Lucas 8
Huastec San Luis Potosi NT (HUS_WBT) vs NVI
1 Taley xe’tsitsil a Jesús ti yan i bichou ani ti yan i cuenchalabchic in olnal jant’ini’ tin t’ajal a Dios ti Ts’ale. Junax xe’ets c’al jaja’ axi lajuj tsab in abathualejil.
1 Depois disso Jesus ia passando pelas cidades e povoados proclamando as boas novas do Reino de Deus. Os Doze estavam com ele,
2 Xe’ets c’al jaja’ jaye tsab ox i uxum axi canchinenec i at’ax teneclab ani axi jelthame c’al an yau’lats. Jun pel a María Magdalajib axi canchinenec buc i at’ax teneclab.
2 e também algumas mulheres que haviam sido curadas de espíritos malignos e doenças: Maria, chamada Madalena, de quem haviam saído sete demônios;
3 Q’ue’at pel a Juana in tomquil a Chuza axi pel in tolmihual an ts’ale Herodes. Q’ue’at pel a Susana. Xe’ets jaye hue’ yan i uxum ax in tolminchal a Jesús c’al jahua’ in cua’al.
3 Joana, mulher de Cuza, administrador da casa de Herodes; Susana e muitas outras. Essas mulheres ajudavam a sustentá-los com os seus bens.
4 Yantalam i bichouchic chich quin tsu’u a Jesús. Tam ti mulcunenequits uchanchic i jalpith cau antse’ c’al jaja’:
4 Reunindo-se uma grande multidão e vindo a Jesus gente de várias cidades, ele contou esta parábola:
5 ―C’ale ti buc’ul jun i buc’ul iyalab lab em. Xe’ets ti buc’ul ani ijcan talchic i iyalab ti al am bel. Taja’ u q’uets’nal c’al an inicchic ani u c’apab c’al an ts’itsin.
5 "O semeador saiu a semear. Enquanto lançava a semente, parte dela caiu à beira do caminho; foi pisada, e as aves do céu a comeram.
6 Talchic i iyalab ijcan jaye jun ti hua’ats yan i t’ujub ani yab lej anmith. Taja’ cale ani huayts’on cum huayenec an tsabal.
6 Parte dela caiu sobre pedras e, quando germinou, as plantas secaram, porque não havia umidade.
7 Talchic i iyalab ijcan jaye jun ti hua’ats yan i q’uith. Taja’ cale ani tala’ paxq’uiyatits c’al xi yantalam an q’uith.
7 Outra parte caiu entre espinhos, que cresceram com ela e sufocaram as plantas.
8 Talchic i iyalab ijcan jaye jun ti alhua’ an tsabal. Taja’ cale ani puhuey, ma hua’ats i acan im bina’ in hualil ti bo’ inic. Tam tin ulumalits axe’ xi cau a Jesús, tam in lej tsapic ucha’ axi muthat taja’chic: ―Jitats junat in ichich c’al nana’ u ichich, quin lej alhua’ bina’ in xutsun c’al axe’ xi cau.
8 Outra ainda caiu em boa terra. Cresceu e deu boa colheita, a cem por um". Tendo dito isso, exclamou: "Aquele que tem ouvidos para ouvir, ouça! "
9 Tam conoyab a Jesús c’al in exobalilchic abal jant’o in le’ quin ulu nixe’ xi jalpith cau c’al am buc’ul iyalab lab em.
9 Seus discípulos perguntaram-lhe o que significava aquela parábola.
10 Ani uchanchic c’al a Jesús: ―Tata’chic ti tso’oblinchal a Dios jant’ini’ tin t’ajal ti Ts’ale, ani axi q’ue’atchic teje’ ti al an mulcunel u olchal expith c’al i jalpith cau. Quin met’a’ jaja’chic jahua’ u t’ajal, ani ejtil max tam yab in lej tsu’tal. Quin ots’ohuiy in cahuintal a Dios jahua’ u olchal, ani ejtil max tam yab in lej ats’al.
10 Ele disse: "A vocês foi dado o conhecimento dos mistérios do Reino de Deus, mas aos outros falo por parábolas, para que ‘vendo, não vejam; e ouvindo, não entendam’.
11 Xo’ nan ne’ets tu olchichic jant’o in le’ quin ulu nixe’ xi jalpith cau. An iyalab lab em jats ejtil in cahuintal a Dios.
11 "Este é o significado da parábola: A semente é a palavra de Deus.
12 An iyalab axi ijcanenec al am bel jats ejtil an inic axi quin ats’anchi in cahuintal a Dios ani ca tixc’anchat c’al an teneclab. Yab u jilchinal quim bela’ ani ca jec’ontha c’al in hualab.
12 As que caíram à beira do caminho são os que ouvem, e então vem o diabo e tira a palavra dos seus corações, para que não creiam e não sejam salvos.
13 An iyalab axi ijcanenec jun ti hua’ats yan i t’ujub jats ejtil an inic axi quin ats’anchi in cahuintal a Dios ani quim bats’u tin ichich c’al i culbeltalab. Tocat cum yab lej luputh ibibin tin ichich, jaxtam yab in ohuat belal. U t’apchinal im belomtal tam ca yajchiquiyat tin ebal abal im belamal in cahuintal a Dios.
13 As que caíram sobre as pedras são os que recebem a palavra com alegria quando a ouvem, mas não têm raiz. Crêem durante algum tempo, mas desistem na hora da provação.
14 An iyalab axi ijcanenec jun ti hua’ats yan i q’uith jaye ejtil an inic axi quin ats’anchi in cahuintal a Dios, ani bel in aynal in cuete’ biyal le’nomtal. In xijc’ath tsalapnal an ricotalab ani an q’uijithtalab axi teje’ tsabal. Antsana’ u t’u’thithinchab in ichich c’al jahua’ teje’ tsabal, ma yabats u lejel ca t’ayat c’uajiy in cahuintal a Dios tin ichich. Jaxtam yab in t’ajal jahua’ alhua’ c’al a Dios ani pel ejtil i acan lab em axi yab im binal in hualil.
14 As que caíram entre espinhos são os que ouvem, mas, ao seguirem seu caminho, são sufocados pelas preocupações, pelas riquezas e pelos prazeres desta vida, e não amadurecem.
15 An iyalab axi ijcanenec jun ti alhua’ an tsabal jaye ejtil an inic axi quin lej alhua’ ats’anchi in cahuintal a Dios c’al patal in ichich ani quin lej alhua’ penonoy tin ichich. Jats in aynanchal c’al i c’aya’talab, ani in lej t’ajal jahua’ alhua’ c’al a Dios. Pel ja ejtil i acan lab em ax in lej binal in hualil.
15 Mas as que caíram em boa terra são os que, com coração bom e generoso, ouvem a palavra, a retêm e dão fruto, com perseverança".
16 Ni jita’ yab in lec’utsiyal i tajablab abal ca paxq’uiyat o abal ca c’uajba tin alam i huaytalab tsey. Tocat in c’uajbal jun ti t’ec’at abal ca tala’ tajbayat alta ti al an ata.
16 "Ninguém acende uma candeia e a esconde num jarro ou a coloca debaixo de uma cama. Pelo contrário, coloca-a num lugar apropriado, de modo que os que entram possam ver a luz.
17 Patal jahua’ xohue’ u tsincacayab c’al i jalpith cau, talbel ne’ets ca tala’ tejhua’methanchat ani ca tala’ lejquinchat an inicchic.
17 Porque não há nada oculto que não venha a ser revelado, e nada escondido que não venha a ser conhecido e trazido à luz.
18 Ca lej alhua’ bina’chic a xutsun c’al in cahuintal a Dios. Cum jitats in lej bats’umalits xe’ tin ichich, jats ne’ets ca pithane más in cahuintal a Dios. Jitats tocat eblim im bats’umalits, ne’ets ca tixc’anchat ax in tsalpayalac abal in cua’al tin ichich.
18 Portanto, considerem atentamente como vocês estão ouvindo. A quem tiver, mais lhe será dado; de quem não tiver, até o que pensa que tem lhe será tirado".
19 Taley ulits in mim ani in ebchalchic a Jesús jun ti c’uajat jaja’. Yab in ejtohualchic ca utey c’al a Jesús, cum lej q’uits’c’omath an mulcunel.
19 A mãe e os irmãos de Jesus foram vê-lo, mas não conseguiam aproximar-se dele, por causa da multidão.
20 Tam olchinal a Jesús c’al jun axi taja’chic: ―Te c’uajatchic eleb a mim ani a ebchalchic in le’ ti tsu’u.
20 Alguém lhe disse: "Tua mãe e teus irmãos estão lá fora e querem ver-te".
21 A Jesús in toc’tsiy: ―Jitats quin ats’anchi ani quim putu c’al in cahuintal a Dios, ja’its axi pel u mim ani pel u ebchal.
21 Ele lhe respondeu: "Minha mãe e meus irmãos são aqueles que ouvem a palavra de Deus e a praticam".
22 Jun a q’uicha otsenequits a Jesús al jun i tan c’al in exobalilchic, ani in ucha’chic: ―Cu c’ale tihua’ ti jum poq’ue’ am pulic lejem. Ani ta c’alechic.
22 Certo dia Jesus disse aos seus discípulos: "Vamos para o outro lado do lago". Eles entraram num barco e partiram.
23 Tihua’ ne’ets a Jesús huayamath, biyat in exobalilchic im belthal an tan. Tameq’ui thayc’an jun jic’tohual jun i ic’ lej tsapic ti al an lejem. Ani ne’ets t’uchichilits an tan c’al an ja’, ma huachiquits ca uc’tsin.
23 Enquanto navegavam, ele adormeceu. Abateu-se sobre o lago um forte vendaval, de modo que o barco estava sendo inundado, e eles corriam grande perigo.
24 Tam ejtsintha a Jesús c’al in exobalilchic ani uchan: ―Exobchix Exobchix, u uc’tsinalitschic. Tam ts’aquiy a Jesús in c’uiya’ an ic’ ani an ja’. Tameq’ui t’ajat cubiyits an ic’ ani yabats lanq’uil an ja’.
24 Os discípulos foram acordá-lo, clamando: "Mestre, Mestre, vamos morrer! " Ele se levantou e repreendeu o vento e a violência das águas; tudo se acalmou e ficou tranqüilo.
25 Tam a Jesús in conoy in exobalilchic: ―¿Jale’ yab tim belal? Ani jaja’chic tocat jiq’uel ani conóx antse’: ―¿Jita’ tam inic hualam jaja’ abal in ejtohual quin abatna’ an ic’ ani an ja’?
25 "Onde está a sua fé? ", perguntou ele aos seus discípulos. Amedrontados e admirados, eles perguntaram uns aos outros: "Quem é este que até aos ventos e às águas dá ordens, e eles lhe obedecem? "
26 Taley ulits a Jesús ani c’al in exobalilchic jum poq’ue’ am pulic lejem ti tsabal Gadara axi jec’at ti Galilea.
26 Navegaram para a região dos gerasenos que fica do outro lado do lago, frente à Galiléia.
27 Tam ti calejits a Jesús ti al an tan, utenchab c’al jun i inic Gadarajib axi ohuatits co’oyab c’al i at’ax teneclab. Xe’ets c’ot’ith ani u c’uajil al i jolimtalab tsemelom. Yabats u c’uajil al i ata.
27 Quando Jesus pisou em terra, foi ao encontro dele um endemoninhado daquela cidade. Fazia muito tempo que aquele homem não usava roupas, nem vivia em casa alguma, mas nos sepulcros.
28 Utey quin tsu’u a Jesús, in tuthu in c’ualal tin tamet. An at’ax teneclab tin ichich in thajanthal quin thajat ucha’ a Jesús antse’: ―Tata’its pel it Jesús ti Tsacamil a t’ec’at pulic Pay’lom Dios ti eb. ¿Jant’o tam eyaltalab a cua’al abal tiquin otsanchi? Nan tu lej canat uchal yab tiquin yajchiquiy.
28 Quando viu Jesus, gritou, prostrou-se aos seus pés e disse em alta voz: "Que queres comigo, Jesus, Filho do Deus Altíssimo? Rogo-te que não me atormentes! "
29 Antsana’ in ulu an at’ax teneclab, cum uchanits c’al a Jesús abal ca calejits tin ichich nixe’ xi inic. Yan i calat tam tu tsapic yac’unal nixe’ xi inic c’al an at’ax, u huic’nal c’al an inicchic c’al i calaniyo pat’al tin c’ubac ani tin acan. Ani tocat in tala’ t’apiyal ani u ne’thab c’al an at’ax teneclab ca c’ale al i joltam.
29 Pois Jesus havia ordenado que o espírito imundo saísse daquele homem. Muitas vezes ele tinha se apoderado dele. Mesmo com os pés e as mãos acorrentados e entregue aos cuidados de guardas, quebrava as correntes, e era levado pelo demônio a lugares solitários.
30 Tam conoyab an at’ax teneclab c’al a Jesús: ―¿Jant’o tata’ a bij? Toc’tsin: ―Nana’ u bij Legión. Antsana’ ti toc’tsin an at’ax teneclab cum yan tin eb ti otsenec tin ichich nixe’ xi inic.
30 Jesus lhe perguntou: "Qual é o seu nome? " "Legião", respondeu ele; porque muitos demônios haviam entrado nele.
31 Tam nixe’ xi at’ax teneclabchic in lej canat ucha’ a Jesús abal yab ca aban ti al an luputh jol.
31 E imploravam-lhe que não os mandasse para o abismo.
32 Taja’ hue’ utat xe’ets jun i pulic cuenel i olom ti ac’ul al i bolchal, ani lej canat uchan a Jesús max ca pithanchic an q’uij abal ca otsits tin inictal an olomlom. A Jesús in ucha’chic bel.
32 Uma grande manada de porcos estava pastando naquela colina. Os demônios imploraram a Jesus que lhes permitisse entrar neles, e Jesus lhes deu permissão.
33 Tam calpanchic tin ichich nixe’ xi inic, ani otsits al nixe’ xi olomlom. Ani taley patal an olomchic jololol ti c’ale ti al i cotoblom, ani ta ijcan ti al am pulic lejem jun ti t’ajat uc’tsinchic.
33 Saindo do homem, os demônios entraram nos porcos, e toda a manada atirou-se precipício abaixo em direção ao lago e se afogou.
34 Taley am beletnomchic c’al an olomlom c’ale athithil ti bichouchic ani ti alte’ q’uimath quin olna’ jahua’ in t’ajamal a Jesús.
34 Vendo o que acontecera, os que cuidavam dos porcos fugiram e contaram esses fatos, na cidade e nos campos,
35 Taley c’ale am bichou quin tsu’u jant’o t’ajnenec c’al a Jesús. Ulitschic c’al a Jesús ani in tsu’u an inic canchithits an at’ax teneclabchic. Quetel utat c’al a Jesús ani c’ua’chimath, alhua’methachits in tsalap. Tam ti jiq’uey an inicchic.
35 e o povo foi ver o que havia acontecido. Quando se aproximaram de Jesus, viram que o homem de quem haviam saído os demônios estava assentado aos pés de Jesus, vestido e em perfeito juízo, e ficaram com medo.
36 Tam u olchinal jaja’chic c’al ax in oc’ox tsu’uchic jant’ini’ ti canchinenec nixe’ xi inic an at’ax teneclabchic.
36 Os que o tinham visto contaram ao povo como o endemoninhado fora curado.
37 Tam patal an Gadarajibchic in lej ucha’ a Jesús abal ca lejat tixc’an tin cuenchal cum lej jiq’uelchic. Tam otsits a Jesús al an tan ani ne’etsac ca c’ale.
37 Então, todo o povo da região dos gerasenos suplicou a Jesus que se retirasse, porque estavam dominados pelo medo. Ele entrou no barco e regressou.
38 Ani lej canat conoyab c’al nixe’ xi inic axi canchinenec an at’ax teneclab max ca pithan an q’uij ca ts’at’ey c’al jaja’. Ani a Jesús tocat in ucha’:
38 O homem de quem haviam saído os demônios suplicava-lhe que o deixasse ir com ele; mas Jesus o mandou embora, dizendo:
39 ―Quit c’ale ta q’uima’ ani ca t’iloxna’ patal jahua’ a Dios ti t’ajchamal. Tam ta c’ale ani in t’iloxnachical tim puhuel am bichou jahua’ t’ajchinenec c’al a Jesús.
39 "Volte para casa e conte o quanto Deus lhe fez". Assim, o homem se foi e anunciou a toda a cidade o quanto Jesus tinha feito por ele.
40 Tam ti huichits a Jesús tal jum poq’ue’ am pulic lejem, taja’ bats’uhuat c’al i culbeltalab cum aychame ca huichiy.
40 Quando Jesus voltou, uma multidão o recebeu, pois todos o esperavam.
41 Tam chich c’al a Jesús jun i inic im bij pel i Jairo axi pel i oc’lec tin tiyopanil an Israelchic. In tuthu in c’ualal, ani in lej canat ucha’ ca c’ale tin q’uima’.
41 Então um homem chamado Jairo, dirigente da sinagoga, veio e prostrou-se aos pés de Jesus, implorando-lhe que fosse à sua casa
42 In cua’al in juncats ts’ic’achil ax in cua’al lajuj tsab i tamub, ani talec’. Tam c’ale a Jesús, ani cum lej ts’at’enchab c’al yantalam i inic lej q’uits’c’omath ne’ets.
42 porque sua única filha, de cerca de doze anos, estava à morte. Estando Jesus a caminho, a multidão o comprimia.
43 Ani c’uajat ti al nixe’ xi cuenel jun i uxum ax in cua’al lajuj tsab i tamub yab u tajlunal ti ya’ul ta its’. In tala’ pacumalits an tumin ax in cua’alac c’al yantalam i ilalix, ani c’al ni jun yab ejtohuat ca jeltha.
43 E estava ali certa mulher que havia doze anos vinha sofrendo de uma hemorragia e gastara tudo o que tinha com os médicos; mas ninguém pudera curá-la.
44 Utey tin cux a Jesús ani in tacchi in toltomil, ani tameq’ui t’ithpanits in xits’al.
44 Ela chegou por trás dele, tocou na borda de seu manto, e imediatamente cessou sua hemorragia.
45 Tam a Jesús in conoy: ―¿Jita’ tin tacchi u toltomil? Ani patal jaja’chic in ulu yab jaja’. Tam a Pedro ani in at abathualechic in ucha’ a Jesús: ―Exobchix, ti lej pac’amnath q’uits’c’omayal an mulcunel ani a conoyale jita’ ti tacchi a toltomil.
45 "Quem tocou em mim? ", perguntou Jesus. Como todos negassem, Pedro disse: "Mestre, a multidão se aglomera e te comprime".
46 A Jesús in ulu: ―Hua’ats jita’ tin tacchi u toltomil, cum u exla’its tu lej ichich abal hua’ats jita’ jelthame c’al nana’ u tsap.
46 Mas Jesus disse: "Alguém tocou em mim; eu sei que de mim saiu poder".
47 Tam chich ma t’elelel in inictal nixe’ xi uxum, cum in tsalpayal abal ne’ets ca exlajits abal jaja’its ax in tacchamal in toltomil a Jesús. In tuthu in c’ualal tin tamet a Jesús. In olchi an chubaxtalab an mulcunel jale’ tin tacchamal in toltomil a Jesús ani jant’ini’ ti jelthame tameq’ui.
47 Então a mulher, vendo que não conseguiria passar despercebida, veio tremendo e prostrou-se aos seus pés. Na presença de todo o povo contou por que tinha tocado nele e como fora instantaneamente curada.
48 Tam uchan an uxum c’al a Jesús: ―Mimlab, nan tu jeltha’ cum tim belamalits. Quit c’ale c’al a ichich ts’aclalathits.
48 Então ele lhe disse: "Filha, a sua fé a curou! Vá em paz".
49 Tam tu cahue a Jesús c’al an ts’at’elchic, ulits jita’ tal ma tin q’uima’ a Jairo quin tauna’ a Jairo. Uchan: ―Cum tihua’ tsemetsits a ts’ic’achil, yabats ca ucha’ an Exobchix ca c’ale quin jeltha’.
49 Enquanto Jesus ainda estava falando, chegou alguém da casa de Jairo, o dirigente da sinagoga, e disse: "Sua filha morreu. Não incomode mais o Mestre".
50 Tam ti a Jesús in ats’a’ antsana’ uchan a Jairo, tam jaja’ in ucha’ jaye: ―Yab quit jiq’uey c’al jahua’ it uchan, tocat ca lej bela’ ani ne’ets tu jelthanchi a ts’ic’achil.
50 Ouvindo isso, Jesus disse a Jairo: "Não tenha medo; tão-somente creia, e ela será curada".
51 Ulitschic tin q’uima’ a Jairo, ani tamna’ a Jesús expith in jila’ ca otsits a Pedro, ani a Jacobo, ani a Juan, ani in tata ani in mim an ts’ic’ach.
51 Quando chegou à casa de Jairo, não deixou ninguém entrar com ele, exceto Pedro, João, Tiago e o pai e a mãe da criança.
52 Ani patal axi muthat al an ata in thajat uc’nanchal an tsemelom ts’ic’ach. Tam uchanchic c’al a Jesús: ―Yabats quit uq’uinchic, cum yab tsemenec an ts’ic’ach. U huayal expith.
52 Enquanto isso, todo o povo estava se lamentando e chorando por ela. "Não chorem", disse Jesus. "Ela não está morta, mas dorme".
53 C’al axe’ xi cau jahua’ in ulu a Jesús, tocat u tilibnath te’nal axi muthatchic cum in tso’obits abal chubax tsemenequits an ts’ic’ach.
53 Todos começaram a rir dele, pois sabiam que ela estava morta.
54 Tam a Jesús in yac’uchi in c’ubac an ts’ic’ach ani in tsapic ucha’: ―Ts’ic’ach, quit ts’aquiy.
54 Mas ele a tomou pela mão e disse: "Menina, levante-se! "
55 Tameq’ui ts’acpan ejthachits. Ani tam a Jesús in ulu ca pijchin an ts’ic’ach.
55 O espírito dela voltou, e ela se levantou imediatamente. Então Jesus lhes ordenou que lhe dessem de comer.
56 In lej jic’pal in tata ani in mim an ts’ic’ach abal ejtha. Tam uchan jaja’chic c’al a Jesús abal ni jita’ yab quin olchi abal jaja’ in ejthamal an tsemelom ts’ic’ach.
56 Os pais dela ficaram maravilhados, mas ele lhes ordenou que não contassem a ninguém o que tinha acontecido.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 8, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.