjawel k'i'n, pero juntl cyjel ten tu'n tcub tcastiwa.
40 — Naquele dia dois homens estarão trabalhando na fazenda: um será levado, e o outro, deixado.
41 At ca'ba xuuj chi tz̈ee'l junx ti'j jun cyaa'. Jun cjawel k'i'n, pero juntl cyjel ten.
41 Duas mulheres estarão no moinho moendo trigo: uma será levada, e a outra, deixada.
42 Ju' tzunj, cuma min cytzki'na jtoj chin ula, inayena Cyaawa, cyc'ojlam cyiiba tu'ntzen binne cytena.
42 Fiquem vigiando, pois vocês não sabem em que dia vai chegar o seu Senhor.
43 Cybima ja yol lu. Nuket e bi'n tu'n taaw jun jaa' niy' hora te koniyan tzul alak', jac'ale cub ten c'ojlal, tu'ntzen mlay txi' tk'o'n amle'n te alak' tu'n tocx tuj tja.
43 Lembrem disto: se o dono da casa soubesse quando ia chegar o ladrão, ficaria vigiando e não deixaria que a sua casa fosse arrombada.
44 Jax ju'x cyey, cykil hora cyitz'lem cyiiba, cuma chin ul meltz'aja tuj jun k'ij min nayona ti'j, inayena, Jsma'n tu'n Dios tu'n ntena cyuya xjal.
44 Por isso vocês também fiquem vigiando, pois o Filho do Homem chegará na hora em que vocês não estiverem esperando.
45 Ju' tzunj, ba'nxit chi e'la tuj cyaak'ena, tisen jun t-ak'anal patrón at tnaabl bix cuyan tu'n tuj taak'en k'o'n tu'n tpatrón tu'n t-xi' tk'o'n cywa kej te tja patrón oj tpon hora.
45 Jesus disse ainda:
46 At nim xtalbil tibaj jun ak'anal ka cuyan tu'n tuj taak'en oj tul meltz'aj tpatrón.
46 Feliz aquele empregado que estiver fazendo isso quando o patrão chegar!
47 Jaxxix cxe'l nkba'na cyey, cxe'l tk'o'n patrón tej ak'anal tu'n toc te ninc'ulte cykilca at te patrón.
47 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: o patrão vai colocá-lo como encarregado de toda a sua propriedade.
48 Pero ka ma txi' tkba'n ak'anal ka': “Yaj tzulwe npatróna,” ka tz̈i,
48 Mas, se o empregado for mau, pensará assim: “O meu patrão está demorando muito para voltar.”
49 bix ma tz'oc ten pjul cye mastl ak'anal bix ma tz'oc ten waa'l bix c'al cyuya ke c'al k'e'n,
49 Então começará a bater nos seus companheiros, e a comer, e a beber com os bêbados.
50 tzultzen meltz'aj tpatrón tuj jun k'ij min nayon ti'j bix tuj jun hora min ttzki'n.
50 E o patrão voltará no dia em que o empregado menos espera e na hora que ele não sabe.
51 Bix cwel k'o'n nim castiwa te ak'anal, bix cxe'l t-xoo'n tpatrón cyxol ke xmeletz' xjal, jatztzen chi jawela ok'ja, bix jaa' cjawela kitx'itx'in t-xee' twitz cye—tz̈i Jesús cye t-xnak'atz.
51 Aí o patrão mandará cortar o empregado em pedaços e o condenará a ir para o lugar aonde os hipócritas vão. Ali ele vai chorar e ranger os dentes de desespero.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 24, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.