Marcos 10

Mam Todos Santos NT (MAM_SBG) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Bix etz Jesús tuj tnom te Capernaum, bix e xi'xin tbeyel ttx'otx' Judea, ttxlaj Capernaum te iy'na, bix iy'xxin tuj nima' te Jordán, jlajxe Judea. Bix e jaw chmet xjal ti' Jesús juntl maj, bix ak' Jesús xnak'tzal cye xjal tisex nbaj texin cyxol xjal.
1 Então Jesus deixou Cafarnaum e foi para a região da Judeia, a leste do rio Jordão. Mais uma vez, multidões se juntaram ao seu redor e, como de costume, ele as ensinava.
2 Bix e pon cabxin xjal nimal tuj cyley, ejee'j xin fariseo, bix e xi' cykanenxin te Jesús ka ba'n tel tpa'n tiib xinak ti' t-xu'l. Nuktzen ti cyajaxin tu'n tcub tz'ak Jesús.
2 Alguns fariseus vieram e tentaram apanhar Jesus numa armadilha com a seguinte pergunta: “Deve-se permitir que um homem se divorcie de sua mulher?”.
3 Bix aj ttzak'be'n Jesús: —¿Titzen e cyaj tkba'n Moisés cyey?—tz̈i Jesús.
3 Jesus respondeu: “O que Moisés disse na lei a respeito do divórcio?”.
4 Bix aj cytzak'be'nxin: —E tcuya te Moisés tu'n tel tpa'n tiib xinak ti' t-xu'l. Tu'ntzen cycub pax, nuktzen jun u'j txi' tk'o'n xinak te xuuj tzin tkba'n otk chi cub pax—tz̈ikexin te Jesús.
4 “Ele o permitiu”, responderam os fariseus. “Disse que um homem poderia dar à esposa um certificado de divórcio e mandá-la embora.”
5 Bixse aj ttzak'be'n Jesús: —Ju'tzen tcyajlen tkba'n Moisés, pero tu'nj cyyuwinela.
5 Jesus, porém, disse: “Moisés escreveu esse mandamento porque vocês têm o coração duro,
6 Pero tuj tneel yaa'n ju' tewa. E cyaj ttz'i'ben Moisés: “E cub tbincha'nte Dios xinak tuya xuuj.
6 mas ‘Deus os fez homem e mulher’ desde o princípio da criação.
7 Ju' tzunj cyjela tk'o'n xinak tman bix ttxu tu'n toc maje tuya xuuj.
7 ‘Por isso o homem deixa pai e mãe e se une à sua mulher,
8 Cyca'beltzen chi elel tisen junx xjal bix ma tu'n cycub ten mojl junx,” tz̈i Moisés tcyajlen ttz'i'ben. Ju' tzunj yaa'n ca'ba cybet, sino tisen jun xjal mixbe tu'n tel pax.
8 e os dois se tornam um só’. Uma vez que já não são dois, mas um só,
9 Ju' tzunj tcyajlen tk'o'n Dios te junx, yaa'n tu'n tcub tpa'n jun xjal—tz̈i Jesús cye fariseo.
9 que ninguém separe o que Deus uniu”.
10 Bix jaantzen ke t-xnak'atzxin oc ebinte tyol Jesús cye fariseo. Ete' xsunxin tuj jjaa' jaa' ete'xin, bix e xi' cykanen t-xnak'atzxin ti tten tyol Jesús cye fariseo.
10 Mais tarde, quando Jesus estava em casa com seus discípulos, eles tocaram no assunto outra vez.
11 Bix e xi' tkba'n Jesús: —Alj ma tz'el tpa'n tiib ti' t-xu'l, bix ma maje tuya juntl xuuj, ma tz'oc tbinche pajlel ti' tneel t-xu'l bix twitz Dios.
11 Jesus respondeu: “Quem se divorcia de sua esposa e se casa com outra mulher comete adultério contra ela.
12 Bix jax ju'x te xuuj, ka ma cyaj tk'o'n tchmil, bix ma maje tuya juntl xinak, ma tz'oc tbinchen pajlel ti' tneel tchmil bix twitz Dios—tz̈i Jesús cye t-xnak'atz.
12 E, se a mulher se divorcia do marido e se casa com outro homem, comete adultério”.
13 Bix e xi' cyii'n xjal cab nee' tu'n toc tmoco'n Jesús ejee', tu'n cyoc te wunak. Pero bix ak' ke t-xnak'atz Jesús te cawlec cyej xjal k'ilcye nee' tu'n mi'n che'x lk'e nee' ti' Jesús.
13 Certo dia, trouxeram crianças para que Jesus pusesse as mãos sobre elas, mas os discípulos repreendiam aqueles que as traziam.
14 Toctzen tcye'yen Jesús, bix e tzaj tk'ojxin cyi' t-xnak'atzxin, bix e xi' tkba'nxin cyjulu: —Cytzakpi'nctz kej nee'wa tu'n cytzaj wi'j. Mi'n cysey tisenj tzin cyse'na, cuma nuktzen ejee' cyej xjal tisen kej nee'wa ba'n cyten tjak' tcawbil Dios, cuma tzin cybi'n bix min baj cyc'u'j.
14 Ao ver isso, Jesus ficou indignado com os discípulos e disse: “Deixem que as crianças venham a mim. Não as impeçam, pois o reino de Deus pertence aos que são como elas.
15 Cxe'lxixse nkba'n cyey, alj min ma tz'oc tbi'n tcawbil Dios tisen jun nee', mlay tz'oc tuya Dios—tz̈i Jesús.
15 Eu lhes digo a verdade: quem não receber o reino de Deus como uma criança de modo algum entrará nele”.
16 Bix e jaw tchle'n Jesús ke nee', bix e cub tk'o'nxin tk'abxin cyibaj nee' te cy'iwlablcye.
16 Então tomou as crianças nos braços, pôs as mãos sobre a cabeça delas e as abençoou.
17 Tu'ntzen ttzyet tbe Jesús jaa' xa'ninaxin, bix e pon ajkel junxin xjal, bix e cub majexin twitz Jesús, bix e xi' tkanenxin: —Jey', ba'n Xnak'tzal, ¿ti cwel nbincha'n tu'n ncaman ti' nchunk'lal te junx maj tuya Dios?—tz̈i tzunxin te Jesús.
17 Quando Jesus saía para Jerusalém, um homem veio correndo em sua direção, ajoelhou-se diante dele e perguntou: “Bom mestre, que devo fazer para herdar a vida eterna?”.
18 Bix aj ttzak'be'n Jesús: —¿Tikentzen n-oca tkba'na ba'n weya? C'oquelxix tc'u'ja ti' tyola, cuma min-alte jun xjal ba'n. Nuk jac'a te Dios ba'n.
18 “Por que você me chama de bom?”, perguntou Jesus. “Apenas Deus é verdadeiramente bom.
19 Yal tzunj tkanbila, ttzki'ntl tzuna jlaaj cawbil e cyaj tk'o'n Dios. Mi'n byona, mi'n tz'ikena xuuj, mi'n tz'alk'ana, mi'n ẍtak'ena ti' juntl xjal, mi'n cub tyajla'na xjal, ebimc'a tmana bix ttxuy, bix xsunj cabtla. Katzen ma cybiy ja lu, bix ka min xcub tz'aka twitz, ccamal tzuna ti' tchunk'lala te junx maj tuya Dios—tz̈i Jesús texin.
19 Você conhece os mandamentos: ‘Não mate. Não cometa adultério. Não roube. Não dê falso testemunho. Não engane ninguém. Honre seu pai e sua mãe’.”
20 Bix e xi' tkba'n jxin xjal te Jesús: —Xnak'tzal, cykil te ja luwe o bint weya wu'n jatxe tuj ncwalela—tz̈i tzunxin.
20 O homem respondeu: “Mestre, tenho obedecido a todos esses mandamentos desde a juventude”.
21 Bix aj ttzak'be'n Jesús tuya tc'u'j: —At-x juntl mina'x tbint tu'na. Q'ueyex tik'ch tey, bix k'onxse twi' cye mebe. Ju'tzen cnetela tk'inemala tuj cya'j. Ojtzen tbint tu'na, lpetztzen wi'j—tz̈i Jesús.
21 Com amor, Jesus olhou para o homem e disse: “Ainda há uma coisa que você não fez. Vá, venda todos os seus bens e dê o dinheiro aos pobres. Então você terá um tesouro no céu. Depois, venha e siga-me”.
22 Bix e jaw baj tc'u'j jxin xjal tej toc tbi'nxin, bix e jaw bisenxin, cuma k'ina xsunxin. Bix elxin ti' Jesús.
22 Ao ouvir isso, o homem ficou desapontado e foi embora triste, pois tinha muitos bens.
23 Bix aj tcye'yen Jesús ke t-xnak'atz ttxlaj, bix aj tkba'nxin: —Penaxse tu'n toc cyk'on cyiib jxjal k'ina tjak' tcawbil Dios—tz̈i Jesús cye t-xnak'atz.
23 Jesus olhou ao redor e disse a seus discípulos: “Como é difícil os ricos entrarem no reino de Deus!”.
24 Bi'x e naj cynaabl ke t-xnak'atz Jesús cyu'n tyolxin, cuma e'la tuj cywitzxin ka ejee' k'ina mas wunak twitz Dios. Bix e xi' tkba'n Jesús cyexin: —Key cwal, aljxe xjal ti'j, cyiwxsen tu'n toc cyk'on cyiib tjak' tcawbil Dios. Tisen kej xjal k'inan.
24 Os discípulos se admiraram de suas palavras. Mas Jesus disse outra vez: “Filhos, entrar no reino de Deus é muito difícil.
25 Mlay tz'ocx naj jun k'inan tuj tcawbil Dios twitz junjil tz̈ej tu'n texjil tuj tẍyo'p jun bak—tz̈i Jesús.
25 É mais fácil um camelo passar pelo buraco de uma agulha que um rico entrar no reino de Deus”.
26 Toctzen cybi'n t-xnak'atz Jesús, masx e jaw klee'kexin, bix ak'kexin yolel cyxolelexxin: —Katzen ju' ttena, ¿altzen jun ba'n tco'pan tiib tu'n mi'n cyaj ti'jxe tcawbil Dios?—tz̈i tzunkexin.
26 Perplexos, os discípulos perguntaram: “Então quem pode ser salvo?”.
27 Toctzen tcye'yen Jesús ejee'xin, bix e xi' ttzak'be'n Jesús: —Cye xjal, mlayx bint cyocxcye tuj tcawbil Dios. Pero te Dios, cykilca ba'n tbint tu'nxin—tz̈i Jesús.
27 Jesus olhou atentamente para eles e respondeu: “Para as pessoas isso é impossível, mas não para Deus. Para Deus, tudo é possível”.
28 Bix ak' Pedro, t-xnak'atz Jesús, kbalxte texin: —Keya, o cyaj kcye'yena tik'ch jilel keya tu'n koc lpeya ti'ja—tz̈i Pedro te Jesús.
28 Então Pedro começou a falar: “Deixamos tudo para segui-lo”.
29 Bix aj ttzak'be'n Jesús: —Tzinen cxe'l nkba'n cyey, aljxe xjal nuk wu'n bix ma ti' nyol te co'pbil ma cyaj tcye'yen tja, bix ke titz'en, ke ttzicy, bix ke tman, ke tcwal, bixsen ttx'otx',
29 Jesus respondeu: “Eu lhes garanto que todos que deixaram casa, irmãos, irmãs, mãe, pai, filhos ou propriedades por minha causa e por causa das boas-novas
30 mas c'oquel k'o'n te tu'n Dios twitzx ja tx'otx'a. Ctiik'eltzen mas nim c'ojlablte. Bix ctiik'eltzen nim titz'en, bix ttzicy, bix tman, bix ttx'otx', bix ma tja. Pero al tzunj ma tz'oc lpe wi'j, jax q'uiyal a' ch'in tc'u'j. Pero amale cyiwet ch'in twitz ja tx'otx'a, ojtzen tul ac'aj twitz tx'otx', ctiik'eltzen tchunk'lal te junx maj.
30 receberão em troca, neste mundo, cem vezes mais casas, irmãos, irmãs, mães, filhos e propriedades, com perseguição, e, no mundo futuro, terão a vida eterna.
31 Bix nimxse xjal nintzaj ja'lewe, ejee' tzunj mintii' chi oquela tuj juntl twitz tx'otx'. Bix nimxse xjal yaa'n nintzaj ja'lewe, ejee' tzunj chi oquel te nintzaj tuj juntl twitz tx'otx' tu'n Dios—tz̈i Jesús cye t-xnak'atz.
31 Contudo, muitos primeiros serão os últimos, e muitos últimos serão os primeiros”.
32 Bix e tzyet jcybexin tzyu'n tu'n cyponxin tuj tnom te Jerusalén, nejltzen Jesús cywitz t-xnak'atz. Yaltzen ke t-xnak'atzxin, otkxse chi jaw klee'xin, cuma ju' e xi' tiin tiib Jesús Jerusalén jaa' ta' nim xjal nk'ojlec ti'jxin. Bix at juntl wik xjal lepch cyi'jxin. Otkxse cub ttz̈i cyi' xjal, cuma cytzki'ntl xjal nimxse xjal nk'ojlec ti' Jesús tuj tnom te Jerusalén. Bix ex ttxco'n Jesús kej t-xnak'atz juntl maj cyjunalxin. Bixse ak'xin kbalte ti jilel tbajlel ti'jxin.
32 Por esse tempo, subiam para Jerusalém, e Jesus ia à frente. Os discípulos estavam muito admirados, e o povo que os seguia tinha grande temor. Jesus chamou os Doze à parte e, mais uma vez, começou a descrever tudo que estava prestes a lhe acontecer.
33 Bix e xi' tkba'nxin: —Cyena. Lutzen ko' xi'nin tuj Jerusalén, jaa'j chin xe'la k'o'n tuj cyk'ab ke nintzaj tawil na'l Dios bix ke tx'olbal ley. Ejee' tzunxin chi kbalte tu'n nbyet bix chin xe'l cyk'o'nxin tuj cyk'ab nmak xjal te Roma.
33 “Ouçam”, disse ele. “Estamos subindo para Jerusalém, onde o Filho do Homem será traído e entregue aos principais sacerdotes e aos mestres da lei. Eles o condenarão à morte e o entregarão aos gentios.
34 Ejee'tzen xinj chi oquel xmucchante weya, inayena, jxjal Sma'n tu'n Dios tu'n ntena cyuya xjal. Pjel cytzuuben xjal inayena, chin oquel cypju'na xjal, bix chin cwel cybyo'na xjal. Pero tetzen toxen k'ij oj njatz itz'ja juntl maj—tz̈i Jesús cye t-xnak'atz.
34 Zombarão dele, cuspirão nele, o açoitarão e o matarão, mas depois de três dias ele ressuscitará.”
35 Ja tzunj xin Santiago tuya Juan, t-xnak'atz Jesús, ke tcwal jxin Zebedeo, bix e xi' lk'ekexin ti' Jesús, bix e xi' cykba'nxin cyjulu: —Xnak'tzal, kaja bint jun xtalbil tu'na ki'ja, jaj cxe'l kkanena tey—tz̈i tzunkexin.
35 Então Tiago e João, filhos de Zebedeu, vieram e falaram com ele: “Mestre, queremos que nos faça um favor”.
36 Bix aj tkanen Jesús: —¿Titzen jilel cyaja tz'oc nbinche cyi'ja?—tz̈i Jesús.
36 “Que favor é esse?”, perguntou ele.
37 Bix e xi' cykba'nxin cyjulu: —Oj toc tey te cawel, ctk'a'y jun nin kaak'ena ttxlajquey te cawel tuyey, jun keya tuj tmank'aba, bix juntl keya tuj tneẍa—tz̈i tzunkexin te Jesús.
37 Eles responderam: “Quando o senhor se sentar em seu trono glorioso, queremos nos sentar em lugares de honra ao seu lado, um à sua direita e outro à sua esquerda”.
38 Bix aj ttzak'be'n Jesús: —Min tz'el cyni'ya ti'j ti jilel ntzaj cykanena we. ¿Jac'apatzen tziy'x cyey cyu'n oj tiy' a' cyc'u'ja tisej weya? Il ti'j chin byetela. Jey', ¿mama cub cybisen cyey tu'n cycyima wuya?—tz̈i Jesús cye Juan bix Santiago.
38 Jesus lhes disse: “Vocês não sabem o que estão pedindo! São capazes de beber do cálice que beberei? São capazes de ser batizados com o batismo com que serei batizado?”.
39 Bix aj cytzak'be'nxin: —Cbinelke ku'n—tz̈i tzunkexin. Bix e xi' tkba'n Jesús: —Min cytzki'na, pero jax cyu'na q'uiyal a' cyc'u'ja bix chi byetela.
39 “Somos!”, responderam eles. Então Jesus disse: “De fato, vocês beberão do meu cálice e serão batizados com o meu batismo.
40 Yaltzen cykanbila weya, yaa'n inayenwe chin kbalte al ccawel wuya oj woc te cawel. Jatzen cxe'la k'o'nte ak'untl cyej xjal o tscy'o Dios—tz̈i Jesús.
40 Não cabe a mim, no entanto, dizer quem se sentará à minha direita ou à minha esquerda. Esses lugares serão daqueles para quem eles foram preparados”.
41 Toctzen cybi'n jlajajtlxin t-xnak'atz Jesús tyol Santiago tuya Juan, bix oc chi'l ch'inkexin.
41 Quando os outros dez discípulos ouviram o que Tiago e João haviam pedido, ficaram indignados.
42 Toctzen tcye'yen Jesús tik'ch nbajcye t-xnak'atz, bix e tzaj ttxco'nxin cykilcakexin, bix e xi' tkba'n Jesús cyexin: —Cytzki'ntl tzuna cyxol kej xjal te Roma nchi cawen cyibaja at cawel nchi cawen tu'n t-xi' cyyeec'an nim cyajwalel cye xjal. Bix cyiw nchi oc cyi' xjal.
42 Então Jesus os reuniu e disse: “Vocês sabem que os que são considerados líderes neste mundo têm poder sobre o povo, e que os oficiais exercem sua autoridade sobre os súditos.
43 Perotzen cyey cyxol, yaa'ntzen ju' ctemela tewa. Tec'axtl ctemelate, cxe'l cycye'yena ke xjal nejl twitzj tu'n cycawena cyibaj xjal. Al tzunj ma bint tu'n ju'wa, ejee' tzunj chi oquel te nintzaj cyxola.
43 Entre vocês, porém, será diferente. Quem quiser ser o líder entre vocês, que seja servo,
44 — ausente —
44 e quem quiser ser o primeiro entre vocês, que se torne escravo de todos.
45 Mitetpe ja tej xjal Sma'n tu'n Dios o tzul te cyc'ojla'betz xjal, sino ja texin o tzul te ajbel cye xjal, tuyaxetzen cxe'l tk'o'nxin tchunk'lalxin te twi' colbil nim xjal tuj tk'ab il—tz̈i Jesús cye t-xnak'atz.
45 Pois nem mesmo o Filho do Homem veio para ser servido, mas para servir e dar sua vida em resgate por muitos”.
46 Tbajtzen tkba'n Jesús ke tyol, bix e tzyet tbexin cyuya t-xnak'atzxin juntl maj. Cwa cyponxin tuj tnom te Jericó. Te xsunxin ttxa'n tnom, bix oc lpe nim xjal ti'jxin. Cwa tpon canaxin ti'j junxin mos̈ k'uklc'a tuj be, kanl tcotz cye xjal. Bartimeo tbi jxin mos̈, tcwal junxin xjal Timoteo tbi.
46 Então chegaram a Jericó. Quando Jesus e seus discípulos saíam da cidade, uma grande multidão os seguiu. Um mendigo cego chamado Bartimeu, filho de Timeu, estava sentado à beira do caminho.
47 Tej tzunj tbinte mos̈ jxin xjal tzajnin ta'xin ja Jesús aj Nazaret, bix ak'xin s̈-il: —¡Jesús, jay Tcwal David, k'antz tc'u'ja wi'j!—tz̈i mos̈.
47 Quando Bartimeu soube que Jesus de Nazaré estava perto, começou a gritar: “Jesus, Filho de Davi, tenha misericórdia de mim!”.
48 Nimtl xjal oc ilente mos̈ tu'n mi'n tz'el twi'. Pero mas el ts̈i'nxin twi'xin, bix e xi' tkba'nxin juntl maj: —¡Tcwal David, k'antz tc'u'ja wi'ja!—tz̈i tzunxin.
48 Muitos lhe diziam aos brados: “Cale-se!”. Ele, porém, gritava ainda mais alto: “Filho de Davi, tenha misericórdia de mim!”.
49 Bix e cub we' Jesús, bix e xi' tkba'nxin cye xjal: —Cytxcontz jmos̈a—tz̈i Jesús. Bix e tzaj cytxco'n xjal jaxin: —¡Nimx tc'u'ja! ¡We'wey! Luy ntxquet tu'n Jesús—tz̈i ke xjal.
49 Quando Jesus o ouviu, parou e disse: “Falem para ele vir aqui”. Então chamaram o cego. “Anime-se!”, disseram. “Venha, ele o está chamando!”
50 Tbintetzen mos̈, bix ex t-xoo'nxin ttxow'xin toc, bix e jaw t'icypajxin, bix e xi' lk'exin ti' Jesús.
50 Bartimeu jogou sua capa para o lado, levantou-se de um salto e foi até Jesus.
51 Bix e xi' tkanen Jesús te mos̈: —¿Ti jilel taja tz'oc nbinche ti'ja?—tz̈i Jesús. Bix aj ttzak'be'n mos̈ te Jesús: —Xnak'tzal, waj chin cye'yen juntl maj—tz̈i tzunxin te Jesús.
51 “O que você quer que eu lhe faça?”, perguntou Jesus. O cego respondeu: “Rabi,
52 Bix e xi' tkba'n Jesús texin: —Ba'n taja. Tu'n cykil tc'u'ja ma tzula tnaabla—tz̈i Jesús. Tujx naj tul tnaabl tbak' twitzxin, bix ak' xe'l lpexin ti' Jesús tuj be.
52 Jesus lhe disse: “Vá, pois sua fé o curou”. No mesmo instante, o homem passou a ver e seguiu Jesus pelo caminho.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 10, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.