Marcos 7
Huastec San Luis Potosi NT (HUS_WBT) vs NTLH
1 Taley chich c’al a Jesús i fariseochic ani talchic i exobchix c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés, tal ma ti Jerusalén.
1 Alguns fariseus e alguns mestres da Lei que tinham vindo de Jerusalém reuniram-se em volta de Jesus.
2 Jaja’chic in tsu’u in exobalilchic a Jesús talchic u c’apul ani yab t’acacath in c’ubac, ani in jolbiychic.
2 Eles viram que alguns dos discípulos dele estavam comendo com mãos impuras , quer dizer, não tinham lavado as mãos como os fariseus mandavam o povo fazer.
3 Jaja’chic an fariseo ani jat’hua’ patal an Israelchic in ujnam quin t’aja’ in ujnamtal im biyal juntalchic. Yab u c’apulchic max yab oc’ox quin t’acacay in c’ubac.
3 (Os judeus, e especialmente os fariseus, seguem os ensinamentos que receberam dos antigos: eles só comem depois de lavar as mãos com bastante cuidado.
4 Tam ca huichits ti ts’a’um, tam ne’ets quin t’acacay in c’ubac abal max ca tsu’tat ti t’ocat c’al a Dios. Hua’atse yan q’ue’at i ujnamtalab in t’ajalchic. In ujnam quin t’acacay jaye an uts’umtalab ani an juyul ani an eyextalab pat’al ani an coytalab tsey jun tu buxcanal tam ne’ets ti c’apul. Antsana’ tin t’ajalchic abal max ca tsu’tat ti t’ocat c’al a Dios.
4 E, antes de comer, lavam tudo o que vem do mercado. Seguem ainda muitos outros costumes, como a maneira certa de lavar copos, jarros, vasilhas de metal e camas.)
5 Tam conoyab a Jesús c’al an fariseochic ani c’al nixe’ xi exobchixchic c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés antse’: ―¿Jale’ a exobalilchic in jec’onchal am biyal ujnamtalab axi jilchinenec c’al im biyal juntalchic? Yab in t’acacayal in c’ubac tam ne’ets ti c’apul abal max ca tsu’tat ti t’ocat c’al a Dios.
5 Os fariseus e os mestres da Lei perguntaram a Jesus: — Por que é que os seus discípulos não obedecem aos ensinamentos dos antigos e comem sem lavar as mãos?
6 A Jesús in toc’tsiychic: ―It eb t’ocatq’uichic jant’ini’ tit thuchathits c’al an caulome Isaías antse’:
6 Jesus respondeu:
7 — ausente —
7 A adoração deste povo é inútil,
8 Tata’chic a jec’onchal in abatnaxtal a Dios abal ca t’aja’q’ui jant’ini’ a biyal juntalchic. A t’acacayalchic an juyul ani an uts’umtalab jant’ini’ jaja’chic in t’ajamal. Yantalam i ujnamtalab antsana’ a t’ajalchic.
8 E continuou:
9 A Jesús in uchayechic: ―A jec’onchal in abatnaxtal a Dios abal ca t’aja’q’ui yan i biyal ujnamtalab.
9 E Jesus terminou, dizendo:
10 An ts’ejcath cau binath c’al a Moisés in ulal antse’: Ca c’ac’na’ a tata ani a mim. Ca tsemtha jitats quithab cahuilix c’al in tata ani c’al in mimcua’.
10 Pois Moisés ordenou: “Respeite o seu pai e a sua mãe.” E disse também: “Que seja morto aquele que amaldiçoar o seu pai ou a sua mãe!”
11 Ani tata’chic a jilal an inic quin hualba’ in tata ani in mim tam in yejenchal jant’o. Yab quin tolmiychic max quin ulu in tala’ pitha’its a Dios jahua’ in co’oyamalchic. Quin ulu Corbán ani alhua’its. Corbán ti tenec in le’ quin ulu abal pithachits c’al a Dios.
11 Mas vocês ensinam que, se alguém tem alguma coisa que poderia usar para ajudar os seus pais, mas diz: “Eu dediquei isto a Deus”,
12 Tam jaja’chic quin ulu antsana’, tam a ulalchic yabats in cua’al in uchbil quin tolmiy in tata ani in mim.
12 então ele não precisa ajudar os seus pais.
13 Antsana’ ta hualbanchal in abatnaxtal a Dios c’al i ujnamtalab axi it huat’banchame c’al a biyal juntalchic. Ani más yane i ujnamtalab a t’ajalq’ui antsana’.
13 Assim vocês desprezam a palavra de Deus, trocando-a por ensinamentos que passam de pais para filhos. E vocês fazem muitas outras coisas como esta.
14 Tam a Jesús in caniy ca más utey an mulcunel c’al jaja’, ani in ucha’chic: ―Tiquin alhua’ ats’anchi ani ca ejtiychic jahua’ ne’ets tu ucha’.
14 Jesus chamou outra vez a multidão e disse:
15 Jahua’ in c’apal an inic yab ja c’al tu jolbiyab c’al a Dios. Jahua’ quin co’oy tin ichich yab alhua’ ani quin t’aja’ jats c’al tu jolbiyab.
15 Tudo o que vem de fora e entra numa pessoa não faz com que ela fique
16 Jitats junat in ichich c’al nana’ u ichich, quin lej alhua’ bina’ in xutsun c’al axe’ xi cau.
16 [Se vocês têm ouvidos para ouvir, então ouçam.]
17 Taley tixc’an a Jesús c’al an mulcunel ani otsits al jun i ata. Taja’ conoyab c’al in exobalilchic quin lejquiy nixe’ xi jalpith cau tin cuenta c’al jant’o tu jolbiyab an inic c’al a Dios.
17 Quando Jesus se afastou da multidão e entrou em casa, os seus discípulos lhe perguntaram o que queria dizer essa comparação.
18 A Jesús in ucha’chic: ―¿Jayetseq’ui tata’chic yab a ejtiyal? Jahua’ in c’apal an inic yab ja c’al tu jolbiyab c’al a Dios.
18 Então ele disse:
19 Tocat u ulel tin chucul, ani talbel u calel tin inictal jahua’ yab alhua’. Yab u ulel tin lej ichich. C’al axe’ xi cau a Jesús in le’ quin ulu abal alhua’ ca c’apat patal an c’apnel, cum yab ja tu jolbiyab an inicchic c’al a Dios.
19 porque não vai para o coração, mas para o estômago, e depois sai do corpo. Com isso Jesus quis dizer que todos os tipos de alimento podem ser comidos.
20 A Jesús in uchayechic: ―Jahua’ quin t’aja’ an inic yab alhua’ tin ichich jats c’al tu jolbiyab c’al a Dios.
20 Ele continuou:
21 Tin ichich an inic u tujel i quithab tsalap. Jaxtam hua’ats jita’ uxumbe ani jita’ inicbe. Jaxtam hua’ats jita’ c’ambibil c’al an uxum.
21 Porque é de dentro, do coração, que vêm os maus pensamentos, a imoralidade sexual, os roubos, os crimes de morte,
22 Jaxtam hua’ats jita’ cue’ ani jita’ c’a’inchix c’al jahua’ yab in c’al. Jaxtam hua’ats jita’ in t’ajal pojcax ani jita’ in t’ajal c’ambix. Jaxtam hua’ats jita’ lej c’ambinelom c’al in cuete’ le’nomtal. Jaxtam hua’ats jita’ pa’ixnom ani jita’ quithab uchax. Jaxtam hua’ats jita’ in c’athatnal tim ba’ ani jaxtam hua’ats jita’ in t’ajal yab tsalpath.
22 os adultérios, a avareza, as maldades, as mentiras, as imoralidades, a inveja, a calúnia, o orgulho e o falar e agir sem pensar nas consequências.
23 C’al patal axe’ jahua’ yab alhua’ quin t’aja’ an inic jats c’al tu jolbiyab c’al a Dios.
23 Tudo isso vem de dentro e faz com que as pessoas fiquem impuras.
24 Taley tixc’an a Jesús taja’, c’ale tihua’ al i cuenchalabchic axi cuentalith ti bichou Tiro ani ti bichou Sidón. Otsits al jun i ata, cum yab in le’ taja’ jita’ ta ca tso’obna. Bel aba ani’, yab in ejtou ca tsinat c’uajiy.
24 Jesus saiu dali e foi para a região que fica perto da cidade de Tiro. Ele entrou numa casa e não queria que soubessem que estava ali, mas não pôde se esconder.
25 Jun i mimlab thubat in exla’ abal a Jesús ta c’uajat, ani chich in tuthu in c’ualal tin tamet. In cua’al in ts’ic’achil co’oyab c’al i at’ax teneclab.
25 Certa mulher, que tinha uma filha que estava dominada por um espírito mau, ouviu falar a respeito de Jesus. Ela veio e se ajoelhou aos pés dele.
26 Pel i uxum axi yab i Israel, cum in xits’al ti tal pel i sirofenicia. In conchi a Jesús ca canchin an at’ax teneclab tin ts’ic’achil.
26 Era estrangeira, de nacionalidade siro-fenícia, e pediu que Jesus expulsasse da sua filha o demônio.
27 A Jesús in toc’tsiy: ―Yab in tomnal i inic quin tixc’anchi am pan in tsacamilchic ani quim pet’nanchi am pic’o’ quin c’apchi. An tsacamchic oc’ox quin c’apu am pan.
27 Mas Jesus lhe disse:
28 Tam toc’tsin an mimlab: ―Ojni’ lej chubax jahua’ a ulal, Ajatic. Aba ani’, bel am pic’o’ tin alam an mexa in c’apchal am pejlam pan ax u ijcanalq’ui tam u c’apul an tsacamchic.
28 — Mas, senhor, — respondeu a mulher — até mesmo os cachorrinhos que ficam debaixo da mesa comem as migalhas de pão que as crianças deixam cair.
29 Tam uchan c’al a Jesús: ―Lej chubax jahua’ a ulu. Quit c’alets, cum canchinits a ts’ic’achil an at’ax teneclab.
29 Jesus disse:
30 Tam ti ultsits tin q’uima’ an mimlab, tam in tsu’u cuatsat tin huaytal in ts’ic’achil canchithits an at’ax teneclab.
30 Quando a mulher voltou para casa, encontrou a criança deitada na cama; de fato, o demônio tinha saído dela.
31 Taley tixc’an a Jesús taja’ al an cuenchalabchic axi cuentalith ti bichou Tiro ani ti bichou Sidón, ani ne’ets tsa’bibil al i bichouchic axi cuentalith ti Decápolis. Taley ultsits ti pulic lejem Galilea.
31 Jesus saiu da região que fica perto da cidade de Tiro, passou por Sidom e pela região das Dez Cidades e chegou ao lago da Galileia.
32 Ani taja’ chanchin jun i inic axi tsine ani hueque’ cau, uchan max quim punchi in c’ubac.
32 Algumas pessoas trouxeram um homem que era surdo e quase não podia falar e pediram a Jesus que pusesse a mão sobre ele.
33 Tam a Jesús ta in ne’tha’ hue’ pil. Im balchi in ch’uchub c’ubac tin xutsun, ani taley in tubcay in ijil tin ch’uchub c’ubac ani in umchi tin lec’ab.
33 Jesus o tirou do meio da multidão e pôs os dedos nos ouvidos dele. Em seguida cuspiu e colocou um pouco da saliva na língua do homem.
34 Tamna’ in met’a’ ti eb, ani c’al i thuchumtalab tin ichich in ulu: ―Efata. Ti tenec cau in le’ quin ulu quit japq’uinchat.
34 Depois olhou para o céu, deu um suspiro profundo e disse ao homem:
35 Tameq’ui thubat japq’uinchatits in ots’oxtal ani hualcanchatits in thuc’chul in lec’ab. Ma tamits t’ajat u tajax cau.
35 E naquele momento os ouvidos do homem se abriram, a sua língua se soltou, e ele começou a falar sem dificuldade.
36 Ani huichits a Jesús jun ti muthat an inicchic, in ucha’chic yab quin olchi jita’ jahua’ t’ajchinenec nixe’ xi inic. Aba ani’ lej uchanchic antsana’, bel xe’ets ti olchix.
36 Jesus ordenou a todos que não contassem para ninguém o que tinha acontecido; porém, quanto mais ele ordenava, mais eles falavam do que havia acontecido.
37 Ani lej jic’pab ani lej t’iloxnab a Jesús c’al nixe xi inicchic jahua’ in t’ajamal. In uluchic: ―Patal jahua’ in t’ajal axe’ xi inic lej huinat alhua’, ma in ots’oxmethal an tsinechic ani in jelthal an mo’chic abal ca cahuin.
37 E todas as pessoas que o ouviam ficavam muito admiradas e diziam: — Tudo o que faz ele faz bem; ele até mesmo faz com que os surdos ouçam e os mudos falem!
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.