Mateus 17
Mam Todos Santos NT (MAM_SBG) vs NAA
1 Eltzen wukak k'ij, bix e xi' tii'n Jesús ja Pedro, tuya Jacobo, bixse Juan twi' jun witz nim. Cyjunalxin e xi'kexin.
1 Seis dias depois, Jesus tomou consigo Pedro e os irmãos Tiago e João e os levou, em particular, a um alto monte.
2 Cywitz tzunxin tej tcub meltz'aj tcye'nc Jesús. E koptz'aj twitz tisen tken k'ij, bix tzinxsen ntxakakan t-xbalenxin. Otk tz'oc sak tilbil t-xbalen te junx maj.
2 E Jesus foi transfigurado diante deles. O seu rosto resplandecia como o sol, e as suas roupas se tornaram brancas como a luz.
3 Bix tujx naj ul jlet Moisés tuya Elías cywitzxin, bix e yolenkexin tuya Jesús.
3 E eis que lhes apareceram Moisés e Elias, falando com Jesus.
4 Bix e xi' tkba'n Pedro te Jesús: —Taat, ¡axsen tbanel eto' tzalu! Ka ba'n tuj twitza, cjaweltzen kbincha'na oxe ni' pach, jun te tey, juntl te Moisés, bix juntl te Elías—tz̈i Pedro.
4 Então Pedro, tomando a palavra, disse a Jesus: — Senhor, bom é estarmos aqui. Se o senhor quiser, farei aqui três tendas: uma para o senhor, outra para Moisés e outra para Elias.
5 Mitkna'x tbaj yolen Pedro tej tcub jun muj nkoptz'aj, bix e cyaj bajkexin tuj muj. Bix jey', tuj muj etztzen jun yol. Tz̈i cyjulu: —Jatzen xinj lu Ncwala n-oc tak' weya, bix nimxsen nchin tzalaja ti'j. K'o'nc cyc'u'ja ti' tyol—tz̈i Dios tuj muj.
5 Falava ele ainda, quando uma nuvem luminosa os envolveu; e eis, vindo da nuvem, uma voz que dizia: — Este é o meu Filho amado, em quem me agrado; escutem o que ele diz!
6 Tej cybinte t-xnak'atzxin ja yol lu, bi'xsen e cub ttz̈i cyibaj, bix e cub mutzk'ajkexin twitz tx'otx'.
6 Ao ouvirem aquela voz, os discípulos caíram de bruços, tomados de grande medo.
7 E tzajtzen lk'e Jesús cytxlaj, bix oc tmoco'nxin ejee'xin, bix e xi' tkba'nxin: —Chi wey'tzen, bix mi'n tzaj ttz̈i cyi'ja.
7 Jesus aproximou-se e tocou neles, dizendo:
8 Tejtzen toc cycye'yenxin, ya min-altl ke xjal e cyilxin, nuk o'cx tjunal Jesús.
8 Então eles, levantando os olhos, não viram mais ninguém, a não ser Jesus.
9 Cyajcatztzen meltz'ajkexin twi' witz, bix e xi' tkba'n Jesús cyexin: —Mi'n txi' cykba'na te jun xjal ti jilel ma cyila, ojxe tjatz itz'j tuj cyamecy jxjal Sma'n tu'n Dios tu'n ntena cyxol xjal—tz̈ixin.
9 Ao descerem do monte, Jesus lhes ordenou:
10 Bix e xi' cykanen t-xnak'atzxin texin: —¿Tikentzenle nbyana cyu'n tx'olbal ley ka il ti'j tzul meltz'aj jxin Elías twitz tx'otx' nejl twitzj xin Sma'n tu'n Dios?—tz̈i tzunkexin.
10 Mas os discípulos perguntaram a Jesus: — Por que, então, os escribas dizem ser necessário que Elias venha primeiro?
11 Bix aj ttzak'be'nxin cyexin: —Jax cyu'n tx'olbal ley nejl tzul meltz'ajte Elías te ninc'ul xjal.
11 Jesus respondeu:
12 Pero cxe'lxixse nkba'na cyey, ya ma tzul Elías, pero min el cyniy' xjal ti'jxin, bix ju' tzunj e cub cybyo'n jaxin. Bix ju' pjel weya. Q'uiyelx nim q'uixc'aj wu'na cyu'n xjal—tz̈ixin.
12 Eu, porém, lhes digo que Elias já veio, e não o reconheceram; pelo contrário, fizeram com ele tudo o que quiseram. Assim também o Filho do Homem irá sofrer nas mãos deles.
13 Bix el cyniy'xin ti'j e yolenxin ti'j Juan Bautista.
13 Então os discípulos entenderam que ele estava se referindo a João Batista.
14 Tej tzunj cypon meltz'ajkexin jaa' ete'j ke nimal xjal, ul junxin xjal tuya Jesús bix e cub maje twitzxin. Bix e xi' tkba'n texin:
14 Quando eles chegaram para junto da multidão, um homem se aproximou de Jesus, ajoelhou-se e disse:
15 —Taat, k'ak'entz tc'u'ja ti'j ncwala, cuma ntzaj tuj twi'k'a bix nim niy'x q'uixc'aj tu'nk'a. Nim maj nxi' tz'ak tuj k'ak' bix tuj a'.
15 — Senhor, tenha pena do meu filho, porque ele tem convulsões e sofre muito; pois muitas vezes cai no fogo e outras tantas cai na água.
16 Xi' wii'na cyuya t-xnak'atza, pero mix xk'anjak'a cyu'n—tz̈i tmank'a otk tz'oc biman ti'jk'a.
16 Apresentei-o aos seus discípulos, mas eles não puderam curá-lo.
17 Bix e xi' tkba'n Jesús: —¿Mimpatzen-al xjal n-oc ke cyc'u'j wi'ja? ¿Cykilpakey min tz'el cyni'ya ti'j? ¿Jaa'tzen ta' cyocslabla? ¿Jte'tltzen maj cxe'l nyeec'ana wipemala tu'ntzen toc ke cyc'u'ja wi'ja? Cyii'ntzna wuyena—tz̈i Jesús.
17 Jesus exclamou:
18 Bix oc cawenxin ti' biman, bix ex biman tex hora, bix e k'anj nee'.
18 E Jesus repreendeu o demônio, e este saiu do menino; e, desde aquela hora, o menino ficou curado.
19 Yajc'atltzen tej cycyajxin cyjunalxxin, e xi' cykanen t-xnak'atzxin texin: —¿Tikentzen min xko xcyeya tu'n tel klojo'na biman?—tz̈ikexin.
19 Então os discípulos, aproximando-se de Jesus, perguntaram em particular: — Por que motivo nós não pudemos expulsá-lo?
20 Bix aj ttzak'be'nxin cyexin: —Tu'nj yaa'n nimxix cyocslabla, mix s-etza biman cyu'na. Jaxxix cxe'l nkba'na cyey, nuket tz'oc ke cyc'u'ja ti' Dios, ikchetle ju' ch'in cyocslabla tisen jun twitz mostaza, jac'atzen txi' cyk'umena tej witz lu tu'n tjaw k'ukpaj tu'n t-xi' maa chix, ctcuyate witz. Ka min ma baj cyc'u'ja, cykilca ba'n tbint tu'n Dios cyey.
20 Jesus respondeu:
21 Pero tej jun wik biman lu mlay tz'el ka mitkx nchi na'ney Dios bix ka mitkx ncwa' cypa'na weyaj—tz̈i Jesús.
21 [Mas esse tipo de demônio só pode ser expulso por meio de oração e jejum.]
22 Bix iy'kexin tuj departamento te Galilea, bix tej toc cychmon cyiibxin, e xi' tkba'n Jesús cye t-xnak'atzxin: —Inayena, Jsma'n tu'n Dios tu'n ntena cyuya xjal, chin xe'l k'o'na tuj cyk'ab xjal.
22 Quando eles estavam reunidos na Galileia, Jesus lhes disse:
23 Chin byetela cyu'n, bix chin jawetz itz'ja te toxen k'ij nbyetlenxitla—tz̈ixin. Bix nim e tzaj cybisxin tej cybintexin ja yol lu.
23 e estes o matarão; mas, ao terceiro dia, ressuscitará. Então os discípulos ficaram muito tristes.
24 Tejtzen cyponxin tuj Capernaum, ul kej xin chmol chojentj te nin tja Dios tuya Pedro, bix e xi' cykanenxin texin: —Yajtzen cyey Cyxnak'tzal, ¿mi'mpale tzaj tk'o'nxin jchojbil tu'n tajben tuj tja Dios?—tz̈ikexin.
24 Quando Jesus e os discípulos chegaram a Cafarnaum, os que cobravam o imposto das duas dracmas se dirigiram a Pedro e perguntaram: — O Mestre de vocês não paga as duas dracmas?
25 E xi' tkba'n Pedro: —Tzin tk'o'nxin. Tejtzen tocx Pedro tuj jaa' jaa' e ten Jesús, e tzaj yolen Jesús nejl te Pedro: —¿Ti toc tu'na, Pedro? Ke cawel at twitz tx'otx', ¿te alej chojentj tzin cykanen? ¿Cyepale cycwalxin, bix ka cyej niy'tl xjal?—tz̈i Jesús.
25 Pedro respondeu: — Claro que paga! Quando Pedro estava entrando em casa, Jesus se adiantou, dizendo:
26 Aj ttzak'be'n Pedro: —Min. Nuk cye cyej niy'tl xjal n-el cykanen. Bix e xi' tkba'n Jesús: —Ju' tzunj, mintii' il ti'j tu'n t-xi' tk'o'n Tcwal Cawel twitz tx'otx' alcabala.
26 Quando Pedro respondeu: “Dos estranhos”, Jesus lhe disse:
27 Pero kcy'i tu'n koc ten cyakwusalte ke chmol chojentj. Ju' tzunj, cutxa tey ttzii' tnijabel a', bix xoo'nx tuj a' jun ganch te tzyul quis̈. Jtneel quis̈ ctzyetel tu'na, jkonwa ttzijil. Cneteltzen jun pwak tuj ttzijil tu'na. K'intza, bix k'onxa cye chmol chojentj, tu'ntzen tchjet chojentj te weya bix te tey—tz̈i Jesús te Pedro.
27 Mas, para que não os escandalizemos, vá ao mar, jogue o anzol e puxe o primeiro peixe que fisgar. Ao abrir a boca do peixe, você encontrará uma moeda. Pegue essa moeda e entregue aos cobradores, para pagar o meu imposto e o seu.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 17, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.