Mateus 8

Huastec San Luis Potosi NT (HUS_WBT) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Pa’iyits a Jesús ti al am bolchal, ani ts’at’enchab c’al yantalam i inic.
1 Quando Jesus desceu a encosta do monte, grandes multidões o seguiram.
2 Ani utey jun i inic ax in cua’al i t’it’ c’apux c’al in anam t’u’ul. In tuthu in c’ualal tin tamet a Jesús, ani in ucha’: ―Ajatic, max a le’ac a huit’al tiquin jeltha’.
2 Um leproso aproximou-se de Jesus, ajoelhou-se diante dele e disse: “Senhor, se quiser, pode me curar e me deixar limpo”.
3 Tam a Jesús in tacchi c’al in c’ubac, ani in ucha’: ―U le’ tu jeltha’, ani ma xohue’ it jelthachits. Ani tameq’ui jun t’ajat jelthajits c’al an t’it’.
3 Jesus estendeu a mão e tocou nele. “Eu quero”, respondeu. “Seja curado e fique limpo!” No mesmo instante, o homem foi curado da lepra.
4 Tam uchan c’al a Jesús: ―Ca t’aja’ ti cuenta yab ca olchi jita’ jahua’ it t’ajchinenec. Expith quit c’ale c’al am pale’ ani ca bina’ an ts’acchixtalab ax in ulal an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés in uchbil quim bina’ jitats jelthach c’al an t’it’ axi c’apux c’al in anam t’u’ul. Antsana’ ta ca t’aja’ abal ca tejhua’methanchi an inicchic abal it jelthachits.
4 Então Jesus disse ao homem: “Não conte isso a ninguém. Vá e apresente-se ao sacerdote para que ele o examine. Leve a oferta que a lei de Moisés exige. Isso servirá como testemunho”.
5 Otsitsits a Jesús ti bichou Capernaum, ani taja’ utey c’al jaja’ jun i inic axi pel i capitán c’al an soldado romanochic. In lej canat tauna’ a Jesús.
5 Quando Jesus chegou a Cafarnaum, um oficial romano se aproximou dele e suplicou:
6 In ucha: ―Ajatic, tihua’ tu q’uima’ c’uajat mo’ol u tolmihual al i huaytalab tsey. Pel i tsambe ani in lej yajchicnal an yajal.
6 “Senhor, meu jovem servo está de cama, paralisado e com dores terríveis”.
7 Tam uchan c’al a Jesús: ―Ne’ets quin c’ale abal tu jelthanchi.
7 Jesus disse: “Vou até lá para curá-lo”.
8 Toc’tsin an capitán: ―Ajatic, yab u cua’al u alhua’ abal tata’ quit otsits nan tu q’uima’. Expith ca ulu an cau, ani ne’ets ca t’ajat jeltha u tolmihual.
8 O oficial, porém, respondeu: “Senhor, não mereço que entre em minha casa. Basta uma ordem sua, e meu servo será curado.
9 U exlal abal jahua’ tata’ ca ulu, jats ne’ets ca t’ajan. Cum nan in abatnab c’al i oc’lec ani nana’ pel tin abatnom c’al i soldadochic. Max nan cu ucha’ i soldado ca c’ale ju’ta, ne’ets ca lej c’ale. Max nan cu ucha’ i soldado ca chich teje’, ne’ets ca lej chich. Max cu ucha’ u tolmihual quin t’aja’ jant’ots, jats ne’ets tiquin t’ajchi.
9 Sei disso porque estou sob a autoridade de meus superiores e tenho autoridade sobre meus soldados. Só preciso dizer ‘Vão’, e eles vão, ou ‘Venham’, e eles vêm. E, se digo a meus escravos: ‘Façam isto’, eles o fazem”.
10 In jic’pal an c’au a Jesús tam tin ats’a’ an capitán in ulu antsana’. Tam in ucha’ axi ts’at’atchic c’al jaja’: ―Lej chubax nan tu uchalchic abal yab ju’ta u elamal jitats lej belom ejtil axe xi capitán. Ma ni c’al an Israelchic yab u elamal.
10 Quando Jesus ouviu isso, ficou admirado e disse aos que o seguiam: “Eu lhes digo a verdade: jamais vi fé como esta em Israel!
11 Nan tu uchalchic abal ne’ets ca chich yantalam i inic ti calel q’uicha ani ti otsel q’uicha, ani ne’ets ca otsits ti eb jun tin t’ajal a Dios ti lej Ts’ale. Ne’ets ca buxcanchic ti c’apul junat c’al a Abraham, ani c’al a Isaac, ani c’al a Jacob.
11 E também lhes digo: muitos virão de toda parte, do leste e do oeste, e se sentarão com Abraão, Isaque e Jacó no banquete do reino dos céus.
12 Hua’ats an Israelchic in tsalpayal abal ne’ets ca otsits ti eb expith abal pel i at xits’lab c’al a Abraham, ani expith ne’ets ca jolohuat ti al am pulic yajchictalab jun ti lej yic’uax. Tats ti ne’ets ca uq’uinchic ani ca huech’ech’lats in camab c’al an lej yajchictalab.
12 Mas muitos para os quais o reino foi preparado serão lançados fora, na escuridão, onde haverá choro e ranger de dentes”.
13 Tam uchan an capitán c’al a Jesús: ―Xo’ quit c’ale ta q’uima’, cum jant’ini’ ta belamalits antsana’ ne’ets quit t’ajchin. Tameq’ui jun jic’tohual ti jelthanchatits in tolmihual.
13 Então Jesus disse ao oficial romano: “Volte para casa. Tal como você creu, assim acontecerá”. E o jovem servo foi curado na mesma hora.
14 C’ale a Jesús tin q’uima’ a Pedro, ani tats tin tsu’u in uxum iyam a Pedro mo’ol al i huaytalab tsey c’al i c’aq’ueltalab.
14 Quando Jesus chegou à casa de Pedro, viu que a sogra dele estava de cama, com febre.
15 In tacchi in c’ubac, ani jun t’ajat tixc’anchatits an c’aq’ueltalab. Tam ts’acpan ani im pijchi a Jesús junax c’al in junquilchic.
15 Jesus tocou em sua mão e a febre a deixou. Então ela se levantou e passou a servi-lo.
16 Otscanits a q’uicha, ani u chanchinale a Jesús yan i inicchic ax u co’oyab c’al an at’ax teneclab. Tocat c’al in cahuintal in canchalchic. Jaye in jelthal patal axi ya’ulchic.
16 Ao entardecer, trouxeram a Jesus muita gente possuída por demônios. Ele expulsou esses espíritos impuros com uma simples ordem e curou todos os enfermos.
17 Antsana’ tu putnal jahua’ in ulumalits in caulomejil a Dios Isaias tin cuenta a Jesús antse’: Jaja’ pel i tsaplix c’al axi palulul in inictal ani pel i jelthom c’al an ya’ulchic.
17 Cumpriu-se, desse modo, o que foi dito pelo profeta Isaías: “Levou sobre si nossas enfermidades e removeu nossas doenças”.
18 Cum in tsu’u a Jesús tin tonith hua’ats yantalam i inic, tam in ucha’ in exobalilchic: Huana cu c’ale jum poq’ue’ am pulic lejem.
18 Quando Jesus viu a grande multidão ao seu redor, ordenou que atravessassem para o outro lado do mar.
19 Tameq’ui ti utey c’al a Jesús jun i inic axi pel i exobchix c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés. In ucha: ―Exobchix, nan ne’ets tu ts’at’enchi abal ju’tamaquits quit c’ale.
19 Então um dos mestres da lei lhe disse: “Mestre, eu o seguirei aonde quer que vá”.
20 A Jesús in toc’tsiy: ―An occhic in cua’al an jol ju’ta ta ca c’uajiy ani an ts’itsinchic in cua’al in c’util ju’ta ta ca coyots, ani nana’ tin Juntal patal an inicchic ma yab u cua’al i ata ju’ta tu cu mo’ca’ u oc’.
20 Jesus respondeu: “As raposas têm tocas onde morar e as aves têm ninhos, mas o Filho do Homem não tem sequer um lugar para recostar a cabeça”.
21 Tam uchan a Jesús c’al jun i exobal: ―Ajatic, tiquin aychi ma ca tsemets u tata ani cu joliy, tam tiq’uele ne’ets tu ts’at’enchi.
21 Outro discípulo disse: “Senhor, deixe-me primeiro sepultar meu pai”.
22 A Jesús in toc’tsiy: ―Tiquin jun t’ajat ts’at’enchi ma xohue’its. Ca jila’ ca joliyat an tsemelomchic c’al axi yab ejat c’al nana’ u bij.
22 Jesus respondeu: “Siga-me agora. Deixe que os mortos sepultem seus próprios mortos”.
23 Taley otsits a Jesús junax c’al in exobalilchic ca c’ale al i tan.
23 Em seguida, Jesus entrou no barco, e seus discípulos o acompanharam.
24 Tam ti ne’etsits al an ja’ thayc’an jun i tsapic ic’ ani lej lanq’uil an ja’, ma huachiquits ca uc’tsin an tan. Ani a Jesús huayamath.
24 De repente, veio sobre o mar uma tempestade violenta, com ondas que cobriam o barco. Jesus, no entanto, dormia.
25 Tam ejtsintha ani uchan: ―Ajatic, tucu jaluntha’ cum u uc’tsinalits.
25 Os discípulos foram acordá-lo, clamando: “Senhor, salve-nos! Vamos morrer!”.
26 A Jesús in toc’tsiychic: ―¿Jale’ it lej jiq’uelchic? Jats cum yabaye tin alhua’ belamal. Tam ts’aquiy a Jesús in c’uiya’ an ic’ ani an ja’. Tameq’ui t’ajat cubiyits an ic’ ani yabats lanq’uil an ja’.
26 “Por que vocês estão com medo?”, perguntou ele. “Como é pequena a sua fé!” Então levantou-se, repreendeu o vento e o mar, e houve grande calmaria.
27 Ani in exobalilchic in lej jic’pal ani in conoyal: ―¿Jita’ tam inic hualam jaja’ abal in ejtohual quin abatna’ an ic’ ani an ja’?
27 Os discípulos ficaram admirados. “Quem é este homem?”, diziam eles. “Até os ventos e o mar lhe obedecem!”
28 Taley ulits a Jesús jum poq’ue’ am pulic lejem tihua’ ti tsabal Gadara. Taja’ in tamu tal ti bel tsab i inic axi c’uajil ti al i jolimtalab tsemelom. Cum u co’oyab jaja’chic c’al i at’ax teneclab ani lej thimalon, jaxtam ni jita’ yab in inicnal tim ba’ ca huat’ey al nixe’ xi bel.
28 Quando Jesus chegou ao outro lado do mar, à região dos gadarenos, dois homens possuídos por demônios saíram do cemitério e foram ao seu encontro. Eram tão violentos que ninguém podia passar por ali.
29 Tam an teneclabchic tin ichich nixe’ xi inic in thajanthalchic quin thajat ucha’ a Jesús antse’: ―Tata’its pel it Jesús ti Tsacamil a Dios. ¿Jant’o tam eyaltalab a cua’al abal tucu otsanchi? Yabaye im bajumalits an q’uij abal tata’ tucu yajchiquiy.
29 Eles começaram a gritar: “Por que vem nos importunar, Filho de Deus? Veio aqui para nos atormentar antes do tempo determinado?”.
30 Taja’ xe’ets hue’ utat i pulic cuenel i olom ti ac’ul.
30 A certa distância deles, havia uma grande manada de porcos pastando.
31 Ani lej canat uchan a Jesús c’al nixe’ xi at’ax teneclabchic antse’: ―Max ne’ets tucu caltha’, tucu pitha’ an q’uij abal qui c’uajchiy tin inictal nixe’ xi olomlom.
31 Então os demônios suplicaram: “Se vai nos expulsar, mande-nos entrar naquela manada de porcos”.
32 Tam a Jesús in toc’tsiychic: ―Bel quit c’aletschic ca c’uajchiy. Tam calpachiquin an at’ax teneclab tin ichich axi tsab i inic, ani otsitschic quin c’uajchiy tin inictal an olomlom. Ani taley thubat tala’ jololol ti c’ale an olomchic al i cotoblom ma ijcachiquinits al am pulic lejem. Tats ti t’ajat uc’tsinchic.
32 “Vão!”, ordenou Jesus. Os demônios saíram dos homens e entraram nos porcos, e toda a manada se atirou pela encosta íngreme do monte para dentro do mar e se afogou.
33 Taley am beletnomchic c’al an olomlom athithil c’ale quin olna’ ti bichou. In tala’ t’ilchi am bichou jant’ini’ ti canchinenec an at’ax teneclabchic nixe’ xi tsab i inic.
33 Os que cuidavam dos porcos fugiram para uma cidade próxima e contaram a todos o que havia ocorrido com os homens possuídos por demônios.
34 Tam c’ale tim patal am bichou abal quin tsu’u a Jesús. Ani tam tin tsu’uhuits, tam in lej canat ucha’ abal ca lejat tixc’anits al nixe’ xi cuenchal.
34 Os habitantes da cidade saíram ao encontro de Jesus e suplicaram que ele fosse embora da região.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 8, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.