Mateus 21

Huastec San Luis Potosi NT (HUS_WBT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Taley u ne’etsits cu ulitschic ti Jerusalén, ani i baju utat ti bichou Betfagé axi utat ti bolchal Olivos. Ma taja’ a Jesús ne’ets quin aba’ tsab i at exobal c’al i cau.
1 Quando Jesus e os discípulos estavam chegando a Jerusalém, pararam no povoado de Betfagé, que fica perto do monte das Oliveiras. Dali Jesus enviou dois discípulos na frente,
2 In ucha’chic: ―Quit c’alechic al nixe’ xi bichou axi utatits, ani taja’ ne’ets ca ela’ jun i burra huic’at c’al in inic t’am. Ca piliy ani tiquin chanchichic teje’.
2 com a seguinte ordem:
3 Max jita’ ti ucha’ abal jale’ ta piliyal, ca ucha’ abal nana’ in Ajatic ax u yejenchal. Jaye ca ucha’ abal thubat ne’ets cu huichba’.
3 Se alguém falar alguma coisa, digam que o Mestre precisa deles. Assim deixarão vocês trazerem logo os animais.
4 Ani antsana’ ne’ets ca putun jahua’ in olnamal ani in thuchamal an caulome c’al a Dios antse’:
4 Isso aconteceu para se cumprir o que o profeta tinha dito:
5 — ausente —
5 “Digam ao povo de Jerusalém: Agora o seu rei está chegando. Ele é humilde e está montado num jumento e num jumentinho, filho de jumenta.”
6 Tam c’alechic axi tsab i exobal in t’aja’ jant’ini’ ti uchnenec c’al a Jesús.
6 Então os discípulos foram e fizeram o que Jesus havia mandado.
7 In chi’tha’chic am burra ani in inic t’am c’al a Jesús. Taley im punchal jaja’chic in toltomil tin cux am burra ani in t’am, ani puney a Jesús.
7 Levaram a jumenta e o jumentinho, jogaram as suas capas sobre eles, e Jesus montou.
8 Ani an mulcunel in mo’cal in toltomil ba’ am bel jun ti ne’ets ca huat’ey a Jesús. Talchic jaye in cotoyal in c’ue’el i tsacam te’ quin mo’canchi ti bel.
8 Da grande multidão que ia com eles, alguns estendiam as suas capas no chão, e outros espalhavam no chão ramos que tinham cortado das árvores.
9 Axi oc’chith ne’ets ani jaye axi tal cuxlab in thajat ulalchic: ―Qui puhuethanchi im bij axi te talits in at xits’al an ts’ale David. Ja’its axi tal abath c’al a Dios, ani ja’its qui ajatnanchi im bij. Qui puhuethanchi im bij a t’ec’at Dios ti eb.
9 Tanto os que iam na frente como os que vinham atrás começaram a gritar: — Que Deus abençoe aquele que vem em nome do Senhor! Hosana a Deus nas alturas do céu!
10 Tam ti otsitsits a Jesús ti Jerusalén, tam thayc’an am bichou lej xacuecuel. Yantalam i inic in conoyalchic: ―¿Jita’ hualam axe’ xi inic axi che’nec?
10 Quando Jesus entrou em Jerusalém, toda a cidade ficou agitada, e o povo perguntava: — Quem é ele?
11 Toc’tsinchic axi ts’at’at c’al a Jesús: ―Ja’its a Jesús. Pel in caulomejil a Dios axi tal ma ti bichou Nazaret cuentalith ti Galilea.
11 A multidão respondia: — Este é o
12 Taley otsits a Jesús ti al am pulic tiyopan ti Jerusalén, in tala’ quethmachiquiyal eleb axi nujul ani axi ts’a’um taja’. In cuajlachiquinchal in mexajil an jalum tumin ani in lactemilchic an nujul lab cucu’.
12 Jesus entrou no pátio do Templo e expulsou todos os que compravam e vendiam naquele lugar. Derrubou as mesas dos que trocavam dinheiro e as cadeiras dos que vendiam pombas.
13 In ucha’chic: ―Thuchathits ti al an T’ocat Thuchlab jahua’ in ulu a Dios antse’: U q’uima’ ja’its jun ta ca olon an inicchiccua’. Nan tu uchalchic abal xo’ tata’ a eyenthal abal ca cue’chi jant’o ax u che’el ti ol.
13 Ele lhes disse:
14 Taja’ ti al an tiyopan u utel talchic i joc’tsi ani talchic i c’uets’e’, ani a Jesús in jelthalchic.
14 Cegos e coxos iam encontrar Jesus no pátio do Templo, e ele os curava.
15 Tam tu tsu’tab a Jesús antsana’ in t’ajal i labith t’ajbilab, lej tsacul an oc’lec pale’chic ani axi exobchix c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés. Jaye lej tsacul cum in ats’alchic i cuitol ani i ts’ic’ach in thajat ulalchic antse’: Qui puhuethanchi im bij axe’ axi pel in at xits’al an ts’ale David.
15 Os chefes dos sacerdotes e os mestres da Lei ficaram zangados quando viram as coisas maravilhosas que ele fazia e ouviram as crianças gritando no pátio do Templo: —
16 Tam conoyab a Jesús c’al nixe’ xi oc’lec pale’chic ani c’al nixe’ xi exobchix: ―¿A ats’al jahua in ulal nixe’ xi cuitolchic ani an ts’ic’ach? Toc’tsin a Jesús: ―Ojni’ u ats’al. Auxe’ max yab a ajiyamalchic jahua’ in ulal an T’ocat Thuchlab tin cuenta am puhuethaxtalab c’al im bij a Dios. In ulal antse’:
16 E eles disseram a Jesus: — Você está ouvindo o que estão dizendo? Jesus respondeu:
17 Tam cale a Jesús ti Jerusalén, ta c’ale ti bichou Betania. Ani tats ti jilc’on an acal.
17 Então Jesus os deixou, saiu da cidade e foi para o povoado de Betânia. E passou a noite ali.
18 Tam ti chutheyits, huichelits junil a Jesús ti Jerusalén, ani lej c’a’il.
18 No dia seguinte, quando estava voltando para a cidade, Jesus teve fome.
19 In tsu’u jun i te’ higuera tin hual am bel, ani utey taja’. Ni jant’o tam hualilab yab in elchi, tocat xequeth. Tam a Jesús in tauna’ an te’, in ucha’: ―T’ajat yabats quit hualin. Tameq’ui t’ajat huayts’on an te’ higuera.
19 Ele viu uma figueira na beira da estrada e foi até lá, mas não encontrou nada; só folhas. Aí disse para a figueira: E na mesma hora a figueira secou.
20 Huahua’ tu exobalil a Jesús i tsu’u jant’o antsana’ in t’ajamal, ani i lej jic’pal. Ani i conoyal a Jesús: ―¿Jant’ini’ ti lejat huayts’on jun athic an te’ higuera?
20 Os discípulos viram isso, ficaram muito admirados e disseram: — Como a figueira secou depressa!
21 A Jesús tu toc’tsiychic: ―Lej chubax nan tu uchalchic abal max ca lej bela’ a Dios ani yab ca co’oy i hualamtalab ta ichich, tam ne’ets quit ejtohuat quit t’ajchinchic ejtil nan u t’ajamal an te’ higuera. Ne’ets ca ejtou ca ucha’ nixe’ xi ts’en ca tixc’a ca pet’na al i pulic lejem, ani a Dios ne’ets ti t’ajchi.
21 Então Jesus disse:
22 Patal jahuats ca conchi a Dios, jaja’ ne’ets ti pitha’ max chubax a lej belalits c’al patal a ichich.
22 Se crerem, receberão tudo o que pedirem em oração.
23 Tam otsitsits junil a Jesús ti al am pulic tiyopan, ani u exobchixits taja’. Ani utenchab c’al an oc’lecchic pale’ ani c’al an yejtselab Israelchic. Conoyab: ―¿Jita’ ti pithamal an eyaltalab ani jita’ ti abamal abal ca t’aja’ jahua’ a t’ajal?
23 Jesus chegou ao Templo, e, quando já estava ensinando, alguns chefes dos sacerdotes e alguns líderes judeus chegaram perto dele e perguntaram: — Com que autoridade você faz essas coisas? Quem lhe deu essa autoridade?
24 Toc’tsin a Jesús: ―Nana’ne ne’ets tu conoychic c’al jun i cau. Max tata’chic tiquin toc’tsinchi, tam nana’ne ne’ets tu olchichic c’al jant’o tam eyaltalab tu t’ajal jahua’ u t’ajal.
24 Jesus respondeu:
25 ¿C’al jita’ ti aban a Juan ti pujax? Tiquin toc’tsinchi, max c’al a Dios o max c’al i inic. Tam jaja’chic in t’iloxnachiquiyal jahua’ in ulu a Jesús, ani taley in uluchic: ―¿Jant’ini’ ti qui toc’tsinchi? Max qui ulu abal c’al a Dios jats ti abnenec a Juan ti pujax, tam jaja’ ne’ets quin ulu abal jale’ yab i belchamal in cahuintal.
25 Respondam: quem deu autoridade a João para batizar? Foi Deus ou foram pessoas? Aí eles começaram a dizer uns aos outros: — Se dissermos que foi Deus, ele vai perguntar: “Então por que vocês não creram em João?”
26 Max qui ulu abal c’al i inic jats ti abnenec, jant’o hualam cu t’ajchin c’al am bichou, cum tim patal in lej belalits abal a Juan pel i lej chubax caulome abnenec c’al a Dios.
26 Mas, se dissermos que foram pessoas, temos medo do que o povo pode fazer, pois todos acham que João era profeta .
27 Jaxtam tocat uchan a Jesús c’al jaja’chic: ―Yab i tso’ob c’al jita’ ti abnenec a Juan ti pujax. Tam a Jesús in ucha’chic: ―Nana’ne yab ne’ets tu olchichic c’al jita’ tin abnenec ani c’al jita’ tim pithnenec u eyaltal cu t’aja’ jahua’ u t’ajal.
27 Por isso responderam: — Não sabemos.
28 A Jesús in uchayechic: ―Ne’ets tu olchichic i cau tin cuenta jun i inic ax in co’oy tsab in cuitolil. In ucha’ axi jun: Cuitol, xo’ quit c’ale quit t’ojon c’al an lab t’uthublom.
28 Jesus continuou:
29 Toc’tsin an cuitol: Yab ne’ets quin c’ale. Aba ani’ antsana’ in ulu, bel talbel c’ale ti t’ojnal.
29 — Ele respondeu: “Eu não quero ir.” Mas depois mudou de ideia e foi.
30 Tamna’ c’ale an tatalab quin tauna’ axi junaque in cuitolil. In ucha’ jayetseq’ui ca c’ale ca t’ojon. Toc’tsin an cuitol: Ojni’ tata, ne’ets quin c’ale. Aba ani’ antsana’ in ulu, bel yab c’ale.
30 — O pai foi e deu ao outro filho a mesma ordem. E este disse: “Sim, senhor.” Mas depois não foi.
31 ¿Jahua’ axi tsablom in t’ajchi in culbetal in tata? Toc’tsinchic: ―Pel axi oc’ox tauna jats in t’ajchi in culbetal in tata. Tam a Jesús in ucha’chic: ―Lej chubax nan tu uchalchic abal am bats’c’ulchic jalbixtalab tumin tin cuenta an gobierno ani an uxumchic axi c’ambibil c’al an inic, más in le’chic ca otsits ti eb jun tin t’ajal a Dios ti Ts’ale ani tata’chic yab a le’.
31 — Qual deles fez o que o pai queria? — perguntou Jesus. E eles responderam: — O filho mais velho. Então Jesus disse a eles:
32 Chich a Juan pujax ti olchix jant’ini’ ta ca t’aja’ jahua’ bolith, ani yab a belchichic. Ojni’ belchin c’al axi pelac i bats’c’ul jalbixtalab tumin tin cuenta an gobierno ani c’al i uxumchic axi xe’etsac c’ambibil c’al an inic. A tsu’umalchic abal antsana’ belchame a Juan c’al jaja’chic c’al in exobchixtal, ani tata’chic yabaye it jic’tsonenec c’al a hualab ani yab a belchamal.
32 Pois João Batista veio para mostrar a vocês o caminho certo, e vocês não creram nele; mas os cobradores de impostos e as prostitutas creram. Porém, mesmo tendo visto isso, vocês não se arrependeram e não creram nele.
33 Ca ats’a’chic q’ue’at i jalpith cau antse’. Jun i thabal in t’aya’ i lab t’uthublom tin tsabalil. In tenmay c’al i te’ ani in ts’ejca’ in tsa’ub in hualil an lab t’uthub. Jaye in ts’ejca’ jun i t’ec’at tsac’ jun ti ca c’uajiy am beletnom lab t’uthublom. Taley im bina’ c’al jita’ ta ca t’ojonchat an lab t’uthublom. Ani c’ale ou an thabal.
33 Jesus disse:
34 Taley im baju in q’uijil an cotlats c’al an lab t’uthub, ani an thabal in aba’ i t’ojnalchic ca c’ale quim bats’c’unchi an lab t’uthub axi ne’ets ca jilc’on abal jaja’ an thabal.
34 Quando chegou o tempo da colheita, o dono mandou alguns empregados a fim de receber a parte dele.
35 Ulits jaja’chic, ani tocat yac’uan c’al an t’ojonchixchic. Jun i t’ojnal cuathan, ani jun tsemtha, ani jun cui’iyat c’al i t’ujub.
35 Mas os lavradores agarraram os empregados, bateram num, assassinaram outro e mataram ainda outro a pedradas.
36 Tam an thabal in aba’ ca c’aleye más yan i t’ojnal. Ani t’ajchinchic jayetseq’ui jant’ini’ axi oc’ox abnenecchic.
36 Aí o dono mandou mais empregados do que da primeira vez. E os lavradores fizeram a mesma coisa.
37 Ani tin lej taltalits an thabal in lejat aba’ in lej tsacamil. In tsalpay abal chubax ne’ets ca alhua’ bats’uhuat in cuete’ tsacamil.
37 Depois de tudo isso, ele mandou o seu próprio filho, pensando: “O meu filho eles vão respeitar.”
38 Ani iba, expith in uluchic an t’ojonchix tam tin tsu’uchic pel in tsacamil an thabal antse’: Jats axe’ ne’ets ti c’alnanchix c’al an lab t’uthublom tam ca tsemets in tata. Qui tsemtha’ ani qui c’alnanchi huahua’.
38 Mas, quando os lavradores viram o filho, disseram uns aos outros: “Este é o filho do dono; ele vai herdar a plantação. Vamos matá-lo, e a plantação será nossa.”
39 Tam in yac’ua’chic ani in caltha’ tin elebtal an lab t’uthublom. In t’ajat tsemtha’.
39 — Então agarraram o filho, e o jogaram para fora da plantação, e o mataram.
40 Tam a Jesús in conoychic axi taja’ c’uajat: ―¿Tam ca chich an thabal lab t’uthublom jant’ini’ ti ne’ets quin t’ajchi nixe’ xi t’ojonchixchic?
40 Aí Jesus perguntou:
41 Toc’tsin jaja’chic: ―Ne’ets quin t’ajat tsemtha’ cum lej pojcaxchic, ani ni hue’ yab ne’ets quin yajnanchi. Ne’ets quim bina’ an lab t’uthublom ca t’ojonchat c’al q’ue’atchic i inic, ani jaja’chic ojni’ ne’ets quim binanchi in hualil an lab t’uthublom c’al an thabal ax in uchbil quim binanchi.
41 Eles responderam: — Com certeza ele vai matar aqueles lavradores maus e vai arrendar a plantação a outros. E estes lhe darão a parte da colheita no tempo certo.
42 Tam a Jesús in ucha’chic: ―Auxe’ max yab a ajiyamalchic an T’ocat Thuchlab jun tin olnab nana’its ejtil in mimlab t’ujub antse’:
42 Jesus então perguntou:
43 Cum tata’chic nan tim pojcamal, jaxtam nan tu uchal abal a Dios yab in t’ajal ti Ts’ale c’al tata’chic. Expith in t’ajal c’al jitats tiquim bats’u nana’.
43 E Jesus terminou:
44 Ejtil an inic axi ca ijcan al i t’ujub ani ca yajchiquiyat, antsana’ jitats yab tim belal nana’. Ejtil max ca ijcanchat i t’ujub ani ca tsemtha, antsana’ jitats yab tim belal nana’.
44 Quem cair em cima dessa pedra ficará em pedaços. E, se a pedra cair sobre alguém, essa pessoa vai virar pó.
45 Tam ti an oc’lec pale’chic ani an fariseochic in ats’a’ nixe’ xi jalpith cau, in exlalitschic abal jaja’ ja’its ax u uxnal.
45 Os chefes dos sacerdotes e os fariseus ouviram as parábolas que Jesus contou e sabiam que ele estava falando a respeito deles.
46 Jaxtam in le’chic quin yac’ua’ a Jesús. Tocat yab in t’aja’chic, cum in ts’ejnal jant’o ca t’ajchin c’al an inicchic, cum in lej belalchic abal a Jesús pel i lej chubax caulome abnenec c’al a Dios.
46 Por isso queriam prendê-lo, mas tinham medo da multidão porque o povo achava que Jesus era profeta .

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 21, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.