Mateus 10
Acʼaj testamento (El Nuevo testamento in Mam de Todos Santos) (MAMNT) vs NVT
1 Bix e cub tchmo'n Jesús kej cablaaj t-xnak'atz, bix e xi' tk'o'nxin tipemalxin cye tu'n tel cylojo'n biman cyi' xjal bix tu'n cyk'anenxin ti' cykilca wik cyyabel xjal.
1 Jesus reuniu seus doze discípulos e lhes deu autoridade para expulsar espíritos impuros e curar todo tipo de enfermidade e doença.
2 Ejee'tzen xinj e tsicy' Jesús te t-xel, ejee'j xin lu: Tneel, ja Simón, jxjal oc tbi te Pedro tu'n Jesús, bix tuyax Andrés, titz'en Simón, tuya Jacobo, tcwal jxin Zebedeo, tuya Juan, titz'en Jacobo,
2 Estes são os nomes dos doze apóstolos: primeiro, Simão, também chamado Pedro, depois André, irmão de Pedro, Tiago, filho de Zebedeu, João, irmão de Tiago,
3 tuya Felipe, tuya Bartolomé, tuya Tomás, tuya Mateo, jxin chmol alcabala, tuya Jacobo, tcwal jxin Alfeo, tuya Tadeo,
3 Filipe, Bartolomeu, Tomé, Mateus, o cobrador de impostos, Tiago, filho de Alfeu, Tadeu,
4 tuya Simón, jxjal tocx te jun cloj Cananeo tbi, tuya Judas Iscariote, jxjal e xi' tq'ueyen Jesús mas yaj.
4 Simão, o cananeu, Judas Iscariotes, que depois traiu Jesus.
5 Ejee' tzunj cablaaj xjal e xi' tchk'o'n Jesús te binchalte taak'en. Pero tneelxix, e xi' tkba'nxin cyexin:
5 Jesus enviou os Doze com as seguintes instruções: “Não vão aos gentios nem aos samaritanos;
6 Nuk o'cx chi xe'la cyxol kej aj Israel o chi tzpet.
6 vão, antes, às ovelhas perdidas do povo de Israel.
7 Ojtzen cyxi'y, cyk'umenx cye xjal cyjulu: “Tzul lk'e tcawbil Dios tzul tuj cya'j,” tz̈i cybela.
7 Vão e anunciem que o reino dos céus está próximo.
8 Cyk'anenx kej xjal yaab. Chi jawetz cyitz'jsa'na kej xjal cyimne tuj cyamecy. Cyk'anenx kej xjal ma tz'el k'ey cyk'ab bix cyken tu'nj yabel lepra. Q'uelel cylojo'na biman cyi'j xjal ma chi oc biman cyi'j. Bix mi'n chi kanena pwak cye xjal oj tcub cyk'anena, cuma nuk cotz jwipemala ma cyiik'a.
8 Curem os doentes, ressuscitem os mortos, purifiquem os leprosos e expulsem os demônios. Deem de graça, pois também de graça vocês receberam.
9 Mi'n txi' cyii'na pwak, mi nuket oro bix ka plata bix ka cobre tu'n cyitz'ja.
9 “Não levem no cinto moedas de ouro, prata ou mesmo de cobre.
10 Bix mi'n txi' cyii'na cypay tuj be, mi nuket cych'ixpubla cyi'ja, mi nuket juntl moj cyxaaba, mi nuket juntl cybardona te tcab, cuma il ti'j tu'n tk'oj twa jun t-ak'anal Dios.
10 Não levem bolsa de viagem, nem outra muda de roupa, nem sandálias, nem cajado. Quem trabalha merece seu sustento.
11 Oj cyocxa tuj jun tnom bix ka tuj jun aldea, cykanenx cye xjal ka at jun xjal at tajbil tu'n tk'on posada cye t-ak'anal Dios, bix chi cyjela tuya ojxe cyi'ya tuj ja tnoma.
11 “Sempre que entrarem em uma cidade ou povoado, procurem uma pessoa digna e fiquem em sua casa até partirem.
12 Oj cyocxa tuj jaa' jaa' tumel chi wutala, nejl cxe'l cyk'o'na jun k'olbebl te cykilca xjal tuj jaa'.
12 Quando entrarem na casa, saúdem-na com a paz.
13 Ka ma tiik' taaw jaa' ejee'y tuya cykil tc'u'j, tzajxit cyk'o'na cyxtalbila te. Pero ka tcy'i ejee'y, mi'n txi' cyk'o'na cyxtalbila te.
13 Se o lar se revelar digno, que sua paz permaneça nela; se não, retirem a bênção.
14 Ka at xjal cycy'i ejee'y bix ka ma tz'el cyxoo'n cyyola, oj cyi'ya tuj cyja bix ka tuj cytanem, cytz̈toncjtzen kuk ti' cyxaaba cywitz, te yec'bil min chi k'umentla tyol Dios cyxol.
14 Se alguma casa ou cidade se recusar a recebê-los ou a ouvir sua mensagem, sacudam a poeira dos pés ao sair.
15 Jaxxix cxe'l nkba'na cyey, tuj jk'ij te castiwa tzul, mas castiwa tzul tk'o'n Dios cyej tnom n-el cyiiq'uen tk'umj tyolxin twitzj e cub tk'o'nxin cyibaj ka' tnom te Sodoma tuyax tnom te Gomorra jatxe ootxa.
15 Eu lhes digo a verdade: no dia do juízo, as cidades perversas de Sodoma e Gomorra serão tratadas com menos rigor que essa cidade.
16 Q'ueleltzen cyni'ya ti'j ejee'y nuk cyisen tal carnel bix chi xe'l nsma'na cyxolj xjal cyisen xo'j. Ju' tzunj, chi tena ẍbi'l tisen lbaj, pero jax chi tena tisen cucu'. Mi'n cybinchay ka' cyi' xjal.
16 “Ouçam, eu os envio como ovelhas no meio de lobos. Portanto, sejam espertos como serpentes e simples como pombas.
17 Cyc'ojlamxix cyiiba cye xjal, cuma chi xe'l k'o'na cywitz juez nuk wi'jc'a, bix cxe'l cyk'o'n tz'u'n cyi'ja cyuj cycamon jaa'.
17 Tenham cuidado, pois vocês serão entregues aos tribunais e chicoteados nas sinagogas.
18 Hasta cywitz gobernador bix cywitz rey chi xe'l chk'eta nuk wi'jc'a, tu'ntzen tk'umj nbi'ya cyexin bix cyej xjal yaa'n judío.
18 Por minha causa serão julgados diante de governantes e reis, mas essa será a oportunidade de falar a meu respeito a eles e aos gentios.
19 Pero oj cytzyeta, mi'n chi labta ti'j ti tten tu'n cyclon cyiiba bix ti'j alcye yol tu'n t-xi' cykba'na cywitz cawel, cuma oj tpon tumel, chi xe'l onet cyey ti' cyyola.
19 Quando forem presos, não se preocupem com o modo como responderão nem com o que dirão. Naquele momento, as palavras certas lhes serão concedidas,
20 Yaa'n ti' cywi'y ctzaala cyyola, sino ja te Espíritu Santo k'o'n cyey tu'n Cymana Dios cxe'l k'onte cyyola.
20 pois não serão vocês que falarão, mas o Espírito de seu Pai falará por meio de vocês.
21 Tzul jun k'ij at xjal cyitz'en cyiib bix jun cxe'l q'ueyente juntl tuj cyk'ab cawel tu'n cybyet, bix jax cxe'l cyq'ueyen cyman ke cycwal tu'n cybyet. Bix ke cwal chi oquel k'ojl cyi' cyman, bix chi oquel cyipen ti'j tu'n cybyet cyman.
21 “O irmão trairá seu irmão e o entregará à morte, e assim também o pai a seu próprio filho. Os filhos se rebelarão contra os pais e os matarão.
22 Cykilca xjal q'uelel cyiiq'uen ejee'y tu'nj cyk'on cyiiba wuyena. Pero alj xjal mi'n cyaj tcye'yen inayena, amale n-oquet cyiw q'uixc'aj ti'j, cleteltzen tu'n Dios.
22 Todos os odiarão por minha causa, mas quem perseverar até o fim será salvo.
23 Ka ma chi yajlaja tuj jun tnom, cyiy' oka tuj juntl tnom. Pero jaxxix cxe'l nkba'na cyey, mitkna'x t-xi' cyk'umena tyol Dios tuj cykilca tnom te Israel oj wul meltz'aja, inayena, jxjal Sma'n tu'n Dios tu'n ntena cyuya xjal.
23 Quando forem perseguidos numa cidade, fujam para outra. Eu lhes digo a verdade: o Filho do Homem voltará antes que tenham percorrido todas as cidades de Israel.
24 Yaa'n ejee'y mas jawnex nwitza, tisen jun xjal nxnak'tzan yaa'n mas jawnex twitz tmaystro, bix jun ak'anal yaa'n mas jawnex twitz tpatrón.
24 “O discípulo não está acima de seu mestre, nem o escravo acima de seu senhor.
25 Jnbaj ti' jun maystro, jax nbaj ti' t-xnak'atz. Bix jnbaj ti' jun patrón, jax nbaj ti' t-ak'anal. Ju' tzunj, jcbinel wi'ja cyu'n xjal, jax cbinel cyi'ja. Ma tz'oc cyk'o'n xjal nbi'ya te Cyaaw biman. Katzen ju' ma cykba xjal wi'ja, jaxse ju'x c'oquel cyyasen xjal ejee'y.
25 Para o discípulo é suficiente ser como seu mestre, e o escravo, como seu senhor. Uma vez que o dono da casa foi chamado de Belzebu, os membros da família serão chamados de nomes ainda piores!
26 Ju' tzunj, tu'n cyajbena weya, mi'n tzaj cytz̈i kej yasel xjal cyi'ja. Jjaxxix yol e'wen ja'lewe, ilxsen ti'j tu'n tk'umj.
26 “Não tenham medo daqueles que os ameaçam, pois virá o dia em que tudo que está encoberto será revelado, e tudo que é secreto será divulgado.
27 Jnxi' nkba'na cyey oj nko tena kjunal, q'uelex cypocba'na tuj cykil lugar. Bix jnxi' njasena cyey ja'lewe tuj ewjel, cyk'umenx te cykil xjal.
27 O que agora lhes digo no escuro, anunciem às claras, e o que sussurro em seus ouvidos, proclamem dos telhados.
28 Mi'n tzaj cytz̈i cyi'ja kej xjal pjel cybyo'n cyxumlala. O'cx jlu cbinel cyu'n, pero mintii' cyipemal tu'n tcub cyanema cyu'n. Mas il ti'j tu'n ttzaj ttz̈i Dios cyi'ja, jaj xjal at tipemal tu'n tcu'x tk'o'n cyxumlala tuyax cyanema tuj k'ak' te junx maj.
28 “Não tenham medo dos que querem matar o corpo; eles não podem tocar na alma. Temam somente a Deus, que pode destruir no inferno tanto a alma como o corpo.
29 Ncye'yen Dios cykilcaj nbaj cyi'ja. C'oquel cyc'u'ja cyi'j tal ch'it. ¿Mimpatii' nq'ueyj ca'ba tu'n nuk jun centavo? Pero amale yaa'nt nim cywi', mi nuk jun cwel tz'ak twitz tx'otx' bix mint n-oc tcye'yen Dios.
29 Quanto custam dois pardais? Uma moeda de cobre? No entanto, nenhum deles cai no chão sem o conhecimento de seu Pai.
30 Yajtzen cyey, ¿chi elelpey tuj tc'u'j Dios? Min. Hasta ttzmal cywi'y ttzki'n Dios jte'.
30 Quanto a vocês, até os cabelos de sua cabeça estão contados.
31 Ju' tzunj, mi'n tzaj ttz̈i jcbinel cyi'ja, cuma at mas cyajbela cywitz nim ch'it.
31 Portanto, não tenham medo; vocês são muito mais valiosos que um bando inteiro de pardais.
32 Kej xjal tzin cykba'n cywitz xjal ka lepchecke wi'ja, cxe'ltzen nk'umena twitz Nmana tuj cya'j ka ejee'tzen nxjalja.
32 “Quem me reconhecer em público aqui na terra, eu o reconhecerei diante de meu Pai no céu.
33 Pero kej xjal cycy'i cykba cywitz xjal ka lepchecke wi'ja, cxe'ltzen nkba'na twitz Nmana tuj cya'j ka yaa'n ejee'ja weya.
33 Mas quem me negar aqui na terra, eu também o negarei diante de meu Pai no céu.
34 Mi'n cub cybisena in ula twitz tx'otx' tu'n twe' cykil k'oj wu'na. Yaa'n ju'wa, sino in ula k'ol k'oj cyxol xjal.
34 “Não imaginem que vim trazer paz à terra! Não vim trazer paz, mas a espada.
35 In ula k'ol k'oj jk'a cwal tuya tmank'a, bix jtxin cwal tuya ttxutxin, bix jtxin elibj tuya tliibtxin.
35 ‘Vim para pôr o homem contra seu pai, a filha contra sua mãe, e a nora contra sua sogra.
36 Kej tuj tja jun xjal, chi oqueltzen te aj k'oj ti'j.
36 Seus inimigos estarão em sua própria casa’.
37 Alcyej xjal taj tz'oc lpe wi'ja, pero mas n-oc tak' tman bix ka ttxu te nwitza, mlay tz'oc te nxnak'atza. Bix alcyej xjal mas n-oc tak' tcy'aal te bix ka tmeel, mlay tz'oc te nxnak'atza.
37 “Quem ama seu pai ou sua mãe mais que a mim não é digno de mim; e quem ama seu filho ou sua filha mais que a mim não é digno de mim.
38 Bix alcyej xjal yaa'n binne tten tu'n tiy'x q'uixc'aj bix ch'ixbajil tu'n tu'n toc lpe wi'ja, mlay tz'oc te nxnak'atza.
38 Quem se recusa a tomar sua cruz e me seguir não é digno de mim.
39 Ja tzunj xjal tcy'i tz'oc lpe wi'ja cuma at cytz̈i kej xjal ti'j cyaj tu'n tcub, cxe'l t-xoo'n tchunk'lal. Pero ja tzunj xjal cyjel tk'o'n tchunk'lal te twitz tx'otx' tu'nj lepchec wi'ja, ctcamantzen tchunk'lal te junx maj.
39 Quem se apegar à própria vida a perderá; mas quem abrir mão de sua vida por minha causa a encontrará.
40 Chi xe'la te nxela, bix alcye xjal c'oquel tbi'n cyyola, jax n-oc tbi'n jweya. Bix alcye xjal c'ocslal wi'ja, jax n-ocslan ti'j Dios e tzaj tsma'n inayena.
40 “Quem recebe vocês recebe a mim, e quem me recebe também recebe aquele que me enviou.
41 Alcyej xjal ctk'a' posada cyey cuma jaxxix tyolel Dioskey tuj twitz, ctzaaltzen k'o'n te jaxj cotz ntzaj k'o'n cye tyolel Dios. Bix alcyej xjal ctk'a' tk'olbebl cyey cuma jiquenkey tuj twitz, ctzaaltzen k'o'n te jaxj cotz ntzaj k'o'n cyej xjal jiquen.
41 Quem acolhe um profeta como alguém que fala da parte de Deus recebe a mesma recompensa que um profeta. E quem acolhe um justo por causa de sua justiça recebe uma recompensa igual à dele.
42 Bix alcye jun xjal ctzaal onente cyey cuma nxnak'atzkey tuj twitz, amale nuket jun vas a' tzaj tk'o'n te cyey, bix ka ma tzaj tk'o'n te jun mas ch'in cyxola, il ti'j ctzaal k'o'n tcotz—tz̈i Jesús cye t-xnak'atz.
42 Se alguém der um copo de água fria que seja ao menor de meus seguidores, certamente não perderá sua recompensa”.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 10, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.