Lucas 5

Kara New Testament (LEU_PNG) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Saxa yaan layaan na Yesus taxa tigina la itina raarum Genasaret, a malila ri maa fakaliuane xena langaiaana ferawaian sina Piran. I taxa tigina pave e a xalum a ro xaati re taxa nai la vangana raarum. A mu rabuna ina faadinan ri taꞌulan fanei a xaati pave xena xamaxaana mu vana siri.
1 Certo dia Jesus estava na praia do lago da Galileia, e a multidão se apertava em volta dele para ouvir a mensagem de Deus.
2 — ausente —
2 Ele viu dois barcos no lago, perto da praia. Os pescadores tinham saído deles e estavam lavando as redes.
3 Nane laak xuluna saxa aava si Saimon e a xuuse rao i taa sasagen famodaxe sena gun. E bak nane nai lana xaati xena fapiti a rabuna.
3 Jesus entrou num dos barcos, o de Simão, e pediu que ele o afastasse um pouco da praia. Então sentou-se e começou a ensinar a multidão.
4 Layaan nane fataxapin a fepitaian sina, nane xuus na Saimon, “Falet la nobina aava tu e mi tapin fasivi a mu vana xena siak din.”
4 Quando acabou de falar, Jesus disse a Simão:
5 Na Saimon a suie, “Matalava, maam fo faisok faagut la vung xurul e piau ta din. Taasaxa nano, no ferawai e ne taa langai siim e ne taa tapin fadui a vana.”
5 Simão respondeu: — Mestre, nós trabalhamos a noite toda e não pescamos nada. Mas, já que o senhor está mandando jogar as redes, eu vou obedecer.
6 Layaan ri vil malaane, a mu din aava ri siaxe a matafan temasaat e a mu vana siri rao ri tiririk.
6 Quando eles jogaram as redes na água, pescaram tanto peixe, que as redes estavam se rebentando.
7 Re talangai pana mare xe sina saxano taure aava re taxa waan la xasa xaati e re maa savat xena xakaavang. Lana ro xaati aave a matafanan ina din a molava paaliu e faasilak a ro xaati aave re taa lus.
7 Então fizeram um sinal para os companheiros que estavam no outro barco a fim de que viessem ajudá-los. Eles foram e encheram os dois barcos com tanto peixe, que os barcos quase afundaram.
8 Layaan na Saimon Pita a xalum a mo aanabeꞌ nane bukaak la ka Yesus e a kuus, “Faapalau sega Memai, nenia, ne mataa mosaat.”
8 Quando Simão Pedro viu o que havia acontecido, ajoelhou-se diante de Jesus e disse: — Senhor, afaste-se de mim, pois eu sou um pecador!
9 A ferawai malaan senaso nane e mu tauna ri ipul faagut paaliu pana maana din ri fo siaxe.
9 Simão e os outros que estavam com ele ficaram admirados com a quantidade de peixes que haviam apanhado.
10 Na Jems e na tina Jon, a ro lak si Sebedi aava re faisok xuvul pa Saimon, nare vaxa re ipul. E na Yesus a xuus na Saimon, “Muta mataut. Ti la yaan aanabeꞌ no taa pataas a rabuna.”
10 Tiago e João, filhos de Zebedeu, que eram companheiros de Simão, também ficaram muito admirados. Então Jesus disse a Simão:
11 E voxo ri yuuf falak a ro xaati siri xe xuluna gun e ri taꞌulan faneie suꞌ xuvul pana maana mo siri e ri fe usie.
11 Eles arrastaram os barcos para a praia, deixaram tudo e seguiram Jesus.
12 Layaan na Yesus a waan la saxa bina, saxa mataa tana tapak xapiak a savat sina. Layaan a xalum na Yesus, nane poxo pana nonau ina xe lapia e a nunge, “Memai, tamo no vubuxane no fexaxaas sena vil faroxoiau.”
12 Certa vez Jesus estava numa cidade onde havia um homem que tinha o corpo todo coberto de lepra. Quando viu Jesus, o leproso se ajoelhou diante dele, encostou o rosto no chão e pediu: — Senhor, eu sei que o senhor pode me curar se quiser!
13 Na Yesus a talangai xe sina, a tawe e a kuus, “Ne vubuxane. Savat roxo.” E fataapus paaliu a giisan tapak a taꞌulane.
13 Jesus estendeu a mão, tocou nele e disse: No mesmo instante a lepra desapareceu.
14 E na Yesus a xuuse, “Muta xuus a rabuna pana. Falet e no fe faxalit a mu priis pana taam e tatavai xe sina Piran sena roxoyan siim pana mo aava na Moses a kuus pana. A tatavai aanabeꞌ i taa faxalit a mu rabuna pana roxoyan siim.”
14 Então Jesus lhe deu esta ordem:
15 Taasaxa maana rabuna xaves fulaa ri langai pana e a malila ri maa savat xena langaiaana talo i taa vil tapin a maana giisan siri.
15 Mas as notícias a respeito de Jesus se espalhavam ainda mais, e muita gente vinha para ouvi-lo e para ser curada das suas doenças.
16 Na Yesus a taꞌulan nari e a falet xe la bina vingil xena fenung.
16 Porém Jesus ia para lugares desertos e orava.
17 Saxa yaan layaan i taxa fepitaa, a mu Ferasi e rabuna ina fepitaa pana vuputkai, ri maa savat ti la maana mu bina pe Galili e ti Judia. E a gutan sina Memai a waan xuluna xena vil faroxoiaana rabuna pana giisan.
17 Um dia Jesus estava ensinando, e alguns fariseus e alguns mestres da Lei estavam sentados perto dele. Eles tinham vindo de todas as cidades da Galileia e da Judeia e também de Jerusalém. O poder do Senhor estava com Jesus para que ele curasse os doentes.
18 Saxano rabuna ri yaasmaan a saxa mataa maalapen xuluna ivin xena lisan falaxe xe la lifu aava na Yesus i taxa waan lana.
18 Alguns homens trouxeram um paralítico deitado numa cama e estavam querendo entrar na casa e colocá-lo diante de Jesus.
19 Taasaxa ri pife fexaxaas senaso a malila ri fabas a lifu aave. E voxo ri laak xe laaꞌui la putuna lifu e ri ngas a xavil ina putuna lifu aave xena faduiaana xe lapia xuvul pana ivin sina. E ri timine la no Yesus la palou ina rabuna.
19 Porém, por causa da multidão, não conseguiram entrar com o paralítico. Então o carregaram para cima do telhado. Fizeram uma abertura nas telhas e o desceram na sua cama em frente de Jesus, no meio das pessoas que estavam ali.
20 Layaan na Yesus a xalum a mo ri fo vile sena namkaian siri, a kuus, “Fesing, a mu vilaana saat siim fo lamon tapinan.”
20 Jesus viu que eles tinham fé e disse ao paralítico:
21 A mu Ferasi e mu rabuna ina fepitaa pana vuputkai, ri ilisai, “A mataa aanabeꞌ aava ferawai fasaat sena Piran, nane a so ta buk mataa? Naseꞌ fexaxaas sena lamon tapin a vilaana saat? A Piran sang mon.”
21 Os mestres da Lei e os fariseus começaram a pensar: — Quem é este homem que
22 Na Yesus a texaas sena lamonan siri e a fiai, “Xenaso mi taxa lo lalamon malaan lana xunus imi?
22 Porém Jesus sabia o que eles estavam pensando e disse:
23 A so ta vapaling a peraroxo xena kuusanaana, ‘A vilaana saat siim fo lamon tapinan’ o ‘Tamasiak e no sangas?’
23 O que é mais fácil dizer ao paralítico: “Os seus pecados estão perdoados” ou “Levante-se e ande”?
24 Ne vubuk rao mi taa texaas o a Natuna Mataa a toxan a gutan nabeꞌ la xavala xena lamon tapinaana vilaana saat.” E voxo nane kuus xe sina maalapen, “Ne xuus nano, tamasiak, siak a ivin siim e no falet xe la lifu siim.”
24 Pois vou mostrar a vocês que eu, o Então disse ao paralítico:
25 Fataapus paaliu nane tigina la matari e a siak a ivin sina e fe paan xe la lifu sina e taxa lo faatulan a Piran.
25 No mesmo instante o homem se levantou diante de todos, pegou a cama e foi para casa, louvando a Deus.
26 Nari xapiak ri ipul e ri faatulan a Piran sait. Ri bas pana matautan e ri kuus, “Tanin, taara fo xalum a maana mo faꞌipul roxo.”
26 Todos ficaram muito admirados; e, cheios de medo, louvaram a Deus, dizendo: — Que coisa maravilhosa nós vimos hoje!
27 Lamina mo aanabeꞌ na Yesus a savat xe lamalei e fe xalum a mataa i taxa nai la lifu ina taakis, a isina na Matiu Livai. E na Yesus a xuuse, “Usiau.”
27 Depois disso Jesus saiu e viu um cobrador de impostos, chamado Levi , sentado no lugar onde os impostos eram pagos. Jesus lhe disse:
28 Nane tamasiak e taꞌulan a maana mo xapiak aave xena usiaan na Yesus.
28 Levi se levantou, deixou tudo e seguiu Jesus.
29 Na Livai moxo a vil a saxa matafanganai molava la lifu sina xena faxalitaana suaian sina se Yesus. A mu rabuna ina siak taakis e xasano rabuna fulaa aava nane xel nari vaxa, ri maa fangan xuvul pare.
29 Então Levi fez para Jesus uma grande festa na sua casa. Havia ali muitos cobradores de impostos, e outras pessoas estavam sentadas com eles.
30 Taasaxa mu Ferasi e mu rabuna ina fepitaa pana vuputkai aava ri taxa waan lapaana mu Ferasi, nari xapiak ri fefinaas xe sina mu fefeng si Yesus e ri kuus, “Xenaso mi taxa fangan e num xuvul pana mu rabuna ina siak taakis e nari aava ri fuuna vil a saat?”
30 Os fariseus e os mestres da Lei, que eram do partido dos fariseus, ficaram zangados com os discípulos de Jesus e perguntaram: — Por que vocês comem e bebem com os cobradores de impostos e com outras pessoas de má fama?
31 E na Yesus a sui nari, “A rabuna aava ri giis sang mon ve ri vubuxan a mataa xena irin faroxoi nari taasaxa rabuna aava ri pi ta giisan ve, piau.
31 Jesus respondeu:
32 Ne pife savat xena xelaana rabuna roxo, piau. Ne savat xena xelaana rabuna pana vilaana saat talo ri taa puk tapin nari xa xasena vilaana saat siri.”
32 Eu não vim para
33 E ri fine, “A malaafaa mu rabuna aava ri usi na Jon ri fuuna fenung e ri falfaal e mu rabuna aava ri usi a mu Ferasi vaxa ri vivil malaane. Taasaxa mu rabuna aava ri usi nano va sou ri fuuna fangan e num?”
33 Algumas pessoas disseram a Jesus: — Os discípulos de João Batista jejuam muitas vezes e fazem orações, e os discípulos dos
34 E na Yesus a sui nari, “A mu fesing sina mataa aava tamai, ri pi falfaal la yaan ina maraan tefin senaso a yaan aave ve a yaan ina faamamaasan.
34 Jesus respondeu:
35 Taasaxa yaan i taa savat layaan a mataa aava tamai i taa siak tapinan seri e bak ri taa falfaal.”
35 Mas chegará o tempo em que o noivo será tirado do meio deles; então sim eles vão jejuar!
36 Nane xuus nari pana ferawaian paap aanabeꞌ, “Piau ta mataa i taa ririk a marapi faꞌui xena kap a marapi xavai. Tamo a vil malaane i taa kawaasan a marapi faꞌui e a xavil aave i taa pife fexaxaas sena marapi xavai.
36 Jesus fez também esta comparação:
37 E piau ta mataa i taa xapis a fanganan lana vaafa xavai. Tamo i taa vil malaane a vio i taa laak lana e i taa kawaasan a vaafa xuvul pana fanganan xapiak lana.
37 Ninguém põe vinho novo em
38 Piau, nane taa xapis a fanganan lana vaafa faꞌui.
38 Não. Vinho novo deve ser posto em odres novos.
39 E saxanofuna ri taa kuus, ‘Ne vubuxan a fanganan ti lana uma xavai, a fanganan aave a fexaxaas sega.”
39 E ninguém quer vinho novo depois de beber vinho velho, pois diz: “O vinho velho é melhor.”

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 5, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.