Marcos 11

Mam Todos Santos NT (MAM_SBG) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 Otktzen pon cana Jesús nka Jerusalén, cyuj tnom te Betfagé bix Betania, junx tuya jun witz Olivos tbi. Bix e xi' tsma'n Jesús ca'ba t-xnak'atz tuj jun cyej tnoma.
1 Quando se aproximavam de Jerusalém, de Betfagé e Betânia, junto ao monte das Oliveiras, Jesus enviou dois dos seus discípulos
2 Bix e xi' tkba'nxin: —Cyucxatzen. Ojtzen cyocxa tuj jtnom, n-oc kcye'yena. C'oquel cycye'yena junjil bur yo'lecjil, bix min-al jun xjal o jax ke tibajjil. Cypjumeljil bix cyii'ntz tzunjil.
2 e disse-lhes:
3 Katzen al ma tz'oc kanente cyey tiken n-el cypju'n jila, cyk'umenxse ka c'ajbeljil te cyaawa, bix tzul tmeltz'u'n naj texin jajil—tz̈i Jesús.
3 Se alguém perguntar: “Por que estão fazendo isso?”, respondam: “O Senhor precisa dele e logo o mandará de volta para cá.”
4 Entonces bix e xi'kexin, bix e cnet jjil bur cyu'nxin, ẍpo'njil tuj be twitz tlemel jun jaa'. Bix el cypju'nxin jajil.
4 Então foram e acharam o jumentinho preso, junto ao portão, do lado de fora, na rua, e o desprenderam.
5 Bix attzen cab xjal tcub tuj be, bix e xi' cykanenxin cye t-xnak'atz Jesús: —¿Titzen nbaj cyey? ¿Tikentzen n-e'la cypju'na jil bura?—tz̈i tzunkexin.
5 Alguns dos que ali estavam reclamaram: — O que estão fazendo, soltando o jumentinho?
6 Bix aj cytzak'be'nxin tisecaj otk tkba Jesús. Bix e cycuyan xjal tu'n t-xi' cyii'nxin bur.
6 Eles, porém, responderam conforme as instruções de Jesus. Então os deixaram ir.
7 Bix e xi' cyii'nxin bur te Jesús, bix e jax cyk'o'nxin cyxbalenxin tibajjil, bix e jax ke Jesús tibajjil.
7 Levaram o jumentinho a Jesus, puseram as suas capas sobre o animal, e Jesus montou nele.
8 Bix e tzyet tbe Jesús, bix nimxse xjal oc lpe ti'j Jesús. Bix e cub cyk'o'n xjal cyxbalen tuj tbe Jesús, bix atl xjal e cub k'onte tk'ab xa'j tuj tbexin. Jatzen techelj oj tocx jun nin cawel tuj tnom.
8 Muitos estenderam as suas capas no caminho, e outros espalharam ramos que tinham cortado nos campos.
9 Bix cykilcaxse xjal nejl twitzxin bix lepch tzinxse nchi s̈-in: —¡Ma tzul kaaw! ¡E tten tzunxin kuya nim k'ij! ¡Cy'iwla'nxit-xin, cuma ma tzulxin tuya tajwalelxin tu'n Dios!
9 Tanto os que iam adiante dele como os que o seguiam clamavam: “Hosana! Bendito o que vem em nome do Senhor!
10 ¡Cy'iwla'nxit-xin, cuma ma tzul t-xe'chel David te cawel! ¡Axse tbanel!—tz̈i ke xjal.
10 Bendito o Reino que vem, o reino de Davi, nosso pai! Hosana nas maiores alturas!”
11 Ju'tzen tten tocxlen Jesús tuj nin tnom te Jerusalén, jaj jun tnom mas nintzaj cyxol xjal judío. Tejtzen tocx Jesús tuj Jerusalén, bix e xi'xin tuj nin tja Dios te cyey'lecxte tuj. Bix ajtz meltz'ajxin tuya cycablajaj t-xnak'atzxin tuj tnom te Betania, cuma ch'itk tex k'ij.
11 E Jesus entrou em Jerusalém, no templo. E, tendo observado tudo, como já era tarde, saiu para Betânia com os doze.
12 Tetzen juntl k'ij bix ex Jesús cyuya t-xnak'atz tuj Betania. Tujtzen be bix oc tak' weyaj te Jesús.
12 No dia seguinte, quando saíram de Betânia, Jesus teve fome.
13 Nakchtzen e xa' tcye'yenxin jun wi' lo'pj higuera tbi. At nim t-xaak, tzin tyeec'an ka at twitz. Bix e xi'kexin te k'ilbel twitz. Pero tejtzen cyponxin, mintii' twitz e cnet cyu'nxin.
13 E, vendo de longe uma figueira com folhas, foi ver se nela acharia alguma coisa. Aproximando-se dela, nada achou, a não ser folhas; porque não era tempo de figos.
14 Ju' tzunj e xa' tkba'n Jesús te tken higuera: —Junxse maj min-altl xjal cxe'l lo'nte twitza, cuma mintii' twitza q'uelel—tz̈i Jesús te tzee'. Bix e cybi t-xnak'atz Jesús tyolxin te tzee'.
14 Então Jesus disse à figueira: E os discípulos de Jesus ouviram isto.
15 Bix e ponkexin tuj tnom te Jerusalén. Tejtzen cyponxin, bix ocx Jesús tuj nin tja Dios. Bix ak'xin lojolbetz cyej xjal nchi q'ueyen bix nchi lok'on tuj tja Dios, cuma oc tcye'yenxin tja Dios tisen jun plasen. Bix e jaw tpac'tz'enxin kej mes cyej xjal ch'ixbel pwak te Roma te pwak te Israel tu'n tocx cychojentj xjal te tja Dios, bix e jaw tpac'tz'enxin kej cyk'a'j xjal nchi q'ueyen cucu' te juntl wik tu'n t-xi' cyoyenxin te Dios.
15 E foram para Jerusalém. Quando Jesus entrou no templo, começou a expulsar os que ali vendiam e compravam. Derrubou as mesas dos cambistas e as cadeiras dos que vendiam pombas,
16 Bix min e tcuyaxin tu'n cyex xjal tuj tja Dios tuya tik'ch k'i'n cyu'n, cuma nim xjal ex tuj tja Dios cuma nkatzen ch'intl be.
16 e não permitia que alguém atravessasse o templo carregando algum objeto.
17 Bix ak'xin kbalte cye xjal tiken e tbinchexin ju'wa: —Tz̈i tuj tyol Dios cyjulu: “Weya nja te nabl wewa cyu'n xjal tuj cykil twitz tx'otx',” tz̈i Dios. Pero yaltzen cyey, matzen cub meltz'aj tja Dios cyu'na tisen jun tja alak'—tz̈i Jesús cye xjal.
17 Também os ensinava e dizia:
18 Tejtzen toc cybi'n ke nintzaj tawil na'l Dios bix ke tx'olbal ley ti e baj te Jesús, bix ak'kexin ninc'ul ti'j ti ctemela tu'n tbyet Jesús, cuma at nim ttz̈i Jesús cyi'jxin, cuma ya tu'n cyoc baj xjal tuya Jesús.
18 E os principais sacerdotes e escribas ouviram isso e procuravam uma maneira de matar Jesus, pois o temiam, porque toda a multidão se maravilhava de sua doutrina.
19 Pero bix etz Jesús te kale tuj Jerusalén, tisex e tsexin te jun k'ij.
19 Em vindo a tarde, Jesus e os discípulos saíram da cidade.
20 Tetzen juntl k'ij, bix excakexin ta'j tken higuera oc cycye'yenxin te jun k'ij. Yal toc cycye'yenxin, otk tzkij.
20 E, passando eles pela manhã, viram que a figueira estava seca desde a raiz.
21 Bix ul tuj tc'u'j Pedro ti otk tz'oc tkba'n Jesús te higuera te jun k'ij, bix e jaw yolen Pedro: —Xnak'tzal, ¡cye'nja higuera e cyaj tsbu'na ewe! ¡Ma tzkij!—tz̈i Pedro te Jesús.
21 Então Pedro, lembrando-se, falou: — Mestre, eis que a figueira que o senhor amaldiçoou ficou seca.
22 Bix aj ttzak'be'n Jesús: —Mintii' teja. Alj k'uklec tc'u'j ti' Dios, jac'a bint tik'ch tu'n. Ju' tzunj c'oquelxix ke cyc'u'ja ti' Dios.
22 Ao que Jesus lhes disse:
23 Tzinexixse cxe'l nkba'n cyey, al k'uklec tc'u'j ti' Dios, ctk'a'te Dios ti jilel cxe'l cykanena texin. Tisej oj t-xi' cykba'na tej witz lu tu'n tjaw k'ukpaj tu'n t-xi' tuj mar, ctcuyate witz ka k'uklec cyc'u'ja ti' Dios, bix ka min baj cyc'u'ja.
23 Porque em verdade lhes digo que, se alguém disser a este monte: “Levante-se e jogue-se no mar”, e não duvidar no seu coração, mas crer que se fará o que diz, assim será com ele.
24 Ju' tzunj cxe'l nkba'n cyey, ba'n tbinte Dios tik'ch tu'n ka ilxix ti'j. Nuk cxe'l cykanen ch'ina tuya cykil cyc'u'ja, bix ccyiik'ey te Dios.
24 Por isso digo a vocês que tudo o que pedirem em oração, creiam que já o receberam, e assim será com vocês.
25 Nko yolentzen ti' na'j Dios, attzen juntl tumel. Ojtzen cyak'a na'l Dios, ka at til jun xjal twitza, cynajsanq'uey ka cyaja najset cyila tu'n Dios at tuj cya'j.
25 E, quando estiverem orando, se tiverem alguma coisa contra alguém, perdoem, para que o Pai de vocês, que está nos céus, perdoe as ofensas de vocês.
26 Pero ka min xcub cynajsa'na til juntl xjal, jax mlay najset cyila tu'n Dios—tz̈i Jesús cye t-xnak'atz.
26 [Mas, se vocês não perdoarem, também o Pai de vocês, que está nos céus, não perdoará as ofensas de vocês.]
27 Tbajlenxitltzen yolenxin, bix aj meltz'ajkexin tuj tnom te Jerusalén, bix e xi' Jesús tuj tja Dios juntl maj. Toctzen cycye'yen ke nintzaj xjal bix ke tx'olbal ley bix ke nintzaj tawil na'l Dios ja Jesús, bix e xi' lk'ekexin te kanlecte te Jesús:
27 Então regressaram para Jerusalém. E enquanto Jesus andava pelo templo, os principais sacerdotes, os escribas e os anciãos vieram ao seu encontro
28 —¿Titzen jilel tajwalela ti'j nuk tik'ch ncub tbinchena? ¿Altzen ma tz'oc k'onte tajwalela tu'n tex tlojo'nkey xjal tuj tja Dios ewe?—tz̈i tzunkexin te Jesús.
28 e lhe perguntaram: — Com que autoridade você faz estas coisas? Ou quem lhe deu esta autoridade para fazer isto?
29 Bix aj ttzak'be'n Jesús: —Ju'x we jax cxe'l nkanen cyey. Ka ma tzaj cykba'na we alcyej nkanbil cyey, jaxse jac'a t-xi' nkba'nwe cyey tuya alcye wajwalel ncwa' nbinche.
29 Jesus respondeu:
30 Jatzen nkanbil ja lu: Tej tbautizaran tii'n Juan Bautista cye xjal, ¿jaa' e tzaa' tajwalelxin, tu'npa Dios, ma tu'npa xjalj?—tz̈i Jesús cye nintzaj xjal tuj tja Dios.
30 O batismo de João era do céu ou dos homens? Respondam!
31 Bix ak'kexin yolel cyxolelexxin: —Katzen ma txi' kkba'n ka ja Dios e tzaj k'onte tajwalel Juan, bixse c'aaltz tkba'nxin ke tu'n tiken min oc kbi'n tyol Juan.
31 E eles discutiam entre si: — Se dissermos: “Do céu”, ele dirá: “Então por que não acreditaram nele?”
32 Bix jax mlay txi' kkba'n ka xjal oc k'onte tajwalelxin—tz̈i tzunkexin, cuma cycy'ixa oc cycyakwusa'nxin ke xjal, cuma cykil xjal etzkilte ka ja Dios e k'onte tajwalel Juan.
32 Se, porém, dissermos: “Dos homens”, é de temer o povo. Porque todos pensavam que João era realmente um profeta.
33 Ju' tzunj aj cytzak'be'nxin: —Min ktzki'nke—tz̈i tzunkexin te Jesús. Bix aj ttzak'be'n Jesús cyexin: —Jaxne ju'x we mlay txi' nkba'n tuya alcye wajwalel ncub nbinche—tz̈i Jesús.
33 Então responderam a Jesus: — Não sabemos. E Jesus, por sua vez, lhes disse:

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.