Marcos 14
Huastec San Luis Potosi NT (HUS_WBT) vs NVT
1 In q’uibchale tsab a q’uicha tam an Israelchic quin t’aja’ an ajib tin cuenta abal ti calthame im biyal juntalchic ti Egipto. Pel i q’uij tam an Israel quin c’apu i pan axi yab ts’ejcath c’al i c’ac’chixtalab c’oye. An oc’lec pale’chic ani an exobchixchic c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés exome in alimichical jant’ini’ ti quin c’ambiy ani quin yac’ua’ a Jesús, cum in le’ quin tsemtha’.
1 Faltavam dois dias para a Páscoa e para a Festa dos Pães sem Fermento. Os principais sacerdotes e mestres da lei ainda procuravam uma oportunidade de prender Jesus em segredo e matá-lo.
2 In uluchic: ―Yab qui yac’ua’ tam ajib abal i ca thayc’an i xacueltalab al am bichou.
2 “Mas não durante a festa da Páscoa, para não haver tumulto entre o povo”, concordaram entre eles.
3 C’uajat a Jesús ti Betania tin q’uima’ a Simón ax in cua’alac an t’it’ axi c’apux c’al in anam t’u’ul. Tam ti quetelits a Jesús ba’ an mexa, chich jun i uxum in chal i frasco ts’ejcath c’al i t’ujub im bij alabastro. T’uchat an frasco c’al i nihuihuiltalab nardo lej chubax ani lej jalbith. Im pejcanchi in nuc’ an frasco, ani taley in jolchi an nihuihuiltalab tin oc’ a Jesús.
3 Enquanto isso, Jesus estava em Betânia, na casa de Simão, o leproso. Quando ele estava à mesa, uma mulher entrou com um frasco de alabastro contendo um perfume caro, feito de essência de nardo. Ela quebrou o frasco e derramou o perfume sobre a cabeça dele.
4 Tam tsacuy talchic axi taja’ c’uajat, in uluchic: ―¿Jale’ tu huac’labq’ui antse’ an nihuihuiltalab?
4 Alguns dos que estavam à mesa ficaram indignados. “Por que desperdiçar um perfume tão caro?”, perguntaram.
5 Ejtohuamejac ca nujuhuat ti ox i bo’ inicchic i denario ani an tumin pithnenecac an ts’ejhuantalchic. Ni hue’ yab culbetnanchat jahua’ antsana’ in t’aja’ an uxum.
5 “Poderia ter sido vendido por trezentas moedas de prata, e o dinheiro, dado aos pobres!” E repreenderam a mulher severamente.
6 A Jesús in ucha’chic axi tsacunec: ―Yab a cuenta jahua’ in t’ajamal axe’ xi uxum. Yab ca c’uiya’chic, cum lej alhua’ jahua’ tin tajchamal.
6 Jesus, porém, disse: “Deixem-na em paz. Por que a criticam por ter feito algo tão bom para mim?
7 Cum ets’ey c’uajat an ts’ejhuantalchic c’al tata’chic a ejtohual ca t’ajchi i alhua’talab jayq’uits ta ca le’na’chic, ani nana’ expith jun i hue’ in c’uajat.
7 Vocês sempre terão os pobres em seu meio e poderão ajudá-los sempre que desejarem, mas nem sempre terão a mim.
8 Tin t’ajchi jaja’ ma jant’inits in ejtohual. Aba ani’ yabaye in tsemenec, bel tin jolchi an nihuihuiltalab ejtil max tin q’uejab t’ojojonchalits u inictal tam ne’ets quin joliyat.
8 Ela fez o que podia e ungiu meu corpo de antemão para o sepultamento.
9 Lej chubax nan tu uchalchic abal ju’tamq’ui ca olnanchat an inicchic an alhua’ cau tim puhuel an tsabal, taja’ ca t’iloxnanchat jaye in t’ajbil axe’ xi uxum.
9 “Eu lhes digo a verdade: onde quer que as boas-novas sejam anunciadas pelo mundo, o que esta mulher fez será contado, e dela se lembrarão”.
10 Taley jun axi lajuj tsab in exobalilchic a Jesús c’ale quin tsu’u an oc’lec pale’chic abal quin tauna’ ani quin juncu an cau quin tsinat bina’ a Jesús tin c’ubac jaja’chic. Pel a Judas Iscariote.
10 Então Judas Iscariotes, um dos Doze, foi aos principais sacerdotes para combinar de lhes entregar Jesus.
11 Lej culbel jaja’chic tam in ats’a’ jant’o in ulu a Judas, ani in uluchic abal ne’ets quim pitha’ i tumin. Ma tam ti tamits a Judas in lej alimichical jant’ini’ ti quin tsinat bina’ a Jesús tin c’ubac in tomolnaxilchic.
11 Quando souberam por que ele tinha vindo, ficaram muito satisfeitos e lhe prometeram dinheiro. Então ele começou a procurar uma oportunidade para trair Jesus.
12 Im bajuhuits an c’a’al q’uicha an ajib tin cuenta am bichou Israel ti calthame ti Egipto ti biyal. Tamits tu c’apab am pan axi yab ts’ejcath c’al i c’ac’chixtalab c’oye ani tam tu tsemthab an cordero ti ts’acchixtalab. Conoyab a Jesús c’al in exobalilchic: ―¿Ju’tam a le’ qui t’ojojoy abal cu c’aputs tin cuenta in ajib am biyal bichou Israel ti calthame ti Egipto?
12 No primeiro dia da Festa dos Pães sem Fermento, quando o cordeiro pascal era sacrificado, os discípulos de Jesus lhe perguntaram: “Onde quer que lhe preparemos a refeição da Páscoa?”.
13 Cum a Jesús ne’ets quin oc’chith aba’ tsab in exobalilchic in ucha’chic: ―Quit c’alechic nihua’ ti bichou Jerusalén, ani taja’ ne’ets ca baju jun i inic in ic’tal i ja’ c’al i mul. Jats ca ts’at’enchi.
13 Então Jesus enviou dois deles a Jerusalém, com as seguintes instruções: “Ao entrarem na cidade, um homem carregando uma vasilha de água virá ao seu encontro. Sigam-no.
14 Jun ti jaja’ ca otsits ca ucha’ an thabal c’al an ata antse’: An Exobchix Jesús ti abchal jun i cau. Ti conoyal abal jahua’ tam alta ta q’uima’ ca matinchi quin t’aja’ an c’apuxtalab junax c’al in exobalilchic tin cuenta in ajib am biyal bichou Israel ti calthame ti Egipto.
14 Digam ao dono da casa em que ele entrar: ‘O Mestre pergunta: Onde fica o aposento no qual comerei a refeição da Páscoa com meus discípulos?’.
15 Tam an thabal ata ne’ets ti olchi jun i pulic alta ts’ejcacathits tim pulic punchith atajil. Tats ta ca t’ojojoychic an c’apuxtalab ajib.
15 Ele os levará a uma sala grande no andar superior, que já estará arrumada. Preparem ali a refeição”.
16 Tam c’ale axi tsab i exobal, ulitschic ti Jerusalén. In ela’ jant’ini’ ti uchanits c’al a Jesús, ani tats tin t’ojojoychic patal tin cuenta an c’apuxtalab ajib.
16 Então os dois discípulos foram à cidade e encontraram tudo como Jesus tinha dito, e ali prepararam a refeição da Páscoa.
17 Ani aclejits tam ti ulitschic a Jesús junax c’al axi lajuj tsab in exobalilchic al nixe’ xi ata.
17 Ao anoitecer, Jesus chegou com os Doze.
18 Tam ti quetelits ti c’apul ba’ an mexa, a Jesús in ucha’chic: ―Lej chubax tu uchalchic abal jun axi lajuj tsab c’al tata’chic ax it junax c’apul c’al nana’ ne’ets tiquin tsinat bina’ tin c’ubac u tomolnaxilchic.
18 Quando estavam à mesa, comendo, Jesus disse: ‘Eu lhes digo a verdade: um de vocês que está aqui comendo comigo vai me trair”.
19 Tam ojni’ lej t’e’pinchic, in conoyal ti junchic ti junchic: ―¿Hualamac xe’ max nana’ ja’its?
19 Aflitos, eles protestaram: “Certamente não serei eu!”.
20 A Jesús in toc’tsiychic: ―It lajuj tsab ta eb nana’ tu exobalil, ani ja’its jun ax u lej c’apul c’al nana’ u talabil.
20 Jesus respondeu: “É um dos Doze. É alguém que come comigo da mesma tigela.
21 Bel alhua’ quim bina ani quin tsemtha, cum nana’ tin Juntal patal an inicchic antsana’ im bijchithits ti al an T’ocat Thuchlab. Tocat lej c’athpich ts’ejhuantal nixe’ xi inic axi ne’ets tiquin tsinat bina’, cum ne’ets ca lej yajchiquiyat. Alhua’ max lejatac yab hua’tsinenec.
21 Pois o Filho do Homem deve morrer, como as Escrituras declararam há muito tempo. Mas que terrível será para aquele que o trair! Para esse homem seria melhor não ter nascido”.
22 Biyat u c’apul an exobalchic, a Jesús im pena’ am pan ani im bina’ i c’ac’namal yan c’al a Dios. In mu’u ani im pitha’ in exobalilchic, ani in ucha’chic: ―Ca c’apuchic axe’ u anam t’u’ul.
22 Enquanto comiam, Jesus tomou o pão e o abençoou. Em seguida, partiu-o em pedaços e deu aos discípulos, dizendo: “Tomem, porque este é o meu corpo”.
23 Tam im pena’ an uts’umtalab c’al an vino ani im bina’ i c’ac’namal yan c’al a Dios. In huat’banchi in exobalilchic quin uts’a’ tim patal jaja’chic.
23 Então tomou o cálice de vinho e agradeceu a Deus. Depois, entregou-o aos discípulos, e todos beberam.
24 In ucha’chic: ―Axe’ pel u xits’al axi hue’its ne’ets quin huac’lanchat ti al an cruz abal yantalam i inicchic ca paculanchat in hualab. C’al tin ebal u huac’lath xits’al a Dios ne’ets quin ts’ejca’ i it jilchith cau c’al an inicchic.
24 Então Jesus disse: “Este é o meu sangue, que confirma a aliança. Ele é derramado como sacrifício por muitos.
25 Lej chubax nan tu uchalchic abal yabats ne’ets cu uts’a’ i vino lab t’uthub c’al tata’chic ejtil u t’ajal xo’. Ma tihua’ talbelaquits tam ti a Dios quin t’aja’ ti lej Ts’ale, tam tiq’uele ne’ets cu uts’a’ junil.
25 Eu lhes digo a verdade: não voltarei a beber vinho até aquele dia em que beberei um vinho novo no reino de Deus”.
26 Taley a Jesús ani in exobalilchic in ajatnanchi im bij a Dios, ani tam c’alechic ti bolchal Olivos.
26 Então cantaram um hino e saíram para o monte das Oliveiras.
27 Taja’ a Jesús in ucha’chic: ―Patal tata’chic tin ebal u tsemtal ne’ets quit t’apchin a tsalap axe’ xi acal. In olnab ti al an T’ocat Thuchlab jant’o ne’ets quin t’ajchin c’al a Dios antse’: Nan ne’ets cu tsemtha’ am beletnom oveja, ani ne’ets ca buc’uhuat tam an ovejachic, in ulu a Dios.
27 No caminho, Jesus disse: “Todos vocês me abandonarão, pois as Escrituras dizem: ‘Deus ferirá e as ovelhas serão dispersas’.
28 Talbel tam quin ejthajits ne’ets quin oc’chith c’ale ti Galilea, ani tata’chicte quit c’ale talbel.
28 Mas, depois de ressuscitar, irei adiante de vocês à Galileia”.
29 Tam uchan a Jesús c’al a Pedro: ―Aba ma patal an ts’at’el ca t’apchin in tsalap yab ti ts’at’enchi, nan ojni’ ne’ets tu junini’ ts’at’enchi.
29 Pedro declarou: “Mesmo que todos os outros o abandonem, eu jamais farei isso”.
30 Toc’tsin a Jesús: ―Lej chubax nan tu uchal abal axe’ xi acal ne’ets ca tsinca’ ta ba’ c’al nana’ oxil i calat ma tam ti ibaque thajnenec tsabil i thajach an coxol.
30 Jesus respondeu: “Eu lhe digo a verdade: esta mesma noite, antes que o galo cante duas vezes, você me negará três vezes”.
31 Bel a Pedro in lej ucha’ a Jesús: ―Aba ma quin le’nane quin tsemtha junax c’al tata’, nan yab ne’ets cu tsinca’ tu ba’. Taley patal in exobalilchic a Jesús in ulu jayetseq’ui jant’ini’ in ulu a Pedro.
31 Pedro, no entanto, insistiu enfaticamente: “Mesmo que eu tenha de morrer ao seu lado, jamais o negarei!”. E todos os outros discípulos disseram o mesmo.
32 Taley ulits a Jesús junax c’al in exobalilchic al jun i tsabal im bij Getsemaní. Taja’ a Jesús in ucha’chic: ―Quit jilc’onchic teje’, biyat nan ne’ets quin c’ale hue’ nihua’ quin olon.
32 Então foram a um lugar chamado Getsêmani, e Jesus disse a seus discípulos: “Sentem-se aqui enquanto vou orar”.
33 Expith a Pedro ani a Jacobo ani a Juan jats axi ne’tha ca c’alechic jaye. Ani ley huat’ath c’athpich yajchic in ichich a Jesús, ma lej c’olothits tin inictal in ats’al.
33 Levou consigo Pedro, Tiago e João e começou a sentir grande pavor e angústia.
34 Jaxtam in ucha’ axi ox in exobalil: ―U ats’al ejtil max u lej tse’eyab u ichich c’al i c’athpich t’e’pithtalab, ma ejtil ne’ets quin tsemetsits. Tata’chic quit jilc’on teje’ ani yab quit huayits.
34 “Minha alma está profundamente triste, a ponto de morrer”, disse ele. “Fiquem aqui e vigiem.”
35 Tam nixq’uin a Jesús hue’ nihua’, ani t’ajat pac’lun tsabal. In conchal a Dios max u ejtohuabac ca jaluntha abal yab quin yajchicna’ an yajchictalab axi taye tal.
35 Ele avançou um pouco e curvou-se até o chão. Então orou para que, se possível, a hora que o esperava fosse afastada dele.
36 In ucha’ a Dios antse’: ―Tata ti eb, a huit’al ca t’aja’ patal jahuats ca le’na’. Tiquin jaluntha’ abal yab cu yajchicna’ an yajchictalab axi taye tal. Ani max i, bel u lej le’ tu t’ajchi a culbetal ani yab u cuete’ culbetal.
36 E clamou: “Aba, Pai, tudo é possível para ti. Peço que afastes de mim este cálice. Contudo, que seja feita a tua vontade, e não a minha”.
37 Tam huichiy a Jesús jun ti c’uajat axi ox in exobalilchic, ani in tsu’u tocat huayamathchic. Ani in conoy a Pedro: ―¿Simón, it huayamathchic? ¿Jale’ yab a ejtouchic quit c’uajiy yab quit huayits ma ni jun i bora?
37 Depois, voltou aos discípulos e os encontrou dormindo. “Simão, você está dormindo?”, disse ele a Pedro. “Não pode vigiar comigo nem por uma hora?
38 Ca junini’ ne’tha’chic ts’ejcacath a ichich quit olon abal yab ti ata’ an teneclab. Lej chubax lej canat a ichich ca olon c’al nana’, tocat a anam t’u’ul jats yab u lej tsapnel.
38 Vigiem e orem para que não cedam à tentação, pois o espírito está disposto, mas a carne é fraca.”
39 Tam c’ale junil a Jesús ca olon. In ucha’ in Tata ti eb jayetseq’ui an cau ax in oc’ox uchamalits.
39 Então os deixou novamente e fez a mesma oração de antes.
40 Huichiy junil c’al axi ox in exobalilchic, ani in tsu’u tocat huayamathchic junil cum atanits c’al i ts’ebattalab. A Jesús in tauna’chic, ani jaja’chic yab in tso’ob jant’ini’ ta ca toc’tsin.
40 Quando voltou pela segunda vez, mais uma vez encontrou os discípulos dormindo, pois não conseguiam manter os olhos abertos. Eles não sabiam o que dizer.
41 Oxchilab c’ale a Jesús ca olon, ani taley huichiy junil c’al in exobalilchic in ucha’chic: ―Xohue’ alhua’ max anac quit hue’ huayitschic ani quit coyots, tocat yab in tomnal ani’, cum im bajuhuits an hora nana’ tin Juntal patal an inicchic ne’ets quin tsinat bina tin c’ubac i hualbith inicchic.
41 Ao voltar pela terceira vez, disse: “Vocês ainda dormem e descansam? Basta; chegou a hora. O Filho do Homem está para ser entregue nas mãos de pecadores.
42 Xo’ quit ts’aquiychic ani huana. Tax talits jaja’ axi ne’ets tiquin tsinat bina’ tin c’ubac u tomolnaxilchic.
42 Levantem-se e vamos. Meu traidor chegou”.
43 Exome ti cau a Jesús c’al in exobalilchic tam ti ulits a Judas axi jaye ajith c’al xi lajuj tsab an exobal. Ulits junax c’al jaja’ yan i yac’ual ts’ejcachic c’al i matset ani c’al i te’chic. Abnenec jaja’chic c’al an oc’lec pale’chic, ani c’al an exobchixchic c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés, ani c’al an yejtselabchic Israel.
43 No mesmo instante, enquanto Jesus ainda falava, Judas, um dos Doze, chegou com uma multidão armada de espadas e pedaços de pau. Tinham sido enviados pelos principais sacerdotes, mestres da lei e líderes do povo.
44 A Judas antse’ in olchi an t’ipchixtalab an yac’ualchic: ―Jitats nan cu ts’uts’bay, jats tata’chic ca yac’ua’ ani ca ne’tha’ lej alhua’ beletnath.
44 O traidor havia combinado com eles um sinal: “Vocês saberão a quem devem prender quando eu o cumprimentar com um beijo. Então poderão levá-lo em segurança”.
45 Tam utcan a Judas tin tamet a Jesús, in ucha’: ―Exobchix. Tameq’ui in ts’uts’bay.
45 Assim que chegaram, Judas se aproximou de Jesus. “Rabi!”, exclamou ele, e o beijou.
46 Tameq’ui yac’uan a Jesús c’al in juntalchic a Judas.
46 Os outros agarraram Jesus e o prenderam.
47 Jun ax pel in exobalil a Jesús in jixa’ in matsetil ani in muts’q’uinchi in xutsun in tolmixal an ts’ale pale’.
47 Mas um dos que estavam com Jesus puxou a espada e feriu o servo do sumo sacerdote, cortando-lhe a orelha.
48 Tam a Jesús in ucha’ an yac’ualchic: ―Tata’ ojni’chic it che’nec tiquin yac’ua’ c’al i matset ani c’al i te’chic ejtil max pel in cue’.
48 Jesus perguntou: “Por acaso sou um revolucionário perigoso, para que venham me prender com espadas e pedaços de pau?
49 Chuthel chuthel in c’uajatac tin exobchix ta tiyopanil ani yab tin yac’ua’ taja’. Ma xo’ ojni’ tin yac’ualchic abal antsana’ ta ca putun an T’ocat Thuchlab jant’ini’ tin thuchnenequits antse’ quin yac’uan.
49 Por que não me prenderam no templo? Todos os dias estive ali, no meio de vocês, ensinando. Mas estas coisas estão acontecendo para que se cumpra o que dizem as Escrituras”.
50 Tam t’ajat c’ale ti athil patal in exobalil a Jesús, ani tam jaja’ jilcacayatits.
50 Então todos o abandonaram e fugiram.
51 Expith ts’at’ate c’al a Jesús jun i cuitol axi malilith c’al i putat toltom. Ne’etsac ca yac’uan jaja’ jaye c’al an yac’ualchic c’al a Jesús.
51 Um jovem que os seguia vestia apenas um lençol de linho. Quando a multidão tentou agarrá-lo,
52 Tocat yab lej ejtohuat ca yac’uan. Tam ti yac’uabac, expith am putat toltom jilc’on tin c’ubac an yac’ual, an ta c’ale an cuitol c’ot’it’ith.
52 ele deixou para trás o lençol e escapou nu.
53 Taley ta ne’thajits a Jesús ma tin q’uima’ an ts’ale pale’. Taja’ tamcunalits patal an oc’lec pale’chic ani i yejtselabchic Israel ani i exobchixchic c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés.
53 Levaram Jesus para a casa do sumo sacerdote, onde estavam reunidos os principais sacerdotes, os líderes do povo e os mestres da lei.
54 Ani a Pedro ta tale ts’at’at hue’ ou. Talbel ulits jaye tin q’uima’ an ts’ale pale’, ani buxcan ti al am patio c’al an yac’ualchic ti thilal ba’ an c’amal.
54 Pedro seguia Jesus de longe e entrou no pátio do sumo sacerdote. Ali, sentou-se com os guardas para se aquecer junto ao fogo.
55 Ani an oc’lec pale’chic ani an cuenel axi c’athpich in ey an ts’ejcom cau tin cuenta an tiyopanchic Israel in alimichical jant’ini’ ti quin jolbiy a Jesús abal ca tsemtha, tocat yab in elchal jant’ini’ ti quin chubax jolbiy.
55 Lá dentro, os principais sacerdotes e todo o conselho dos líderes do povo tentavam, sem sucesso, encontrar provas contra Jesus, para que pudessem condená-lo à morte.
56 Yantalam i inicchic in jolohual i janamtalab tin cuenta a Jesús, ani yab lej juncuth jahua’ in ulalchic.
56 Muitas testemunhas falsas deram depoimentos, mas elas se contradiziam.
57 Talchic i inic cubiy ti jolbix c’al i q’uet’ach cau. In uluchic:
57 Por fim, alguns homens se levantaram e apresentaram o seguinte testemunho falso:
58 ―I ats’a’ quin ulu antse’: Ne’ets cu paclu axe’ xi tiyopan axi pel in ts’ejcabil i inic, ani ti ox a q’uicha ne’ets cu ts’ejca’ junaque it axi yab pel in ts’ejcabil i iniccua’.
58 “Nós o ouvimos dizer: ‘Destruirei este templo feito por mãos humanas e em três dias construirei outro, não feito por mãos humanas’”.
59 Tocat yab jununul an cau jahua’ in olnal an jolbixchic.
59 Mas nem assim seus depoimentos eram coerentes.
60 Taley cubiy an ts’ale pale tin tamet an cuenel ts’ejcom cauchic, ani in conoy a Jesús: ―¿Yab ne’ets ca toc’tsiy ni jun an jolbixtalab jahua’ it uxnal?
60 Então o sumo sacerdote se levantou diante dos demais e perguntou a Jesus: “Você não vai responder a essas acusações? O que tem a dizer em sua defesa?”.
61 Yab toc’tsin a Jesús. Ani junil u conoyab c’al an ts’ale pale’: ―¿Tata’its it Cristo ti Tsacamil a Dios, a Dios axi huahua’ i c’ac’nal?
61 Jesus, no entanto, permaneceu calado e não deu resposta alguma. Então o sumo sacerdote perguntou: “Você é o Cristo, o Filho do Deus Bendito?”.
62 Toc’tsin a Jesús: ―Nana’ ojni’ ja’its. Ani tata’chic ne’ets tiquin exlanchi u ey tam in quetelits tin huinab c’ubac a Dios ti eb ax in cua’al patal in cuete’ tsap. Ani ne’ets tiquin exlanchiye u ey abal pel tin lej Juntal patal an inicchic tam quin huichiy junil pa’i’ilits al i tocoulom.
62 “Eu sou”, disse Jesus. “E vocês verão o Filho do Homem sentado à direita do Deus Poderoso e vindo sobre as nuvens do céu.”
63 C’al nixe’ xi cau lej tsacuy an ts’ale pale’, ma in mits’al in nacat coton. In ulu: ―Yabats i yejenchal jita’ más tucu olchi tin cuenta axe’ xi inic.
63 Então o sumo sacerdote rasgou as vestes e disse: “Que necessidade temos de outras testemunhas?
64 Xohue’its ojni’ a ats’amal tata’chic jahua’ in ulumal ejtil max jaja’ pel a Dios. ¿Jant’ini’ ta tsalpayalchic nana’ jant’ini’ tu cu t’ajchi? Tam patal axi muthat taja’chic in toc’tsiy abal alhua’ max ca tsemtha, cum lej jolbithits jaja’.
64 Todos ouviram a blasfêmia. Qual é o veredicto?”. E todos o julgaram culpado e o condenaram à morte.
65 Tam talchic i inic taja’ in tubcanchal a Jesús ani im paxq’uinchal in hual. In mo’canchal i c’ubaclec ani in uchalchic: ―Tucu olchi jita’ ti cuatha’. Taley an yac’ualchic jaye in mo’canchi i c’ubaclec tin hual a Jesús.
65 Então alguns deles começaram a cuspir em Jesus. Vendaram seus olhos e lhe deram socos. “Profetize para nós!”, zombavam. E os guardas lhe davam tapas enquanto o levavam.
66 C’uajat a Pedro ti al am patio tin q’uima’ an ts’ale pale’, ani ulits jun axi pel in cuthinelil an ts’ale pale’.
66 Enquanto isso, Pedro estava lá embaixo, no pátio. Uma das criadas que trabalhava para o sumo sacerdote passou por ali
67 In tsu’u jaja’ a Pedro ti thilal ba’ an c’amal. In lej met’al, ani in ucha’: ―Tata’ ojni’ pel it ts’at’el c’al a Jesús Nazaretib.
67 e viu Pedro se aquecendo junto ao fogo. Olhou bem para ele e disse: “Você é um dos que estavam com Jesus de Nazaré”.
68 Tam a Pedro in tsinca’ tim ba’, in ulu: ―Yab u exlal jita’ jaja’ ax a ulal. Tameq’ui ti calpanits eleb a Pedro, tam thajnalits an coxol.
68 Ele, porém, negou. “Não faço a menor ideia do que você está falando!”, disse, e caminhou em direção à saída. Naquele instante, o galo cantou.
69 Ani an cuthinel in lej met’al a Pedro junil, ani in ucha’ axi c’uajatchic taja’: ―Jaja’ ojni’ pel in juntal axi ts’at’elchic c’al a Jesús Nazaretib.
69 Quando a criada o viu ali, começou a dizer aos outros: “Este homem com certeza é um deles!”.
70 A Pedro in tsinca’ tim ba’ junil. Tam uchan jaye c’al axi c’uajatchic taja’: ―Lej chubax tata’its ojni’ pel ti juntal axi ts’at’elchic c’al a Jesús. Ti tejhua’methal a cahuintal abal pel it lej Galileajib jant’ini’ axi pel i ts’at’elchic.
70 Mas Pedro negou novamente. Um pouco mais tarde, alguns dos que estavam por lá confrontaram Pedro, dizendo: “Você deve ser um deles, pois é galileu”.
71 Tam a Pedro in ulu alhua’ max ca t’ajat yajchiquiyat c’al a Dios max yab chubax jahua’ in ulumal. In cuba’ tim ba’ ti lej chubax, in ulu: ―Yab u exlal jita’ tam inic nixe’ ax a ulal.
71 Ele, porém, começou a praguejar e jurou: “Não conheço esse homem de quem vocês estão falando!”.
72 Tameq’ui tin tsabchil thajnal an coxol. Tam a Pedro in t’ilpa’ jahua’ uchnenec c’al a Jesús abal ne’ets quin tsinca’ tim ba’ c’al a Jesús oxil i calat tam ti ibaque thajnenec an coxol tsabil. Tam tin tsalpanchi nixe’ xi cau jahua’ uchnenequits, tam ti uq’uin.
72 E, no mesmo instante, o galo cantou pela segunda vez. Então Pedro se lembrou das palavras de Jesus: “Antes que o galo cante duas vezes, você me negará três vezes”. E começou a chorar.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 14, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.