Mateus 24

An it jilchith cau cʼal i Ajatic Jesucristo (HUSNT1971) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Huahua’ tu exobalil a Jesús junax c’al jaja’ u calejits al am pulic tiyopan, ani i ts’i’quiy cu t’ilmats tin cuenta an tiyopan ani an atachic ax in cuenta an tiyopan.
1 Jesus saiu do pátio do Templo, e, quando já estava indo embora, os seus discípulos chegaram perto dele e chamaram a sua atenção para os edifícios do Templo.
2 Tam a Jesús tu ucha’chic:
2 Então ele disse:
3 Tam u c’alechic huahua’ junax c’al a Jesús ti bolchal Olivos, ani taja’ u buxcan. Expith u c’uajat huahua’, ani i ucha’ a Jesús:
3 Jesus estava sentado no monte das Oliveiras. Então os discípulos chegaram perto dele e lhe perguntaram em particular: — Conte para nós quando é que isso vai acontecer. Que sinal haverá para mostrar que chegou o tempo de o senhor voltar e de tudo acabar?
4 Toc’tsin a Jesús:
4 Jesus respondeu:
5 Cum ne’ets ca chich yan i inic ti timc’ox c’al nana’. Ne’ets quin ulu abal jaja’chic pel a Cristo axi abnenec c’al a Dios, ani antsana’ ne’ets quin c’ambiy yantalam i inicchic.
5 Porque muitos vão aparecer fingindo ser eu e dizendo: “Eu sou o
6 Ne’ets quit t’ilchin i pejextalab axi yan u thayc’anal ani más axi taye talac. Ani antsana’ bijithits ne’ets ca thayc’an. Bel yab quit jiq’ueychic, cum yabaye ne’ets ca thubat taley an q’uij q’uicha.
6 Não tenham medo quando ouvirem o barulho de batalhas ou notícias de guerras. Tudo isso vai acontecer, mas ainda não será o fim.
7 I pulic bichoulom ne’ets ca pejéxin c’al pil i pulic bichoulom. An ts’alechic ne’ets ca tomolnáxin jun c’al xi jun. Ne’ets ca hua’tsin yan i jayil ani yan i yau’lats. Abal ju’tamq’ui ne’ets ca lej t’elelats an tsabal.
7 Uma nação vai guerrear contra outra, e um país atacará outro. Em vários lugares haverá falta de alimentos e tremores de terra.
8 Ani patal axe’ jats expith in ts’i’quintal an yajchictalab axi más taye tal.
8 Essas coisas serão como as primeiras dores de parto.
9 Ani tata’chic ne’ets quit bina tin c’ubac an inicchic quit othna, ma talchic ne’ets quit tsemtha. Jat’hua’ tim patal an inicchic ne’ets ti at’a’ c’al tin ebal nana’ u bij.
9 — Depois vocês serão presos e entregues para serem maltratados e vocês serão mortos. Todos os odiarão por serem meus seguidores.
10 Jaxtam yantalam ne’ets ca t’apchin in tsalap ani yabats tiquin ts’at’enchi. Ne’ets ca at’áxin jun c’al xi jun ani ne’ets ca jolbíxin tin tamet an oc’lecchic.
10 Nessa época muitos vão abandonar a sua fé e vão trair e odiar uns aos outros.
11 Ne’ets ca chich yan i q’uet’ach caulome c’al ca c’ambiyat yantalam i inic.
11 Então muitos falsos
12 Tin ebal an yanethach hualabtalab, jaxtam yan i inicchic yabats ne’ets ca c’anithaxin.
12 A maldade vai se espalhar tanto, que o amor de muitos esfriará;
13 Expith c’al in t’ayath cuxuthtal ne’ets ca jalunthachic an inic ma ca taleyits an q’uij q’uicha.
13 mas quem ficar firme até o fim será salvo.
14 Ani tim puhuel an tsabal ne’ets ca olna an alhua’ cau jant’ini’ tin t’ajal a Dios ti Ts’ale, abal patal an inicchic quin ats’anchi. Ma talbelaquits ne’ets ca taley an q’uij q’uicha.
14 E a boa notícia sobre o
15 — ausente —
15 E Jesus continuou:
16 — ausente —
16 Então, os que estiverem na região da Judeia, que fujam para os montes.
17 Tam quim bajuhuits nixe’ xa q’uicha, jitats c’uajat tin hualq’ui’lal in q’uima’ ca thubat pa’iy, ani ma yabats ca otsits alta quin calthaye jant’o.
17 Quem estiver em cima da sua casa, no terraço, que fuja logo e não entre para pegar as suas coisas.
18 Jitats c’uajat tin t’ayablabil, ma yabats ca huichiy tin q’uima’ quin calthaye in toltomil.
18 E quem estiver no campo, que não volte para casa a fim de buscar as suas roupas.
19 Lej ts’ejhuantal ne’ets ca c’uajiy an uxum axi co’oth c’al i tsacam ani an uxum axi chuchuthome c’al i tsacam tam quim baju nixe’ xa q’uicha.
19 Ai das mulheres grávidas e das mães com criancinhas naqueles dias!
20 Quin conchichic a Dios abal yab quim baju ca pit’c’on ti al an tsamay q’uij ni ti al an sábado.
20 Orem a Deus para que vocês não tenham de fugir no inverno ou no sábado .
21 Ma tam ti tamna’its a Dios ne’ets quin abchi an inicchic i c’athpich yajchictalab axi ni jayq’ui’ yab in abchamal, ani ni jayq’ui’ talbel yab ne’ets quin abchi ejtil nixe’ lej huat’ath c’athpich an yajchictalab.
21 Porque naqueles dias haverá um sofrimento tão grande como nunca houve desde que Deus criou o mundo; e nunca mais acontecerá uma coisa igual.
22 Max a Dios yab quin t’apiy nixe’ xa q’uij q’uicha lej c’athpich yajchictalab, ni jita’ tam inic yab ne’ets quin cuxuy ni ohuat hue’. Cum a Dios lej c’anithom c’al ax in tacuyamalits, jaxtam ne’ets quin t’apiy tin ebal jaja’chic.
22 Porém Deus diminuiu esse tempo de sofrimento. Se não fosse assim, ninguém seria salvo. Mas, por causa do povo que Deus escolheu para salvar, esse tempo será diminuído.
23 Ne’ets ca xe’tsin i inicchic quin ulu teje’ c’uajatits a Cristo ani jun ne’ets quin ulu tihua’ c’uajatits a Cristo. Yab ca belchi ja.
23 — Portanto, se alguém disser para vocês: “Vejam! O
24 Ne’ets ca chich i c’ambixchic tiquin timc’oy nana’ ani talchic i inic ne’ets quin timc’oy i caulome c’al a Dios. Ma ne’ets quin t’aja’chic jaye i pulic labith t’ajbilab ti tsu’bixtalab, max quin ejtou antsana’ quin c’ambiy axi tacuthits tin c’al a Dios.
24 Porque aparecerão falsos profetas e falsos messias, que farão milagres e maravilhas para enganar, se possível, até o povo escolhido de Deus.
25 C’al axe’ xi cau nan tu q’uejab olchamalits tata’chic jahua’ yabaye t’ajnenequits.
25 Prestem atenção! Eu estou lhes dizendo tudo isso, antes que aconteça.
26 Jaxtam yab quit c’alechic ti al i joltam max jita’ ti ucha’ tihua’ in c’uajat, ani yab ca belchi max jita’ ti ucha’ tihua’ in c’uajat al jun i ata.
26 — E, se disserem: “Vejam! Ele está no deserto”, não vão lá. Ou ainda: “Vejam! Ele está escondido aqui”, não acreditem.
27 An ley tam u leyts’om u tsu’tab ma ti calel q’uicha ani ma ti otsel q’uicha, ani nana’ tin Juntal patal an inicchic ne’ets quin lej tsu’tat tam quin chich junil.
27 Porque, assim como o relâmpago risca o céu, do nascente até o poente, assim será a vinda do
28 Ju’tamits tu c’uajat i tsemelom t’u’lec, tats ne’ets ca tamcun an t’otchic.
28 — Onde estiver o corpo de um morto, aí se ajuntarão os urubus.
29 Ca taleyits nixe’ xa q’uichachic lej huat’ath c’athpich yajchictalab, tam ne’ets ca yic’utsin a q’uicha ani a its’ yab ne’ets quim bina’ in tajax. Ne’ets ca lej tsapic t’elelats an eb, ma ne’ets jololol a otchic abal ju’tamq’ui.
29 Jesus disse:
30 Tam tim patal an inicchic ne’ets quin tsu’u i tsu’bixtalab ti eb abal nana’its tin Juntal patal an inicchic in talits al i tocoulom. Tam ne’ets cu tejhua’metha’ u lej tsap ani u lej ts’alat, ani patal an inicchic tim puhuel an tsabal ne’ets ca uq’uin tam tiquin tsu’u in tal nana’its tin Juntal patal an inicchic.
30 Então o sinal do
31 Tam ca ats’atme tsapic juchuyabits an trompeta, tam nan ne’ets cu aba’ i ángelchic tiquin tamcunchi an inicchic axi nan u tacuyamalits tu c’al. Ne’ets ti tamcunchixchic tim puhuel an tsabal.
31 A grande trombeta tocará, e ele mandará os seus anjos para os quatro cantos da terra. E os anjos reunirão os escolhidos de Deus de um lado do mundo até o outro.
32 Ca ats’a’chic jun i jalpith cau c’al an te’ higuera. Tam ti it in c’ue’elchic ani u puthnalits in xequel, tam a exlalits abal hue’its ne’ets quim baju an c’ac’al q’uij.
32 Jesus disse ainda:
33 Antsana’ tam tata’chic ca tsu’uhuits u t’ajnal patal axe’ jahua’ nan tu uchamalits ne’ets ca t’ajan, tam ca exla’its abal hue’its nana’ ne’ets quin chich junil.
33 Assim também, quando virem acontecer essas coisas, fiquem sabendo que o tempo está perto, pronto para começar.
34 Lej chubax nan tu uchalchic abal yab ne’ets ca taley a juntalchic, ma oc’ox ca t’ajanits patal jahua’ axe’ nan tu olchamalchic.
34 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: essas coisas vão acontecer antes de morrerem todos os que agora estão vivos.
35 An eb ani an tsabal jats ne’ets ca taley, expith nan u cahuintal ojni’ jats ni jayq’ui’ yab ne’ets ca taley. Ets’ey ne’ets ca putun.
35 O céu e a terra desaparecerão, mas as minhas palavras ficarão para sempre.
36 Ni jita’ tam inic yab in tso’bim am pejath q’uicha ni am pejath hora tam antsana’ ne’ets ca t’ajan. Ma an ángelchic ti eb ani ma nana’its tin Tsacamil a Dios yab i tso’bim. Expith in tso’bim u Tata ti eb.
36 Jesus continuou, dizendo:
37 Jant’ini’ in xe’tsintal an inicchic tam ti lej biyalits xe’tsin a Noé, antsana’ ne’ets quim baju tam utataquits nana’ tin Juntal patal an inicchic ne’ets quin chich junil.
37 A vinda do
38 Tam ti yabaye che’nec an uq’ueltalab c’al am pulic ab, xe’etsac jaja’chic ti c’apupulq’ui ani ti tomquinalq’ui, ma tam tin lej bajuhuits an q’uicha tam ti a Noé otsitsits ti al am pulic tan ata.
38 Pois, antes do dilúvio, o povo comia e bebia, e os homens e as mulheres casavam, até o dia em que Noé entrou na barca.
39 Yab in tso’obnamalchic an hora tam ne’etsac ca ulits am pulic ab, ma ulitsits ani tala’ uc’tsin tim patal c’al an lej pulic ab. Antsana’ jaye yab ne’ets quin tso’obna’ an inicchic an hora tam nana’ tin Juntal patal an inicchic quin chich.
39 Porém não sabiam o que estava acontecendo, até que veio o dilúvio e levou todos. Assim também será a vinda do Filho do Homem.
40 Max c’uajat tsab i inic ti junax t’ojnal tin tsabalil, ne’ets cu ne’tha’ jun ani jun ne’ets ca jilc’on.
40 — Naquele dia dois homens estarão trabalhando na fazenda: um será levado, e o outro, deixado.
41 Max tsab i uxum c’uajat ti junax tse’el c’oye, ne’ets cu ne’tha’ jun ani jun ne’ets ca jilc’on.
41 Duas mulheres estarão no moinho moendo trigo: uma será levada, e a outra, deixada.
42 Cum yab a tso’bimchic an hora tam nana’ tin Ajatic quin chich junil, jaxtam ca junini’ ne’tha’ ts’ejcacathits a ichich tiquim bats’u.
42 Fiquem vigiando, pois vocês não sabem em que dia vai chegar o seu Senhor.
43 Ca t’aja’ ti cuenta jun i thabal ata axi otsanchat in q’uima’ ani cue’chinenec. Max in tso’obnamalac jahua’ tam hora ne’etsac ca chich an cue’, yab huayamathac ani yab cue’chinenecac.
43 Lembrem disto: se o dono da casa soubesse quando ia chegar o ladrão, ficaria vigiando e não deixaria que a sua casa fosse arrombada.
44 Tata’chic quit junini’ c’uajiy t’ojojothits, cum nana’ tin Juntal patal an inicchic ne’ets quin chi’pin lej jun athic tam yab a t’ilt’om.
44 Por isso vocês também fiquem vigiando, pois o Filho do Homem chegará na hora em que vocês não estiverem esperando.
45 An t’ojnal axi pututh ani tsalpath jats axi ne’ets ca punuhuat ti abatnanchix c’al xi q’ue’at in t’ojnalil an amulab, ma quin ulu jahua’ tam hora ca pijchinchat.
45 Jesus disse ainda:
46 Tam ca chich in amu, tam ne’ets ca lej culbe nixe’ xi abatnanchix max im putuhual c’al in uchbil.
46 Feliz aquele empregado que estiver fazendo isso quando o patrão chegar!
47 Lej chubax nan tu uchalchic abal jats jaja’ axi ne’ets ca punuhuat ti ts’ale abatnanchix c’al patal jahua’ in cua’al in amu.
47 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: o patrão vai colocá-lo como encarregado de toda a sua propriedade.
48 Ani max yab pututh ne’ets quin tsalpay abal in amu ne’ets ca ohuey abal ca chich.
48 Mas, se o empregado for mau, pensará assim: “O meu patrão está demorando muito para voltar.”
49 Hualam tocat ne’ets quin othna’ ax in abatnalchic. Tocat ca xe’tsin c’apupulq’ui ani ca uts’alin c’al in ja’ubchic.
49 Então começará a bater nos seus companheiros, e a comer, e a beber com os bêbados.
50 Antsana’ ne’ets ca elchin c’al in amu tam ca chi’pin jun athic tam yab u aychab.
50 E o patrão voltará no dia em que o empregado menos espera e na hora que ele não sabe.
51 Jaxtam ne’ets ca c’athpich yajchiquiyat. Ne’ets ca huat’ba ca c’uajiy jolbibith junax c’al axi eb pututh expith. Taja’ ne’ets ca uq’uin ani ne’ets ca huech’ech’lats in camab c’al an yajchictalab lej yajchic.
51 Aí o patrão mandará cortar o empregado em pedaços e o condenará a ir para o lugar aonde os hipócritas vão. Ali ele vai chorar e ranger os dentes de desespero.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 24, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.