Lucas 17

Mam Todos Santos NT (MAM_SBG) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Attzen jun k'ij e xi' tkba'n Jesús cye t-xnak'atz: —Mlay we' at ocsabl c'u'jbaj tzul tu'n t-xi' tzpet jun xjal tuj tbe Dios. ¡Pero ay xsunj xjal ncub tk'o'n tzpetsabl tuj tbe juntl yaa'n cyiw tuj tocslabl, tu'n t-xi' tzpet tuj tbe Dios!
1 Jesus disse a seus discípulos: “Sempre haverá o que leve as pessoas a cair em pecado, mas que aflição espera quem causa a tentação!
2 Masetlpele ba'n oj tcub ye' jun xak al tkul jxjal nk'on tzpetsabl te juntl, tu'n t-xi' xe't tuj mar, twitzj tu'nxix t-xi' tuj castiwa tu'n Dios tu'nj ncub tk'o'n tzpetsabl cyej xjal yaa'n cyiw tuj cyocslabl.
2 Seria melhor ser lançado no mar com uma pedra de moinho amarrada ao pescoço que fazer um destes pequeninos pecar.
3 Ju' tzunj, c'oquel cyc'u'ja ti'j tu'n mi'n txi' cytzpetsa'na jun xjal tuj tbe Dios. Katzen at jun k'i'n tyol Dios tu'n bix ka ma tz'oc tbincha'n il cyi'ja, cykbanx te tu'n mi'n binchantl il. Ka ma cyaj tk'o'n til, cynajsanq'uey.
3 Portanto, tenham cuidado! “Se um irmão pecar, repreenda-o e, se ele se arrepender, perdoe-o.
4 Bix ka at jun xjal nbinchan jun ka' cyey nim maj, kape wuuk maj tex k'ij, bix ka jaca maj tzin tkba'n cyey: “Najsama, najsanq'uey wila tu'nj ka' n-oc nbincha'na ti'ja,” ka tz̈i ju'wa, il ti'j cwel cynajsa'na til jaca maj—tz̈i Jesús cye t-xnak'atz.
4 Mesmo que ele peque contra você sete vezes por dia e, a cada vez, se arrependa e peça perdão, perdoe-o”.
5 At juntl k'ij e xi' cykba'n kej xin sma'n tu'n Jesús texin: —Taat, k'ontz keya tu'n mas tu'n toc ke kc'u'ja ti' Dios, tu'ntzen tbint mas ku'na tu'n tipemalxin—tz̈ikexin.
5 Os apóstolos disseram ao Senhor: “Faça nossa fé crescer!”.
6 E xi' tkba'n Kaaw cyexin: —Nuket tz'oc ke cyc'u'ja ti' Dios cykilca texin ba'n tbint tu'n, ikchetle ju' ch'in cyocslabla tisen jun twitz mostaza, jac'atzenle t-xi' cyk'umena tej tzee' lu tu'n tjatz tii'n tiib tuyax tloc', tu'n tcu'x tawan tiib tuj mar, bix jac'atzele tbi cyyola—tz̈i Jesús.
6 O Senhor respondeu: “Se tivessem fé, ainda que tão pequena quanto um grão de mostarda, poderiam dizer a esta amoreira: ‘Arranque-se e plante-se no mar’, e ela lhes obedeceria.
7 E xi' tkba'n juntl yol cye t-xnak'atz: —C'oquel cyc'u'ja ti'j ja tumel lu ti'j junxin xjal tuya t-ak'analxin. Jaxin cxe'l tchk'onte t-ak'analxin te cjol ttx'otx'xin bix ka te cylel ke tcarnelxin. Oj tpon meltz'aj t-ak'analxin tuj taak'en tja tpatrónxin, ¿cxe'lpa tkba'n tpatrónxin texin: “Ctoctz tey, bix kequey te waa'l. Ja'lex txi' nk'o'na tway,” tz̈ipa tbel tpatrónxin?
7 “Quando um servo chega do campo depois de arar ou cuidar das ovelhas, o senhor lhe diz: ‘Venha logo para a mesa comer conosco’?
8 Min, yaa'n ju'wa, sino ju' cxe'l tkba'nxin te t-ak'analxin cyjulu: “Binchama nwaya, bix k'ontza weya. Oj nbaj waa'na bix oj nbaj wc'ana, ba'ntzen twaa'n tey bix tu'n tc'ana,” tz̈i tbelxin.
8 Não, ele diz: ‘Prepare minha refeição, apronte-se e sirva-me enquanto como e bebo. Você pode comer depois’.
9 Oj nbint tu'n ak'anal alcye otk tkba tpatrón, ¿ilpa ti'j cxe'l tk'o'n tpatrónxin chjonte texin tu'nj otk bint tu'nxin? Min.
9 E acaso o senhor agradece ao servo por fazer o que lhe foi ordenado?
10 Jaxse ju'x cyey t-ak'anal Dios, oj tbint cyu'na alcyej ckbajel cyey, mlay chi ayona ti'j tu'n tk'oj jun chjonte cyey, sino cxe'l cykba'na: “Nuk ak'anal ko'ya. Mintii' il ti'j tu'n tk'oj chjonte keya, cuma o bint ku'na nuk jaj il ti'j tu'n tbint ku'na,” tz̈i cybela—tz̈i Jesús cye t-xnak'atz.
10 Da mesma forma, quando vocês obedecem, devem dizer: ‘Somos servos inúteis; apenas cumprimos nosso dever’”.
11 Tejtzen ttzyet tbe Jesús tu'n t-xi'xin tuj Jerusalén, bix e xi'xin tujele tmojon Galilea tuya Samaria.
11 Dirigindo-se a Jerusalém, Jesus chegou à fronteira entre a Galileia e Samaria.
12 Tejtzen tpon lk'exin ti' jun tnom, ttxa'ntzen tnom attzen laaj xjal tuya jun yabel nk'ey cychu'l tu'n, lepra tbi. E cub we'ke nakch ch'in twitz Jesús,
12 Ao entrar num povoado dali, dez leprosos, mantendo certa distância,
13 bix e jaw s̈-inke twitzxin: —Taat, Jesús, k'ontz tanema kibaja bix k'anena ki'ja—tz̈ike.
13 clamaram: “Jesus, Mestre, tenha misericórdia de nós!”.
14 E xi' tcye'yen Jesús ejee'xin, bix e xi' tkba'nxin: —Cyucxey cyuya ke pala bix cwel cyyeec'a cyiiba cywitz, tu'ntzen toc cycye'yen ya mintii'tl lepra cyi'ja—tz̈i Jesús. Ju'tzen e xa'kexin, bix tuj be e k'anjake tu'n tipemal Jesús.
14 Ele olhou para eles e disse: “Vão e apresentem-se aos sacerdotes”. E, enquanto eles iam, foram curados da lepra.
15 At jun cyxolxin, tej toc tcye'yenxin mintii'tl tyabelxin, e jawxsen tnimsa'nxin tbi Dios tuya jun cyiw tuj twi'xin, bix aj meltz'ajxin tuya Jesús.
15 Um deles, ao ver-se curado, voltou a Jesus, louvando a Deus em alta voz.
16 Bix e cub mutzk'ajxin t-xee' tken Jesús, bix e xi' tk'o'nxin chjonte te. Jxin xjal aj meltz'aj tuya Jesús, te Samariaxin.
16 Lançou-se a seus pés, agradecendo-lhe pelo que havia feito. Esse homem era samaritano.
17 Bix e xi' tkba'n Jesús cyej xjal tcub tuyaxin: —¿Yaa'mpatzen laaj cybaj jxjal ma chi k'anj? Yaj tzunj beljajtl, ¿tii'n ma che'x?
17 Jesus perguntou: “Não curei dez homens? Onde estão os outros nove?
18 ¿Japa jxjal yaa'n judío jlu tjunal s-ajtz meltz'aj tu'n tk'onte chjonte te Dios?—tz̈i Jesús.
18 Ninguém voltou para dar glórias a Deus, exceto este estrangeiro?”.
19 Bix e xi' tkba'n Jesús tej xin e cub mutzk'aj: —We'wey bix cutxey. Tu'nj s-oc ke tc'u'ja wi'ja, ma cleta—tz̈i Jesús.
19 E disse ao homem: “Levante-se e vá. Sua fé o curou”.
20 At juntl k'ij e xi' cykanen ke fariseo te Jesús: —Kbantz keya jtoj tzul tcawbil Dios twitz tx'otx'—tz̈ikexin. Aj ttzak'be'n Jesús cyexin: —Cyaja tu'n t-xi' nkba'na cyey alcyej techel tzul jlet te yec'bil ch'itktzen tul tcawbil Dios, pero jn-oc cykanena, mlay cyila.
20 Certo dia, os fariseus perguntaram a Jesus: “Quando virá o reino de Deus?”. Jesus respondeu: “O reino de Deus não é detectado por sinais visíveis.
21 Tuj cywitza tzul jun k'ij oj tk'umj: “At tcawbil Dios tuj lugar lu,” bix ka oj tk'umj: “Ma pon tcawbil Dios maa chix.” ¿Mimpa tz'el cyni'ya ti'j atl tcawbil Dios cyxola ja'lewe?—tz̈i Jesús cye fariseo.
21 Não se poderá dizer: ‘Está aqui!’ ou ‘Está ali!’, pois o reino de Deus já está entre vocês”.
22 Pero te cyex t-xnak'atzxin e xi' tkba'nxin cyjulu: —Nimxsen il cyuj k'ij chi ul. Cxe'l cykba'na: “Maxitpe tzul Kaaw ja'lewe te cawel, ikchetle nuk jun k'ij,” tz̈i cybela, pero mlay cyila, cuma mina'tl tpon tumel.
22 Então ele disse a seus discípulos: “Aproximam-se os dias em que desejarão ver o tempo do Filho do Homem, mas não o verão.
23 At xjal cykba': “Ma tzul jxin Scy'o'n tu'n Dios. Luxe at chixa,” bix ka cykba': “Luxe at tzalu,” tz̈i cybel. Pero mi'n cyocslay cyyol, tu'n njyeta.
23 Dirão a vocês: ‘Vejam, lá está!’ ou ‘Aqui está ele!’, mas não os sigam.
24 Oj wula te cawel, inayena, jxin Sma'n tu'n Dios te cawel, cchic'ajaxel cywitz cykil xjal, tisen oj tcub koptz'aj jun tken k'ancyok cykilca twitz cya'j.
24 Porque, assim como o relâmpago lampeja e ilumina o céu de uma extremidade a outra, assim será no dia em que vier o Filho do Homem.
25 Pero nejl, at nim q'uixc'aj tu'n tiy'x wu'na, bix kej xjal te ja'lewe chin elel cyxoo'n.
25 Mas primeiro é necessário que ele sofra terrivelmente e seja rejeitado por esta geração.
26 Yal cyej xjal at twitz tx'otx' oj ch'itk wul meltz'aja, inayena, jxin Sma'n tu'n Dios tu'n ntena cyuya xjal, mi'n tz'oc cyc'u'j ti'j alcyej at tu'n tbaj, tisenx kej xjal at twitz tx'otx' tuj ttyem Noé min e labtke ti'j alcyej at tu'n tbaj cyi'j.
26 “Quando o Filho do Homem voltar, será como no tempo de Noé.
27 Min e cyocsla at tu'n tcub jun nim castiwa cyibaj, sino nuk ex cyk'ij nchi waa'n, bix nchi c'an, bix nchi maje, tisex cyten. Pero nuk tisen tii' tej tpon jk'ij tej cyocx Noé tuj barc, bix ntzajtltzen jun nintzaj jbal cyibaj bix e baj cykilca xjal.
27 Naqueles dias, o povo seguia sua rotina de banquetes, festas e casamentos, até o dia em que Noé entrou na arca e veio o dilúvio, que destruiu a todos.
28 Jax ju'x e baj mas yaj tuj ttyem Lot. Nchi waa'n bix nchi c'an ke xjal tisex cyten. Nchi lok'on bix nchi q'ueyen. Nchi awan bix nchi binchan jaa', tisex cyten.
28 “E o mundo será como no tempo de Ló. O povo se ocupava de seus afazeres diários, comendo e bebendo, comprando e vendendo, cultivando e construindo,
29 Jax ju'x e baj tej tpon jk'ij tej cyetz Lot tuj tnom te Sodoma, bix e tzaj twitz cya'j k'ak' tuya jun wik polvos azufre tbi. E cub tisen jbal tibaj tnom, bix e baj cykilca xjal.
29 até o dia em que Ló deixou Sodoma. Então fogo e enxofre ardente caíram do céu e destruíram a todos.
30 Ju'xsen nuk q'uelex cyk'ij xjal oj wul meltz'aja twitz tx'otx'. Bixsen cwel castiwa cyibaj.
30 Sim, tudo será como sempre foi até o dia em que o Filho do Homem for revelado.
31 Tuj tzunj k'ij oj wul meltz'aja, mi'n chi labta ti'j tik'ch at te cyey. Ka te'wexe twi' cyjay oj wul meltz'aja, mi'n chi cu'tza te clolte cyk'inemala. Jax ju'x ka nchi ak'anana tuj cycojbila, jax mi'n cub cybisena ti'j tu'n cyajtz meltz'aja cyjay te tzyulte cyk'inemala.
31 Nesse dia, quem estiver na parte de cima da casa, não desça para pegar suas coisas. Quem estiver no campo, não volte para casa.
32 Mi'n chi oca tisen t-xu'l Lot. Tcy'ixuj e cyaj tk'o'nxuj tk'inemalxuj tuj Sodoma, bix ju' tzunj e cyma'xuj ti'j.
32 Lembrem-se do que aconteceu à esposa de Ló!
33 Alj xjal nuk n-oc tc'u'j ti' tchunk'lal twitz tx'otx', mlay tcaman jtchunk'lal tzin tk'o'n Dios. Pero ja tzunj xjal yaa'n nukxix n-oc tak' tchunk'lal twitz tx'otx' te, sino ju' nxi' lpe ti'j tajbil Dios, ccamaltzen jtchunk'lal tzin tk'o'n Dios.
33 Quem se apegar à própria vida a perderá; quem abrir mão de sua vida a salvará.
34 Cxe'l nkba'na cyey, tuj tzunj k'ij oj wul meltz'aja, at ca'ba xjal nchi wutan junx twi' jun wetbil. Junx cjawel k'i'n, pero cyjel juntl tu'n tk'oj tcastiwa.
34 Naquela noite, duas pessoas estarão dormindo na mesma cama; uma será levada, e a outra, deixada.
35 At ca'ba xuuj nchi tz̈ee'n junx tuj jun jaa'. Junx cjawel k'i'n, pero cyjel juntl.
35 Duas mulheres estarão moendo cereal no moinho; uma será levada, e a outra, deixada.
36 At ca'ba xinak nchi ak'anan junx tuj cjo'n. Junx cjawel k'i'n, pero cyjel juntl—tz̈i Jesús cye t-xnak'atz.
36 Dois homens estarão trabalhando juntos num campo; um será levado, e o outro, deixado”.
37 Oc cykanen t-xnak'atzxin texin: —Taat, ¿jaa'tzen c'uleley?—tz̈ikexin. Aj ttzak'be'n Jesús cyexin: —Tisen cytzki'n c'utz jaa' tcwa' jun xumlalbaj cyimne, cuma chic'aj tuj cywitz, jaxse ju'x weya oj wula. Cchic'ajaxel jaa' chin ulela, tu'ntzen mintii' il ti'j tu'n toc cykanena jaa'—tz̈ixin.
37 “Senhor, onde isso acontecerá?”, perguntaram os discípulos. Jesus respondeu: “Onde estiver o cadáver, ali se ajuntarão os abutres”.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 17, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.