João 11

GOD RIITI MAJI KEPI (KMO) vs NAA

Sair da comparação
NAA Nova Almeida Atualizada 2017
1 Ma por haken otiitari, riiti hi Lasaras, Betani akamak tar ma. Betani eeta Maria Mata piiriiti akama. Maria sii Mata siiti kumwoy.
1 Um homem chamado Lázaro estava doente. Ele era de Betânia, da aldeia de Maria e de sua irmã Marta.
2 Diita Maria sii mashi kwowa ya tawa ukun yeechi ye i Harapa Ma riiti masekiik gwotiichi kaw riiti yatiik bachir. Siiti medaya, Lasaras, rii haken otiitar.
2 Esta Maria, cujo irmão Lázaro estava doente, era a mesma que ungiu o Senhor com perfume e lhe enxugou os pés com os seus cabelos.
3 Eena mowey piir Jisas riina maji wochirek ir. Iri, eecha wor: “Harapa Ma, miiti rukusii tar apoma rii haken otiito.”
3 Por isso, as irmãs de Lázaro mandaram dizer a Jesus: — Aquele que o Senhor ama está doente.
4 Worek, Jisas rii meejichi eecha wor: “Eeta yikadey hak otii tawa boboy sii ma hakasakech. Eeta hak otii tawa boboy sii God riiti hin yesokwaken eena yar. God riiti Yikapwa riiti hin yesokwaken eena yar.”
4 Ao receber a notícia, Jesus disse:
5 Jisas rii Mata siina, siiti kumwoy, Maria siina, Lasaras riitaka yenya rukusiitar.
5 Ora, Jesus amava Marta e a irmã dela, e também Lázaro.
6 Jisas rii Lasaras riita haken otiitar majin meejichi rii yadii upurus riita tar eemek kawka tar.
6 Quando soube que Lázaro estava doente, ainda se demorou dois dias no lugar onde estava.
7 Worek, rii riiti disaipel yenya eecha wor: “Kwo napa heechi Judia nosapek i.”
7 Depois, disse aos seus discípulos:
8 Worek, disaipel ye awasen eecha wor: “Tisa, mashi Ju ma ye miina papak raboken otiiri. Mii boy eeta eemek kawka iku?”
8 Os discípulos disseram: — Mestre, ainda há pouco os judeus queriam apedrejá-lo! E o senhor quer voltar para lá?
9 Jisas rii eecha wor: “Kwo kapo eecha hikitu? Apa yadii podat 12 awa tawa. Ma yadiik chishi taney, rii saka sowakwoksakech. Rii diita nosap yaman hechi eeka chishitu.
9 Jesus respondeu:
10 Ma rii niyik chishitaney, riipa saka sowakwokiita. Haba riitaka eecha takasakech eena saka sowakwokiita.”
10 Mas, se andar de noite, tropeça, porque nele não há luz.
11 Jisas rii eecha wochi kawka eecha wor: “Noti nareboy Lasaras rii wato. Rii watawey, ada i riina chey yesokwa yichikiita.”
11 Tendo dito isso, acrescentou:
12 Disaipel ye eecha wor: “Harapa Ma, riita wataney, riipa kepi siikiita.”
12 Então os discípulos disseram: — Senhor, se dorme, estará salvo.
13 Jisas rii hikir Lasaras rii eeta kiiriidiichir.
13 Jesus falava da morte de Lázaro, mas eles pensavam que tivesse falado do repouso do sono.
14 Eena Jisas rii yenya geenyik kwodiiwor: “Lasaras rii ha hamar.
14 Então Jesus lhes disse claramente:
15 An saka riitaka eecha tarek, kwoti hin ada hikitawak, eena ada kwoya hikitu. Kwopa henyak, kwopa hiki siitiichikiita. Eena ada kwoya hikitu. No hawa riitaka ik.”
15 Por causa de vocês me alegro de que não estivesse lá, para que vocês possam crer. Mas vamos até ele.
16 Tomas habatari, Didimas, rii eecha wor: “Na hawa i. Riitaka eecha habak!”
16 Então Tomé, chamado Dídimo, disse aos outros discípulos: — Vamos também nós para morrer com o Mestre!
17 Jisas rii i yarerek, rii i meejir, Lasaras rii tiiriimo supuk yadii dupura kapiira siir.
17 Quando Jesus chegou, encontrou Lázaro já sepultado havia quatro dias.
18 Betani Jerusalemeka bana bana tar. Mail upurus tar.
18 Ora, Betânia ficava a mais ou menos três quilômetros de Jerusalém.
19 Piiriiti medaya harek, eena nokwapa nokwapa Ju ma ye ya Maria Mata piiriiti inyakan saboyeken eena yar.
19 Muitos dos judeus vieram visitar Marta e Maria, a fim de consolá-las por causa do irmão.
20 Mata sii Jisas riita ya majin meejirek, sii riina nobok jawoken eena ir. Worek, Maria sii akak yichar.
20 Marta, quando soube que Jesus estava chegando, foi encontrar-se com ele; Maria, porém, ficou sentada em casa.
21 Mata sii jawochi riina eecha wor: “Harapa Ma, miita diika teyega siichi medaya rii waga saka hawak.
21 Então Marta disse a Jesus: — Se o Senhor estivesse aqui, o meu irmão não teria morrido.
22 Apak ada hikitu miita God riina wohenya boboy riipa miina hakiita.”
22 Mas também sei que, mesmo agora, tudo o que o senhor pedir a Deus, ele concederá.
23 Worek, Jisas rii awasen eecha wor: “Na medaya riina awasen yesokwakiita.”
23 Jesus disse a ela:
24 Mata sii riina awasen eecha wor: “An hikitu riipa hamak tawa nedii eyey ma mima awasen saniyeechi yesokwana nedii rii sokwabakiita.”
24 Ao que Marta respondeu: — Eu sei que ele há de ressurgir na ressurreição, no último dia.
25 Jisas rii awasen eecha wor: “Yeechi otii saniyeechi yesokwa tawa ma diita ada. Eechaba takiitawa boboy diita ada. Ma rii ana hiki siitiichichaney, riipa haney, rii eechaba eechaba takiita.
25 Então Jesus declarou:
26 Ma rii tawak, ana hiki siitiichichaney, riipa hakasakech. Ni boy diina hiki siitiichichu?”
26 E todo o que vive e crê em mim não morrerá eternamente. Você crê nisto?
27 Sii awasen eecha wor: “Harapa Ma, ayo. Ada hiki siitiichichu mii eeta Kraist, God riiti Yikapwa. Mii God riita nona mashi wotarek, yakiitawa ma.”
27 Marta respondeu: — Sim, Senhor! Eu creio que o senhor é o Cristo, o Filho de Deus que devia vir ao mundo.
28 Mata sii eecha worek, sii heechi awasen i siiti kumwoy siina veenyichi sawor. Sii siina eecha wor: “Rii nija yaken wohecho.”
28 Depois de dizer isto, Marta foi chamar Maria, a sua irmã, e lhe disse em particular: — O Mestre chegou e está chamando você.
29 Maria sii eena meejichi sokwa ameya ir.
29 Quando Maria ouviu isso, levantou-se depressa e foi até ele,
30 Jisas rii akama saka iyare tarek. Rii Mata siita riina i her eemebak eeka tar.
30 pois Jesus ainda não tinha entrado na aldeia, mas permanecia onde Marta o havia encontrado.
31 Sii sokwa irek, eeta akak tar ma ye Maria siina saboyetar ma ye siina hechi sokwa geenyik iyarer. Ye eecha hikir sii tiiriimo supuk yi keyataken ichu.
31 Os judeus que estavam com Maria em casa e a consolavam, vendo-a levantar-se depressa e sair, seguiram-na, pensando que ela ia ao túmulo para chorar.
32 Maria sii Jisas riita tar eemek iyar riina hechi sii riiti yatii jemuk yatii bogok putiichi riina maji eecha wor: “Harapa Ma, miita diika ya teyega, eeji medaya rii waga saka waga harek.”
32 Quando Maria chegou ao lugar onde Jesus estava, ao vê-lo, lançou-se aos seus pés, dizendo: — Se o Senhor estivesse aqui, o meu irmão não teria morrido.
33 Jisas rii her sii keyatarek, siitaka ir Ju ma ye keyabatarek, her. Worek, rii inyakapwa hikitarek bii nomuyatar.
33 Quando Jesus viu que ela chorava, e que os judeus que a acompanhavam também choravam, agitou-se no espírito e se comoveu.
34 Nomuyatarek, rii eecha wor: “Kwo siitak seechuwa?” Ye riina eecha wor: “Harapa Ma, na ya her.”
34 E perguntou: Eles responderam: — Senhor, venha ver!
35 Worek, Jisas rii keyar.
35 Jesus chorou.
36 Eena Ju ma yecha eecha wor: “Na he. Rii riina harapa rukusiitar.”
36 Então os judeus disseram: — Vejam o quanto ele o amava.
37 Worek, ma kaw ye eecha wor: “Diita ma rii kiitii tawa miyin tagwa tawa ma. Rii boy saka Lasaras riita hak otiirin neeki dagiirerek siirek?”
37 Mas alguns disseram: — Será que ele, que abriu os olhos ao cego, não podia fazer com que Lázaro não morresse?
38 Jisas rii kawka bii nomuyarek rii tiiriimok ir. Eeta tiiriimo supu papa hen kwotiir. Akar papa taken dasiipii paretar.
38 Jesus, agitando-se novamente em si mesmo, foi até o túmulo, que era uma gruta em cuja entrada tinham colocado uma pedra.
39 Worek, Jisas rii eecha wor: “Kwota na tadii tawa papan tagwa.” Mata, har ma riiti mowey, sii eecha wor: “Harapa Ma rii hari, yadii dupura kapiira siir. Eena kwopa yato.”
39 Então Jesus ordenou: Marta, irmã do falecido, disse a Jesus: — Senhor, já cheira mal, porque está morto há quatro dias.
40 Jisas rii siina eecha wor: “Ada boy mashi ninya saka worek, nija hikisiitiichiyega ni waga God riiti boboy kepin hewa?”
40 Jesus respondeu:
41 Worek, ye papan tagwar.
41 Então tiraram a pedra. E Jesus, levantando os olhos para o céu, disse:
42 Ada hechi, eechaba eechaba nedii ada miina wohechawey mii meejito. Ada diita ma yecha ya siitii ye i taweyn eena ada eecha wocho. Ye henyak, yepa hiki siitiichikiita, miita ana heechirek yar.”
42 Eu sei que sempre me ouves, mas falei isso por causa da multidão presente, para que creiam que tu me enviaste.
43 Eecha wochi rii uwar: “Lasaras, na ya saya!”
43 E, depois de dizer isso, clamou em alta voz:
44 Worek, har ma rii sokwachi ya sayar. Ri yatii tapa siivatabik jichar. Misoma siivatabibak gamutar. Worek, Jisas rii eecha wor: “Rina na heemachinyak, sa sokwa i.”
44 Aquele que tinha morrido saiu, tendo os pés e as mãos amarrados com ataduras e o rosto envolto num lenço. Então Jesus lhes ordenou:
45 Nokwapa nokwapa Maria siina heken yar Ju ma ye Jisas riita otiir boboyen heri, ye eena riina hiki siitiichir.
45 Muitos dos judeus que tinham vindo visitar Maria, vendo o que Jesus havia feito, creram nele.
46 Wowak, kaw ye heechi i Perisi ma yenya Jisas riita otiir boboyen sawo mukuchir.
46 Outros, porém, foram até os fariseus e lhes contaram o que Jesus havia feito.
47 Worek, eena Ju opelen otiitar harapa ma ye, Perisi ma ye kaunsil ma yen woyayeechi yenya eecha wor: “Nopa kapo shecha otiikiita? Diita ma rii nokwapa mirakelen otiito!
47 Então os principais sacerdotes e os fariseus convocaram o Sinédrio e disseram: — O que estamos fazendo, uma vez que este homem opera muitos sinais?
48 Nota riina heechinak, riita eechaba otiitaney, eyey ma mima yepa riitaban hiki siitiichikiita. Rom ma harapa ma ye yanak, ye noti harapa lotu akan noti akaman kapasek otiikiita.”
48 Se o deixarmos assim, todos crerão nele; depois, virão os romanos e tomarão não só o nosso lugar, mas a própria nação.
49 Worek, yechaka tar ma por, riiti hi Kaiapas, rii opelen mapo otiitar harapa ma, rii eecha wor: “Kwo sobo hikitu.
49 Mas um deles, Caifás, que era sumo sacerdote naquele ano, advertiu-os, dizendo: — Vocês não sabem nada,
50 Kwo boy eecha hikitu ma por riitaba ma miman hachiney, eeta kepi. Eyey Ju ma ye ha hamaney, eeta kapasek.”
50 nem entendem que é melhor para vocês que morra um só homem pelo povo e que não venha a perecer toda a nação.
51 Riita bari, riiti inyakak saniga bakasakech. Yaho. Eeta sukwiya pochi rii opelen otii harapa ma tar. Eecha tarek, rii komas yak tawa boboyen eena wor. Eecha wor Jisas rii Ju ma yenya waga hachuwa.
51 Ora, Caifás não disse isto por conta própria, mas, sendo sumo sacerdote naquele ano, profetizou que Jesus estava para morrer pela nação.
52 Jisas rii waga Ju ma mima yechaban saka waga hachuwak. God riiti yikapwa ye eyey diita nosapek ta yey taweyn, yaya podabak yopo yichiken eena waga hawa.
52 E não somente pela nação, mas também para reunir em um só corpo os filhos de Deus, que andam dispersos.
53 Worek, eeta nediik Ju harapa ma ye Jisas riina sowakwo majin tasiir.
53 Desde aquele dia, resolveram matar Jesus.
54 Eena Jisas rii Juda nosapek geenyik chishikasakech. Rii eeta eemen heechi me biish tar eemek ir. Eeta akama sii hi Epraim. Rii eeta akamak riiti disaipel yechaka eecha tar.
54 Assim sendo, Jesus já não andava publicamente entre os judeus, mas retirou-se para uma região vizinha ao deserto, para uma cidade chamada Efraim, onde permaneceu com os discípulos.
55 Ju ma yechi Pasova noku sha a nedii bana siir. Eena nokwapa nokwapa akaman heechi iri Jerusalem akamak ir. Maban uku yeetii tawa abon otiiken eena ir.
55 Estava próxima a Páscoa dos judeus, e muitos daquela região foram a Jerusalém antes da Páscoa para se purificar.
56 Worek, ye eena Jisas riina yesha heken otiir. Ye harapa lotu akak iyar yopo wuchi siitii maji batar. Ye eecha wor: “Kwo shecha hikitu? Riipa kapo saka noku sha a nedii yakiitawak?”
56 Lá, procuravam Jesus e, estando eles no templo, diziam uns aos outros: — O que vocês acham? Ele não virá à festa?
57 Opelen otii tar harapa ma yechaka Perisi yechaka yenya wo sawor: “Kwota ma por Jisas riina hechaney, ii napa ya nona wo.” Ye Jisas riina poko jiken gegiyatarek, eena wor.
57 Ora, os principais sacerdotes e os fariseus haviam ordenado que, se alguém soubesse onde ele estava, o denunciasse, para que pudessem prendê-lo.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.