Marcos 10
Huastec San Luis Potosi NT (HUS_WBT) vs NVT
1 Calejits a Jesús ti bichou Capernaum, c’ale ti Judea jum poq’ue’ am pulic itse’ Jordán. Taja’ u mulcunal junil yantalam i inicchic, ani a Jesús in exobchalchic cum antsana’ in ujnamits ti exobchix.
1 Então Jesus deixou Cafarnaum e foi para a região da Judeia, a leste do rio Jordão. Mais uma vez, multidões se juntaram ao seu redor e, como de costume, ele as ensinava.
2 Tam utey i fariseochic in le’ quin tacchiquiy a Jesús. In conoyalchic max a Dios in jilal an inic quin jilcacay in tomquil.
2 Alguns fariseus vieram e tentaram apanhar Jesus numa armadilha com a seguinte pergunta: “Deve-se permitir que um homem se divorcie de sua mulher?”.
3 Toc’tsin a Jesús in conoychic: ―¿Jant’o in ulal a Moisés tin thuchath cahuintal tin cuenta jahua’ tata’chic tin conoyal?
3 Jesus respondeu: “O que Moisés disse na lei a respeito do divórcio?”.
4 Toc’tsinchic: ―In ulu abal an tomquith uxum ca oc’ox ts’ejcanchat ani ca pithan an u jun tu olnab jale’ ne’ets ca jilcacayat, ani tiq’uele tam an inic in ejtohual quin jilcacay in tomquil.
4 “Ele o permitiu”, responderam os fariseus. “Disse que um homem poderia dar à esposa um certificado de divórcio e mandá-la embora.”
5 Tam a Jesús in ucha’chic: ―Cum lej t’ujbathchic in ichich an inic, jats tin thucha’ a Moisés abal bel an inic quin jilcacay in tomquil.
5 Jesus, porém, disse: “Moisés escreveu esse mandamento porque vocês têm o coração duro,
6 Yab antsana’ ti c’a’alac tam ti a Dios in ts’ejca’ jun i inic ani jun i uxum.
6 mas ‘Deus os fez homem e mulher’ desde o princípio da criação.
7 Jaxtam in ulu a Dios abal an inic ca tixc’an c’al in tata ani in mim abal ca juncun c’al in tomquil.
7 ‘Por isso o homem deixa pai e mãe e se une à sua mulher,
8 Ani tam juncunenequits ejtil max juncats tin ebchiccua’.
8 e os dois se tornam um só’. Uma vez que já não são dois, mas um só,
9 Cum antsana’ juncatsmethachits jaja’chic c’al a Dios, jaxtam yabats alhua’ max an inic quin jilcacay in tomquil.
9 que ninguém separe o que Deus uniu”.
10 Taley otsitschic in exobalil alta ti al an ata jun ti c’uajat a Jesús, ani conoyab jaja’ tin cuenta nixe’ xi cau an jilcacaxtalab c’al i tomquilab.
10 Mais tarde, quando Jesus estava em casa com seus discípulos, eles tocaram no assunto outra vez.
11 A Jesús in ucha’chic: ―Max i inic quin jilcacay in tomquil ani ca tomquin c’al q’ue’at i uxum, tamna’ pel i uxumbe ani in t’ajchal i hualabtalab in oc’ox tomquil.
11 Jesus respondeu: “Quem se divorcia de sua esposa e se casa com outra mulher comete adultério contra ela.
12 Max i uxum quin jilcacay in tomquil ani ca tomquin c’al q’ue’at i inic, tamna’ pel i inicbe ani in t’ajchal i hualabtalab in oc’ox tomquil.
12 E, se a mulher se divorcia do marido e se casa com outro homem, comete adultério”.
13 Taley chanchinal a Jesús i tsacamchic abal ca tacchin c’al jaja’. Ani in exobalilchic a Jesús tocat in ts’i’quiyal quin c’uiya’ an chi’thom.
13 Certo dia, trouxeram crianças para que Jesus pusesse as mãos sobre elas, mas os discípulos repreendiam aqueles que as traziam.
14 Tam tin tsu’u a Jesús abal antsana’ c’uiyax in exobalilchic, tam tsacuy ani in ucha’chic: ―Yab ca c’anchi an tsacamchic yab ca chi’tha c’al nana’. Expith jitats tsa’at in ichich ejtil in ichich i tsacam, jats ax im bats’uhual a Dios ti Ts’ale tin ichich.
14 Ao ver isso, Jesus ficou indignado com os discípulos e disse: “Deixem que as crianças venham a mim. Não as impeçam, pois o reino de Deus pertence aos que são como elas.
15 Jitats yab antsana’ tsa’at in ichich, yab in ejtohual quim bats’u a Dios ti Ts’ale tin ichich ani yab ne’ets ca c’uajiy ti eb jun tin t’ajal a Dios ti Ts’ale. Jats an lej chubaxtalab nan tu uchalchic.
15 Eu lhes digo a verdade: quem não receber o reino de Deus como uma criança de modo algum entrará nele”.
16 Taley a Jesús im pumbal ti junchic an tsacamchic tin ocob, ani im punchal in c’ubac tin oc’.
16 Então tomou as crianças nos braços, pôs as mãos sobre a cabeça delas e as abençoou.
17 Tam ti ne’ets a Jesús ti bel, tal jun i inic c’al in athic. Ulcan tin tamet a Jesús ani in tuthuhual in c’ualal, ani in conoyal: ―¿Jant’o pel u uchbil cu t’aja’ abal quin it ejatliyat abal ets’ey? Tata’ it alhua’ exobchix tiquin ucha’.
17 Quando Jesus saía para Jerusalém, um homem veio correndo em sua direção, ajoelhou-se diante dele e perguntou: “Bom mestre, que devo fazer para herdar a vida eterna?”.
18 Tam uchan c’al a Jesús: ―¿Jale’ tin uchal tin alhua’? Hua’ats juncats expith axi alhua’, ja’its a Dios.
18 “Por que você me chama de bom?”, perguntou Jesus. “Apenas Deus é verdadeiramente bom.
19 A tso’obits an uchbixtalabchic axi thuchat tin cahuintal a Dios antse’: Yab quit uxumbejin. Yab ca tsemtha’ a at inic. Yab quit cue’en. Ni jita’ yab ca t’ajchi an janamtalab. Ni jita’ yab ca c’ambiy. Ca c’ac’na’ a tata ani a mim.
19 Você conhece os mandamentos: ‘Não mate. Não cometa adultério. Não roube. Não dê falso testemunho. Não engane ninguém. Honre seu pai e sua mãe’.”
20 Toc’tsin an inic: ―Ma tam tu tsacamtal u tala’ putumal an uchbixtalab c’al axe’ ax tin uchamal.
20 O homem respondeu: “Mestre, tenho obedecido a todos esses mandamentos desde a juventude”.
21 A Jesús in ichich hual met’a’ ani in ucha’: ―Hua’atse jant’o in le’ a Dios abal ca t’aja’. Quit c’ale ca tala’ nuju jahua’ a cua’al ani ca pitha’ an tumin an ts’ejhuantalchic. Max antsana’ ca t’aja’, tam ojni’ ne’ets quit pithan yan i c’alab tihua’ ti eb. Ani xo’ aba ma quit yajchiquiyat ani ma quit le’na quit tsemtha, bel tiquin ts’at’enchi.
21 Com amor, Jesus olhou para o homem e disse: “Ainda há uma coisa que você não fez. Vá, venda todos os seus bens e dê o dinheiro aos pobres. Então você terá um tesouro no céu. Depois, venha e siga-me”.
22 Tam tin ats’a’ axe’ xi cau, ta c’ale lej yajchic ani lej t’e’pith in ichich, cum in le’ quin cuete’ c’alna’ axi yan in cua’al.
22 Ao ouvir isso, o homem ficou desapontado e foi embora triste, pois tinha muitos bens.
23 Tam a Jesús in met’a’ an inicchic axi muthat toninil c’al jaja’ ani in ucha’ in exobalilchic: ―Lej q’uibat an ricochic quim bats’u a Dios ti Ts’ale tin ichich.
23 Jesus olhou ao redor e disse a seus discípulos: “Como é difícil os ricos entrarem no reino de Deus!”.
24 Lej jic’pax in exobalilchic a Jesús c’al nixe’ xi cau jahua’ in ulu jaja’, ani jats tin tsab ucha’chic junil in exobalilchic antse’: ―Tsacamilchic, tu uchal lej q’uibat quim bats’u a Dios ti Ts’ale tin ichich jitats quin tsapna’ axi yan in cua’al.
24 Os discípulos se admiraram de suas palavras. Mas Jesus disse outra vez: “Filhos, entrar no reino de Deus é muito difícil.
25 Lej q’uibat ca huat’ey jun i camello tin lo’tal in acan i t’ithab, ani lej huat’ath más q’uibat abal i rico quim bats’u a Dios ti Ts’ale tin ichich max quin huat’ath tsapna’ axi yan in cua’al.
25 É mais fácil um camelo passar pelo buraco de uma agulha que um rico entrar no reino de Deus”.
26 Tam c’al nixe’ cau lej jic’pax in exobalilchic a Jesús, ani conóx jun c’al xi jun: ―¿Max chubax antsana’ jahua’ in ulu, tam jita’ hualam ne’ets ca ejtohuat ca jec’ontha?
26 Perplexos, os discípulos perguntaram: “Então quem pode ser salvo?”.
27 Tam a Jesús in met’a’chic ani in ucha’: ―An inicchic yab in ejtohual quin cuete’ jec’ontha’ tim ba’, expith c’al a Dios ojni’ ne’ets ca ejtohuat ca jec’ontha. A Dios expith patal in ejtohual quin t’aja’.
27 Jesus olhou atentamente para eles e respondeu: “Para as pessoas isso é impossível, mas não para Deus. Para Deus, tudo é possível”.
28 Tam uchan a Jesús c’al a Pedro: ―Ajatic, huahua’ i tala’ jilamal i c’al jahua’ i co’oyamal ani xo’ u ts’at’enec c’al tata’.
28 Então Pedro começou a falar: “Deixamos tudo para segui-lo”.
29 Toc’tsin a Jesús: ―Chubax nan tu uchalchic ne’ets ca pithan yan más c’al a Dios jitats in jilamal jant’o tin ebal u bij ani tin ebal abal pel i olnanchix c’al an alhua’ cau. Antsana’ ne’ets ca pithan max quin jila’ in q’uima’, max in ebchalchic, max in uxum ebchalchic, max in tata, max in mim, max in tomquil, max in tsacamilchic, max in tsabalil.
29 Jesus respondeu: “Eu lhes garanto que todos que deixaram casa, irmãos, irmãs, mãe, pai, filhos ou propriedades por minha causa e por causa das boas-novas
30 Teje’ tsabal ne’ets quim bats’uye ma bo’ inic huichc’oth, in q’uima’, in ebchalchic, in uxum ebchalchic, in mimchic, in tsacamilchic, in tsabalilchic. Jaye ne’ets ca othna c’al in at inicchic teje’ tsabal, ani ti eb ne’ets ca c’uajiy it ejatlith abal ets’ey.
30 receberão em troca, neste mundo, cem vezes mais casas, irmãos, irmãs, mães, filhos e propriedades, com perseguição, e, no mundo futuro, terão a vida eterna.
31 Hua’ats xohue’ teje’ tsabal yan i inicchic pulic in ey, ani talbel ne’ets ca ajiyat tsipilin in ey ti eb c’al a Dios. Hua’ats jaye yan i inicchic axi xohue’ tsipilin in ey, ani talbel ne’ets ca ajiyat pulic in ey ti eb c’al a Dios.
31 Contudo, muitos primeiros serão os últimos, e muitos últimos serão os primeiros”.
32 A Jesús junax c’al in exobalilchic ne’etsits ti bel c’athithil ti Jerusalén, ani a Jesús hue’ más oc’chith ti ne’ets. In jic’palchic abal yab u jiq’uel a Jesús c’al jant’o ne’ets ca t’ajchin ti Jerusalén, ani jaja’chic ojni’ u jiq’uel. Tam a Jesús in ucha’ ca peleychic hue’, cum junil ne’ets quin olchichic jant’o ne’ets ca t’ajchin jaja’ tihua’ ti Jerusalén.
32 Por esse tempo, subiam para Jerusalém, e Jesus ia à frente. Os discípulos estavam muito admirados, e o povo que os seguia tinha grande temor. Jesus chamou os Doze à parte e, mais uma vez, começou a descrever tudo que estava prestes a lhe acontecer.
33 In ucha’chic: ―Ca lej t’aja’ ti cuenta xohue’ hue’its cu ulits ti Jerusalén. Taja’ nana’ tin Juntal patal an inicchic ne’ets quim bina tin c’ubac an oc’lec pale’chic ani tin c’ubac axi exobchixchic c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés. Jaja’chic ne’ets tiquin jolbiy abal quin tsemtha. Taley ne’ets tiquin huat’ba’ tin c’ubac axi yab Israelchic.
33 “Ouçam”, disse ele. “Estamos subindo para Jerusalém, onde o Filho do Homem será traído e entregue aos principais sacerdotes e aos mestres da lei. Eles o condenarão à morte e o entregarão aos gentios.
34 Ani jaja’chic ne’ets tiquin tilibna’, ani tiquin mo’canchi i c’ubaclec, ani tiquin tubcay. Ma ne’ets tiquin t’ajat tsemtha’. Aba ani’ quin tsemtha, oxchilab q’uicha ne’ets quin ejtha ti al an jolimtalab.
34 Zombarão dele, cuspirão nele, o açoitarão e o matarão, mas depois de três dias ele ressuscitará.”
35 Tam uteychic c’al a Jesús a Jacobo ani a Juan. In tata jaja’chic pel a Zebedeo. Uchan a Jesús c’al jaja’chic: ―Exobchix, huahua’ i le’ i alhua’talab tucu t’ajchi c’al jahua’ ne’ets tu conchi.
35 Então Tiago e João, filhos de Zebedeu, vieram e falaram com ele: “Mestre, queremos que nos faça um favor”.
36 Tam a Jesús in conoy: ―¿Jant’o tam alhua’talab a le’ac abal nan tu t’ajchichic?
36 “Que favor é esse?”, perguntou ele.
37 In uluchic: ―Tam tata’ ca lej t’aja’ tit Ts’ale teje’ tsabal huahua’ i le’ cu buxcan jun ta huinab ani jun ta c’uatab.
37 Eles responderam: “Quando o senhor se sentar em seu trono glorioso, queremos nos sentar em lugares de honra ao seu lado, um à sua direita e outro à sua esquerda”.
38 Tam a Jesús in ucha’chic: ―Yab a alhua’ exbayamal jahua’ ax tin conchalchic. ¿A ejtohualchic ca yajchicna’ an yajchictalab ani an tsemtalab axi nan ne’ets cu yajchicna’?
38 Jesus lhes disse: “Vocês não sabem o que estão pedindo! São capazes de beber do cálice que beberei? São capazes de ser batizados com o batismo com que serei batizado?”.
39 Toc’tsin jaja’chic: ―I ejtohual. Tam a Jesús in ucha’chic: ―Chubax ne’ets ca yajchicna’te i yajchictalab ani i tsemtalab ejtil axi nan ne’ets cu yajchicna’.
39 “Somos!”, responderam eles. Então Jesus disse: “De fato, vocês beberão do meu cálice e serão batizados com o meu batismo.
40 Expith yab u uchbil abal nan tu pitha’ an q’uij quit buxcan jun tu huinab ani jun tu c’uatab. Pel in uchbil expith u Tata quim pitha’ an q’uij ca buxcan tu huinab ani tu c’uatab jitats jaja’ im bijiyamalits.
40 Não cabe a mim, no entanto, dizer quem se sentará à minha direita ou à minha esquerda. Esses lugares serão daqueles para quem eles foram preparados”.
41 Axi lajuj in exobalilchic a Jesús tsacuy c’al a Jacobo ani c’al a Juan, cum antsana’ in le’ ca pithan an q’uij.
41 Quando os outros dez discípulos ouviram o que Tiago e João haviam pedido, ficaram indignados.
42 Tam a Jesús in caniychic ca utey, ani in ucha’chic: ―A tso’obits tata’chic abal am pulic oc’lec u tsapic abatnom ani in t’ajal ti pulic inic c’al am bichoulomchic.
42 Então Jesus os reuniu e disse: “Vocês sabem que os que são considerados líderes neste mundo têm poder sobre o povo, e que os oficiais exercem sua autoridade sobre os súditos.
43 Yab in tomnal tata’chic antsana’ ca t’aja’ jayetseq’ui. Max a le’ tit pulic a ey c’al a Dios, ca tolmiy a at belom.
43 Entre vocês, porém, será diferente. Quem quiser ser o líder entre vocês, que seja servo,
44 Ani max a le’ tit lej c’athpich pulic a ey c’al a Dios, ca t’ayat tolmiy patal a at belomchic.
44 e quem quiser ser o primeiro entre vocês, que se torne escravo de todos.
45 Cum nana’ tin Juntal patal an inicchic in che’nequits abal tin tolmix c’al an inicchic, ani yab tin tsapic abatnom. Ma ne’ets cu bina’ tu ba’ quin tsemtha ti calchixtalab abal yantalam i inic ca hualca ani yabats ca c’unat co’oyat c’al i hualabtalab.
45 Pois nem mesmo o Filho do Homem veio para ser servido, mas para servir e dar sua vida em resgate por muitos”.
46 Ulnenequits a Jesús junax c’al in exobalilchic ti Jericó ani calelelits taja’, ani ts’at’at jaye i mulcunel pulic. Ani quetelits tin hual am bel jun i joc’tsi im bij Bartimeo ti conol c’al i ts’ejhualixtalab tumin. Pel in tsacamil a Timeo.
46 Então chegaram a Jericó. Quando Jesus e seus discípulos saíam da cidade, uma grande multidão os seguiu. Um mendigo cego chamado Bartimeu, filho de Timeu, estava sentado à beira do caminho.
47 Tam tin ats’a’ abal utat c’uajat a Jesús taja’, tam in thajat ucha’: ―Tata’ Jesús axi pel it at xits’lab c’al a David, tiquin yajnanchi.
47 Quando Bartimeu soube que Jesus de Nazaré estava perto, começou a gritar: “Jesus, Filho de Davi, tenha misericórdia de mim!”.
48 Ani tamna’ c’uiynal c’al yan i inicchic taja’, uchan ca ts’ibc’an. Ani jaja’ más thajajal cahuin. In lej tsapic ucha’ a Jesús: ―Tata’ axi pel it at xits’lab c’al a David, tiquin yajnanchi.
48 Muitos lhe diziam aos brados: “Cale-se!”. Ele, porém, gritava ainda mais alto: “Filho de Davi, tenha misericórdia de mim!”.
49 Tam cubiy a Jesús ani in ucha’ axi muthatchic taja’: ―Ca ucha’ ca chich an joc’tsi. Ani ta c’ale axi uchanchic, ulits c’al an joc’tsi ani in ucha’chic: ―Xo’ quit culbejits, cum a Jesús in le’ ti tsu’u. Quit ts’aquiy ani cu c’ale c’al jaja’.
49 Quando Jesus o ouviu, parou e disse: “Falem para ele vir aqui”. Então chamaram o cego. “Anime-se!”, disseram. “Venha, ele o está chamando!”
50 Tameq’ui an joc’tsi in thubat tixc’a’ in nacat coton, ani t’ic’ts’oth ts’acpan. C’ale ani ulits tin tamet a Jesús.
50 Bartimeu jogou sua capa para o lado, levantou-se de um salto e foi até Jesus.
51 Ani conoyat c’al a Jesús: ―¿Jant’o a le’ abal nan tu t’ajchi? Toc’tsin an joc’tsi: ―U le’ abal tiquin tsu’uxmetha’.
51 “O que você quer que eu lhe faça?”, perguntou Jesus. O cego respondeu: “Rabi,
52 Tam uchan c’al a Jesús: ―Ojni’ ne’ets tu tsu’uxmetha’ cum tim belamal. Xo’ a ejtohual quit c’ale cum jelthachits a hual. Ma tamna’its u tajax tsu’uxits, ani ts’at’ey c’al a Jesús.
52 Jesus lhe disse: “Vá, pois sua fé o curou”. No mesmo instante, o homem passou a ver e seguiu Jesus pelo caminho.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 10, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.