João 11

Mam Todos Santos NT (MAM_SBG) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 E yebttzen junxin xjal Lázaro tbi tuj tnom te Betania, nka ti' Jerusalén. Jun tuya Jesús Lázaro, bix cyitz'en Marta bix María jaxin.
1 Um homem chamado Lázaro estava doente. Ele era de Betânia, da aldeia de Maria e de sua irmã Marta.
2 Ja tzunj xuj María, jaxj María otk cub tsu'n c'oc'sbil tibaj tken Cawel kxol, bix otk tz'el tsu'nxuj ti' tken Jesús tuya ttzmal twi'xuj.
2 Esta Maria, cujo irmão Lázaro estava doente, era a mesma que ungiu o Senhor com perfume e lhe enxugou os pés com os seus cabelos.
3 Tejtzen tyebt Lázaro, e xi' cysma'n ke ttzicyxin jun sanjel kbalte te Jesús: —Taat, jxjal n-oc tak' tey nim ma yebt, bix ma tz̈'itz̈'exin—tz̈i sanjel.
3 Por isso, as irmãs de Lázaro mandaram dizer a Jesus: — Aquele que o Senhor ama está doente.
4 Tej tbinte Jesús tyol sanjel, e xi' tkba'nxin: —Jt-xi'len ja yabel lu yaa'n tu'n t-xi' tii'n Lázaro tuj cyamecy, sino tu'n tchic'ajax tipemal Dios, tu'ntzen tjaw nimset nbi'ya, inayena Tcwal Dios—tz̈ixin.
4 Ao receber a notícia, Jesus disse:
5 Nim oc cyak' Marta bix María bix Lázaro te Jesús.
5 Ora, Jesus amava Marta e a irmã dela, e também Lázaro.
6 Ju' tzunj, tej tbintexin ka yaab Lázaro, e tcuyaxin tu'n t-xi'xin cyey'lte. Pero nejl, e cyajxin ca'batl k'ij tuj lugar jaa' e tenaxin.
6 Quando soube que Lázaro estava doente, ainda se demorou dois dias no lugar onde estava.
7 Bix tej tpon tumel tu'n t-xi'xin, e xi' tkba'nxin cye t-xnak'atzxin: —Ko'tzen juntl maj tuj Judea—tz̈ixin.
7 Depois, disse aos seus discípulos:
8 Bix aj cytzak'be'n t-xnak'atzxin: —Taat Xnak'tzal, ma bint ca'ba oxe k'ij oc cyipen judío jatzewe ti'j tu'n tcub cybyo'n jay tuya xak. ¿Tikentzen taja t-xi'y juntl maj tuj ja tnoma?—tz̈ikexin.
8 Os discípulos disseram: — Mestre, ainda há pouco os judeus queriam apedrejá-lo! E o senhor quer voltar para lá?
9 Bix aj ttzak'be'nxin cyexin: —Il ti'j tu'n nxi'ya, cuma mina'x tpon baj waak'ena. Cyxol xjal at jun yol tzin tkba'n: “Tuj jun k'ij at cablaaj hora te spi'yen. Ka ma bet jun xjal te k'ij, mlay cub tz'ak, cuma at spi'yen.
9 Jesus respondeu:
10 Pero ka ma bet jun xjal te koniyan, cjawel tz'ak tuj klolj,” tz̈i yol. Jax ju'x weya. Mina'x tpon baj tyem tu'n tbint waak'ena, bix mi'n ko ak'anan tuya ttz̈i ki'j, tisen oj nchi bet xjal tuj klolj—tz̈i Jesús.
10 Mas, se andar de noite, tropeça, porque nele não há luz.
11 Bix e xi' tkba'ntlxin: —Jkuya Lázaro nwutan. Pero ma chixa tu'n tjaw nc'asena—tz̈ixin.
11 Tendo dito isso, acrescentou:
12 —Taat, ka ma wutanxin, jatzen jun yec'bil ba'n, cuma tzultzen tnaablxin—tz̈ikexin,
12 Então os discípulos disseram: — Senhor, se dorme, estará salvo.
13 cuma min el cyniy' t-xnak'atzxin ti'j ka otk yolenxin ti'j tcyamecy Lázaro. Tuj cywitzxin, nyolenxin ti'j najlan Lázaro.
13 Jesus falava da morte de Lázaro, mas eles pensavam que tivesse falado do repouso do sono.
14 Cuma min el cyniy'xin ti'j, ju' tzunj e xi' tkba'nxin cyexin tuj tzinen: —Ma cyim Lázaro.
14 Então Jesus lhes disse claramente:
15 Bix ba'n tuj nwitza min in pona nejl tu'n nco'pana jaxin tuj yabel, cuma mas ba'n te cyey tu'n tcywix cyocslabla wi'ja oj toc cycye'yena jun mas jawnex twitzj tu'n nco'pana jun yaab tuj yabel. Ko'tzen jaa' ta'xin—tz̈i Jesús.
15 Por causa de vocês me alegro de que não estivesse lá, para que vocês possam crer. Mas vamos até ele.
16 Pero tu'n ttz̈i cyi'j, cycy'i t-xnak'atzxin tu'n cyxi'. Pero bix e xi' tkba'n Tomás cye niy'tl t-xnak'atz Jesús: —Ka taj Jesús tu'n tcub byet, jax ju'x ke. Ko'tzen, tu'ntzen kcyim tuyaxin—tz̈i Tomás, jxjal Yoẍ tbi cyu'n xjal. Bix e xi'kexin cykilcakexin.
16 Então Tomé, chamado Dídimo, disse aos outros discípulos: — Vamos também nós para morrer com o Mestre!
17 Tejtzen cyponxin tuj Betania, e tbitzen Jesús cyaja k'ij tcyajlen Lázaro tuj tjayel anem twitz xak.
17 Quando Jesus chegou, encontrou Lázaro já sepultado havia quatro dias.
18 Cuma ta' Betania nuk jun ajlabl ti' Jerusalén,
18 Ora, Betânia ficava a mais ou menos três quilômetros de Jerusalém.
19 ju' tzunj e xi' nim xjal judío cyuya Marta bix María, te yec'bil tk'ak'bil cyc'u'jxin cyi'jxuj, cuma otk cyim cyitz'enxuj.
19 Muitos dos judeus vieram visitar Marta e Maria, a fim de consolá-las por causa do irmão.
20 Tejtzen tbinte Marta otk tzul Jesús tuj ttanemxuj, etzxuj tuj tjaxuj te clulte Jesús tuj be. Yal te María, e cyaj tuj cyjaxuj.
20 Marta, quando soube que Jesus estava chegando, foi encontrar-se com ele; Maria, porém, ficou sentada em casa.
21 Tej tpon Marta tuya Jesús, e xi' tkba'nxuj texin: —Taat, nuket e tena tzalu, minttzele e cyim nxibena.
21 Então Marta disse a Jesus: — Se o Senhor estivesse aqui, o meu irmão não teria morrido.
22 Pero amale mint ula, pero ba'nx wu'na alcyej cxe'l tkanena te Dios, ctzaal tk'o'n Dios tey—tz̈i Marta.
22 Mas também sei que, mesmo agora, tudo o que o senhor pedir a Deus, ele concederá.
23 E xi' tkba'n Jesús texuj: —Cjawel itz'j t-xibena juntl maj tuj cyamecy—tz̈ixin.
23 Jesus disse a ela:
24 Bix e xi' tkba'n Marta texin: —Ntzki'na oj tpon tumel tu'n tjaw itz'j cykil xjal tuj manc'bil k'ij, jax cjawel itz'j nxibena tuj cyamecy—tz̈ixuj.
24 Ao que Marta respondeu: — Eu sei que ele há de ressurgir na ressurreição, no último dia.
25 Bix e xi' tkba'nxin texuj: —Inayena k'olte cye xjal tu'n cyjaw itz'j tuj cyamecy, bix inayena k'olte cychunk'lal xjal te junx maj. Ka c'ocslal jun xjal wi'ja, amale ncyimet, pero wu'na cjawel itz'j tuj cyamecy juntl maj.
25 Então Jesus declarou:
26 Cykilca kej xjal i'tz, ka ma chi ocslan wi'ja, mlay chi cyaj tuj jcyamecy te junx maj. ¿Tocsla'pa te ja lu?—tz̈ixin.
26 E todo o que vive e crê em mim não morrerá eternamente. Você crê nisto?
27 Aj ttzak'be'n Marta texin: —Tzin, taat. Ya ma txi' wocsla'na jay jxjal Scy'o'n tu'n Dios te Cawel. Jay Tcwal Dios at tulel twitz tx'otx', bix tu'na chi jawel itz'j xjal tuj cyamecy juntl maj—tz̈ixuj.
27 Marta respondeu: — Sim, Senhor! Eu creio que o senhor é o Cristo, o Filho de Deus que devia vir ao mundo.
28 Tej tbaj tkba'n Marta ja yol lu, e xi'xuj tjaxuj te txcolte titz'enxuj. E xi' tkba'nxuj te María, pero yaa'n cywitz judío: —Ma tzul jjawnex Xnak'tzal tuj tnom, bix taj yolen tuyey—tz̈ixuj.
28 Depois de dizer isto, Marta foi chamar Maria, a sua irmã, e lhe disse em particular: — O Mestre chegou e está chamando você.
29 Tej tbinte María ka otk txcon Jesús ti'jxuj, tujxse naj e jaw we'xuj, bix e tzyet tbexuj tu'n tponxuj tuyaxin.
29 Quando Maria ouviu isso, levantou-se depressa e foi até ele,
30 Mitkna'x tul Jesús tuj tmij tnom, sino at-xxin ttxa'n tnom jaa' otk pona Marta tuyaxin.
30 pois Jesus ainda não tinha entrado na aldeia, mas permanecia onde Marta o havia encontrado.
31 Pero mitkx n-exa María tjunal, cuma kej nejenel cye judío ete' tuj tjaxuj tu'n tcywix tc'u'jxuj, tej t-xi' cycye'yenxin otk jaw we' María bix e xi'xuj tuj ajkelbil, bix oc lpekexin ti'jxuj, cuma tuj cywitzxin xi'ninxuj tuj camposant te ook'el.
31 Os judeus que estavam com Maria em casa e a consolavam, vendo-a levantar-se depressa e sair, seguiram-na, pensando que ela ia ao túmulo para chorar.
32 Pero e xi'xuj tuya Jesús. Tej tpon María tuya Jesús, bix e tilxuj jaxin, bix e cub mutzk'ajxuj t-xee' tkenxin, bix e xi' tkba'nxuj texin: —Taat, nuket e tena tzalu, minttzele e cyim nxibena—tz̈ixuj.
32 Quando Maria chegou ao lugar onde Jesus estava, ao vê-lo, lançou-se aos seus pés, dizendo: — Se o Senhor estivesse aqui, o meu irmão não teria morrido.
33 Tej tlonte Jesús nchi s̈-in María cyuya nejenel cye judío, e tzajtzen tbisxin, bix e tzaj tk'ojxin ti'j nchi cyim xjal tu'n tlaj il.
33 Quando Jesus viu que ela chorava, e que os judeus que a acompanhavam também choravam, agitou-se no espírito e se comoveu.
34 Bix e xi' tkanenxin cye xjal: —¿Jaa' tumel e cu'xa cymaku'na jaxin?—tz̈i Jesús. —Taat, ko'tzen, tu'n t-xi' kyeec'ana tey—tz̈ikexin.
34 E perguntou: Eles responderam: — Senhor, venha ver!
35 Bix e jaw ok' Jesús.
35 Jesus chorou.
36 Ju' tzunj, e xi' cykba'n judío cyxolx: —Nimxsen oc tak' Lázaro texin—tz̈ikexin.
36 Então os judeus disseram: — Vejam o quanto ele o amava.
37 Pero at juun cyxol e xi' cykba'n: —Jxin lu e xi' tk'anen jun xjal mos̈. ¿Titzen tten min oc tipenxin ti'j tu'n mint e cyim ja tuyaxin lu?—tz̈ikexin.
37 Mas alguns disseram: — Será que ele, que abriu os olhos ao cego, não podia fazer com que Lázaro não morresse?
38 Ju' tzunj, juntl maj e tzaj tk'oj Jesús, cuma min oc ke cyc'u'jxin ti'jxin. Tejtzen cyponxin tuj camposant, tocx anem tuj jun jul twitz xak, bix tocx jun xak paatz' ttzii' tjayel anem.
38 Jesus, agitando-se novamente em si mesmo, foi até o túmulo, que era uma gruta em cuja entrada tinham colocado uma pedra.
39 Ju' tzunj, e xi' tkba'n Jesús cye xjal: —Cyimel xak—tz̈ixin. Bix e xi' tkba'n Marta, taneb jxjal otk cyim: —Taat, yaa'n tumel, cuma q'ueletz nim t-xewel anem. Ma bint cyaja k'ij tcyimlenxin—tz̈i Marta.
39 Então Jesus ordenou: Marta, irmã do falecido, disse a Jesus: — Senhor, já cheira mal, porque está morto há quatro dias.
40 Bix e xi' tkba'n Jesús texuj: —¿Tikentzen mintii' n-oc ke tc'u'ja wi'ja? ¿Mimpa txi' nkba'na tey, ka ma tz'ocslana wi'ja, tla'y tipemal Dios?—tz̈ixin.
40 Jesus respondeu:
41 Tejtzen tel cyii'n xjal xak twitz tjayel anem, e jaw tcye'yen Jesús twitz cya'j, bix e xi' tkba'nxin te Dios: —Taat Nmana, nxi' nk'o'na chjonte tey, cuma e tzaj tbi'na nkanbila tej t-xi' nkanena tey wipemala tu'n tjaw witz'jsa'na ja xjal lu.
41 Então tiraram a pedra. E Jesus, levantando os olhos para o céu, disse:
42 Weya, ntzki'na ntzaj tbi'na nyola jaca maj oj nxi' nna'na tey. Pero tzin nk'o'na chjonte tey ja'lewe, tu'ntzen tel cyniy' kej xjal lu ti'j ka jay e tzaj tsma'na inayena twitz tx'otx'—tz̈i Jesús te Tmanxin cywitz xjal.
42 Eu sei que sempre me ouves, mas falei isso por causa da multidão presente, para que creiam que tu me enviaste.
43 Tej tbaj nna'n Jesús Dios, cyiwxix e jaw ts̈i'nxin: —¡Lázaro, ctetza!—tz̈ixin.
43 E, depois de dizer isso, clamou em alta voz:
44 Bix n-etztl jcyimne. Balk'i'n tk'abxin bix tkenxin tuya jun tz̈omj, bix potzen twitzxin. Bix e xi' tkba'n Jesús cye xjal: —Cyco'pamel t-xbalenxin, tu'ntzen tbet-xin—tz̈ixin.
44 Aquele que tinha morrido saiu, tendo os pés e as mãos amarrados com ataduras e o rosto envolto num lenço. Então Jesus lhes ordenou:
45 Kej xjal judío otk chi ul tuj camposant tuya María, tej cylontexin ti otk bint tu'n Jesús, e cyocslaxin ka tu'n Dios jaxin.
45 Muitos dos judeus que tinham vindo visitar Maria, vendo o que Jesus havia feito, creram nele.
46 Pero at juuntl e xi' cyuya fariseo tu'n t-xi' cykba'n cyexin ti otk tbincha Jesús.
46 Outros, porém, foram até os fariseus e lhes contaram o que Jesus havia feito.
47 Tejtzen cybinte fariseo tpocbal e jaw titz'jsa'n Jesús jun xjal tuj cyamecy, oc cychmon cyiibxin cyuyaj nejenel cye pala, bix e xi' cykba'nxin: —¿Ti pjel ke? Nimxsen nbint tu'n ja xjal lu tuya nim tipemal.
47 Então os principais sacerdotes e os fariseus convocaram o Sinédrio e disseram: — O que estamos fazendo, uma vez que este homem opera muitos sinais?
48 Ka ma txi' tzakpet-xin tu'n tcub cyi'j xjal tu'nxin, cykilcatzen xjal chi ocslal ti'jxin, bix c'oquelxin te cawel. Bix ctzaal tk'oj gobierno te Roma ki'j, bix q'uelel tii'n kcawbil tuj tja Dios bix kxol ejoo' judío—tz̈ikexin.
48 Se o deixarmos assim, todos crerão nele; depois, virão os romanos e tomarão não só o nosso lugar, mas a própria nação.
49 Attzen junxin pala cyxol, Caifás tbi, jxjal mas nintzaj cyxol pala tej tcub byet Jesús, bix e xi' tkba'nxin: —¿Tikentzen min tz'el cyni'ya ti'j alcye tu'n tbint ku'n ti'j ja xjal lu?
49 Mas um deles, Caifás, que era sumo sacerdote naquele ano, advertiu-os, dizendo: — Vocês não sabem nada,
50 ¿Mimpa tz'el cyni'ya ti'j ka mas ba'n te cyey tu'n tcyim jun xjal te cyxel cykilca xjal, twitzj tu'n cyxi' xjal tuj il?—tz̈i Caifás.
50 nem entendem que é melhor para vocês que morra um só homem pelo povo e que não venha a perecer toda a nação.
51 Min el tniy' tneel pala ti'j ka k'i'n tyol Dios tu'nxin, pero cuma tneel oylxte chojbil ilxin, ajbenxin te Dios tu'n tkbantexin alcyej wik chojbil cyil xjal at tu'n toyet tujx jnabk'i, jaj tu'n tcyim Jesús te cyxel judío,
51 Ora, Caifás não disse isto por conta própria, mas, sendo sumo sacerdote naquele ano, profetizou que Jesus estava para morrer pela nação.
52 bix yaa'n nuk te cyxel judío, sino te cyxel cykilca xjal te twitz tx'otx', tu'ntzen cyoc te junx tnom cykilca kej xjal cyuj juntl tnom cyaj tu'n cyoc te tcwal Dios.
52 E não somente pela nação, mas também para reunir em um só corpo os filhos de Deus, que andam dispersos.
53 Tej t-xi' tkba'n Caifás ju'wa, tex k'ij oc cyk'on cyiib nejenel cye judío tu'n tcub cybyo'n ja Jesús.
53 Desde aquele dia, resolveram matar Jesus.
54 Ju' tzunj, mintl e bet Jesús cyxol nejenel cye judío, sino el lk'exin cyi'j. E ponxin tuj jun tnom Efraín tbi, nka ti'j tx'otx' mintii' cynajbil xjal tuj. Tuj Efraín e tenxin cyuya t-xnak'atzxin.
54 Assim sendo, Jesus já não andava publicamente entre os judeus, mas retirou-se para uma região vizinha ao deserto, para uma cidade chamada Efraim, onde permaneceu com os discípulos.
55 Tejtzen ch'itk tul nink'ij te Pascua, kej k'ij xjan cye judío, etz nim xjal cyuj tnom tu'n cyponxin tuj Jerusalén, te k'olte chojbil cyilxin, tu'n cycyajxin sak nejl twitz nink'ij, tisenx cye judío cycostumbre.
55 Estava próxima a Páscoa dos judeus, e muitos daquela região foram a Jerusalém antes da Páscoa para se purificar.
56 Bix tuj Jerusalén e jyonkexin ti' Jesús. Bix tej cychmonte cyiibxin tuj nintzaj tja Dios, e xi' cykanenxin cyxolxxin: —¿Titzen toc cyu'na? ¿Tzulpale Jesús tuj nink'ij tuj ja jnabk'i lu?—tz̈ikexin.
56 Lá, procuravam Jesus e, estando eles no templo, diziam uns aos outros: — O que vocês acham? Ele não virá à festa?
57 E yolenkexin ju'wa cuma otk tz'etz jun yol cyu'n fariseo bix kej nejenel cye pala, ka ma tbi jun xjal jaa' ta' Jesús, ya tu'n tpon naj cywitzxin te kbalte jaa' tumel, tu'ntzen tcub cytzyu'nxin jaxin.
57 Ora, os principais sacerdotes e os fariseus haviam ordenado que, se alguém soubesse onde ele estava, o denunciasse, para que pudessem prendê-lo.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.