Lucas 19
Huastec San Luis Potosi NT (HUS_WBT) vs NVI
1 Taley otsits a Jesús ti bichou Jericó ani tats ti xe’ets.
1 Jesus entrou em Jericó, e atravessava a cidade.
2 Ani taja’ c’uajat jun i rico inic im bij Zaqueo. Pel i oc’lec c’al am bats’c’ul jalbixtalab tumin c’al an gobierno.
2 Havia ali um homem rico chamado Zaqueu, chefe dos publicanos.
3 In aychal quin tsu’u a Jesús, in le’ quin exla’. Tocat yab in ejtohual quin alhua’ tsu’u tin ebal an mulcunel ani cum jaye tsipilin jaja’ ti inic.
3 Ele queria ver quem era Jesus, mas, sendo de pequena estatura, não o conseguia, por causa da multidão.
4 Jaxtam oc’chith c’ale athithil jun ti ne’ets ca huat’ey a Jesús, ani c’athiy al jun i te’ sicómoro abal quin alhua’ tsu’u.
4 Assim, correu adiante e subiu numa figueira brava para vê-lo, pois Jesus ia passar por ali.
5 Tam tim baju a Jesús ba’ al nixe’ xi te’, tam in tsu’u c’uajat a Zaqueo hualq’ui’. Tam in ucha’: ―Thubat quit pa’iy Zaqueo, cum nan ne’ets xo’ quin jilc’on ta q’uima’.
5 Quando Jesus chegou àquele lugar, olhou para cima e lhe disse: "Zaqueu, desça depressa. Quero ficar em sua casa hoje".
6 Tam thubat pa’iy lej culbel, c’ale quim bats’u a Jesús tin q’uima’.
6 Então ele desceu rapidamente e o recebeu com alegria.
7 Tam tin ats’a’chic axi muthat taja’ antsana’ in ulu a Jesús, tam in c’uiyath ulu abal jale’ ne’ets ca jilc’on tin q’uima’ i hualbith inic.
7 Todo o povo viu isso e começou a se queixar: "Ele se hospedou na casa de um ‘pecador’ ".
8 Tam cubiy a Zaqueo tin tamet jaja’chic, ani in ucha’a Jesús: ―Ajatic, xo’ nan ne’ets cu ts’ejhualiy c’al an ts’ejhuantalchic ma tam ts’ejel jahua’ u cua’al. Max u c’ambith tixc’anchamal jita’ an tumin ne’ets cu huichbanchi ma tse’ huichc’oth.
8 Mas Zaqueu levantou-se e disse ao Senhor: "Olha, Senhor! Estou dando a metade dos meus bens aos pobres; e se de alguém extorqui alguma coisa, devolverei quatro vezes mais".
9 A Jesús toc’tsin: ―Ma xohue’ jec’onthachits axe’ xi inic axi pel in at xits’al a Abraham. Jaye ne’ets ca jec’onthachic axi tin q’uima’.
9 Jesus lhe disse: "Hoje houve salvação nesta casa! Porque este homem também é filho de Abraão.
10 Nana’ tin Juntal patal an inicchic in che’nec cu aliy axi xe’ets q’uibenec al an hualabtalab ani cu jec’ontha’.
10 Pois o Filho do homem veio buscar e salvar o que estava perdido".
11 Hue’ ne’ets ca ulitschic ti Jerusalén a Jesús ani axi ts’at’atchic c’al jaja’ in ats’anchal in cahuintal, c’al in tsalpayalchic abal hualam hue’its a Dios ne’ets quin t’aja’ ti lej Ts’ale teje’ tsabal. Tam olchinal i jalpith cau c’al a Jesús.
11 Estando eles a ouvi-lo, Jesus passou a contar-lhes uma parábola, porque estava perto de Jerusalém e o povo pensava que o Reino de Deus ia se manifestar de imediato.
12 In ulu antse’: ―Jun i inic axi lej bijithits quim baju ti ts’ale ne’ets ca c’ale al jun i bichou ou abal ca punuhuat tihua’ ti ts’ale, ani talbel ne’ets ca huichiy tim bichou.
12 Ele disse: "Um homem de nobre nascimento foi para uma terra distante para ser coroado rei e depois voltar.
13 Oc’ox in caniy ca chich c’al jaja’ lajuj in t’ojnalil, ani im pitha’ ti junchic jun i tumin axi lej yan in jalbil. In ucha’chic quin t’ojonthanchi ma tam ta ca huichits jaja’cua’.
13 Então, chamou dez dos seus servos e lhes deu dez minas. Disse ele: ‘Façam esse dinheiro render até à minha volta’.
14 Ani cum at’ab jaja’ c’al am bichou jun ti ne’ets ca punuhuat, chich i abathualechic quin ucha’ an oc’lec ts’ale abal yab u le’nab ti ts’ale nixe’ axi lej bijithits.
14 "Mas os seus súditos o odiavam e depois enviaram uma delegação para lhe dizer: ‘Não queremos que este homem seja nosso rei’.
15 Aba ani’ yab u le’nab, bel c’ale ani punuhuat ti ts’ale. Taley talbel huichiy tim bichou. Ulits ani in aba’ ca caniyat ca chich ti junchic ax im pithamal an tumin ca t’ojonthanchat, cum in le’ quin exla’ jay in atamal.
15 "Contudo, foi feito rei e voltou. Então mandou chamar os servos a quem dera o dinheiro, a fim de saber quanto tinham lucrado.
16 Uchan c’al axi oc’ox chich: Pay’lom, c’al an tumin ax tim pithamal u atamal lajuj huichc’oth.
16 "O primeiro veio e disse: ‘Senhor, a tua mina rendeu outras dez’.
17 Ani toc’tsin an ts’ale: Pel it lej alhua’ t’ojnal cum antsana’ tin alhua’ t’ojonthanchamal axi hue’ an tumin ax tu pithamal. Jaxtam nan ne’ets tu punu tit oc’lec c’al lajuj i bichou.
17 " ‘Muito bem, meu bom servo! ’, respondeu o seu senhor. ‘Por ter sido confiável no pouco, governe sobre dez cidades’.
18 Chich q’ue’at i t’ojnal in ucha’ an ts’ale: Pay’lom, c’al an tumin ax tim pithamal u atamal bo’ huichc’oth.
18 "O segundo veio e disse: ‘Senhor, a tua mina rendeu cinco vezes mais’.
19 Ani toc’tsin an ts’ale: Nan ne’ets tu punu tit oc’lec c’al bo’ i bichou.
19 "O seu senhor respondeu: ‘Também você, encarregue-se de cinco cidades’.
20 Tamna’ chich q’ue’ate an t’ojnal in ucha’ an ts’ale: Pay’lom, te tu huichbanchal an tumin ax tim pithamal. Tu alhua’ beletnanchi thut’pipith c’al i toltom.
20 "Então veio outro servo e disse: ‘Senhor, aqui está a tua mina; eu a conservei guardada num pedaço de pano.
21 Cum it lej pathay, u ts’ejnal max yab cu ejtou tu alhua’ t’ojonthanchi a tuminal. U tso’ob abal a tixc’anchal jat’hua’ tim patal an tumin axi it huichc’oth t’ojonthanchithits.
21 Tive medo, porque és um homem severo. Tiras o que não puseste e colhes o que não semeaste’.
22 Tam uchan an t’ojnal: Tata’ ojni’ c’al jahua’ tin uchamal nan tu exlalits abal pel it pojcax inic. Tin exlal abal im pathaycua’ ani u t’ixc’anchal jat’hua’ tim patal an tumin ax in huichc’oth t’ojonthanchithitscua’.
22 "O seu senhor respondeu: ‘Eu o julgarei pelas suas próprias palavras, servo mau! Você sabia que sou homem severo, que tiro o que não pus e colho o que não semeei.
23 ¿Max antsana’ u ey tin tsalpanchal, jale’ yab tim binanchi u tuminal c’al q’ue’at i inic abal jaja’ tiquin t’ojonthanchi ani cu bats’unchi in oc’tal u tuminal?
23 Então, por que não confiou o meu dinheiro ao banco? Assim, quando eu voltasse o receberia com os juros’.
24 Tam an ts’ale in ucha’ axi c’uajat taja’chic: Ca tixc’anchi axe’ xi inic an tumin ani ca huat’banchi ax tin t’ojonthanchamalits lajuj huichc’oth.
24 "E disse aos que estavam ali: ‘Tomem dele a sua mina e dêem-na ao que tem dez’.
25 Toc’tsinchic: Pay’lom, ca tsu’u abal in cua’alits lajuj i tumin.
25 " ‘Senhor’, disseram, ‘ele já tem dez! ’
26 Toc’tsin an ts’ale: Nan tu uchalchic abal jitats quin alhua’ t’ojonthanchi jahua’ u pithamal nan ne’ets cu pithaye más, ani jitats yab quin alhua’ t’ojonthanchi ne’ets cu tixc’anchi axi hue’ u pithamal.
26 "Ele respondeu: ‘Eu lhes digo que a quem tem, mais será dado, mas a quem não tem, até o que tiver lhe será tirado.
27 Ani axi tomolnaxchic yab tin le’na’ tin ts’ale, ca chi’tha’ teje’ tu tamet ani tiquin tsemthanchi.
27 E aqueles inimigos meus, que não queriam que eu reinasse sobre eles, tragam-nos aqui e matem-nos na minha frente! ’ "
28 Tam ti talits quin ulu antsana’ a Jesús, ta c’ale in aynal am bel ti Jerusalén.
28 Depois de dizer isso, Jesus foi adiante, subindo para Jerusalém.
29 Hue’its quim baju am bichou Betfagé ani am bichou Betania axi utatchic ti bolchal Olivos, ani ma taja’ a Jesús ne’ets quin aba’ tsab in exobalil c’al i cau.
29 Ao aproximar-se de Betfagé e de Betânia, no monte chamado das Oliveiras, enviou dois dos seus discípulos, dizendo-lhes:
30 In ucha’chic: ―Quit c’alechic al nixe’ xi bichou axi utatits, ani taja’ ne’ets ca ela’ jun i burro huic’at axi lejat yabaye punume. Ca piliy ani tiquin chanchi teje’.
30 "Vão ao povoado que está adiante e, ao entrarem, encontrarão um jumentinho amarrado, no qual ninguém jamais montou. Desamarrem-no e tragam-no aqui.
31 Max jita’ ti ucha’ abal jale’ ta piliyal, ca ucha’ abal nana’ in Ajatic ax u yejenchal.
31 Se alguém lhes perguntar: ‘Por que o estão desamarrando? ’ digam-lhe: ‘O Senhor precisa dele’ ".
32 Tana’ c’alechic ani in ela’ am burro jant’ini’ ti uchnenec c’al a Jesús ne’ets quin ela’.
32 Os que tinham sido enviados foram e encontraram o animal exatamente como ele lhes tinha dito.
33 Tam tim piliyalits am burro, tam tu conoyab c’al an thabal: ―¿Jale’ ta piliyal am burro?
33 Quando estavam desamarrando o jumentinho, os seus donos lhes perguntaram: "Por que vocês estão desamarrando o jumentinho? "
34 Toc’tsin jaja’chic: ―Cum an Ajatic in yejenchal.
34 Eles responderam: "O Senhor precisa dele".
35 Tam in chi’tha’chic am burro c’al a Jesús. Im punchal jaja’chic in toltomil tin cux am burro, ani tam puney a Jesús.
35 Levaram-no a Jesus, lançaram seus mantos sobre o jumentinho e fizeram que Jesus montasse nele.
36 Ani an mulcunel in mo’cal in toltomil ba’ am bel jun ti ne’ets ca huat’ey a Jesús.
36 Enquanto ele prosseguia, o povo estendia os seus mantos pelo caminho.
37 Tam ti utatits ne’ets quim baju am bel axi pa’a’al ti bolchal Olivos, patal am belomchic axi ts’at’at c’al a Jesús in ts’i’quiyal ti thajat cau c’al in ichich lej culbelchic. Im puhuethanchal im bij a Dios, cum in tsu’umalits yan i labith t’ajbilab ax in t’ajamal a Jesús.
37 Quando ele já estava perto da descida do monte das Oliveiras, toda a multidão dos discípulos começou a louvar a Deus alegremente, em alta voz, por todos os milagres que tinham visto. Exclamavam:
38 In thajat ulalchic: ―Qui ajatnanchi im bij i Ts’alejil axi te talits abath c’al a Dios. Qui puhuethanchi im bij a t’ec’at Dios ti eb axi jun ejetbethanchix c’al i ichich.
38 "Bendito é o rei que vem em nome do Senhor! " "Paz no céu e glória nas alturas! "
39 Tam uchan a Jesús c’al talchic i fariseochic axi al an mulcunel: ―Exobchix, ca ucha’ ca ts’ibc’an an mulcunel.
39 Alguns dos fariseus que estavam no meio da multidão disseram a Jesus: "Mestre, repreende os teus discípulos! "
40 A Jesús in toc’tsiychic: ―Nan tu uchalchic max ca ts’ibc’an an mulcunel, ma nixe’ xi t’ujubchic mo’ol ne’ets quin thajat puhuethanchi im bij a Dios.
40 "Eu lhes digo", respondeu ele, "se eles se calarem, as pedras clamarão".
41 Tam ti utatits ne’ets ca ulits ti Jerusalén, a Jesús in met’a’ am bichou ani in uc’nanchal.
41 Quando se aproximou e viu a cidade, Jesus chorou sobre ela
42 In ulu: ―Lej alhua’ max xo’ a tso’obnalaquitschic jant’ini’ quit jec’ontha ani quit c’uajiy jun ejet ta bichou. Expith ejtil it joc’tsiye.
42 e disse: "Se você compreendesse neste dia, sim, você também, o que traz a paz! Mas agora isso está oculto aos seus olhos.
43 Ne’ets quim baju a q’uichachic lej c’ac’ath tam a tomolnaxilchic ne’ets ti tala’ t’oc’banchi a bichou ti peiéx, ani ma ni hue’ yab ne’ets ca ejtouchic quit pit’c’on.
43 Virão dias em que os seus inimigos construirão trincheiras contra você, e a rodearão e a cercarão de todos os lados.
44 Ne’ets ti tala’ paclunchi a bichou ani ne’ets ti tsemtha’chic. Ni jun i t’ujub ne’ets ca jilc’on t’i’póx. Antsana’ ne’ets quit t’ajchinchic, cum yab a tso’obnal abal nan xo’ in abath c’al a Dios abal tu jec’onthalac.
44 Também a lançarão por terra, você e os seus filhos. Não deixarão pedra sobre pedra, porque você não reconheceu o tempo em que Deus a visitaria".
45 Taley otsits a Jesús ti al am pulic tiyopan ti Jerusalén, in tala’ quethmachiquiyal eleb axi nujul ani axi ts’a’um taja’.
45 Então ele entrou no templo e começou a expulsar os que estavam vendendo.
46 In ucha’chic: ―Thuchathits ti al an T’ocat Thuchlab jahua’ in ulu a Dios antse’: U q’uima’ ja’its jun ta ca olon an inicchiccua’. Nan tu uchalchic abal xo’ tata’ a eyenthal abal ca cue’chi jant’o ax u che’el ti ol.
46 Disse-lhes: "Está escrito: ‘A minha casa será casa de oração’; mas vocês fizeram dela ‘um covil de ladrões’".
47 Chuthel chuthel exome ti exobchix a Jesús taja’ ti al am pulic tiyopan, ani an oc’lec pale’chic ani an exobchix c’al an ts’ejcath cau binath c’al a Moisés ani an oc’lecchic ti al am bichou in junax lubal quin aliy jant’ini’ ti quin tsemtha’ a Jesús.
47 Todos os dias ele ensinava no templo. Mas os chefes dos sacerdotes, os mestres da lei e os líderes do povo procuravam matá-lo.
48 Tocat yab in elalchic jant’ini’, cum patal am bichou in lej canat ats’anchal jahua’ in exobchal a Jesús.
48 Todavia, não conseguiam encontrar uma forma de fazê-lo, porque todo o povo estava fascinado pelas suas palavras.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 19, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.