Marcos 4
Washkuk NT (KMO_BIL) vs ARC
1 Worek, Jisas rii Galili pagiirebak eeka maji pokiitar. Nokwapa nokwapa ma mima ya yopo wuchi siitiitar. Nokwapa nokwapa ma tarek, eena Jisas riita Jabiir yeechi paka i ye i yir. Jabiir pak tarek, ma mima ye pagiirebak eeka siitiitar.
1 E outra vez começou a ensinar junto ao mar, e ajuntou-se a ele grande multidão; de sorte que ele entrou e assentou-se num barco, sobre o mar; e toda a multidão estava em terra junto ao mar.
2 Worek, Jisas rii maji pokiitawa majin shiy tawa majik yenya sawo tar. Diita noma rii eecha wor:
2 E ensinava-lhes muitas coisas por parábolas e lhes dizia na sua doutrina:
3 “Na meeji ta. Ma por rii wit siiken nowok raboken ir.
3 Ouvi: Eis que saiu o semeador a semear.
4 Wit siiken rii rabotari, kaw nobok sakar. Sakatarek, apok yeechi atar.
4 E aconteceu que, semeando ele, uma
5 Siik kaw papa hek karakada nosap tar eemek eeka sakar. Sakarek, sii ameya sokwar. Karakada nosap tarek, eena ameya sokwar.
5 E outra caiu sobre pedregais, onde não havia muita terra, e nasceu logo, porque não tinha terra profunda.
6 Sokwarek, ye piri, sii eeta reekiisiir. Nenya karakada tarek, eena reekiisiir.
6 Mas, saindo o sol, queimou-se e, porque não tinha raiz, secou-se.
7 Siik kaw yamika tawa poko tar eemek eeka sakar. Yamika tawa poko sii sokwa witen gamu poyerek sii eena sokwakasakech. Omu wakasakech.
7 E outra caiu entre espinhos, e, crescendo os espinhos, a sufocaram, e não deu fruto.
8 Worek, siik kaw eeta nosap kepik eeka sakar. Sakari, sii eeta sokwa, harapa siichi, omu harapa watar. Siik podat sii kaw 30 siik watar, kaw 60 siik watar, kaw 100 siik watar.”
8 E outra caiu em boa terra e deu fruto, que vingou e cresceu; e um produziu trinta, outro, sessenta, e outro, cem.
9 Worek, Jisas rii kawka eecha wor, “Na meeji: Kwo mabiya tawey, na meeji!”
9 E disse-lhes: Quem tem ouvidos para ouvir, que ouça.
10 Jisas riita saniga tarek, Jisas riita bar maji meejir ma kaw yecha 12 disaipel ma yechaka Jisas riitak yar. Yarek, ye Jisas riita shiy tawa majin kwodii woken eena woher.
10 E, quando se achou só, os que estavam junto dele com os doze interrogaram-no acerca da parábola.
11 Worek, Jisas rii awasen eecha wor: “God riiti kigdom veenyi tawa boboyen siina eeta kwona har. Sabak tawa anadii ma ye shiy tawa majiban eena meejito.
11 E ele disse-lhes: A vós vos é dado saber os mistérios do Reino de Deus, mas aos que estão de fora todas
12 ‘Yecha eena hechawey, ye hehasakech. Yecha wagatey tawey, ye meejikasakech. Yecha meejiney, yecha yechi inyaka God riina dareboyenak, God riipa yenya kwoyava yatakiita.’”
12 para que, vendo, vejam e não percebam; e, ouvindo, ouçam e não entendam, para que se não convertam, e lhes sejam perdoados os pecados.
13 Worek, Jisas riita yenya eecha woher: “Kwo diita shiy tawa majin kapo meejikasakech? Diina meejinan siiney, boyega kwo anadii shiy tawa majin meejikiita?
13 E disse-lhes: Não percebeis esta parábola? Como, pois, entendereis todas as parábolas?
14 Ada diita shiya tawa majin kwona kwodii wok: Wit siiken rabo tawa ma rii eeta God riiti maji raboto.
14 O que semeia semeia a palavra;
15 God riiti maji nobok eeka saka tawey, ma kaw ye meejito. Ye meeji tawey, Gaba rii ya yeechi ye ichu:
15 e os que estão junto ao caminho são aqueles em quem a palavra é semeada; mas, tendo eles a ouvido, vem logo Satanás e tira a palavra que foi semeada no coração deles.
16 Ma mima kaw ye eeta wit siik tawaga eecha tawak, yecha eeta papa tawa eemek saka tawaga eeka sakato. Saka tawak, ye ameya kwoya hikitu.
16 E da mesma sorte os que recebem a semente sobre pedregais, que, ouvindo a palavra, logo com prazer a recebem;
17 Wowak, sii nenya ye ikasakech. Eena sii eechaba eechaba takasakech. Yenya pi kikir poyeney, kapasek otii tawa boboy yechak yaney, yecha akiichi heechitu.
17 mas não têm raiz em si mesmos; antes, são temporãos; depois, sobrevindo tribulação ou perseguição por causa da palavra, logo se escandalizam.
18 Ma mima kaw ye wit yamek tawa poko tawa eemek saka tawaga ye eechaba tawa. Ye God riiti maji meeji tawak,
18 E os outros são os que recebem a semente entre espinhos, os quais ouvem a palavra;
19 sokeaken otii tawey, diita nosapek tawa pokok genya gamu poyetu. Ye inyakapwa hiki tawey, moni yan yaken eena hiki tawey, anadii diita nosapek tawa gegiya tawa boboyen yaken eena hiki tawey, eecha otii tawey, eeta God riiti majin eena ji poyetu. Ji poye tawak eeta omu wakasakech.
19 mas os cuidados deste mundo, e os enganos das riquezas, e as ambições de outras coisas, entrando, sufocam a palavra, e fica infrutífera.
20 Wowak, anadii ma ye wit siik kaw kepi tawa nosapek sakachi sokwa tawaga ye eechaba otiito. Yecha God riiti majin meejichi ye eena yeechi omu wato. Watawak, 30, 60, 100 siik wato.”
20 E os que recebem a semente em boa terra são os que ouvem a palavra, e
21 Jisas rii kawka eecha wor: “Ma por rii lamun hayichi rii kapo awu bik tadiikiita? Rii kapo chey kuruk veenyekiita? Yaho. Rii cheyek ye yo yichikiita.
21 E disse-lhes: Vem,
22 Eyey boboy ye veenye tawey yepa eeka geenyek ya sayakiita. Eyey boboyen ma ye gamu poyeri, yepa eeka geenyek yasayakiita.
22 Porque nada há encoberto que não haja de ser manifesto; e nada se faz
23 Kwo mabiya tawey, na meeji ta!”
23 Se alguém tem ouvidos para ouvir, que ouça.
24 Rii yenya eechaba eecha wor: “Kwo mabiyak meeji tawey, eena na hehar hiki ta! Anadii man kwota kepi kapasekek otii tawaga, komas God riita kwona eechaba kepika kapasekeka otiikiita. Kwon harapa otiikiita.
24 E disse-lhes: Atendei ao que ides ouvir. Com a medida com que medirdes vos medirão a vós, e ser-vos-á ainda acrescentada.
25 Kata ma rii boboyeka tawey, boboy kawen riina kawka hakiita. Kata ma rii boboy biish tawey, riitaka tawa boboyen komas riina heechikiita.”
25 Porque ao que tem, ser-lhe-á dado; e, ao que não tem, até o que tem lhe será tirado.
26 Jisas rii kawka eecha wor: “God riiti kigdom eeta siik kawen nowok ma rii rabo tawak sokwa tawaga eecha sokwato.
26 E dizia: O Reino de Deus é assim como se um homem lançasse semente à terra,
27 Rii niyik wato. Yadii rii chishi ye ichu. Rii eecha otii tawak, siik eeta sokwato. Siik sokwatawa tobon rii hekasakech.
27 e dormisse, e se levantasse de noite ou de dia, e a semente brotasse e crescesse, não sabendo ele como.
28 Nosap eeta otiichichawak, siik sokwaqchiniga omu watakiita. Kiipiika mapo sokwanak, siik wanak omu sii eeka komas wakiita.
28 Porque a terra por si mesma frutifica; primeiro, a erva, depois, a espiga, e, por último, o grão cheio na espiga.
29 Siik niipiinak ma rii hechi arepiik dagiichi ye ikiita. Saga yatawa nediik eeka yar.”
29 E, quando foice, porque está chegada a ceifa.
30 Jisas riita eecha woher: “God riiti kigdom kapo shecha tawa? Boyen shiy tawa majin ada kwona mukuchitakiita?
30 E dizia: A que assemelharemos o Reino de Deus? Ou com que parábola o representaremos?
31 Eeta mastet siik sii eeta kigdom eeta eecha tawa. Ma rii eena yeechi nowok chinyak,
31 É como um grão de mostarda, que, quando se semeia na terra, é a menor de todas as sementes que há na terra;
32 siipa sokwanak eeta harapa siikiita. Siinak, siipa nowoka tawa eyey boboy siiken dagiir poyekiita. Sii eeta harapa tapaka eecha takiita. Tanak, apo yepa ya gwoyetawa eemek eeka wosii patiikiita.”
32 mas, tendo sido semeado, cresce, e faz-se a maior de todas as hortaliças, e cria grandes ramos, de tal maneira que as aves do céu podem aninhar-se debaixo da sua sombra.
33 Jisas rii riiti majin ma mima yenya sawo tar. Sawo tarek, rii diita yikadey shiy tawa majin yenya eecha wor. Yecha hiki tawa woyekeeka yenya har.
33 E com muitas parábolas tais lhes dirigia a palavra, segundo o que podiam compreender.
34 Rii yenya batar maji shiy tawa majibak eeka batar. Worek, riiti disaipel yechaba riitaka eecha tarek, rii yenya eyey maji siikenen kwodii wochar.
34 E sem parábolas nunca lhes falava, porém tudo declarava em particular aos seus discípulos.
35 Hogo eeta nediibak Jisas rii riiti disaipel yenya eecha wor, “Nota anadii pa yepak ik.”
35 E, naquele dia, sendo já tarde, disse-lhes: Passemos para a outra margem.
36 Worek, ye ma mima yenya heechi ir. Disaipel ye i Jisas riita yichar jabiirebak i yowur. Yecha riitaka eecha ir. Akar jabiir kaw iibak tar.
36 E eles, deixando a multidão, o levaram consigo, assim como estava, no barco; e havia também com ele outros barquinhos.
37 Heechi icharek, harapa sowa mayaka yar. Yarek, jabiir uku siivii woyer.
37 E levantou-se grande temporal de vento, e subiam as ondas por cima do barco, de maneira que já se enchia de água.
38 Worek, Jisas rii jabiir mu yepak eeka watar. Watarek, disaipel yecha riina i cheyechi eecha wor: “Tisa, mii nona hikikasakech? No kapo hak otiito.”
38 E ele estava na popa dormindo sobre uma almofada; e despertaram-no, dizendo-lhe: Mestre, não te importa que pereçamos?
39 Worek, Jisas rii sokwa sowa yatarin eecha wor: “Na sii!” Rii pan eecha wor: “Na sii!” Worek, sowa hamarek, pa eeta siir.
39 E ele, despertando, repreendeu o vento e disse ao mar: Cala-te, aquieta-te. E o vento se aquietou, e houve grande bonança.
40 Worek, Jisas rii yenya eecha wor: “Boyewak kwo akiita? Kwo kapo saka hiki siitii chichawak? Eena kwo akiita?”
40 E disse-lhes: Por que sois tão tímidos? Ainda não tendes fé?
41 Worek, ye harapa akii tar. Ye awaqsen awasen eecha wor: “Diita ma rii kapo nama? Eeta sowa eeta uku boro yatari riiti kujan meejichi eeta siir!”
41 E sentiram um grande temor e diziam uns aos outros: Mas quem é este que até o vento e o mar lhe obedecem?
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.