Mateus 16

Acʼaj testamento (El Nuevo testamento in Mam de Todos Santos) (MAMNT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 E pontzen tuya Jesús tzunkej xjal nimalxse tuj cyley, ejee'j xjal fariseo, cyuya jun cloj xjal saduceo, bix ak'kexin niy'belecte tnaabl Jesús tu'ntzen tcub tz'akxin tuj cyyolxin. E xi' cykanenxin tu'n t-xi' tyeec'anxin tipemalxin tu'n tchic'ajax ka ju' otk tzajxin tuya Dios tuj cya'j.
1 Alguns fariseus e alguns saduceus foram falar com Jesus. Eles queriam alguma prova contra ele e por isso pediram que ele fizesse um milagre para mostrar que o seu poder vinha mesmo de Deus.
2 Pero aj ttzak'be'n Jesús cyexin:
2 Mas Jesus respondeu:
3 Bix oj kskix, ka cyak t-xee' cya'j, tzin cykba'na: “Tzul jbal ja'lewe, cuma cyak t-xee' cya'j, bix at k'ek muj,” tz̈ikey, bix jax cyu'na. At cynaabla tu'n tel cyni'ya ti'j techel twitz cya'j, ¿pero titzen tten min n-el cyni'ya ti'j ti nbaj te Dios cyxola tuj tyem te ja'lewe?
3 E, de manhã, cedo, dizem: “Vai chover porque o céu está vermelho-escuro.” Olhando o céu, vocês sabem como vai ser o tempo. E como é que não sabem explicar o que querem dizer os sinais desta época?
4 Key xjal judío te ja'lewe, ka'key bix ma tz'el cypa'n cyiiba ti'j Dios. Min chin cyocslay, sino nuk ete'c'a kanlte weya mastl yec'bil. Pero jtechel tzin cykanena, mlay k'oj cyey. Oj pjel wi'ja tisenxj e baj ti'j tyolel Dios Jonás, jatzen c'ajbel te yec'bil cyey—tz̈i Jesús, bix exxin cyxolxin.
4 Como o povo de hoje é mau e sem fé! Vocês estão me pedindo um milagre, mas o milagre de Jonas é o único sinal que lhes será dado. Então ele saiu e foi embora.
5 Iy'xtzen Jesús cyuya t-xnak'atzxin jlajxe tnijabel a'. Pero tej cyponxin, min e cyna'n t-xnak'atzxin tu'n t-xi' cyii'nxin cywaxin.
5 Quando os discípulos atravessaram para o lado leste do lago, esqueceram de levar pão.
6 Bix e xi' tkba'nxin cyexin:
6 Jesus disse:
7 Pero min el cyniy'xin ti'j tyolxin, bix ak'kexin yolel cyxolxxin:
7 Aí os discípulos começaram a dizer uns aos outros: — Ele está dizendo isso porque não trouxemos pão.
8 Pero el tniy' Jesús ti'j ti otk tz'e'la tyolxin tuj cywitzxin, bix e xi' tkba'nxin cyexin:
8 Jesus ouviu o que eles estavam dizendo e perguntou:
9 ¿Mimpa ma tz'el cyni'ya ti'j ba'n t-xi' nk'o'na cyway? ¿Mimpa na'n cyu'na tej tcub npa'na jjwe' pan t-xol jwe' mil xinak, bix jte' chi'l ttx'akan pan e jaw cychmo'na tej cybaj waa'n xjal?
9 Ainda não entenderam? Não lembram dos cinco pães que eu parti para cinco mil homens? Quantos cestos vocês encheram?
10 ¿Bix mimpa na'n cyu'na tej tcub npa'na jwuuk pan t-xol cyaja mil xinak, bix jte' chi'l ttx'akan pan e jaw cychmo'na?
10 E aqueles sete pães para quatro mil homens? Quantos cestos vocês encheram?
11 ¿Tikentzen min s-el cyni'ya ti'j yaa'n ti'j cyway xi' nkba'na cyey? Juntl maj cxe'l nkba'na cyey, cyc'ojlam cyiiba tuyaj cypan aj fariseo bix xsunj cypan aj saduceo—tz̈ixin.
11 Vocês não entendem que eu não estou falando a respeito de pães? Tenham cuidado com o fermento dos fariseus e dos saduceus!
12 Eltzen cyniy' t-xnak'atzxin ti'j min e tkbaxin tu'n cyc'ojlan cyiibxin tuyaj cypan aj fariseo bix aj saduceo, sino tuya tej cyxnak'tzbilxin.
12 Então os discípulos entenderam que ele não estava dizendo que tivessem cuidado com o fermento usado no pão, mas com os ensinamentos dos fariseus e dos saduceus.
13 Tejtzen tpon Jesús tuj tnom te Cesarea te Filipo, e xi' tkanenxin cye t-xnak'atzxin:
13 Jesus foi para a região que fica perto da cidade de Cesareia de Filipe. Ali perguntou aos discípulos:
14 Bix aj cytzak'be'nxin:
14 Eles responderam: — Alguns dizem que o senhor é João Batista; outros, que é Elias; e outros, que é Jeremias ou algum outro
15 Bix aj tkanen Jesús:
15 — E vocês? Quem vocês dizem que eu sou? — perguntou Jesus.
16 Bix aj ttzak'be'n jxin Simón Pedro:
16 Simão Pedro respondeu: — O senhor é o
17 Bix e xi' tkba'n Jesús te Pedro:
17 Jesus afirmou:
18 Cxe'l nkba'na tey, jay Pedro, bix “xak” japenina tbiy. C'oquela tisen jun xak c'ajbel te t-xee' jun jaa', bix ja jaa' lu kej xjal chi oquel lpe wi'ja. Bix mlay caman taaw il cyi'j nxjala.
18 Portanto, eu lhe digo: você é Pedro, e sobre esta pedra construirei a minha Igreja, e nem a morte poderá vencê-la.
19 Cxe'l nk'o'na tey tal jaa' ttzi tcawbil Dios tuj cya'j. Jay kbalte ti pjel cyxol ntanema. Alcyej ctkba'y yaa'n ba'n tu'n tbint cyxol ntanema twitz tx'otx', q'ueleltzen ba'n tuj nwitza tuj cya'j. Jax ju'x alcyej ctkba'y ba'n tu'n tbint cyxol ntanema twitz tx'otx', chin cuyalatzen tuj cya'j—tz̈ixin te Pedro,
19 Eu lhe darei as chaves do
20 bix e xi' tkba'nxin cye t-xnak'atzxin tu'n mi'n jaa' tz'oca cykba'nxin ka jaxin Jscy'o'n tu'n Dios.
20 Então Jesus ordenou que os discípulos não contassem a ninguém que ele era o Messias.
21 Cyi'j ja tyem lu, ak' Jesús xnak'tzalec cye t-xnak'atzxin il ti'j tu'n t-xi'xin tuj Jerusalén, tu'ntzen tiy'x nim q'uixc'aj tu'nxin cyu'n nejenel cye xjal bix cyu'n nejenel cye pala bix cyu'n tx'olbal ley. E tkbaxin tu'n tbyet-xin, bix cjawetz itz'jxin te toxen k'ij tbyetlenxitlxin.
21 Daí em diante, Jesus começou a dizer claramente aos discípulos: — Eu preciso ir para Jerusalém, e ali os líderes judeus, os chefes dos sacerdotes e os
22 Pero min el tyol Jesús ba'n tuj twitz Pedro, bix ex ttxco'nxin ja Jesús cyjunalxin, bix ak' Pedro ocsalec tc'u'j Jesús tu'n mi'n tyolenxin ju'wa. E xi' tkba'nxin:
22 Então Pedro o levou para um lado e começou a repreendê-lo, dizendo: — Que Deus não permita! Isso nunca vai acontecer com o senhor!
23 Pero aj tcye'yen Jesús bix e xi' tkba'nxin te Pedro:
23 Jesus virou-se e disse a Pedro:
24 Bix e xi' tkba'ntl Jesús cye t-xnak'atz:
24 E Jesus disse aos discípulos:
25 Ja tzunj xjal tcy'i tz'oc lpe wi'ja cuma taj tz'oc tk'on tiib ti'j ti taj, cxe'l t-xoo'n tchunk'lal. Pero ja tzunj xjal cyjel tk'o'n tchunk'lal te twitz tx'otx' tu'nj lepchec wi'ja, ctcamantzen tchunk'lal te junx maj.
25 Pois quem põe os seus próprios interesses em primeiro lugar nunca terá a vida verdadeira; mas quem esquece a si mesmo por minha causa terá a vida verdadeira.
26 ¿Ti c'ajbela cykilca twitz tx'otx' te jun xjal ka ma cyaj tk'o'n tchunk'lal te junx maj tu'n ttzyet tu'n? ¿Bix ma jte'tzen ctchja' jun xjal twi' tchunk'lal te junx maj, nuket jac'a tlok'?
26 O que adianta alguém ganhar o mundo inteiro, mas perder a vida verdadeira? Pois não há nada que poderá pagar para ter de volta essa vida.
27 Chin ul meltz'aja twitz tx'otx' tuya tipemal Nmana bix cyuya tsanjel Dios tuj cya'j, bix ctzaal nk'o'na, inayena, jxjal Sma'n tu'n Dios tu'n ntena cyuya xjal, teeylex juun la' alcye xbint tu'n.
27 Pois o
28 Jaxxix cxe'l nkba'na cyey, at juun cyey tcub tzalu min otk cyim ojxe toc cycye'yena techel ti tten oj tul jxjal Sma'n tu'n Dios tu'n tcawen—tz̈i Jesús.
28 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: estão aqui algumas pessoas que não morrerão antes de verem o Filho do Homem vir como Rei.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 16, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.