Lucas 21
Huastec San Luis Potosi NT (HUS_WBT) vs NVI
1 C’uajat a Jesús ti al am pulic tiyopan in met’al an ricochic u che’el quim bina’ an c’ac’naxtalab tumin al am poc’te’.
1 Jesus olhou e viu os ricos colocando suas contribuições nas caixas de ofertas.
2 In tsu’u jaye chich jun i ts’ejhuantal tsemchith uxum im bina’ tsab i tsacam tumin cobre.
2 Viu também uma viúva pobre colocar duas pequeninas moedas de cobre.
3 Tam a Jesús in ulu: ―Lej chubax nan tu uchalchic abal axe’ xi ts’ejhuantal tsemchith uxum in lejat bina’ yab ejtil xi q’ue’at im bina’.
3 E disse: "Afirmo-lhes que esta viúva pobre colocou mais do que todos os outros.
4 Axi q’ue’atchic im bina’ i jilc’omach tumin, ani jaja’ aba ani’ ts’ejhuantal in tala’ bina’ jahua’ in cua’alac quin cuxuthna’.
4 Todos esses deram do que lhes sobrava; mas ela, da sua pobreza, deu tudo o que possuía para viver".
5 Talchic i inic taja’ al am pulic tiyopan in t’iloxnal in alabental an tiyopan c’al an t’ujub ani c’al patal jahua’ binathits ti c’ac’naxtalab. Tam a Jesús in ucha’chic:
5 Alguns dos seus discípulos estavam comentando como o templo era adornado com lindas pedras e dádivas dedicadas a Deus. Mas Jesus disse:
6 ―Ne’ets quim baju a q’uicha ca tala’ pacluhuat c’al i inicchic am pulic tiyopan axi xohue’ a tsu’talchic, ma ni jun i t’ujub yab ne’ets ca jilc’on t’i’póx c’al in at t’ujub.
6 "Disso que vocês estão vendo, dias virão em que não ficará pedra sobre pedra; serão todas derrubadas".
7 Tam conoyab a Jesús c’al jaja’chic: ―¿Exobchix, jayq’ui’ ne’ets ca t’ajan antsana’? ¿Jant’o tam tsu’bixtalab qui aychi abal qui exla’ max thubat ne’ets ca taley an q’uij q’uicha?
7 "Mestre", perguntaram eles, "quando acontecerão essas coisas? E qual será o sinal de que elas estão prestes a acontecer? "
8 A Jesús in toc’tsiychic: ―Ne’ets ca chich yan i inic ti timc’ox c’al nana’. Ne’ets quin uluchic abal jaja’its a Cristo axi abnenec c’al a Dios ani hue’its ne’ets ca taley an q’uij q’uichacua’. Ca lej t’aja’ ti cuentachic yab quit ts’at’ey c’al jaja’chic abal yab quit c’ambiyat.
8 Ele respondeu: "Cuidado para não serem enganados. Pois muitos virão em meu nome, dizendo: ‘Sou eu! ’ e ‘o tempo está próximo’. Não os sigam.
9 Yab quit jiq’ueychic tam quit t’ilchin i pejextalab ani i jec’omtalab, cum antsana’ ti bijithits abal ne’ets ca thayc’an. Yabaye ne’ets ca thubat taley an q’uij q’uicha.
9 Quando ouvirem falar de guerras e rebeliões, não tenham medo. É necessário que primeiro aconteçam essas coisas, mas o fim não virá imediatamente".
10 Cahue a Jesús in ulu: ―I pulic bichoulom ne’ets ca pejéxin c’al pil i pulic bichoulom. An ts’alechic ne’ets ca tomolnáxin jun c’al xi jun.
10 Então lhes disse: "Nação se levantará contra nação, e reino contra reino.
11 Abal ju’tamq’ui ne’ets ca lej t’elelats an tsabal, ani ne’ets ca hua’tsin an jayil ani yan i yau’lats. Ti eb ne’ets ca tsu’tat i labith t’ajbilab ti tsu’bixtalab axi c’al ne’ets ca lej jiq’uey an inicchic.
11 Haverá grandes terremotos, fomes e pestes em vários lugares, e acontecimentos terríveis e grandes sinais provenientes do céu.
12 Tam yabaye antsana’ ca t’ajan, oc’oxe tata’chic ne’ets quit othna. Ne’ets quit yac’uan ani quit ne’tha quit ts’ejca ti al in tiyopanilchic an Israel, ani jaye ne’ets quit baliyat al i huic’axte’. Ne’ets quit bina tin c’ubac i ts’alechic ani i gobernadorchic c’al tin ebal nana’ u bij.
12 "Mas antes de tudo isso, prenderão e perseguirão vocês. Então os entregarão às sinagogas e prisões, e vocês serão levados à presença de reis e governadores, tudo por causa do meu nome.
13 Tam antsana’ quit t’ajchinchic ne’ets ca ejtou tiquin olnanchi u bij tin tamet a tomolnaxilchic.
13 Será para vocês uma oportunidade de dar testemunho.
14 Yab quit tsalpaxinchic ani yab ca oc’chith tsalpay jant’ini’ ti ne’ets ca toc’tsiy an jolbixtalab.
14 Mas convençam-se de uma vez de que não devem preocupar-se com o que dirão para se defender.
15 Cum tamna’its nan ne’ets tu pitha’chic i cau ani i tsalap, ani a tomolnaxilchic yab ne’ets quin ela’ jant’ini’ ti toc’tsiy.
15 Pois eu lhes darei palavras e sabedoria a que nenhum dos seus adversários será capaz de resistir ou contradizer.
16 Ma a tata ani a mim ani a ebchal, ani a at xits’al, ani a ja’ub ne’ets ti bina’ tin c’ubac a tomolnaxil. Ma talchic tata’ ne’ets quit tsemtha.
16 Vocês serão traídos até por pais, irmãos, parentes e amigos, e eles entregarão alguns de vocês à morte.
17 Jat’hua’ tim patalchic an inic ne’ets ti at’a’chic c’al tin ebal nana’ u bij.
17 Todos odiarão vocês por causa do meu nome.
18 Aba ani’ ne’ets quit t’ajchin antsana’, bel yab ne’ets ca q’uibey ma ni jun a xi’il ta oc’.
18 Contudo, nenhum fio de cabelo da cabeça de vocês se perderá.
19 Expith c’al a t’ayath cuxuthtal ne’ets quit jalunthachic.
19 É perseverando que vocês obterão a vida.
20 Tam ca tsu’uchic tontsimathits am bichou Jerusalén c’al i soldadochic, tam ca lej tso’obna’ abal im bajumalits an q’uicha ne’ets ca talabetha nixe’ xi bichou.
20 "Quando virem Jerusalém rodeada de exércitos, vocês saberão que a sua devastação está próxima.
21 Tamits ca pit’c’on ani ca c’ale ti ts’en patal ax u c’uajil ti bichoulom Judea ani ti bichou Jerusalén. Ani yab ca huichiy tim bichou ax u t’ojnal alte’.
21 Então os que estiverem na Judéia fujam para os montes, os que estiverem na cidade saiam, e os que estiverem no campo não entrem na cidade.
22 Tam quim bajuhuits antsana’ lej yajchic an yajchictalab, jats abal u putnal an T’ocat Thuchlab jant’ini’ ti thuchathits.
22 Pois esses são os dias da vingança, em cumprimento de tudo o que foi escrito.
23 Lej ts’ejhuantal an uxum axi co’oth c’al i tsacam ani i uxum axi chuchuthome c’al i tsacam tam quim baju nixe’ xa q’uicha. Tam ojni’ an inicchic ne’ets ca lej yajchiquiyat ani ca lej t’e’pipin.
23 Como serão terríveis aqueles dias para as grávidas e para as que estiverem amamentando! Haverá grande aflição na terra e ira contra este povo.
24 Yantalam ne’ets ca tsemtha ti al i pejextalab ani yantalam ne’ets ca ne’tha huic’at al pil i bichou. Ne’ets ca c’unat co’oyat am bichou Jerusalén c’al i pil inicchic, ma tam ta ca taleyits an q’uij yabats ca jilchin c’al a Dios quin co’oy.
24 Cairão pela espada e serão levados como prisioneiros para todas as nações. Jerusalém será pisada pelos gentios, até que os tempos deles se cumpram.
25 Tihua’ ti eb a Dios ne’ets quin t’aja’ i labith t’ajbilab ti tsu’bixtalab c’al a q’uicha ani c’al a its’ ani c’al a otchic. Teje’ tsabal patal an inicchic ne’ets ca jilc’on lej c’upupul in tsalap. Ne’ets ca lej jiq’uetha c’al in cahuith am pulic lejem lej tsapic tumumul.
25 "Haverá sinais no sol, na lua e nas estrelas. Na terra, as nações se verão em angústia e perplexidade com o bramido e a agitação do mar.
26 Ne’ets ca lejat luxan an inicchic c’al xi yantalam i c’ac’athtalab axi taye tal, ma patal jahua’ c’uajat ti eb ne’ets ca t’elelats ani yabats ne’ets ca c’uajiy tin aytal.
26 Os homens desmaiarão de terror, apreensivos com o que estará sobrevindo ao mundo; e os poderes celestes serão abalados.
27 Ani ma tamits ne’ets quin tsu’tat in tal nana’ tin Juntal patal an inicchic. Ne’ets quin chich al i tocoulom cu tejhua’metha’ u lej tsap ani u lej ts’alat.
27 Então se verá o Filho do homem vindo numa nuvem com poder e grande glória.
28 Tam ca tujeyits antsana’ jant’ini’ xo’ tu uchal, ca lej luba’chic tiquin inicna’ cum hue’its tal ne’ets quit lej jum putat jaluntha.
28 Quando começarem a acontecer estas coisas, levantem-se e ergam a cabeça, porque estará próxima a redenção de vocês".
29 A Jesús in olchiyechic q’ue’at i jalpith cau jaye antse’: ―Ca met’a’chic an te’ higuera ani q’ue’at i te’chic jaye.
29 Ele lhes contou esta parábola: "Observem a figueira e todas as árvores.
30 Tam ca tsu’u u puthnalits in xequel, tam a exlalits abal hue’its ta tal an c’ac’al q’uij.
30 Quando elas brotam, vocês mesmos percebem e sabem que o verão está próximo.
31 Antsana’ tam tata’chic ca tsu’uchic abal u t’ajnalits patal axe’ jahua’ tu uchamalits ne’ets ca t’ajan, tam ca exla’its abal hue’its nan ne’ets quin chich cu t’aja’ tin lej Ts’ale teje’ tsabal.
31 Assim também, quando virem estas coisas acontecendo, saibam que o Reino de Deus está próximo.
32 Lej chubax nan tu uchalchic abal yab ne’ets ca thubat taley a juntalchic, ma oc’ox ca t’ajanits patal jahua’ axe’ nan tu olchamalchic.
32 "Eu lhes asseguro que não passará esta geração até que todas essas coisas aconteçam.
33 An eb ani an tsabal jats ne’ets ca taley, expith nan u cahuintal ojni’ jats ni jayq’ui’ yab ne’ets ca taley. Ets’ey ne’ets ca putun.
33 O céu e a terra passarão, mas as minhas palavras jamais passarão.
34 Ca lej t’aja’chic ti cuenta abal yab ca hualca’ a ichich ca t’ujbathmetha c’al jahuaquitsq’ui tam hualabtalab. Yab quit uts’alin ani yab ca xijc’ath tsalapna’ an yejenchixtalab axi teje’ tsabal. I ca chich nixe’ xa q’uicha tam yab a t’ilt’om.
34 "Tenham cuidado, para que os seus corações não fiquem carregados de libertinagem, bebedeira e ansiedades da vida, e aquele dia venha sobre vocês inesperadamente.
35 Cum jun jic’tohual ne’ets ca chich tim puhuel an tsabal an yajchictalab axe’ nan tu olchamal.
35 Porque ele virá sobre todos os que vivem na face de toda a terra.
36 Quit c’uajiychic ets’ey ts’ejcacath a ichich ani quit ets’ey olon abal ca ejtou quit jaluntha c’al patal nixe’ xi huat’ath c’athpich yajchictalab axi taye tal. Antsana’ ti ne’ets ca ejtou quit utey nana’ tu tamet tin Juntal patal an inicchic tam quin chich junil.
36 Estejam sempre atentos e orem para que vocês possam escapar de tudo o que está para acontecer, e estar de pé diante do Filho do homem".
37 U exobchichixe a Jesús ti al an tiyopan tam q’uicha, ani u c’alel ca jilc’on ti al am bolchal Olivos tam acal.
37 Jesus passava o dia ensinando no templo; e, ao entardecer, saía para passar a noite no monte chamado das Oliveiras.
38 Chuthel chuthel thajujulaque u che’el jat’hua’ patal am bichou ti al an tiyopan abal quin ats’anchi in exobchixtal a Jesús.
38 Todo o povo ia de manhã cedo ouvi-lo no templo.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 21, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.