Marcos 10
Washkuk NT (KMO_BIL) vs NAA
1 Worek, Jisas rii eeta eemen heechi rii Judia nosapek eeka ir. Iri, rii Jodan Pa heechi yepak ir. Worek, nokwapa nokwapa ma mima ye riitak yar. Riitak yarek, rii yenya mashi maji pokiitarega rii yenya eechaba pokiitar.
1 Saindo dali, Jesus foi para o território da Judeia e para além do Jordão. E outra vez as multidões se reuniram junto a ele, e, de novo, ele as ensinava, segundo o seu costume.
2 Worek, Perisi ma kaw ye riitak yar. Yarek, ye riina kapasek otiiken eena apo diigii hechar. Eena yecha riina eecha woher: “Miita nona na wo. Eeta lo ii boy ma por rii riiti miman sayi heechinak ikiita?”
2 E, aproximando-se alguns fariseus, o puseram à prova, perguntando: — É lícito ao marido repudiar a sua mulher?
3 Jisas rii meejichi awasen eecha woher: “Moses rii kwon boy lon har?”
3 Jesus respondeu:
4 Ye awasen eecha wor: “Moses rii nona saka anachekerek. Rii eecha wor: miman sayi heechinak ik otiiney, rii sapa jeyen mapo keyichi heechanak i.”
4 Eles disseram: — Moisés permitiu escrever uma carta de divórcio e repudiar.
5 Worek, Jisas rii yenya eecha wor: “Kwota marenoku hapaga eena Moses rii eeta jey eena keyichi har.
5 Mas Jesus lhes disse:
6 Wowak, tasiir nedii, God rii eyey boboyen otiirek, God riita maka mimaka eecha taken eena otiir.
6 Porém, desde o princípio da criação, Deus os fez homem e mulher.
7 Eena ma por riiti awi eepi heechi i mimaka eecha sa ta.
7 “Por isso o homem deixará o seu pai e a sua mãe e se unirá à sua mulher,
8 Tanak, piir eeta podabak takiita. Wowak, piir saniga saniga takiisakech. Piir podat tawa.
8 tornando-se os dois uma só carne.” De modo que já não são mais dois, porém uma só carne.
9 Eena God riita chegek heechiri, ma kwo opoche eena sayichinak i ya yatanakech.”
9 Portanto, que ninguém separe o que Deus ajuntou.
10 Worek, yecha aka wok awasen iyarerek, disaipel ye Jisas riita bar majin woher.
10 Em casa, os discípulos voltaram a fazer perguntas sobre esse assunto.
11 Woherek, Jisas rii yenya eecha wor: “Kata ma por rii riiti miman sayi heechinak inyak, rii way akar miman yaney, rii riiti mayama miman kapasek otii heechinak ikiita.
11 E Jesus lhes disse:
12 Eechaba mima sii siiti ma riina yuyeechi heechi i akar man siiney, sii mayama eechaba kapasek eecha otii heechinak ikiita.”
12 E, se ela repudiar o seu marido e casar com outro, comete adultério.
13 Ma mima kaw ye karakada yikapwa yenya yaya Jisas riitak riiti tapak neekiken eena yayar. Worek, disaipel yecha hechi yenya ow maji bar.
13 Então trouxeram algumas crianças a Jesus para que as abençoasse, mas os discípulos os repreendiam.
14 Worek, Jisas rii hechi kwotayechi disaipel yenya maji eecha wor: “Yikapwan heechinak sa adak ya. Opoche anachekatanakech. God riiti kigdom eeta yikapwaga eecha tawa ma yechi.
14 Jesus, porém, vendo isto, indignou-se e disse-lhes:
15 Opoche abosiichitanakech. Kata ma rii God riiti kigdom eemek iken gegiyaney, rii sapa yikapwaga eecha, siichi i.
15 Em verdade lhes digo: Quem não receber o Reino de Deus como uma criança de maneira nenhuma entrará nele.
16 Worek, rii yikapwa yen tapak saniga saniga yeechi neeki i yenya God riina rukusii majin bachitar.
16 Então, tomando as crianças nos braços e impondo-lhes as mãos, as abençoava.
17 Worek, jisas rii ik otiirek, ma por rii amaba ya yatii bogok putiichi Jisas riina woher: “Tisa kepi, ada boyega shecha otiinak adapa eechaba eechaba takiita?”
17 Pondo-se Jesus a caminho, um homem correu ao seu encontro e, ajoelhando-se diante dele, perguntou-lhe: — Bom Mestre, que farei para herdar a vida eterna?
18 Jisas rii awasen eecha wor: “Boyewak mii ana eecha habato: an kepi? God podareba riita eeta kepi.
18 Jesus respondeu:
19 Lo majin miita hikitu: ma por pi sowakwotanakech. Nobo miman opoche anemesh rokotanakech. Hiy opoche yatanakech. Woshepii maji batanakech. Mey boboyen opoche kwoya hechi ya tanakech. Awi eepi yechi hin na kwoya ba ta.”
19 Você conhece os mandamentos: “Não mate, não cometa adultério, não furte, não dê falso testemunho, não defraude ninguém, honre o seu pai e a sua mãe.”
20 Kata ma meejichi eecha wor: “Tisa, ada yibarega tarek, ada diita lon, sumowu tari diita apa.”
20 Então o homem respondeu: — Mestre, tudo isso tenho observado desde a minha juventude.
21 Worek, Jisas rii riiti misoman hehar mey maka hechi rii rukusii tarek eecha wor: “Miita wonyak, miita harapa yan hevenek yakiita. Wowak, na ya. Ana na sumowu ta.”
21 E Jesus, olhando para ele com amor, disse:
22 Worek, kata ma rii meejichi riiti misoma eyepii siitiir. Riiti inyaka nomoyaniga ir. Boyewak? Riiti ya, saga eeta harapa tarek eena rii eecha otiir.
22 Ele, porém, contrariado com esta palavra, retirou-se triste, porque era dono de muitas propriedades.
23 Worek, jisas rii har he ye ichi disaipel yenya eecha wor: “Eeta ma ye nokwapa nokwapa boboyek tawey, rii God riiti kigdom iyarek otiiney, hisaw yo otiikiita.”
23 Então Jesus, olhando ao redor, disse aos seus discípulos:
24 Riiti disaipel ye riiti maji meejichi heneba rabor. Worek, jisas rii kawka eecha wor: “Yikapwa. God riiti kigdom ik otiiney, hisaw yon otiikiita!
24 Os discípulos estranharam estas palavras, mas Jesus insistiu em dizer-lhes:
25 Kamel siita riki kapa tawa go siiti supuk iyarek otiiney, yo yeechi iyarekasakech. Nokwapa nokwapa boboy saga tawa ma rii God riiti kidgom iken otiney, hisaw yo yaniga ikiita.”
25 É mais fácil um camelo passar pelo fundo de uma agulha do que um rico entrar no Reino de Deus.
26 Worek, disaipel ye meejichi harapa heneba rabor. heneba rabochi ye awaqsen awasen maji woher: “Kapo naman God rii yesokwa yichikiita?”
26 Eles ficaram muito admirados, dizendo entre si: — Sendo assim, quem pode ser salvo?
27 Jisas rii yenya hehar hey riitiichi eecha wor: “Diita yon ma saka kiki siikiitawak. God rii eeta kiki sowa. Eyey boboyen God riita keena otikkita.”
27 Jesus, olhando para eles, disse:
28 Worek, Pita rii eecha wor: Na he. Nota eyey boboyen heechi nota miina sumowutu.”
28 Então Pedro começou a dizer-lhe: — Eis que nós deixamos tudo e seguimos o senhor.
29 Jisas rii awasen eecha wor: “Ayo. Ada kwona wocho: Eeta ma ye yechi akan heechiney, yaka kumwoy, moweyn heechiney, medaya heechiney, nokwapa apokon heechiney, yikaowan heechiney, nosapen heechiney, eeji majin eeji hik sawoken otiiney,
29 Jesus respondeu:
30 riipa diita nosapek harapa boboy kepin yakiita. Riipa akan, yaka kumwoyen, medayan, moweyn, awin, yikapwan, nosapen 100 harapa yakiita. Wonyak, yechak kikir poy tawa boboyen yabanak, akar nedii yanak yecha eeka eechaba eechaba takiita.
30 que não receba, já no presente, cem vezes mais casas, irmãos, irmãs, mães, filhos e campos, com perseguições; e, no mundo por vir, receberá a vida eterna.
31 Nokwapa nokwapa ma ye apak mapo ichawey, koma nedii yecha komas yakiita. Nokwapa nokwapa ma ye apak komas ichawey, ye koma nedii ye mapo ikiita.”
31 Porém muitos primeiros serão últimos, e os últimos serão primeiros.
32 Worek, ye Jerusalem Akama nobok icharek, jisas rii mapo tarek, riiti disaipel ye riina heneba robochi akiiniga sumowu ichar. Ma mima ye komas sumowu akiiniga ibatar. Worek, jisas rii kawka 12 disaipel yechaban yeechi rii yenya riitak yak otii tar boboyen eena sawor.
32 Estavam a caminho, subindo para Jerusalém, e Jesus ia adiante dos seus discípulos. Estes se admiravam e o seguiam tomados de apreensões. E Jesus, chamando outra vez os doze para um lado, começou a revelar-lhes as coisas que deviam acontecer com ele, dizendo:
33 Rii eecha wor: “Na he. Nota Jerusalem akamak ichu. Ichanak, Ma Yikapwa riina harapa apelen otii tawa ma yechi tapak, lon maji pokiitawa ma yechi tapak how hakiita.
33 — Eis que subimos para Jerusalém, e o Filho do Homem será entregue aos principais sacerdotes e aos escribas. Eles vão condená-lo à morte e entregá-lo aos gentios.
34 How hanak, ye pi sowakwo maji apo diigiichi anadii tawa ma ye riina wosaboy tanak riina sogwoyak piichi yamika tawa poko yeechi pichanak, riina sowakwo hakiita. Sowakwo hanak yadii piiriichar siichi riipa kawka saniyeechi ya sokwakiita.”
34 Vão zombar dele, cuspir nele, açoitá-lo e matá-lo; mas, depois de três dias, ressuscitará.
35 Worek, Jems, Jon, Sebedi riiti yakapwa, piir Jisas riitak yarek, piir Jisas riina woher: “Tisa, miita boboy podateban sinya otiichiken si eena gegiyato.”
35 Então se aproximaram dele Tiago e João, filhos de Zebedeu, dizendo: — Mestre, queremos que o senhor nos conceda o que vamos pedir.
36 Worek, Jisas riin awasen eecha woher: “Boy boboyen aka kinya shecha otiichiken ki ana wohecho.”
36 E Jesus lhes perguntou:
37 Piir meejichi eecha wor: “Miita miiti hadabas kigdomek kepi tiikiirek yinyak sicha kapoeechaba por miiti mama yepak yinyak por yeeji yepak yibakiita.”
37 Eles responderam: — Permite-nos que, na sua glória, nos assentemos um à sua direita e o outro à sua esquerda.
38 Jisas rii piiriin eecha wor: “Ki diita boboyen saka hehar otii hechawak, kicha ana wohewey. Kata kapa meeji tawa boboyen ana gamu tanak eena kipa boy kapa kiki siinak kiyabatakiita?”
38 Mas Jesus lhes disse:
39 Worek, piiriita eecha wor: “Shi eeta kiki sowa.” Jisas rii piiriina eecha wor: “Ayo, ada kapa meeji tawa boboyen adapa komas kiyak otiiney, kipa eechaba kiyabakiita.
39 Eles responderam: — Podemos. Então Jesus lhes disse:
40 Wowak, eeta ma piir eeji mama yepak, yeeji yepak yiken otiiney, ii eeji yokasakech. God riitaba diita tiikiir upurusen ma piiriina sayarechiri, riipa piiriina hakiita.”
40 Quanto a sentar à minha direita ou à minha esquerda, não me compete concedê-lo, pois é para aqueles a quem está preparado.
41 Worek, anadii disaipel 10 diita majin meejichi ye Jems, Jon piiriina kwotayetar.
41 Quando os outros dez discípulos ouviram isso, começaram a ficar indignados com Tiago e João.
42 Worek, Jisas rii yenya uwa ye yeechi eecha wor: “Kwo hikitu diita nosap siitii kowu tawa ma ye anadii harapa tawa ma yechaka ye eeta ma mima yenya dagiir poyetu.
42 Mas Jesus, chamando todos para junto de si, disse:
43 Kwo eena hechawey, ii kkwoti nobokasakech. Ma por kwotaka tawey, rii harapa siiken gegiya taney, rii sapa anadii ma yechiyo otii ma sii.
43 Mas entre vocês não é assim; pelo contrário, quem quiser tornar-se grande entre vocês, que se coloque a serviço dos outros;
44 Ma por kwotaka tawey, rii mapo i ma siiken gegiya taney, rii sapa eyey ma yechi yo otii wakasa ma sii.
44 e quem quiser ser o primeiro entre vocês, que seja servo de todos.
45 Wowak, Ma Yikapwa rii yari, saka mak riinayo kiyatayechiken yarek. Yaho. Rii yari, rii anadii man kiyatayechiniga riiti mabak nokwapa nokwapa ma mima yenya tokochiken eena yar.
45 Pois o próprio Filho do Homem não veio para ser servido, mas para servir e dar a sua vida em resgate por muitos.
46 Worek, yecha Jeriko akamak iyarer. Jisas riita riiti disaipel yechaka, nokwapa nokwapa ma mima yechaka eechaik otii tarek, miy kiitiitar ma por, riiti he Batimias, Timias riiti yikapwa, riita nobo barek yiniga moni yan aboboyen eena wo wo hechar.
46 E foram para Jericó. Quando Jesus saía de Jericó, juntamente com os discípulos e numerosa multidão, Bartimeu, um cego mendigo, filho de Timeu, estava sentado à beira do caminho
47 Rii meejir Nasaret Jisas rii siitii tarek, rii meejirek, riieena uwar: “Jisas, Devit riiti neja, miita ana na rukusiita!”
47 e, ouvindo que era Jesus, o Nazareno, começou a gritar: — Jesus, Filho de Davi, tenha compaixão de mim!
48 Worek, nokwapa nokwapa ma mima yecha riina anachekechi eecha wor: “Kuja na diim!” Worek, rii harapa uwar: “Devit riita neja miita ana rukusii ta!”
48 E muitos o repreendiam para que se calasse, mas ele gritava cada vez mais: — Filho de Davi, tenha compaixão de mim!
49 Worek, Jisas rii meejichi rii i siitiir. Siitiichi rii eecha wor: “Riina na uwa yaya.” Worek, ye miy kiitii tar ma riina uwa yayar. Ye riina eecha wor: “Miiti inyaka sa kepi siinak na kwoya hiki. Na sokwa, riita miinauwa yayato.”
49 Jesus parou e disse: Chamaram, então, o cego, dizendo-lhe: — Coragem! Levante-se, porque ele está chamando você.
50 Worek, rii riiti saket yapakeechi heechi sokwa siitiichi Jisas riitak i bana bana siitiir.
50 Atirando a capa para o lado, o cego levantou-se de um salto e foi até onde estava Jesus,
51 Worek, Jisas riita riina woher: “Boy boboyen ada miina otiichiken mii eena gegiyato?” Worek, rii meejichi awasen eecha wor: “Tisa, ada kawka mey maka heken eena gegiyato.”
51 que lhe perguntou: O cego respondeu: — Mestre, que eu possa ver de novo.
52 Worek, Jisas rii riina awasen eecha wor: “Na i. Miitaq hiki siitichichawa boboy siita miina otii kepi sowa.” Worek, rii ameya miy mey makachi rii Jisas riina sumowuniga eecha ir.
52 Então Jesus lhe disse: E imediatamente passou a ver e foi seguindo Jesus estrada afora.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 10, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.