Mateus 13
Nin tének káwintal an okˀóxláb (HUSNT2005) vs NVI
1 Tam ti jachanꞌ i kʼij, na Jesús kale ban atá xon tu tʼajnal an junkuntaláb ani kʼale ti buxkanal bin wál an pujal.
1 Naquele mesmo dia Jesus saiu de casa e assentou-se à beira-mar.
2 Kom yán i atiklábtsik junkun xon ti kʼwajat, ochich na Jesús ba jun i tan ani buxkan. Ani ejtal an atiklábtsik jilkʼon bin waltsik an jaꞌ.
2 Reuniu-se ao seu redor uma multidão tão grande que ele teve que entrar num barco e assentar-se nele, enquanto todo o povo ficou na praia.
3 In okʼtsitsik tám yán xataꞌ kʼal i junbaxtalábkʼi. Enchéꞌ tin utsaꞌtsik:
3 Então lhes falou muitas coisas por parábolas, dizendo: "O semeador saiu a semear.
4 tam ti neꞌech an ti búkʼul iyaláb, taltsik an iyaláb kwajlan ba bél, ulich an chʼichintsik ani in kʼapu an iyaláb.
4 Enquanto lançava a semente, parte dela caiu à beira do caminho, e as aves vieram e a comeram.
5 Taltsik kwajlan ba tʼujublom, xon ti yab lej waꞌach i lukuk ani jachanꞌ an iyalábtsik jikʼat ti ixkʼan abal an chabál yab lej owtsik.
5 Parte dela caiu em terreno pedregoso, onde não havia muita terra; e logo brotou, porque a terra não era profunda.
6 Por tam ti yajbé an kʼakʼal, tsikan ani kom yab ibidh, wayey.
6 Mas quando saiu o sol, as plantas se queimaram e secaram, porque não tinham raiz.
7 Taltsik kwajlan ba kʼídhlom, pakey an kʼídhtsik ani paxkʼiyat an tʼayabláb.
7 Outra parte caiu entre espinhos, que cresceram e sufocaram as plantas.
8 Por wéꞌ an iyaláb, kwajlan ban chabál xi alwaꞌ ani labey tʼajat; taltsik, kʼal jún tokot i itsixlek, in kóꞌoy boꞌ inik i itsixlek. Taltsik ox inik i itsixlek ani taltsik jun inik láju i itsixlek.
8 Outra ainda caiu em boa terra, deu boa colheita, a cem, sessenta e trinta por um.
9 Max a koꞌoltsik a ochʼoxtal alwaꞌ, ¡ka exbaytsik!
9 Aquele que tem ouvidos para ouvir, ouça! "
10 Utukná tám na Jesús kʼal an exóbaltsik ani konyat enchéꞌ:
10 Os discípulos aproximaram-se dele e perguntaram: "Por que falas ao povo por parábolas? "
11 Tókʼoyattsik enchéꞌ:
11 Ele respondeu: "A vocês foi dado o conhecimento dos mistérios do Reino dos céus, mas a eles não.
12 Xitaꞌ xin bachʼúmalich an alwaꞌ tʼilab, neꞌech ka pidhan kin choꞌóbnaꞌ más; por xitaꞌ xi yab in bachʼúmal, neꞌech ka wixkʼintsat xowaꞌ in chalpayal in koꞌol wéꞌ.
12 A quem tem será dado, e este terá em grande quantidade. De quem não tem, até o que tem lhe será tirado.
13 Jaxtám tu tawnáltsik kʼal i junbaxtalábkʼi; pos jajáꞌtsik in chuꞌtal, por u jilkʼonaltsik jelti max yab xataꞌ in chuꞌúmal; in achʼáltsik, por yabtsik xataꞌ in exbayal, jelti max yab xataꞌ in achʼáltsik.
13 Por essa razão eu lhes falo por parábolas: ‘Porque vendo, eles não vêem e, ouvindo, não ouvem nem entendem’.
14 Anchanꞌ, u támnalich kʼal jajáꞌtsik jelt xan tin ulúmal an tʼiltsix Isaías enchéꞌ:
14 Neles se cumpre a profecia de Isaías: ‘Ainda que estejam sempre ouvindo, vocês nunca entenderão; ainda que estejam sempre vendo, jamais perceberão.
15 Abal nin itsích jechéꞌ an atiklábtsik in chapikmédhámal tʼajat,
15 Pois o coração deste povo se tornou insensível; de má vontade ouviram com os seus ouvidos, e fecharam os seus olhos. Se assim não fosse, poderiam ver com os olhos, ouvir com os ouvidos, entender com o coração e converter-se, e eu os curaria’.
16 ʼPor kʼijidh abal tatáꞌtsik, abal i chuꞌuxtsik ani i ochʼoxtsik.
16 Mas, felizes são os olhos de vocês, porque vêem; e os ouvidos de vocês, porque ouvem.
17 Tsubax tu utsáltsik, ke yán i tʼiltsix ani i alwaꞌ iniktsik in leꞌnámal kin chuꞌu xowaꞌ tatáꞌtsik a chuꞌtal, por yab in chuꞌúmaltsik; in leꞌnámaltsik kin achʼaꞌ xowaꞌ tatáꞌtsik a achʼál, por yab in achʼámal.
17 Pois eu lhes digo a verdade: Muitos profetas e justos desejaram ver o que vocês estão vendo, mas não viram, e ouvir o que vocês estão ouvindo, mas não ouviram.
18 ʼPos ka achʼaꞌtsik xantʼéy in léꞌ kin ulu an junbaxtaláb kʼal tin kwenta an óm inik.
18 "Portanto, ouçam o que significa a parábola do semeador:
19 Taltsik an atiklábtsik in achʼál an tsubaxtaláb kʼal tin kwenta xan tu takʼix na Dios, por kom yabtsik in exbayal, u ulel an lej atʼax ani u wékʼontsáb an ti tsubaxtaláb xin bachʼúmal tin itsích. Jechéꞌ an atiklábtsik in junwal jelti an iyalábtsik xi kwajlan ban bél.
19 Quando alguém ouve a mensagem do Reino e não a entende, o Maligno vem e lhe arranca o que foi semeado em seu coração. Este é o que foi semeado à beira do caminho.
20 Taltsik an atiklábtsik, tam kin achʼaꞌ an tsubaxtaláb in bachʼwal kʼal yantam i kulbétaláb, por tam ka taktamiyat o ka atʼan kʼal tin kwenta jechéꞌ an tsubaxtaláb, in jiláltsik jechéꞌ an tsubaxtaláb.
20 Quanto ao que foi semeado em terreno pedregoso, este é aquele que ouve a palavra e logo a recebe com alegria.
21 Jechéꞌ an atiklábtsik in junwal jelti an iyaláb xi kwajlan ban tʼujublom, kom yab owtsik nin ibíl tin koꞌol, yab u owel. Pos tam kin achʼaꞌ i yajtsiktaláb o ka atʼan kʼal tin kwenta abal in belámal nin káwintal na Dios, in jiláltsik kin belaꞌ.
21 Todavia, visto que não tem raiz em si mesmo, permanece por pouco tempo. Quando surge alguma tribulação ou perseguição por causa da palavra, logo a abandona.
22 Taltsik an atiklábtsik in achʼál an tsubaxtaláb, por u chalpaxtsik tʼajat kʼal tin kwenta xowaꞌ waꞌach ban kʼayꞌlá, u kʼambiyábtsik kʼal an tumín ani yabtsik u walkanal kin tʼajaꞌ kʼál xowaꞌ alwaꞌ. Jechéꞌ an atiklábtsik in junwal jelti an iyaláb xi kwajlan ban kʼídhlom, u paxkʼiyáb kʼal an kʼídh ani yab u walkanal ka walin.
22 Quanto ao que foi semeado entre os espinhos, este é aquele que ouve a palavra, mas a preocupação desta vida e o engano das riquezas a sufocam, tornando-a infrutífera.
23 Taltsik an atiklábtsik xin achʼál an tsubaxtaláb, in exbayal ani in tʼajáltsik tʼajat xowaꞌ alwaꞌ, in junwal jelti an iyaláb xi kwajlan ban alwaꞌ chabál ani labey tʼajat. Taltsik in junwal jelti an itsixlek xin kóꞌoy boꞌ inik i itsixlek, taltsik jelti xin kóꞌoy ox inik láju ani taltsik jelti xin kóꞌoy jun inik láju.
23 E, finalmente, o que foi semeado em boa terra: este é aquele que ouve a palavra e a entende, e dá uma colheita de cem, sessenta e trinta por um".
24 Tʼiltsintsik jeye kʼal na Jesús jechéꞌ an ti junbaxtaláb:
24 Jesus lhes contou outra parábola, dizendo: "O Reino dos céus é como um homem que semeou boa semente em seu campo.
25 por tam ti ejtalich u wayaltsik, ulich jun xitaꞌ xi kʼál tu atʼnal an dhabal ani tʼaytsin ti atʼax chʼojól xon tin tʼayámal an trigo ani tam tin tʼayámalich, kʼale.
25 Mas enquanto todos dormiam, veio o seu inimigo e semeou o joio no meio do trigo e se foi.
26 Tam ti pakey an trigo ani tʼuꞌunich, xalkʼan jeye an atʼax chʼojól.
26 Quando o trigo brotou e formou espigas, o joio também apareceu.
27 Kʼaletsik tám an tʼojnaltsik kin utsaꞌ enchéꞌ an dhabal: “Ajátik, max i alwaꞌ iyaláb a tʼayámal ba na ale, ¿jónꞌ pé tám ti tsiꞌnek an atʼax chʼojól?”
27 "Os servos do dono do campo dirigiram-se a ele e disseram: ‘O senhor não semeou boa semente em seu campo? Então, de onde veio o joio? ’
28 Utsantsik enchéꞌ kʼal an dhabal: “Jun xitaꞌ xi tin atʼál in tʼajámal jechéꞌ.” Konyat tám enchéꞌ kʼal an tʼojnaltsik: “¿A léꞌxeꞌ ku kʼale ki puꞌu an atʼax chʼojól?”
28 " ‘Um inimigo fez isso’, respondeu ele. "Os servos lhe perguntaram: ‘O senhor quer que vamos tirá-lo? ’
29 Por utsantsik enchéꞌ: “Yabaꞌ, pos max ka puꞌu an atʼax chʼojól, neꞌech jeye ka púꞌun an trigo.
29 "Ele respondeu: ‘Não, porque, ao tirar o joio, vocês poderão arrancar com ele o trigo.
30 Jilaꞌ ka pakey chablamkʼi asta kin bajaw xowkʼi ti neꞌech ki junku an trigo; tam neꞌech ki junkúch an trigo, neꞌech ku utsaꞌ enchéꞌ an tʼojnaltsik: Ka junku okʼox an atʼax chʼojól ani ka kʼwajbaꞌ ti wikʼeꞌtsik abal ka tsikan; por an trigo ka junku abal ka taꞌpá ban wilteꞌ.”
30 Deixem que cresçam juntos até à colheita. Então direi aos encarregados da colheita: Juntem primeiro o joio e amarrem-no em feixes para ser queimado; depois juntem o trigo e guardem-no no meu celeiro’ ".
31 Tʼiltsintsik jeye jechéꞌ an ti junbaxtaláb:
31 E contou-lhes outra parábola: "O Reino dos céus é como um grão de mostarda que um homem plantou em seu campo.
32 Jechéꞌ jaꞌich an iyaláb xi más chipíl ké xi kʼeꞌet an iyalábtsik, por tam ka ixkʼan ani ka pubey, u pubel tʼajat ké xi kʼeꞌet an tʼayablábtsik ani u kʼweꞌnal tʼajat. U ulel an chʼichintsik ani in tʼajál tajaꞌ nin pákʼw.
32 Embora seja a menor dentre todas as sementes, quando cresce torna-se a maior das hortaliças e se transforma numa árvore, de modo que as aves do céu vêm fazer os seus ninhos em seus ramos".
33 Tʼiltsintsik jeye jechéꞌ an ti junbaxtaláb:
33 E contou-lhes ainda outra parábola: "O Reino dos céus é como o fermento que uma mulher tomou e misturou com uma grande quantidade de farinha, e toda a massa ficou fermentada".
34 Na Jesús in tʼiltsi ejtal jechéꞌ an atiklábtsik kʼal i junbaxtalábkʼi, yab in tʼilaꞌ xataꞌ xi yab kʼal i junbaxtaláb.
34 Jesus falou todas estas coisas à multidão por parábolas. Nada lhes dizia sem usar alguma parábola,
35 Jechéꞌ támun anchanꞌ abal ka tʼájan xan tin ulúmal enchéꞌ an tʼiltsix:
35 cumprindo-se, assim, o que fora dito pelo profeta: "Abrirei minha boca em parábolas, Proclamarei coisas ocultas Desde a criação do mundo".
36 Tam ti na Jesús in utsaꞌich an atiklábtsik abal ka kʼaléch, Jajáꞌ ochich altá. Utukná tám kʼal nin exóbaliltsik ani utsan enchéꞌ:
36 Então ele deixou a multidão e foi para casa. Seus discípulos aproximaram-se dele e disseram: "Explica-nos a parábola do joio no campo".
37 Tókʼoyattsik tám enchéꞌ kʼal na Jesús:
37 Ele respondeu: "Aquele que semeou a boa semente é o Filho do homem.
38 An aleláb, jaꞌich an kʼayꞌlá; an alwaꞌ iyaláb, jaꞌich an atiklábtsik xin walkál tinbáꞌ ka takʼyat kʼal na Dios ani an atʼax chʼojól, jaꞌich an atiklábtsik xu dhabaláb kʼal an lej atʼax.
38 O campo é o mundo, e a boa semente são os filhos do Reino. O joio são os filhos do Maligno,
39 Xitaꞌ nin tʼayaꞌ an atʼax chʼojól, jaꞌich an lej atʼax. Xowkʼi ti neꞌech ka junkuwat an trigo, jaꞌich an pakwenib; ani an junkuxtsik, jaꞌich an tʼokat abatwáletsik.
39 e o inimigo que o semeia é o diabo. A colheita é o fim desta era, e os encarregados da colheita são anjos.
40 Anchanꞌ jelt xan tu junkuwáb an atʼax chʼojól ani u petʼnáb ban kʼamal abal ka tʼaꞌay, anchanꞌ jeye neꞌech ka támun tam kin bajaw an pakwenib.
40 "Assim como o joio é colhido e queimado no fogo, assim também acontecerá no fim desta era.
41 Xi Nanáꞌich xin abadh abal kin wenkʼon neye tin inik, neꞌech ku abaꞌ nu tʼokat abatwálejiltsik kin junku xi kʼwajattsik xon ti Nanáꞌ in takʼix, xu walbindhaxtsik ani xin tʼajáltsik xowaꞌ yab alwaꞌ.
41 O Filho do homem enviará os seus anjos, e eles tirarão do seu Reino tudo o que faz tropeçar e todos os que praticam o mal.
42 Neꞌech ka petʼnátsik ban kʼamal, neꞌech ti ukʼnaltsik ani ti rechʼechʼél nin kamab.
42 Eles os lançarão na fornalha ardente, onde haverá choro e ranger de dentes.
43 Jachanꞌ i kʼij, xi kʼwajatichtsik alwaꞌ kʼal na Dios, neꞌech ka kʼwajaytsik xon tu takʼix an Tátaꞌláb; neꞌech ka xalkʼantsik chʼaxixíl, jelti nin chʼaxixíltal na kʼítsá. Xitaꞌ in koꞌol in ochʼoxtal alwaꞌ, kin achʼaꞌ xowaꞌ u ulal.
43 Então os justos brilharão como o sol no Reino do seu Pai. Aquele que tem ouvidos, ouça".
44 ʼXan tu takʼix na Dios, in junwal jelti tumín xi jolidh ba jun i aleláb, xi jun i inik in elál ani in chinál juní táykʼi; ani kulbenek kʼal jechéꞌ tin kwenta, u kʼalel kin nuju ejtal xowaꞌ in koꞌol ani in chʼaꞌyal jachanꞌ an chabál.
44 "O Reino dos céus é como um tesouro escondido num campo. Certo homem, tendo-o encontrado, escondeu-o de novo e, então, cheio de alegria, foi, vendeu tudo o que tinha e comprou aquele campo.
45 ʼAníl jeye, xan tu takʼix na Dios in junwal jelti jun i chʼaꞌum inik xi xeꞌech in ayal i perlatsik xi alwaꞌ tʼajat.
45 "O Reino dos céus também é como um negociante que procura pérolas preciosas.
46 Tam tin elaꞌ jun i perla xi kajbidh tʼajat in jalbíl, kʼale kin nuju ejtal xowaꞌ in koꞌol ani in chʼaꞌay jachanꞌ an perla xi kajbidh tʼajat in jalbíl.
46 Encontrando uma pérola de grande valor, foi, vendeu tudo o que tinha e a comprou".
47 ʼAníl jeye, xan tu takʼix na Dios in junwal jelti jun in jixáb i toꞌol xu petʼnáb ban pujal ani in yakʼwál xowaꞌkich i toꞌoltsik.
47 "O Reino dos céus é ainda como uma rede que é lançada ao mar e apanha toda sorte de peixes.
48 Tam ka yákʼwanich yán an toꞌoltsik, an jixom toꞌoltsik in káldhál walteꞌ nin jixáb an toꞌol. Tajaꞌ u buxkanaltsik ti tákul an ti toꞌol, xi alwaꞌ in balyal ban tʼoknaltsik ani xi yab alwaꞌ in petʼnál.
48 Quando está cheia, os pescadores a puxam para a praia. Então se assentam e juntam os peixes bons em cestos, mas jogam fora os ruins.
49 Anchanꞌ jeye neꞌech ka támun tam kin bajaw an pakwenib; neꞌech ka kale an tʼokat abatwáletsik kin takuy an atiklábtsik xi atʼax ani xi alwaꞌ.
49 Assim acontecerá no fim desta era. Os anjos virão, separarão os perversos dos justos
50 Xi atʼaxtsik neꞌech ka petʼná ban kʼamal, tajaꞌ neꞌech ti ukʼnaltsik ani ti rechʼechʼél nin kamab.
50 e lançarão aqueles na fornalha ardente, onde haverá choro e ranger de dentes".
51 Konyattsik tám enchéꞌ kʼal na Jesús:
51 Então perguntou Jesus: "Vocês entenderam todas essas coisas? " "Sim", responderam eles.
52 Utsantsik tám enchéꞌ:
52 Ele lhes disse: "Por isso, todo mestre da lei instruído quanto ao Reino dos céus é como o dono de uma casa que tira do seu tesouro coisas novas e coisas velhas".
53 Tam ti na Jesús in okʼoy kin tʼilaꞌ jechéꞌ an junbaxtalábtsik, kʼale.
53 Tendo terminado de contar estas parábolas, Jesus saiu dali.
54 Ulich bin chabálil ani in tuju ti okʼtsix ban atá xon tu tʼajnal an junkuntaláb. Ejtal xin achʼáltsik xan tu okʼtsix, u labnal ani in ulaltsik enchéꞌ:
54 Chegando à sua cidade, começou a ensinar o povo na sinagoga. Todos ficaram admirados e perguntavam: "De onde lhe vêm esta sabedoria e estes poderes miraculosos?
55 Pos jechéꞌ jaꞌich nin chakámil an dhakúm ani nin nánaꞌ jaꞌich na María. In kidháb na Jakobo, na José, na Simón ani na Judas
55 Não é este o filho do carpinteiro? O nome de sua mãe não é Maria, e não são seus irmãos Tiago, José, Simão e Judas?
56 ani nin ixámtsik techéꞌ jeye u kʼwajíl xon ti wawáꞌ u kʼwajíl. ¿Pos, jónꞌ pé tám tin witʼámal ejtal jechéꞌ?
56 Não estão conosco todas as suas irmãs? De onde, pois, ele obteve todas essas coisas? "
57 Jaxtám ti yab leꞌná ka tʼajan ti kʼij. Por utsantsik enchéꞌ kʼal na Jesús:
57 E ficavam escandalizados por causa dele. Mas Jesus lhes disse: "Só em sua própria terra e em sua própria casa é que um profeta não tem honra".
58 Ani yab in tʼajaꞌ yán i labidh labandhaxtaláb tajaꞌ, kom yab u belnal kʼal jajáꞌtsik.
58 E não realizou muitos milagres ali, por causa da incredulidade deles.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 13, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.