Marcos 8
Huastec San Luis Potosi NT (HUS_WBT) vs NVT
1 Jun a q’uicha c’uajat mulcuthits yantalam i inicchic, ani yab in cua’al jant’o quin c’apu. Ani a Jesús in caniy ca chich in exobalilchic, in ucha’:
1 Naqueles dias, outra grande multidão se reuniu e, mais uma vez, o povo ficou sem comida. Jesus chamou os discípulos e disse:
2 ―U lej yajnanchal an mulcunel, cum oxits a q’uicha ti c’uajat c’al nana’ ani yab in cua’al jant’o quin c’apu.
2 “Tenho compaixão dessa gente. Estão aqui comigo há três dias e não têm mais nada para comer.
3 Max cu aba’ ca c’ale tin q’uima’ el ichich ne’ets ca luxan ti bel, cum yantalam che’nec lej ou.
3 Se eu os mandar embora com fome, desmaiarão no caminho. Alguns vieram de longe”.
4 In ulu tam in exobalil: ―¿Jant’o ti qui pijchi an mulcunel ani teje’ yab hua’ats ma ni jun i q’uimath jun ti qui elchi i c’apnel?
4 Os discípulos disseram: “Como conseguiremos comida suficiente neste lugar deserto para alimentá-los?”.
5 A Jesús in conoychic: ―¿Jay i panchic a cua’al? Toc’tsinchic: ―I cua’al buc i pan.
5 Jesus perguntou: “Quantos pães vocês têm?”. “Sete”, responderam eles.
6 Tam a Jesús in ucha’ an mulcunel ca buxcan tsabal. Taley im bats’u axi buc i pan ani im bina’ i c’ac’namal yan c’al a Dios. Tam in mu’u ani im pitha’ in exobalilchic, ani jaja’chic in huat’banchi an mulcunel.
6 Então Jesus mandou todo o povo sentar-se no chão. Tomou os sete pães, agradeceu a Deus e os partiu em pedaços. Em seguida, entregou-os aos discípulos, que os distribuíram à multidão.
7 Jaye im bina’ i c’ac’namal yan c’al a Dios c’al xi tsab ox i tsacam to’ol, ani in ucha’ in exobalilchic quin huat’banchi an mulcunel.
7 Eles encontraram, ainda, alguns peixinhos; Jesus também os abençoou e mandou que os discípulos os distribuíssem.
8 Tim patal an mulcunel c’aputs ani ajhuejits. Taley in exobalilchic a Jesús in thaya’ an jilc’omach, ma buc i t’ocnal t’uchichithits.
8 Todos comeram à vontade. Depois, os discípulos recolheram sete cestos grandes com as sobras.
9 Jelat ti tse’ mil i inicchic jats c’aputs. Tam a Jesús in ucha’ an mulcunel ca c’alets.
9 Naquele dia, havia cerca de quatro mil homens na multidão. Após comerem, Jesus os mandou para casa.
10 Taley jaja’ c’al in exobalilchic otsits al i tan, ta c’alechic ma ti tsabal Dalmanuta.
10 Em seguida, entrou com seus discípulos num barco e atravessou para a região de Dalmanuta.
11 Chich i fariseochic in ts’i’quiyal ti cau c’al a Jesús. In tacchiquiyal in ucha’ quin t’aja’ i labith t’ajbilab ti tsu’bixtalab abal quin tejhua’metha’ max chubax in cua’al in tsap c’al a Dios ti eb.
11 Alguns fariseus vieram ao encontro de Jesus e começaram a discutir com ele. Para pô-lo à prova, exigiram que lhes mostrasse um sinal do céu.
12 Tam c’al i thuchumtalab tin ichich a Jesús in ulu: ―¿Jale’ hualam in le’ axe’ xi inicchic nan cu tejhua’metha’ u ey c’al i labith t’ajbilab? Lej chubax u ulal abal yab ne’ets cu t’ajchi.
12 Ao ouvir isso, Jesus suspirou profundamente e disse: “Por que este povo insiste em pedir um sinal? Eu lhes digo a verdade: não darei sinal algum aos homens desta geração”.
13 Tam tixc’an a Jesús c’al nixe’ xi fariseochic, otsits junil al an tan c’al in exobalilchic, ani ta c’alechic jum poq’ue’ am pulic lejem.
13 Então ele os deixou, entrou de volta no barco e atravessou para o outro lado do mar.
14 In exobalilchic in uc’chiy quin ne’tha’ i pan quin c’apu tam ne’etsits al an tan. Juncats i pan expith in cua’alq’ui.
14 Os discípulos, porém, se esqueceram de levar comida. Tinham no barco apenas um pão.
15 Tam a Jesús in ucha’chic: ―Ca t’aja’chic ti cuenta yab ca bats’u an c’ac’chixtalab c’oye ax in cua’al an fariseochic ani axi ts’at’atchic c’al a Herodes.
15 Enquanto atravessavam o mar, Jesus os advertiu: “Fiquem atentos! Tenham cuidado com o fermento dos fariseus e de Herodes”.
16 Tam conóx jun c’al xi jun ani in uluchic: ―Antsana’ hualam in ulu cum yab i cua’al i pan.
16 Os discípulos começaram a discutir entre si porque não tinham trazido pão.
17 Cum a Jesús in tso’ob jant’o in ulalchic, jaxtam in ucha’chic: ―¿Jale’ a ulalchic abal yab a cua’al i pan? ¿Jale’chic ma lejat yabaye tin exlanchal u lej ey? ¿Jale’ hualam t’ujbabathechic a ichich?
17 Ao saber do que estavam falando, Jesus disse: “Por que discutem sobre a falta de pão? Ainda não sabem ou não entenderam? Seu coração está tão endurecido que não compreendem?
18 A cua’alchic a hual ani a xutsun. ¿Jale’ yab it tsu’ux ani jale’ yab it ots’ox? ¿Jale’ it lejat uc’pithchic?
18 Vocês têm olhos, mas não veem? Têm ouvidos, mas não ouvem? Não se lembram de nada?
19 ¿Jay i t’ocnal an jilc’omach a thaya’ tam nan u pijchiyamal c’al nixe’ xi bo’ i pan bo’ mil i inicchic? Toc’tsin jaja’chic: ―I thaya’ lajuj tsab i t’ocnal.
19 Quando reparti os cinco pães entre os cinco mil, quantos cestos cheios de sobras vocês recolheram?”. “Doze”, responderam eles.
20 ―¿Jay i t’uchichith t’ocnal an jilc’omach a thaya’ tam nan u pijchiyamal c’al nixe’ xi buc i pan tse’ mil i inicchic? Toc’tsin jaja’chic: ―I thaya’ buc i t’uchichith t’ocnal.
20 “E quando reparti os sete pães entre os quatro mil, quantos cestos grandes cheios de sobras vocês recolheram?” “Sete”, responderam.
21 Tam a Jesús in conoychic: ―¿Jale’ hualam tata’chic yabaye tin exlanchal u lej ey c’al u labith t’ajbil?
21 “E vocês ainda não entendem?”, perguntou.
22 Taley ulits a Jesús c’al in exobalilchic ti Betsaida, ani taja’ chanchin jun i joc’tsi. Ani lej canat taunab a Jesús max ca tacchinchat in hual abal ca tsu’uxme.
22 Quando chegaram a Betsaida, algumas pessoas trouxeram um cego a Jesus e lhe pediram que o tocasse.
23 Tamna’ in yac’uchi in c’ubac an joc’tsi, in lotocna’ quin caltha’ al am bichou. In tubcay in ijil tin ch’uchub c’ubac ani in umchi tin hual an joc’tsi, ani tam in conoy max tsu’uxits.
23 Ele tomou o cego pela mão e o levou para fora do povoado. Em seguida, cuspiu nos olhos do homem, pôs as mãos sobre ele e perguntou: “Vê alguma coisa?”.
24 Cum thabubul tsu’ux an joc’tsi, in toc’tsiy: ―U tsu’tal i inicchic ejtil max pel i te’lom, ani u tsu’tal ejtil max belelelchic.
24 Recuperando aos poucos a vista, o homem respondeu: “Vejo pessoas, mas não as enxergo claramente. Parecem árvores andando”.
25 Tam a Jesús in tsab tacchi junil in hual, ani an joc’tsi in luba’ ca tajax tsu’xin. Tam ojni’ in lej tajax tsu’talits patal jahua’ quin met’a’.
25 Jesus pôs as mãos sobre os olhos do homem mais uma vez, e sua visão foi completamente restaurada; ele passou a ver tudo com nitidez.
26 Ani cum a Jesús ne’ets quin aba’ ca c’ale tin q’uima’, in ucha’ antse’: ―Yab quit otsits ta bichou, ani yab ca olchi jita’ jahua’ it t’ajchinenec.
26 Então Jesus se despediu dele e disse: “Ao voltar para casa, não entre no povoado”.
27 Taley a Jesús c’al in exobalilchic xe’ets ti tsa’bibil al i bichouchic axi cuentalith ti Cesarea Filipo. Tam ti ne’ets tihua’chic ti bel, a Jesús in conoyal in exobalilchic: ―¿Jant’ini’ hualam tin olnal an inicchic c’al u ey nana’?
27 Jesus e seus discípulos deixaram a Galileia e foram para os povoados perto de Cesareia de Filipe. Enquanto caminhavam, Jesus lhes perguntou: “Quem as pessoas dizem que eu sou?”.
28 Toc’tsin jaja’chic: ―Talchic in ulal abal tata’ pel it Juan pujax. Talchic in ulal abal pel it Elías, ani talchic in ulal abal pel it caulome c’al a Dios axi junaquecua’.
28 Eles responderam: “Alguns dizem que o senhor é João Batista; outros, que é Elias ou um dos profetas”.
29 Ani a Jesús in conoyalechic: ―¿Ani tata’chic jant’ini’ tin exlanchal u ey? Tam toc’tsin a Pedro: ―Tata’its ojni’ pel it Cristo axi it bijithits ne’ets quit aban c’al a Dios quit chich.
29 “E vocês?”, perguntou ele. “Quem vocês dizem que eu sou?” Pedro respondeu: “O senhor é o Cristo!”.
30 Tam a Jesús in lej uluth ucha’ in exobalilchic yab quin olchi jita’ max jaja’its pel a Cristo.
30 Mas Jesus os advertiu de que não falassem a ninguém a seu respeito.
31 Tam a Jesús in ts’i’quiy quin lej olchi in exobalilchic jant’o ne’ets ca t’ajchin jaja’ in Juntal patal an inicchic. Lej bijchithits ne’ets ca yajchiquiyat ani ca pojca c’al an yejtselabchic Israel ani c’al an oc’lec pale’chic ani c’al an exobchix c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés. Ne’ets ca tsemtha ani oxchilab q’uicha ne’ets ca ejtha.
31 Então Jesus começou a lhes ensinar que era necessário que o Filho do Homem sofresse muitas coisas e fosse rejeitado pelos líderes do povo, pelos principais sacerdotes e pelos mestres da lei. Seria morto, mas três dias depois ressuscitaria.
32 Antsana’ a Jesús in lejquith olchi in exobalilchic. Tam a Pedro in ne’tha’ a Jesús hue’ pil ani in c’uiyath ucha’ yab in tomnal antsana’ quin tsalpay abal ne’ets ca tsemtha.
32 Enquanto falava abertamente sobre isso com os discípulos, Pedro o chamou de lado e o repreendeu por dizer tais coisas.
33 Huilq’uin a Jesús ani tocat in met’al in exobalilchic. Tam jaja’ in c’uiyath ucha’ a Pedro jaye antse’: ―Satanás, quit tixc’an c’al nana’. Yab a tsalapnanchal in tsalap a Dios, expith in tsalap an inic jats a tsalapnanchal.
33 Jesus se virou, olhou para seus discípulos e repreendeu Pedro. “Afaste-se de mim, Satanás!”, disse ele. “Você considera as coisas apenas do ponto de vista humano, e não da perspectiva de Deus.”
34 Tam a Jesús in caniy ca utey in exobalilchic ani an mulcunel, ani in ucha’chic: ―Quin t’ajat jilcachiquiy in cuete’ culbetal jitats in le’ ca ts’at’ey c’al nana’. Aba ani’ max ca yajchiquiyat c’al an inicchic ani ma ca le’na ca tsemtha, bel tiquin ts’at’enchi.
34 Depois, chamou a multidão e os discípulos e disse: “Se alguém quer ser meu seguidor, negue a si mesmo, tome sua cruz e siga-me.
35 Jitats in le’ expith quin t’aja’ in cuete’ culbetal, jats ne’ets ca q’uibey. Jitats quim bina’ tim ba’ c’al tu ebal nana’ ani c’al tin ebal an alhua’ cau, jats ne’ets ca jec’ontha.
35 Se tentar se apegar à sua vida, a perderá. Mas, se abrir mão de sua vida por minha causa e por causa das boas-novas, a salvará.
36 Ni jant’o ti exbath max an inic quin tala’ c’alna’ jahua’ teje’ tsabal ani quin q’uiba’its in ejattal.
36 Que vantagem há em ganhar o mundo inteiro, mas perder a vida?
37 Ni jant’o yab hua’ats in exbath ejtil in c’athpich exbath in ejattal.
37 E o que daria o homem em troca de sua vida?
38 Xo’ lej hualbith an inicchic ani yab belom c’al nana’. Jitats tiquin tithenanchi u bij ani u cahuintal c’al jaja’chic, nana’ ne’ets cu tithena’ tam quin huichiy junil quim puhuethanchat u bij c’al u Tata ti eb. Nana’its tin Juntal patal an inicchic ne’ets quin huichiy junax c’al an t’ocat ángelchic.
38 Se alguém se envergonhar de mim e de minha mensagem nesta época de adultério e pecado, o Filho do Homem se envergonhará dele quando vier na glória de seu Pai com os santos anjos”.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 8, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.